Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Martí de Llaneres)

És un edifici religiós del municipi de la Bisbal d'Empordà inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una nau amb capçalera semicircular, orientada vers el nord. Interiorment l'absis és poligonal. En el frontís hi ha una portada renaixentista, amb pilastres estriades d'ordre jònic i frontó, dins els quals hi ha esculpit l'emblema dels Margarit -margarides- i una ferradura -al·lusiva al patró-; més amunt hi ha un rosetó. A la llinda de la porta hi ha gravat l'any, "1586". La volta és de creueria amb relleus esculpits a les claus, dues de les quals representen a Sant Martí -partint la capa amb el poble i abillat de bisbe-, mentre les altres dues afiguren a la Verge i a Sant Miquel. Hi ha capelles laterals, en una de les quals hi ha l'ossari gòtic dels nobles Bernat i Guerau de Vilagut. La capella del Roser, que fou beneïda el 1746, té una notable decoració de rajoles policromes. La façana principal, és construïda amb carreuada; els altres murs són de pedres desbastades

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Julià i Santa Basilissa de Verges)

És l'església parroquial de Verges protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada al centre de la vila. És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals, absis semicircular i coberta de teula a dos vessants.

La seva configuració actual deixa veure les dues etapes de construcció: l'absis i la meitat oriental de la nau són d'època romànica, mentre que la part restant correspon ja als segles XVII-XVIII; el campanar, que s'eleva als peus del temple, a l'angle nord, és de construcció més moderna. A l'interior, la part romànica de la nau es cobreix amb volta apuntada, i l'absis amb volta de quart d'esfera. La resta de la nau i les capelles laterals tenen coberta ogival. Exteriorment, l'edifici mostra una façana senzilla, amb porta centrada d'arc molt rebaixat i decorada amb motllures; a la part superior hi ha una petita fornícula damunt la qual s'obre un ull de bou. A l'absis, cal remarcar una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada. El campanar, de base quadrada i cos superior octogonal, té obertures d'arc apuntat i coberta de pavelló. Pertany a una intervenció posterior, i mostra les característiques del corrent neogòtic de la fi del segle XIX.[1][2]

Les parts més antigues conservades de l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa en situen la construcció entre els segles XII i XIII. Posteriorment experimentà un nou procés constructiu important en els segles XVII i XVIII: s'hi afegiren les capelles als murs de la nau, la sagristia i la façana actual. Damunt la porta d'accés al temple hi ha la data 1760. Una altra data, 1893, informa sobre el moment de construcció del campanar que posteriorment Isidre Bosch remodelà;[3] així mateix, a l'interior es troba, pintada en un dels trams de la nau, una referència a una nova intervenció l'any 1925 per part de Rafael Masó que va restaurar i reformar l'església, pintures i el vitrall de la façana

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Isidor de la Pera)

És un edifici religiós del municipi de la Pera inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una nau, absis poligonal i capelles laterals. Torre-campanar, al nord amb base quadrangular i cos superior octagonal. És d'estil gòtic tardà, amb elements renaixentistes. L'interior és d'estructura gòtica; volta de creueria i arcs apuntats, amb escultura a les claus i a les impostes. A la volta del cor hi resten pintures murals de tema vegetal. Els finestrals són d'arc apuntat i de doble biaix.
El frontis, a ponent, és renaixentista: portada rectangular amb prominent frontó i emmarcada per dues columnes exemptes; una rosassa; una galeria d'arquets de mig punt corre a la part superior (dóna al terrabastall). Els murs laterals recolzen en contraforts. El cloquer és gòtic tardà: arcades apuntades amb arabesc calat, balustres i pinacles; coronament de terrassa plana. A l'interior destaca la trona de pedra amb grossa mènsula en forma de testa o "cap de moro".
El frontis i el cloquer es construïren amb carreus de calcària perfectament escairats; els altres murs amb pedres sense treballar i carreus als angles

Muntanyes de Catalunya (Puig d'en Quim)

És una muntanya de 90 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Puig de la Guardiola)

És una muntanya de 98 metres que es troba darrere el barri de Sant Roc de Calella de Palafrugell, al paratge de les Artigues, al municipi de Palafrugell (Baix Empordà). Sembla que servia com a punt de vigilància

Muntanyes de Catalunya (Puig de Gallifa)

És una muntanya de 90 metres que es troba al municipi de Mont-ras, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Puig d'en Quim)

És una muntanya de 90 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.

Llacs de Catalunya (Estanys de Colieto)

0 Estanyets de Colieto, són uns de petits estanys que es troben en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Els llacs estan situats a 2.372 metres d'altitud, a la part mitjana de la Vall de Colieto, a l'est del Bony dels Estanyets de Colieto, per sota del Pòrt de Colomèrs. Drenen cap a l'Estany Tort de Colieto a llevant. Coincideix amb la que porta al Pòrt de Colomèrs des del Refugi Joan Ventosa i Calvell: passant per el Bassot de Colieto i l'Estany Gran de Colieto, abandonant el tàlveg de la vall al sud del Bony dels Estanyets de Colieto per seguint direcció est, vorejant després l'Estany Tort de Colieto per la riba oriental, per trobar els estanyes a peus del Bony dels Estanyets de Colieto.

Llacs de Catalunya (Estany de Colieto)

O Bassot de Colieto, és un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac està situat a 2.154 metres d'altitud, a la part baixa de la Vall de Colieto. Rep les aigües del Estany Gran de Colieto (SE) i dels Estanys de Colieto (E). Drena cap l'Estany Negre (la Vall de Boí) (O). A pocs minuts de sortir del Refugi Joan Ventosa i Calvell, just a l'entrada de la Vall de Colieto.

Llacs de Catalunya (Estany Blau de Colieto)

O Gelat de Colieto és un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El llac, d'origen glacial, està situat a 2.483 metres d’altitud, a la part alta de la Vall de Colieto. Té 3 hectàrees de superfície i 2,5 metres de fondària màxima. Sortint des del Refugi Joan Ventosa i Calvell, passant per el Bassot de Colieto, l'Estany Gran de Colieto, i seguint el tàlveg de la vall fins a mig camí del collet, on s'agafa direcció sud-oest primer i sud finalment.