Muntanyes de Catalunya (La Faiada)

És una muntanya de 1.699 metres que es troba entre els municipis del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, i de Tremp, al Pallars Jussà, en Lleida.

De fet, això és únicament des del punt de vista administratiu, ja que aquesta muntanya és plenament ribagorçana. Abans del 1969 formava part del terme municipal d'Espluga de Serra, municipi pertanyent a l'Alta Ribagorça, que fou agregat aquell any a Tremp a causa del seu gran despoblament. Dins del terme d'Espluga de Serra, a més, era en un enclavament separat de la resta del terme, anomenat Enrens i Trepadús (que entre 1812 i 1847 arribà a tenir ajuntament propi).

La Faiada era, precisament, el límit nord de l'enclavament d'Enrens i Trepadús. Enrens i Trepadús eren, de fet, dues masies que, mentre foren habitades, es relacionaren, civilment i religiosa, amb Viu de Llevata, però els atzars de la història (o els interessos que jugaren en el seu moment) portaren Enrens i Trepadús i, per tant, la meitat sud de la Faiada, a formar part de Tremp, tot i que el més natural, geogràficament parlant, és que s'hagués integrat en el Pont de Suert.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 256079001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. 
A tot el vessant nord de la muntanya, íntegrament dins del terme del Pont de Suert, s'estén l'Espai Natural de la Faiada de Malpàs.

Muntanyes de Catalunya (Les Agudes)

És una muntanya de 1.705 metres que forma part del massís del Montseny. Són a cavall dels municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i de Montseny, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona). Va haver-hi l'accident aeri del Montseny del 1970.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Turó de l'Home)

És la muntanya més alta del massís del Montseny amb una altitud de 1.705,8msnm, cosa que el situa per sobre dels altres dos cims més representatius del massís, les Agudes (1.705,4msnm) i el Matagalls (1.697,2msnm). El cim i les muntanyes properes fan de divisòria d'aigües entre la riera de Santa Fe i el naixement de la Tordera en Barcelona. La muntanya és famosa per l'obervatori meteorològic que alberga d'ençà l'any 1932.

Rius de Catalunya (Riu Bassi)

Curs fluvial de les comarques del Bages i Osona en Barcelona.

Rius de Catalunya (Riera de Lluçanès)

És un afluent de la Riera Gavarresa (alhora afluent del riu Llobregat). Neix als relleus de Comià, a 1 045 m alt., al municipi d'Alpens (Osona) en Barcelona. Té uns 20 km de curs; travessa el Lluçanès de N a S, i desemboca, per la dreta prop d'Olost.

Rius de Catalunya (Riera Gavarresa)

O la Gavarresa, és un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona) en Barcelona, a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord - sud la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-oest de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del Pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. Rep les rieres de Lluçanès i de Relat, per la dreta, i la d'Oló i de Malrubí, per l'esquerra. El seu cabal té un marcat component estacional.

Rius de Catalunya (Riera de Merlès)

És un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages. Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l'Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.

El seu curs transcorre per municipis amb poca població i això fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s'ha modificat molt poc. El seu traçat està ben comunicat per carretera, i s'hi pot accedir des de poblacions com Puig-reig, Gironella, Prats de Lluçanès o Borredà, ja més al nord.