Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Gil d'Albió)

És l'església parroquial de la població d'Albió, del municipi de Llorac (Conca de Barberà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat prop de la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a Vallfogona de Riucorb, a uns 10 km de Santa Coloma. El conjunt d'església, abadia i cementiri queden separats del poble, a llevant. L'església apareix documentada per primera vegada a mitjans de segle XII dins el llistat de parròquies del Bisbat de Vic. Originàriament tenia una sola nau acabada amb absis semicircular. A aquesta estructura s'hi afegí dues capelles a banda i banda de la part anterior al presbiteri i el campanar. El mur originari s'ha conservat gairebé totalment. L'aparell és regular i està treballat a cops de maceta i col·locat de manera diatònica.

La coberta originàriament de possible volta de canó, va ser substituïda per volta de creueria de quatre trams que descansa en columnes de pedra adossades molt robustes, mentre que l'absis conserva la volta de quart d'esfera. La nau té sis capelles a banda i banda i una decoració molt pobra: àbacs decorats amb estrelles i ziga-zagues. L'església fou reformada en la segona meitat del segle XVI i la portada està datada l'any 1561. Originàriament era una església d'una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera, cobert per una volta sobre arcs faixons. Aquests arrancaven d'unes pilastres adossades als murs laterals, sobre les quals hi ha capitells amb decoració de tipus geomètric. En total hi ha tres pilastres per banda

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església parroquial de Santa Maria)

És un edifici del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una església d'una sola nau amb presbiteri poligonal i capelles obertes entre els contraforts, de planta rectangular les de la capçalera, quadrades la resta. La volta de creueria s'estructura en tres trams. Pel que fa a les obertures, cal indicar lo poc visibles que són de l'exterior. L'edifici està completament integrat en l'espai urbà i les cases del poble van bastir-se a tocar del presbiteri. A les capelles obertes a la façana sud es realitzaren reformes tardanament

Al seu interior es conserva el retaule de Sant Llorenç, gòtic, realitzat per Jordi de Déu. Capella lateral hi ha un retaule de Sant Llorenç del segle XIV d'estil gòtic i atribuït a Jordi de Déu.
La portada d'accés a l'església originària s'obre a la façana nord atès que el mur sud s'integra en el recinte emmurallat. És esbocinada i l'arc superior apuntat. Els capitells col·locats a la part alta dels brancals mostren una decoració de tipus vegetal. Sobre la llinda va ser instal·lada una imatge de Santa Coloma que possiblement procedeix de l'antic retaule major. De pedra negra de 1m 30cm (aproximadament) d'alçada.
La torre campanar adossada al darrer tram de la nau va iniciar-se a finals del segle XVI i no s'acabà fins al segle XVII. El material constructiu emprat a la totalitat de l'edifici és la pedra. Tallada regularment apareix col·locada en el mur a la manera "isodoma"
La imatge de Santa Coloma és a sobre la llinda de la portada, dins d'espai que forma l'ogiva de l'arc. Està resolta amb gran naturalisme, sobretot en la indumentària de plecs complexos. Amb la mà esquerre sosté el llibre i amb la dreta aguantava la palma, avui desapareguda. La Santa porta corona i el cabell recollit amb dues trenes que reposen sobre la capa. El mateix bloc de pedra en el que s'esculpí la figura, presenta un podi, d'estructura octogonal, decorat amb elements vegetals estilitzats.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Santa Maria de la Cirera)

És una obra del poble de la Cirera, al municipi de Llorac (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església d'una sola nau, amb capelles laterals i absis semicircular. La portada, mancada de decoració, està formada per dovelles emmarcades en la seva part superior. La rosassa és petita i sobre d'ella i rematant la façana se situa un nínxol que en origen podria haver estat l'espadanya. El campanar, d'època posterior, és de base quadrada que en el tram superior es transforma en octogonal i està coronat per una semiesfera

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Santa Magdalena)

És una obra del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La façana de pedres carrejades, amb cloquer de doble espadanya. A la part baixada una gran arcada de mig punt amb reixa i una porta d'entrada central de ferro forjat. També hi ha un escut de pedra de la família Requesens que foren els qui la traslladaren pedra a pedra al lloc actual (pati del Castell). Conté una pica d'aigua beneitera
Semblen tres capitells aprofitats per fer de peu de la pica d'aigua beneïda. Estan semi encastat a la paret. Als capitells hi ha representades diverses escenes. Poden provenir de l'antiga capella del Castell o de l'antic hospital de Santa Magdalena

Pintors Catalans (Jaume Serra)

Segle XIV. Fou un pintor català d'estil italo-gòtic. Va estar associat amb Bartomeu Bassa, fill de Ferrer Bassa, l'introductor de l'estil italo-gòtic de l'escola senesa. Amb ell va contractar el 14 de desembre de 1358 la pintura d'un tabernacle, una imatge de sant Miquel i dos retaules per a la ciutat de Cardona. El 21 de gener de 1366, Bartomeu va avalar Jaume en el compromís adquirit per pintar el retaule major del monestir gironí de Sant Pere de Galligants.

Provenia d'una família de pintors actius a Catalunya al segle XIV. També ho foren els seus germans Pere, Francesc i Joan. Els germans Serra van conrear l'anomenat estil italo-gòtic, d'influència especialment sienesa, com era per altra banda típic del segle XIV català. Realitzen figures petites, estilitzades, d'ulls rasgats i boca petita. Jaume va difondre un model de Verge de la Humilitat, lactant, asseguda al sòl amb donant a un costat, de caràcter funerari

Pintors Catalans (Llorenç Saragossa)

Fl. 1363-1406. Fou un pintor de l'aragonès membre de l'escola valenciana del gòtic internacional. És considerat l'introductor de l'estil a la Corona d'Aragó.
Va nàixer a Carinyena (Saragossa). Va treballar al servei del rei Pere IV des de 1367. Va treballar a Barcelona com a mínim entre 1363 i 1374, i l'any següent es va traslladar a València, on va residir fins al 1406.
Tot i que la seva obra no està perfectament identificada, es considera que és seu el retaule de Jérica (Castelló), en el qual es representa un model iconogràfic posteriorment repetit per altres pintors: la Marededéu amb àngels músics o "concert angèlic". Data de 1394-1395.

Pintors Catalans (Jaume Romeu)

Barcelona, ? - Saragossa, 1470. Pintor que es creu d'origen barceloní i que estigué actiu entre 1440 i 1470 a Saragossa

Pintors Catalans (Pere Teixidor)

Finals s. XIV - ~1448. Va ser un pintor gòtic actiu a Lleida entre 1397 i 1446. Podria tractar-se del pintor identificat com a Mestre d'Albatàrrec. Va ocupar un lloc important dins el panorama de la pintura lleidatana des del 1397, quan apareix per primera vegada, fins al 1446, és a dir, dins el període del gòtic internacional. Per aquest motiu, és factible que, almenys una part de les obres anònimes conservades, podria procedir del seu taller, que va tenir continuïtat de la mà del seu fill Tomàs Teixidor un cop mort Pere Teixidor vers el 1448. Els Teixidor treballaven i residien al Cappont, al Carrer de la Trinitat de Lleida on participaven d'altres pintors associats. Un d'aquests va ser Joan Solivella, fill de Guillem Solivella escultor i mestre d'obra de la seu lleidatana entre el 1378 i el 1404. Es tracta d'un pintor de no gaire relleu que el 1441 consta cobrant per tasques relacionades amb el repintat del retaule major, al costat de Pere Teixidor i Jaume Ferrer II, i el 1461 sembla encara actiu al costat de Tomàs Teixidor. Un altre possible membre d’aquest taller hauria pogut estar el pintor Joan de Sant Martí. Amb la família Ferrer el podria haver unit una relació familiar, ja que el 1396 constava documentat un Pere Teixidor nebot del pintor Guillem Ferrer que treballava a Morella.

Pintors Catalans (Francesc Olives)

Reus 1502 - Tarragona (?) post 1577. Va ser un pintor català. Era fill d'un pintor homònim, Francesc Olives, originari de Banyoles documentat a Tarragona el 1481 i a Reus el 1486, del qual, la seva obra més famosa n'era el Retaule de la Mare de Déu de la Bovera a Guimerà (l'any 1481), ara al Museu Episcopal de Vic. Es va iniciar en la pintura a Reus el 1517, amb el pintor Jaume Segarra, i després anà a viure a Tarragona, on es va casar el 1539. Cap al 1525 va pintar el retaule de Santa Oròsia per la Catedral de Tarragona, conservada al Museu Diocesà d'aquella ciutat. El 1527, associat amb Jaume Segarra i amb el pintor tarragoní Pere Homdedéu, va pintar el retaule de santa Maria Magdalena i Santa Susanna per la Confraria de Preveres de Reus, del que es conserven dues taules. Cap al 1535 va pintar un retaule de Maria Magdalena per la capella homònima de la Catedral de Tarragona. El 1547 va fer diversos retaules a Reus pel Gremi d'Assaonadors, avui perduts, i el 1553 va pintar uns retaules de Sant Cosme i Sant Damià per l'església de Vallmoll. El 1577 encara pintava a Reus un altre retaule dels mateixos màrtirs Cosme i Damià, i després d'aquell any no se'n coneixen més referències. El seu estil, encara que és goticista, ja presenta trets de les formes italianes coetànies.