Esglésies gòtiques de Catalunya (Capella de Sant Pelegrí)

És un edifici de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local. Es conserven restes de l'antiga capella amb façana a la plaça Jaume I i amb mitgeres al Palau Reial i a la Capella dels Dolors. Té una nau rectangular, inicialment amb embigat a dues vessants sobre arcs diafragma apuntats (els únics que quedaven). Presenta un finestral romànic i una torre del segle XII que fa de fons a la capella

Esglésies gòtiques de Catalunya (Capella de Sant Joan)

És una església de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada a la plaça de Sant Joan, cantonada amb el carrer de la Indústria. És un edifici gòtic d'una sola nau i planta rectangular, limitat per edificis en dos dels seus costats. L'interior presenta embigat a dues vessants sobre arcs diafragmàtics apuntats. L'absis és poligonal de sis panys. La façana principal té una porta d'accés d'arc de mig punt de tradició romànica, rosassa circular i campanar octogonal a l'esquerra. La façana lateral mostra una porta gòtica i finestres d'arc apuntat i de punt rodó distribuïdes irregularment.
La capella es troba precedida per un petit jardí tancat per una reixa i contribueix, en el seu conjunt, a configurar la imatge de la plaça.

Les reixes de ferro, que formen un clos entorn l'entrada frontal de l'església de Sant Joan, són formades per barres verticals i d'altres horitzontals que formen al capdamunt una sanefa de cercolets i trevolets que acaben en punxa i en forma d'atzavara, unes més altes que les altres.
Hi ha una pica beneitera de pedra calcària corrent encastada al mur lateral del costat de l'evangeli, al costat de l'entrada. Té forma troncocònica i presenta a la part frontal un escut d'armes gòtic amb tres barres. Una arcada gòtica trilobada amb ornaments de fullatge voreja la pica quedant interrompuda a la part davantera per l'escut. Uns relleus de tipus floral, molt esborrats, enquadren la part inferior de l'escut.

Hi ha una altra pica d'estil romànic treballada en marbre blanc. Representa un àngel amb les ales obertes i vestit amb una llarga capa profusament adornada. El cap el té cobert amb un elm del qual surt una llarga cabellera. Presenta els braços oberts sostenint amb les mans una pica de petites dimensions per dessota de la qual surten els peus de l'àngel. Es troba encastada al mur lateral del costat de l'epístola al costat de l'entrada. Procedeix de l'oratori del castell de Sant Joan de Pontons. Aquesta peça va ser recollida pel vilafranquí A. Rubió a mitjans de segle passat en ser derruït el castell. En fer-se la restauració de la capella de Sant Joan Baptista (1868-1887) fou donada pel seu fill a la Junta d'Obres per tal que fos incorporada al mobiliari litúrgic del temple.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Basílica de Santa Maria de Vilafranca)

És un edifici religiós del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Està situat a la Plaça de Jaume I, al centre del nucli medieval de la població. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. És una església d'una sola nau coberta per volta de cinc trams de creueria i cinc capelles laterals per banda entre amples contraforts. L'absis és poligonal i presenta set panys amb contraforts interiors i campanar octogonal al darrere. 
La cripta es cobreix amb volta de creueria, les nerviacions de la qual estan sostingudes per dues claus de volta. L'accés al temple es fa per dues portes. L'antiga entrada principal, situada al carrer de Santa Maria, és d'arc de punt rodó i conserva restes de pintura que representen la Crucifixió. La segona porta correspon a la façana actual, d'estil neogòtic, que s'obre a la Plaça de Jaume I. Presenta una gran porta d'arc apuntat i al timpà hi ha un grup escultòric que representa la Coronació de la Verge. Per damunt de la rosassa el coronament és a doble vessant amb arcs cecs i petites torres laterals

Muntanyes de Catalunya (Puig d'en Cama)

És un pujol situat al terme de la Selva del Camp, tot el cim està damunt d'Almoster, comarca del Baix Camp, aproximadament al nord de Reus, Castellvell del Camp i Almoster, a l'oest de la Selva del Camp i a l'est de l'Aleixar. Forma part dels primers estreps de les Muntanyes de Prades. Té 717 metres d'altitud.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 263134001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Tossal de l'Alzina)

És una muntanya de 697 metres que es troba al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, a la comarca del Baix Camp.

Muntanyes de Catalunya (Molló Puntaire)

Ès una muntanya de 727 metres situada a la Serralada Prelitoral al Baix Camp. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 257145001)
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Llacs de Catalunya (Lac deth Còth deth Hòro)

És un llac de muntanya situat a 2.223 m sobre la frontera entre el municipi aranès de Vielha e Mijaran i el ribagorçà de Benasc. En la seva part aragonesa està situat al Parc Natural de Pocets-Maladeta, tocant a la valleta de l'Escaleta.

Entre el Mall de l'Artiga (2710 msnm) i la Pena Nera, les seues aigües baixen a la vall d'Aran pel barranc dera Ribèra i s'uneixen amb la Garona, pel que forma part de la conca hidrogràfica d'aquest riu.

Llacs de Catalunya (Circ de Colomèrs)

Està situat al sud de la Val d'Aran i el formen un conjunt de cims força abruptes disposats en forma de cercle, entre els quals cal destacar la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera. Els canals amb fort pendent i les seves parets verticals li confereixen un aire espectacular. Es pot gaudir d'una esplèndida panoràmica des de qualsevol dels seus cims i, als seus peus, s'hi troba el conjunt de llacs coneguts com els Estanys de Colomèrs.

La zona ha rebut el nom de l'enginyer Carles Josep Colomers (Tarba, Bigorra 1799 — ?), fill de pares vigatans, un dels primers exploradors i divulgadors d'aquesta regió pirinenca des del 1838.

Hi ha fins a 32 estanys majors de mitja hectàrea, dels quals cal destacar per ordre ascendent en altitud i superfície l'estanh Clòto de Naut (2142 m i 1.1 ha), l'estanh Plan (2188 m i 4.6 ha, erròniament indicat com a Cabidornats en algunes fonts cartogràfiques antigues), l'estanh de Pòdo (2450 m i 5.4 ha) i el de Ratèra de Colomèrs (2490 m i 7.4 ha). Els estanys Ratèra i Pòdo són els més profunds (25 i 35 m respectivament), mentre que el més somer és l'estanh Plan, amb 11 m de fondària. El circ de Colomèrs es troba a la vessant nord dels Pirineus, amb el Gran Tuc de Colomèrs coronant la conca (2933 m)

Els grups d'estanys són enllaçats entre ells amb un canal subterrani i, també pel mateix sistema, amb el grup d'estanys del riu de Ruda i el grup del riu de Rencules, per a l'aprofitament elèctric a la central d'Arties

Llacs de Catalunya (Bassa Nera d'Aiguamoix)

És una massa d'aigua dins d'una cubeta d'origen natural, de dimensions molt reduïdes (no més de mitja hectàrea) i escassa profunditat. Es localitza a una altitud d'uns 1.900 metres, dins d'un bosc de pi negre a la conca del riu d'Aiguamòg, i forma part del conjunt de les torberes i mulleres d'Aiguamòg dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. L'interès principal de l'estany és per la presència de comunitats aquàtiques higròfiles d'alt interés a Catalunya, incloses dins dels hàbitats d'interès comunitari d'estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion)

L'estany és proper al camí de vianants que des del banhs de Tredòs puja cap al refugi de Colomers, seguint el curs del riu Aiguamòg, però resta molt amagat des d'aquest per situar-se enmig d'un bosc dominat pel pi negre i l'avet, de manera que la seva freqüentació directa és escassa. Tampoc és senyalitzat ni des de la pista cap a Colomers és visible ni accessible directament. Per tant gaudeix d'una escassísima pressió humana actualment.

El seu estat de conservació és excel·lent, sense factors de risc que ni actualment ni en el futur facin perillar la seva integritat. Està situat dins de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici i a més està proposat per a la seva declaració com a reserva natural integral. En tot cas, el risc principal deriva del possible augment de la freqüentació humana actual, encara que sempre escàs per la seva inaccessibilitat directa i la protecció que suposa la regulació de les activitats del Parc Nacional. L'espai es troba també inclòs a l'espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000