lunes, 23 de julio de 2018

Muntanyes Catalanes (Pa de Sucre)

O Tumeneia Central, és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica, en la provincia de Lleida.
El pic, de 2.862,6 metres, es troba en la Serra de Tumeneia, que separa la sud-oriental Capçalera de Caldes de la nord-occidental Vall de Valarties. Està situat al nord-est del Coll d'Harlé i al sud-oest de la Bretxa de Pauss.
- Des del Refugi Joan Ventosa i Calvell:
- Per la riba meridional de l'Estany de Travessani, els Estanys de Tumeneia, l'Estany Cloto i Coll d'Harlé.
- Per la riba meridional de l'Estany de Travessani, els Estanys de Tumeneia, l'Estany Cloto i Bretxa de Pauss.
- Des del Refugi de la Restanca:
- Via Lac de Mar i Coll d'Harlé.
- Via Lac de Mar i Bretxa de Pauss.


Literatura Catalana (Jaume Pomar Llambias)

Nacio en Palma de Mallorca (Illes Balears), el 29 de juliol de 1943 - Fallece en Palma de Mallorca (Illes Balears), el 11 de juliol de 2013. Poeta, narrador y ensayista. Estudia periodismo en Valencia y en 1973 se licencia en Barcelona. También estudia filosofía y letras. Funda y dirige, con Guillem Frontera, la colección de poesía "La Sínia" dentro de la editorial Daedalus (1965-1968). En esta colección publica su primer libro de poesía: Tota la ira dels justos (1967), Premio Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesía del 1966. En 1970 gana otra vez el premio Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesía con Inútil fracàs, obra que se incluye en Història personal (1979). En 1971 publica Amb la mort, amorosament. También hay que citar los títulos Elegies (1986, premio Ciutat d'Elx), Carisma del desert (1987), Imatge de la por (1988, Premio Nit Literària Andorrana - Grandalla), Les quatre estacions (1991, Premio Cavall Verd), Retorn a casa (1992), Llavis de marbre blanc (1993) y Frontissa (1993, Premios Literarios de Girona-Miquel de Palol). Con L'illa del silenci (2009), gana el Premio Manuel Rodríguez Martínez de poesía de Alcoi. La extensa y relevante producción poética del autor se cierra con Llibre de l'exili (2011) y Cants de Montalt (2012, Premio Pare Colom d'Inca).

Jaume Pomar también escribe las obras de narrativa Un dia o altre acabaré de legionari (Premio Joan Santamaria de narrativa de 1987) y Bolla negra (2010). Es autor de El temps que fuig (1997) y de Temps inconjugable (2001), dos obras de carácter autobiográfico. En el terreno de la crítica literaria y el ensayo hay que destacar su importante tarea como estudioso de la vida y de la obra de Llorenç Villalonga: Primera aportació a l'epistolari de Llorenç Villalonga (1984) y Llorenç Villalonga i el seu món (1998). También es autor de los títulos El meu Llorenç Villalonga (1995), La raó i el meu dret: biografia de Llorenç Villalonga (1995) y Llorenç Villalonga: cartes i articles: temps de preguerra (1914-1936) (1998).

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Rosa Planas Ferrer)

Nacio en Palma de Mallorca (Illes Balears), en 1957. Escritora y crítica literaria. En 1979 se licencia en Filosofía y Letras, sección Filología Hispánica, por la Universidad de les Illes Balears y, en 1997, en Filología Catalana en la misma universidad. Sus inicios literarios los encontramos en los libros de poesía Letras de Lluvia (1982) y Regreso a Belvedere (1993). En el terreno de la poesía también publica Calendari íntim (2015). Como novelista es autora de las obras L'orador dels ocells (1999), Abraham Savasorda (2001, I Premio Alexandre Ballester de narrativa corta), Les màscares de Florència (2004), La ciutat dels espies indefensos (2006), La veu de la caputxa (2011) y Nòmina encriptada (2014, Premio Ciutat de Manacor 2013). También ejerce la crítica literaria, principalmente des del punto de vista de la onomástica y el judaísmo y, de esta manera, es autora de los títulos Els malnoms dels xuetes de Mallorca (2003) y Literatura i Holocaust (2006). Hay que destacar, también, su vertiente lulista, como queda patente en las obras Ramon Llull i l'alquímia (2014) o Del Doctor Il·luminat al Doctor Fosc (2017).

Rosa Planas fue miembro del consejo de redacción de la revista Lluc y secretaria de redacción de Segell. Revista d'història i cultura jueves. Colabora habitualmente en el diario Última Hora de Baleares, en la sección "Tribuna", donde se centra especialmente en temas de cultura, actualidad y arte. También realiza con periodicidad reportajes especializados sobre patrimonio. En 2015 recibió la distinción de la asociación Amics del Patrimoni, por su tarea en defensa del patrimonio cultural y artístico de Mallorca.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Ramon Pla i Arxé)

Nacio en Barcelona, en 1943. Profesor y crítico de literatura.
Se doctora en filología románica por la Universidad de Barcelona con una tesis sobre L'Avenç, por la que obtiene el Premio Extraordinario de Doctorado y el premio Jaume Massó i Torrents de Investigación Literaria del Institut d'Estudis Catalans (1976). Desde el año 1973 ejerce como profesor del departamento de filología catalana de la misma Universidad. También ha sido decano de la facultad de filología (1986-88) y director general de Universidades de la Generalitat de Catalunya (1993-95). Ramon Pla es crítico literario del Diari de Barcelona (1979), Hoja del Lunes (1981-82), Avui (1983-87 y 1996-2000) y El País (1988-95). En el año 2000 obtiene el premio de crítica literaria Jaume Bofill i Ferro. También ejerce como crítico de ópera en el diario Avui (1990-95) i es colaborador de La Vanguardia (2000-04).

Ha publicado La poètica de Joan Maragall (1999), Textos crítics (2001) y, conjuntamente con Enric Bou, edita Creació i crítica en la literatura catalana (1993). Es miembro del jurado de los premios Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, Josep Vallverdú, Martí Dot y Joan Crexells. Es patrón de la Fundació Lluís Carulla y de la Fundació Blanquerna, responsable de relaciones institucionales y ediciones del Liceu, vicepresidente del Centre Català del PEN Club y asesor de la Universitat Oberta de Catalunya.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Vicent Pitarch i Almela)

Nacio en Vilarreal (Castellón), en 1942. Sociolingüista y ensayista. Desde 1985 es miembro del Institut d'Estudis Catalans (sección filológica). Promotor y miembro fundador de la fundación Carles Salvador, también es miembro del patronato de la fundación Huguet y es el delegado de presidencia en la sede del Institut d'Estudis Catalans, en Castelló de la Plana. En 1969 funda y dirige el programa radiofónico Nosaltres els valencians de Radio Popular y en 1975 es cofundador del parvulario El Rotgle, la primera escuela en catalán en Castelló.

Vicent Pitarch es autor de trabajos de sociolingüística, sobre la cultura catalana en el País Valenciano contemporáneo, como Defensa de l'idioma (1972), Curs de llengua catalana (1977), Reflexió crítica sobre la llei d'ús i ensenyament del valencià (1984), Fets i ficcions. Llenguatge i desequilibris socials (1988), L'eix castellonenc de la cultura contemporània (1995), Control lingüístic o caos (1996, Premi d'Assaig dels Escriptors Valencians 1997), Converses amb J. Simon, E. Valor i R.Súria. Homenatge a les Normes de Castelló (2002), Les Normes de Castelló. Textos i contextos (2002), Pompeu Fabra, l'autoritat admirada pel valencianisme (2011) y Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans (2013). También es autor de los títulos sobre senderismo De camí a Fisterra (2003, IV Premio Ulisses de narrativa 2002) y La Via de la Plata: de Sevilla a Fisterra passant per Sant Jaume de Compostel·la (2005). Entre las diversas distinciones que ha obtenido hay el premio de Actuación Cívica de la Fundación Lluís Carulla (1983) y el I premio Socarrat Major, de la AC Socarrats (1994). También ha recibido la Distinción Cívica de la Associación Cultural Alambor (2000), el Premio Enric Soler i Godes a la Innovación Educativa (2003) de la Fundación Càtedra Soler i Godes, y el Miquelet de Honor de la Societat Coral El Micalet (2006).

https://www.escriptors.cat/

Muntanyes Catalanes (Pic de l'Infern)

És una muntanya de 2.869,5 metres situada dins del terme comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord, però molt a prop del límit amb el municipi de Queralbs, de la del Ripollès (Girona).
És a l'extrem sud del terme de Fontpedrosa, a prop al nord del Pic dels Gorgs (és habitual que sovint es confonguin els dos cims). És també a ponent del Pic de Freser i al nord-est dels Pics de la Vaca.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.


Literatura Catalana (Joan Pinyol i Colom)

Nacio en Capellades (Barcelona), en 1966. Es narrador. En 1984 inicia una relación epistolar con Pere Calders, que se convierte en el verdadero estímulo de su obra narrativa. En 1989 se licencia en filología catalana, desde entonces trabaja en la enseñanza secundaria y en el 2008 se convierte en catedrático de lengua catalana y literatura.

Colabora habitualmente en diversos medios de comunicación escritos, radiofónicos y audiovisuales, además de participar en distintas antologías de narrativa. Es autor de Balancí d'onades (1994), Avinguda Capri (1999), finalista del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana, Ningú ve fet a mida (2001), finalista del IX Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa, Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001), I Premi Vila d'Almassora de Narrativa, Inquieta nit i altres contes (2003), Stòitxkov i Sofia (2003), Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa 2002, Dorotea i la joia gegantina (2005), Micromèxics (2007), Premi de Narrativa Vila de Puçol 2006, Pilota de set (2008), XLIII Premi Recull de Narrativa, Fi de curs a Bucarest (2008), Glops (2009), Planeta Lluç (2012), Perquè som poble (2013), Ningú no mor (2013), Aventures i pintures. Josep Costa Solé (1913-2003) (2014), En Ventilat i l'Espantall (2014) y El mar de les ombres (2016).

https://www.escriptors.cat/



Literatura Catalana (Josep Pin i Soler)

Nacio en Tarragona, el 11 de mayo de 1842 - Fallece en Barcelona, 31 de enero de 1927. Intelectual y hombre de letras, publica novela, teatro, narrativa de viajes, crítica literaria, manuales didácticos, traducciones y artículos de opinión.
Es conocido, principalmente, como novelista, com la publicación de la trilogía formada por La família dels Garrigas (1887), Jaume (1888), y Níobe (1889), tres novelas de estilo realista dedicadas a su ciudad, Tarragona, que ofrecen un retrato de la sociedad catalana del ochocientos en el momento de la crisis del modelo "pairal" català. Como dramaturgo, introduce la comedia burguesa en la escena teatral en catalán, con títulos como Sogra i nora (1890), La tia Tecleta (1892), Poruga (1907) y La baronessa (1917), entre otras. Publica Vària (1903-1906), tres volúmenes que contienen artículos y narraciones sobre sus viajes por el Mediterráneo. También es importante su labor como traductor de clásicos al catalán, publicados en la colección "Biblioteca d'Humanistes", que él mismo dirige.

En 2002, Arola Editors inicia la publicación de su obra esencial, con la dirección de Magí Sunyer y Josep M. Domingo, que finaliza el 2007 con el doceavo volumen.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Josep Piera i Rubió)

Nacio en Beniopa (Valencia), el 30 de mayo de 1947. es escritor. Su trayectoria literaria fluctúa entre la narrativa, la prosa autobiográfica, el ensayo y la poesía.
La calidad de su obra lo sitúa desde muy joven como uno de los representantes más destacados de la "Generación de los 70". Impulsor de actividades culturales, "L'Any del Tirant", y de revistas literarias, Cairell, en 1979 gana el premio Carles Riba de poesía con El somriure de l'herba, para publicar a continuación títulos como Presoners d'un parèntesi (1979), Brutícia (1981), Mel-o-drama (1981), Maremar (1985), Dictats d'amor (1991), una recopilación de su obra en verso que incorpora un libro, no editado anteriormente, D'amors i temps perdits (1985-1991), En el nom de la mar (1999), Cants i encants (2004) o El temps trobat (2013), Premio Valencia de poesía.

Su trayectoria como narrador empieza con la novela ganadora del premio Andròmina de narrativa Rondalla del retorn (1977), género que cambia poco después por la "narrativa del yo". Entre intimistas y memorialistas, sus libros a menudo explican viajes para adentrarse en la naturaleza personal del ser humano contemporáneo. De este ámbito son El Cingle verd (1982), premio Josep Pla, Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996), premio Sant Joan y A Jerusalem (2005). Entonces inicia un ciclo memorialístico y autobiográfico con Puta postguerra (2007) y Joc de daus (2012), entre otros. También ha escrito el ensayo El paradís de les paraules (Història i poesia a l'orient d'al-Àndalus) (1995), galardonado con los premios Josep Vallverdú y Crítica Serra d'Or, y sobre personajes históricos como Ausiàs March, Francisco de Borgia y Teodor Llorente, además de trabajos sobre el legado histórico, cultural y literario de la Safor y del País Valenciano en general.

Parte de su obra ha sido traducida al castellano, francés, inglés e italiano, entre otros. Ha sido director de la editorial Tres i Quatre, entre otros proyectos e iniciativas culturales, y vicepresidente de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana y del PEN Català. Desde 2005 es miembro numerario del Institut d'Estudis Catalans. Ha recibido numerosos premios y galardones, entre los cuales la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en 1991.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Lliris Picó i Carbonell)

Nacio en Ibi (Alicante), el 18 de diciembre de 1972. Licenciada en Filología Catalana, trabaja en la Delegación de Alicante del Institut d'Estudis Catalans.
Ha publicado varios estudios y artículos sobre la obra poética de Gaspar Jaén en revistas como Caràcters y L'Aiguadolç. Es autora de las novelas Helena: un record sempre és mentida (2002), Les ales de la memòria (2003), L'olor dels crisantems (2005), Claus de serp (2007) y Moisés, estigues quiet (2015). Sus obras han recibido diversos premios, entre ellos destacan el XXI Premio 25 de abril Vila Benissa (2001), el Premio de Narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx (2004), el Premio Enric Valor (2014) y el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2016).

https://www.escriptors.cat/