Esglésies gòtiques de Catalunya (Hospital i capella de Santa Caterina)

És un monument del municipi d'Ordis inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Hospital de Santa Caterina es troba a la part de darrere de l'església, al centre del poble. És un edifici gòtic de planta rectangular, on la seva ala de llevant està ocupada per la Capella de Santa Caterina, de planta també rectangular.

El conjunt té el parament format a base de pedres sense treballar, excepte a les cantoneres i a la capçalera de la capella, on s'han emprat carreus de pedra d'Avinyonet. Així mateix es pot veure també una socolada de carreus que sobresurt del parament.

A la façana principal, ara arrebossada, hi ha un portal gòtic i una finestra coronella, biforada, d'arquets trilobulats, amb decoració floral a les impostes, que no conserva el mainell. Al llevant hi ha un altre portal, però d'arc de mig punt ben adovellat. A la resta de murs del conjunt trobem altres obertures d'època gòtica. Una de destacable és el rosetó de la del mur de llevant, format per tres cercles en degradació, amb decoració força simple en l'obertura, d'arabesc calat, formant quatre braços amb una forma romboidal, buida, en la seva intersecció.

La capella tenia coberta de fusta sostinguda per quatre arcs diafragma apuntats que la dividien en cinc trams, però, un cop destruïda, entre el segle XVIII i el XIX una part es va refer i en data més recent (segle XX) una altra part es va cobrir amb bigues de portland. A l'entrada del presbiteri hi ha un arc triunfal, rebaixat, amb carcanyols als costats i amb motllures horitzontals a les impostes a mode decoratiu. El presbiteri està cobert amb volta apuntada, i a la capçalera podem veure una fornícula en forma de finestra gòtica d'arc lobulat.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Convent del Carme de Peralada)

És una església gòtica del municipi de Peralada (Alt Empordà). El conjunt està format pel claustre i l'església, que conserva un enteixinat de fusta policromada. Es troba al sector de llevant de la població, dins dels límits del recinte emmurallat de la vila medieval. Actualment és la seu del Museu del castell de Peralada. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És una església d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal. Presenta un campanar d'espadanya amb dues obertures adossat al mur sud de la nau, coberta amb teulada a dues vessants. A l'interior, tant les capelles laterals, delimitades per dues alineacions d'arcs apuntats, com la capçalera estan cobertes amb voltes de creueria, mentre que la nau central presenta cinc arcs diafragma apuntats, que sostenen un sostre enteixinat de fusta.

La façana principal, orientada a l'oest, sobrepassa l'alçada de la nau de l'església i està rematada amb una cornisa disposada a dues aigües. Presenta una gran portada formada per un cos avançat, amb teulada a doble vessant, al vèrtex de la qual hi ha una creu de pedra. Està decorada amb quatre arquivoltes apuntades en gradació i un timpà, també apuntat, decorat amb una imatge escultòrica de la Mare de Déu, d'època gòtica, al centre de la representació. A banda i banda hi ha dos angelets, de dimensions inferiors. A la part superior de la façana hi ha una rosassa amb decoració calada.

De l'interior de l'església, cal destacar la decoració del sostre enteixinat policrom de fusta, amb elements i motius dels Rocabertí i d'altres llinatges medievals. També cal mencionar el paviment enrajolat de caixó de la nau, amb el símbol dels comtes de Peralada, i els vitralls de l'altar major. Hi ha diversos membres dels Rocabertí inhumats a l'interior. Dels elements mobles destaca un capitell atribuït al mestre de Cabestany i un grup de tapissos de la família Mateu basats en obres de Rubens. Tota la construcció està bastida amb carreus de pedra ben escairats, tant als paraments interiors com exteriors. Al costat de migdia de l'església es troba el claustre, amb les dependències monàstiques al voltant.

Muntanyes de Catalunya (Puig-l'agulla)

O Creu de Montagut és una muntanya de 810 metres que es troba al municipi de Sant Julià de Vilatorta, a la comarca d'Osona.
Als vessants de la muntanya s'hi pot trobar el Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla.

Muntanyes de Catalunya (Les Tres Alzines)

És una muntanya de 831 metres situada al sud de la Serra de Rubió, entre els municipis de Rubió, a la comarca de l'Anoia i de Castellfollit del Boix, a la comarca del Bages. És una de les muntanyes més emblemàtiques d'aquesta serra. Al cim no hi ha un vèrtex geodèsic, si bé hi ha una creu, La Creu Llarga, una creu de formigó que la Unió Excursionista d'Igualada hi va posar l'any 1990, després que es cremessin les tres creus d'alzina durant l'incendi de l'any 1986 (d'aquí bé el nom Les Tres Alzines). És la segona muntanya més alta de la Serra de Rubió, després de la Còpia de Palomes (837 metres). El seu accés és molt fàcil, ja que gràcies al Parc Eòlic gairebé s'hi pot arribar en cotxe.

Des del cim s'hi poden distingir la Serralada Pre-litoral, Montserrat, Collserola, la plana d'Igualada i la dreta, la Còpia de Palomes.

També és coneguda perquè els parapentistes se solen tirar d'aquesta muntanya. El lloc més proper on dormir és el Refugi Mas del Tronc, situat a dues hores de la muntanya.

Llacs de Catalunya (Estany de la Vallmitjana)

És originat per una resclosa que represa les aigües del torrent de la Vallmitjana, al municipi de Taradell.
Es troba a tocar del càmping La Vall. Està situat a la finca Mas Vallmitjana, que està protegida com a refugi de fauna salvatge (fou declarada Refugi de fauna salvatge per l’Ordre de 25 de maig de 1998, amb una superfície de 119 hectàrees, amb la finalitat de protegir-ne les comunitats animals -DOGC 2657, de 10/6/98).

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l'estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L'estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping. L'interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l'alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d'amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l'estany. Destaca la presència d'aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d'altres. S'hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

L'estany es troba del tot aïllat de les instal·lacions del càmping per una tanca que impedeix acostar-se a les vores de l'aigua i que és impermeable per a gran part de la fauna, per la qual cosa caldria condicionar-la de forma adient. Existeix una captació d'aigua que podria ser responsable de la pràctica inexistència, actualment, de cinyell helofític, per les variacions de nivell que podria estar provocant. Caldria controlar la població de peixos, retirant totes les espècies introduïdes. També caldria confirmar la citació de tortuga d'aigua i la possible viabilitat d'aquesta espècie, per plantejar-se algun tipus de gestió per recuperar-ne les poblacions

Llacs de Catalunya (Estany de Sils)

O Llac de Sils és una zona humida que correspon al darrer vestigi del que era un antic llac natural situat al terme municipal de Sils i Maçanet de la Selva (la Selva), i que havia estat el llac més gran de Catalunya. L'antiga llacuna, ja dessecada, era equiparable pel que fa a les seves dimensions, a l'Estany de Banyoles.

L'antic estany de Sils es va anar dessecant al llarg segles per afavorir els conreus i per la por que les zones humides infonien, en una època en què se les considerava llocs inhòspits i insans, que ajudaven a la propagació de malalties com la malària. No obstant, les aigües reapareixien tossudament cada cop que es produïen fortes pluges, i la zona va conservar, malgrat la intensa transformació experimentada, una notable riquesa florística i condicions adients per a seguir allotjant una interessant fauna aquàtica

A principis del segle XXI, mitjançant un projecte LIFE desenvolupat per l’Ajuntament de Sils i la Fundació Natura, amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha recuperat una zona de llacunes i s’intenta potenciar els hàbitats naturals amb una gestió dels conreus (arbredes) més respectuosa amb els valors ambientals de l’espai.