miércoles, 17 de julio de 2019

Pedirán que el Barça no juegue la Liga

Un año tardaron el fiscal José Perals y el juez Pablo Ruz en llevarse por delante a Rosell, el Barça y finalmente a Josep Maria Bartomeu. Una instrucción normal habría tardado el doble y no se habría cerrado, como ha hecho Ruz, sin la declaración del representante del club, su director general Ignacio Mestre, preceptiva cuando una sociedad es acusada de delito fiscal. Que casualidad que cuando el Madrid va de capa caida, la justicia actue como los militares y el gobierno franquista, intentando que por "Real Decreto" las ligas se siempre del Madrid. No es de extrañar viviendo en una época gobernada por un partido corrupto, al que los fiscales no tienen lo suficientes cojones de amenazar de la misma manera a esos politicos que estan robando a los ciudadanos españoles y que la mayoria tiene en sus padres o en sus abuelos asesinos franquistas que asesinaban a los que pensaban de diferente forma
Alguien cree que vivimos en una democracia plena, como es que no se investiga a todos clubs, que encima recibieron dinero de las arcas y sobrepagando el precio a que estaban los terrenos vendidos a la Comunidad y el Ayuntamiento... No somos todos iguales?

Es ahora cuando debemos pedir la independencia por las buenas o por la via rápida, no se puede aceptar vivir en una dictadura que solo quiere favorecer al Madrid. Y no olvidemos que incluso en la RFEF, juega un equipo que no pertenece al estado español y si a un estado independiente: FC Andorra, cuyo presidente se llama Gerard Piqué Bernabeu, jugador del FC Barcelona

Visca Catalunya lliure!!!




Necessitem canviar d'època (II)

Pot sorprendre que aquests canvis que hem viscut i que han coincidit amb diverses crisis, ens ha portat (en el meu cas i els de la meva edat) d'una generació de pares sense estudis o amb estudis bàsics, a la següent generació dels seus fills amb estudis universitaris que, però, viuen pitjor que els seus pares, de manera que no deixem de preguntar-nos: "¿per això ens hem esforçat tant?". Per estar a l'atur o treballar (el que el tingui) d'operari. Perquè van lluitar treballant de sol a sol i després veure que el futur dels seus fills i néts, és molt pitjor que el seu. Que treballant podien tenir el seu habitatge i criar els seus fills. Hpy dia, la majoria de les famílies són d'1 fill i només les immigrants tenen més fills. Possiblement perquè en ser els "febles", les lleis de l'estat els afavoreixen i obtenen les poques subvencions que es planteja donar l'estat
Enmig d'aquesta crisi, sorprèn veure com a, les polítiques i les administracions públiques semblen seguir vivint al seu aire, afrontant aquesta gran transformació social com si el que esdevingués fos alguna cosa temporal i que tornarem a les èpoques de "Vaques Grosses" sense tenir de fer un esforç. Sembla que no s'adonen que vivim en una societat i en una ec onomia més oberta. Una economia i una societat més interdependent a nivell global. On la caiguda d'un banc o caixa d'un estat poderós econòmicament arrossega als altres estat a caure en aquesta crisi. Senzillament perquè avui gràcies a Internet i als mitjans audiovisuals, el que passa a l'altra banda del món, arriba a nosaltres en qüestió de segons.

Sorprèn que mentre les empreses la tecnologia ha fet decréixer a la quantitat de treballadors i treballadores que necessita, aquesta mateixa técnología aconsegueix que el funcionari augmenti, gràcies a les famílies, a l'amiguisme ... dels que estan al poder.

Els canvis no han d'espantar perquè són l'única alternativa per sortir del col·lapse i confort del conegut encara que no necessàriament útil. Avui en dia l'ésser humà és el centre de l'univers i és l'hora del canviar el "jo", pel nosaltres. Per que la lluita d'un de sol és una cosa inútil, la lluita de tots pot realitzar aquest canvi en la societat. Per això partits com "Podem" o "Guanyem" a Espanya fan trontollar les estructures tradicionals i és per això que els partits al poder intenten destruir-los. Només si ens unim tots, com a la primavera àrab (Tunísia), podrem aconseguir una Constitució més avançada, com la van aconseguir ells, derrotant als gihadista a favor d'un govern democràtic.

Però això s'aconsegueix només amb un canvi, no amb el continuisme polític

Necessitem canviar d'època (I)

Necessitem un canvi d'època en la política tant nacional, autonòmica com local. És hora que altres partits que no siguin els que han estat al poder, ocupin aquests llocs i que donin una oportunitat per veure si ells poden ser aquesta solució per a tots els mals de la política, que a Espanya fa fàstic, la corrupció és enorme i no és només el PPSOE, són la majoria dels partits.
Perquè no eradicar els Consells Comarcals, les Diputacions, unificar ajuntaments de menys de 15.000 hab, com ha estat tota la vida ... No podem tenir tants funcionaris en càrrecs polítics, amb gairebé la meitat d'un Estat com Alemanya, aqui doblaríem amb escreix als seus polítics. Com es menja això?
La política del PPSOE dels últims anys han aconseguiu que hagin 5.000.000 d'aturats, 2.800.0000 nens en la misèria i passant gana. Tancament de molts menjadors escolars. Un deute exterior astronòmica (segons Rajoy era el 61% quan va agafar el càrrec era insostenible ... avui freguem el 100% i diu que Espanya va bé, com sempre cadascú el dels colors del seu partit). El buidatge sistemàtic de les arques públiques a favor de banquers amiguets companys en aquesta corrupció. L'educació massificada i de baixa qualitat. La Universitat a preus de com si tots poguéssim saquejar les arques de l'estat, només per als fills dels més poderosos. La Sanitat infame, les llistes d'espera s'han multiplicat, s'han tancat plantes, quirofanos i molts malalts moren als passadissos. Cada dia amb menys recursos, els salaris baixant a nivells de misèria, més propioes de temps d'esclavitud que del s.XXI, tot això al servilisme als tòtems del neoliberalisme.

Per començar hauríem de posar-nos a treballar i a canviar el disseny dels partits polítics i que és hora de tornar a la societat els anys en què han estat en el poder afavorint als amiguet i extraient les rendes de tots els ciutadans. Amb les llistes obertes, que nosaltres siguem els que puguem elegir el President del Govern o fins i tot al de l'Estat, perquè mentre ho puguin fer els partits seguirem vivint en aquesta pseudodemocràcia on domina els partits grans, gràcies a la Llei D'Hont que en el seu dia el que buscava era mantenir els mateixos en els mateixos càrrecs

Per desgràcia la rigidesa de la Constitució Espanyola de 1978, és el pitjor que van fer els polítics d'aquells dies. Calia canviar de pàgina i passar d'una "dictadura" a una "democràcia", però van ser els mateixos que estaven en poder, els que van construir aquesta "democràcia" i d'aquesta manera "passar pàgina" salvant el cul a molts assassins de la època, assassins que signaven sentències de mort, simplement per que lluitaves per una llibertat, no la que van crear ells i que aquesta per servir-los.


Els panellets, un dolç tradicional de Catalunya

El 31 d'octubre, que hem de celebrar la Castanyada o Halloween?. La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, tot i que en molts llocs s'ha perdut a diferència de Catalunya, que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samhain (cap d'any celta); la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari anomenat paperina. 

Esglésies gòtiques de Catalunya (Capella de la Concepció de Pujalt)

És una església de Pujalt (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local. La capella de la Concepció és situada a l'entrada del poble, a ran de muralla. És una construcció del segle XIV-XV, documentada des del 1399. És feta de pedra i té una sola nau amb volta apuntada, feta tota ella amb pedra de bon carreu, i un original campanar d'espadanya de forma triangular amb tres arcs i costats arrodonits. És presidida per una imatge gòtica, de marbre policromat, de la Mare de Déu amb el Nen que porta un llibre a les mans. Es construí perquè l'església parroquial era extramurs. El 1546 a la vila hi havia un hospital situat a prop d'aquesta capella. Un dels seus costats fou aprofitat per construir-hi un carrer porticat que forma part del call.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Castellbò)

És una antiga col·legiata, actualment església parroquial de Castellbò, del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una església de grans proporcions, d'una sola nau i tres absis a la capçalera. En aquest edifici es distingeixen clarament les diferents etapes constructives. Els tres absis són d'estil romànic, mentre que la nau ha estat modificada per capelles i restauracions de les voltes primitives. A la façana es troben els vestigis gòtics més rellevants. La portada és d'arcs apuntats en degradació, amb dues columnes per banda amb capitells de fulles llises que sostenen les arquivoltes. Destaca el treball de forja de la porta, de tradició romànica.
A la nau s'obren set capelles laterals, tres a llevant i quatre a ponent, a través d'arcs apuntats. Les dues capelles adjacents al presbiteri són de planta semicircular, visibles des de l'exterior, i aporten a la planta de la capçalera un aspecte trilobulat. El conjunt presenta un cos afegit a l'extrem meridional de la nau, projectat a una alçada considerable, que acull les campanes de la col·legiata en tres ulls que s'obren al nivell superior, i coronat per un campanar d'espadanya de tres ulls
L'església col·legiata de Castellbò ha estat restaurada en diverses ocasions. A mitjan segle XX es va fer una intervenció que va donar a l'interior un cert aire neomodernista. En la dècada dels seixanta el bisbat d'Urgell va haver de fer una actuació d'urgència per assegurar l'estabilitat de l'edifici. El 1996 es va haver de reforçar un mur lateral


Muntanyes de Catalunya (Puig de les Cadiretes)

O Puig de ses Cadiretes és una muntanya de 518,7 metres que es troba entre els municipis de Llagostera, a la comarca del Gironès i de Tossa de Mar, a la comarca del Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 307108001).
Al cim del Puig de Cadiretes, a l'interior del massís muntanyós del mateix nom, en un entorn cobert per un dens bosc d'alzines i pins i una abundant vegetació arbustiva, hi ha un jaciment medieval. Es localitza entre el cim rocallós del Puig de Cadiretes, just a l'entorn d'on es troba un punt geodèsic de l'ICS, i el lloc on actualment s'emplaça una torre de guaita forestal, al sud-oest i a poca distància d'aquell. En aquest sector, relativament planer i on afloren grans blocs de granit, es pot observar la presència de diversos murs de pedra seca que conformen diferents àmbits de planta quadrangular i orientats molt variablement. Alguns d'aquests murs, que estan construïts amb blocs sense desbastar, es recolzen directament sobre els blocs de granit que afloren del subsòl, aprofitant i incorporant aquests a les estructures per a delimitar els àmbits d'habitació. No s'hi reconeixen però espais de circulació (de tipus carrer) ni altres elements constructius o edificacions com podrien ser esglésies, muralles o dipòsits. A l'entorn d'aquestes estructures tan sols s'hi troben alguns fragments de teula de tipus aràbic. El jaciment es tracta probablement d'un poblat de petita grandària que aprofita per a la seva defensa l'escarpament natural del puig. La seva cronologia seria probablement medieval




Muntanyes de Catalunya (Turó de Céllecs)

O Séllecs és un cim de 536 m d'altitud situat entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental. Juntament amb el turó del Castell o de Mataró (506 m), situat més al nord, i el Turó Rodó (535 m), situat més al sud, forma la muntanya de Céllecs, que està constituïda per granit i sauló i forma part de la serralada de Marina, integrada, al seu torn, en la Serralada Litoral Catalana. Al turó de Céllecs (anomenat també Turó Gros) hi ha restes d'un poblat ibèric: el Poblat Ibèric del Turó de Céllecs.


Muntanyes de Catalunya (Puig de la Mola)

És una muntanya de 534 metres que es troba al massís del Garraf, entre els municipis d'Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281129001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Llacs de Catalunya (Estanyets del Castell)

Són un conjunt de llacs d'origen glacial a 2.330 m d'altitud, al nord de lo Castell de Rus, en el terme municipal de la Torre de Cabdella, del Pallars Jussà, dins del seu terme primigeni. L'Estany Conca és el més gros

Llacs de Catalunya (La Carbonera)

O Estanys de Carbonera o Carboneres és un conjunt de llacs glacials entre els 2.424 i els 2.536 m. d'altitud, a la capçalera de la Vall Fosca, al Pallars Jussà, al sud-est de l'Estany Morto, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. L'anomenat Carbonera és l'inferior, a prop de l'Estany Morto. Des d'ell, els Estanys de Carbonera o Carboneres es van enfilant cap al sud-est, i són subsidiaris del primer. Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de la muntanya, dels Estanys de la Montanyeta, al nord-est, de l'Estany de Carbonera, a l'est, i dels Estanys de Carboneres al sud-est. S'aboca a l'Estany de Castieso.