lunes, 17 de junio de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Martí d'Empúries)

És una església del municipi de l'Escala protegida com a bé cultural d'interès local. Situada dins del nucli antic de Sant Martí d'Empúries, al bell mig de la plaça Major, i edificada damunt les restes del fossat del castell medieval i del llenç est de la muralla.

Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb la capçalera poligonal i contraforts als murs laterals i a l'absis. Aquest és de planta semidecagonal i presenta el basament rectangular. A l'interior del temple, tant la nau com el presbiteri estan coberts amb voltes de creueria separades per un gran arc apuntat. Als peus hi ha el cor, d'arc rebaixat i amb les impostes esculpides. A la meridional hi destaca la data de 1538, possible any de finalització de les obres. És força probable que tant la sagristia, situada al sud del presbiteri, com la capella que actualment ocupa el baptisteri, als peus del temple, siguin obres posteriors datades al segle XVIII. Hi ha altres elements decoratius a l'interior del temple, així com antigues peces de culte, força destacables: la clau de volta del presbiteri, policromada i amb la imatge del patró de la parròquia Sant Martí de Tours, l'ara romànica del segle X, dues ares paleocristianes del segle IV, una pila baptismal romànica dels segles XII-XIII i la pila beneitera del segle XVI.

A l'exterior, la façana principal és de composició simètrica, amb el coronament superior rectangular. La portalada és d'arc apuntat, amb tres motllures a manera d'arquivoltes decorades. En el timpà s'hi col·locà una làpida amb l'any 1507, inici de la construcció. Damunt la porta hi ha dues làpides medievals, corresponents a reformes dutes a terme al temple de segles anteriors. Per sobre hi ha un gran rosetó central, format per diversos cercles en degradació i amb decoració calada de pedra. Corona la façana una cornisa, damunt la qual hi ha tres pilastres quadrades centrals, corresponents al campanar del temple. Actualment hi ha quatre campanes de diferents mides. Als costats hi ha dues grans pilastres rectangulars que delimiten l'estructura. Les úniques finestres obertes a l'exterior es troben a façana sud i a la capçalera del temple. Són petites obertures d'arc de mig punt a trompetades. L'obra és de pedra, amb aparell de carreuada a la façana principal i pedra sense treballar als murs laterals.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Castelló d'Empúries)

O Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries és una església gòtica situada al barri del Puig Salner del nucli antic de Castelló d'Empúries (Alt Empordà). Fou construït a sobre l'església romànica primitiva, de la qual en queden alguns vestigis, com els primers pisos de la torre campanar o la gran pila baptismal. És una basílica situada a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer. Es tracta d'un clar exponent de l'arquitectura del gòtic català, quedant palès en alguns dels seus elements més característics: la volta d'ogiva, els grans pilars, els pesats contraforts a l'exterior o els grans finestrals amb vitralls. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. L'escriptor Josep Pla considerava que era el monument religiós més important de les terres gironines després de la Catedral de Girona, que destacava per la seva monumentalitat i dimensions catedralícies.


Muntanyes de Catalunya (El Pujol)

És una muntanya de 812 metres de la Serra de Rubió, que es troba al municipi de Rubió, a la comarca de l'Anoia. El cim és el punt culminant de l'altiplà d'Els Plans de la Coma. És la tercera muntanya més alta de la Serra de Rubió, després de Les Tres Alzines.


Muntanyes de Catalunya (La Cogulla)

És una muntanya de 786 metres que es troba entre els municipis de Figuerola del Camp, a la comarca de l'Alt Camp i de Montblanc, a la comarca del Conca de Barberà.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 266128001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC


Muntanyes de Catalunya (El Castellot)

És una muntanya de 793 metres que es troba al municipi de Font-rubí, a la comarca de l'Alt Penedès.

Llacs de Catalunya (Estany de les Moles)

És un petit estanyol d’inundació temporal que ocupa menys d'1 hectàrea, situat al municipi de Cantallops, entre els masos de Bell-lloc i del Faig, prop de la Bassa del Mas Faig. L’estany de les Moles, igual que la propera bassa del Mas Faig, acull comunitats vegetals i espècies molt rares a Catalunya.Pel que fa a la vegetació, destaca la presència de jonqueres terofítiques d'isòets. Apareixen també jonqueres acidòfiles montanes (Juncion acutiflori).

Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, la bassa es pot identificar amb l'hàbitat d’interès comunitari prioritari 3170* Basses i tolls temporers mediterranis. L'estany de les Moles es veu afectat per un ús ramader força intensiu. Els ramats trepitgen a vegades la mateixa cubeta, eutrofitzant les aigües, erosionant el sòl i degradant les comunitats vegetals, afavorint la seva substitució per gespes calcigades de menor especificitat ecològica.
Caldria evitar aquest ús dins de la zona humida i instal·lar, si és necessari, algun tipus de tanca protectora, permeable per a la fauna salvatge. L'accés està tallat per una tanca de fil espinós a la pista.
L'estany de les Moles està inclòs dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera".


Llacs de Catalunya (Bassa del Mas Faig)

És un petit estanyol d'inundació temporal que ocupa poc més de dues hectàrees al municipi de Cantallops, a la vora del Mas Petit de Bell-lloc. La bassa del Mas Faig, igual que el proper estany de les Moles, acull comunitats vegetals i espècies molt rares a Catalunya.
Pel que fa a la vegetació, destaca la presència de creixenars amb glicèria i de jonqueres terofítiques d'isoets, així com de jonqueres acidòfiles montanes (Juncion acutiflori).
Entre les espècies vegetals que es localitzen en aquesta zona destaca la crucífera Cardamine parviflora i els pteridòfits Isoetes setacea o Marsilea strigosa. La sega i la pastura, així com els recs de drenatge existents, han afavorit la implantació a la zona de prats de dall, també hàbitats d'interès comunitari però menys rars en el conjunt de Catalunya, així com de gespes calcigades de menor especificitat ecològica.
Els principals factors que afecten negativament l'espai són l'ús ramader i la presència de rases de drenatge obertes fa temps. La bassa del Mas Faig està inclosa dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera".