Muntanyes de Catalunya (Torre de Cabús)

És una muntanya de 2.518 metres que es troba al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida).

Muntanyes de Catalunya (Tuc de Llebreta)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida).
"El nom deriva de lucubrum, nom de la planta Colchicum autummale (safrà bord), molt abundant a la zona. És incorrecte afegir l'article la (de la Llebreta)".

El pic, de 2.523,2 metres, està situat a la carena que, davallant des del Bony Blanc al sud, limita la Cometa de la Qüestió per ponent. Als seus peus, cap al nord-nord-oest, es troba l'Estany de Llebreta, que li dóna nom.

Muntanyes de Catalunya (Tosa)

O la Tosa d'Alp, com molts anomenen aquest cim, és una muntanya de 2.536,4 metres situada a l'est de la serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Pel fet que al capdamunt hi conflueixen els territoris de 4 municipis (Alp, Urús, Das i Bagà) la seva punta també es coneix com a Pedró dels Quatre Batlles.
El coll de Pal la separa per llevant del Puigllançada. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 282081001) i el refugi Niu de l'Àliga. El cim és espai natural protegit inclòs al Parc Natural Cadí-Moixeró.
Al cim hi ha hagut diferents estacions meteorològiques, des del 4 de setembre de 2014 hi ha una estació meteorològica automàtica, la Tosa d'Alp 2500 [ZD], consultable en línia, que forma part de la XEMA
A les seves faldes hi ha dues estacions d'esquí alpí:
- A la cara nord: L'estació d'esquí de Masella.
- A la cara est, el sector de la Tosa de l'estació d'esquí de la Molina. Al sector de la Tosa de l'estació d'esquí de la Molina hi ha diferents circuits de descens de BTT.
Hi ha accés per una pista forestal fins al mateix cim, d'ús restringit amb porta i clau. Hi ha diferents senders.

Muntanyes de Catalunya (Cap de l'Ovella)

És una muntanya de 2.541 metres d'altitud del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida), al límit amb la parròquia de la Massana, d'Andorra.
És a llevant del poble pallarès de Tor i al nord-oest de l'andorrà de Pal, al sud-oest del Pic de Port Negre, on es troben els remuntadors de la pista d'esquí de Pal-Arinsal.

Muntanyes de Catalunya (Corronco)

O lo Corrunco, és una muntanya de 2.543,3 metres que es troba entre els municipis del Pont de Suert (antic terme de Malpàs) i Vall de Boí (antic terme de Durro), a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida).

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Lo Corronco.

Rius de Catalunya (Riera de Santa Coloma)

És un dels afluents de la Tordera que recorre la plana de la Selva. La riera neix a les Guilleries i discorre de nord-oest cap a sud-est fins a passar Riudarenes i llavors gira bruscament cap al sud-oest fins a la seva desembocadura a la Tordera, a l'alçada de Fogars, en total uns 33 km. Drena, amb dificultat, una conca de 324 km2 a la plana de la Selva.
El seu entorn està catalogat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya, amb el codi SCR.

Travessa els termes de Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, fa la partió de Massanes i Maçanet de la Selva, i Fogars de la Selva.
Els seus afluents més importants són:

- La riera de Castanyet.
- La riera d'Esplet.
- La riera de Vilarràs.
- La riera de l'Esparra.
- La riera de Santa Maria o de Caldes.
- La séquia de Sils, construïda per al desguàs dels estanys de Sils.
-
La riera de Massanes.

Rius de Catalunya (Riera d'Arbúcies)

Neix al coll de Sant Marçal, sota el massís de les Agudes (Massís del Montseny), i recorre de dalt a baix tot el terme municipal d'Arbúcies. Al llarg del seu recorregut rep aigües de la riera Xica, de la riera de la Pineda i de la riera de les Truites. En el seu pas per la població d'Arbúcies s'hi pot trobar el Passeig Santiago Rusiñol. Prenent el sender que transcorre paral·lel a la riera sota l’ombra de la vegetació fluvial. En aquest tram s'hi troben bancs per seure a prendre la fresca
L’Espai natural està traçat longitudinalment pel curs fluvial de muntanya - la riera d’Arbúcies - que neix als contraforts del massís del Montseny. Aquest riu drena una conca de roques magmàtiques, amb una important cobertura forestal, que genera una llera de sauló amb còdols arrodonits. La qualitat de les seves aigües, segons paràmetres fisicoquímics i de macroinvertebrats, són bons o molt bons.

Impacte: Tot i la bona qualitat de les seves aigües, el curs fluvial de la riera d’Arbúcies travessa zones habitades i àmbits amb explotacions econòmiques on rep els seus afluents. Les plantes al·lòctones colonitzen el bosc de ribera.
Vulnerabilitat: Cal remarcar la vulnerabilitat d’algunes comunitats vegetals ripàries, així com d’espècies de fauna d’alt interès com la llúdriga.
L’Espai Natural Protegit de la Riera d'Arbúcies va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s’aprova el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC l’any 1997, i posteriorment va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que aprova la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735 de 6-10-2006)
La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat (l’àmplia varietat d’ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i els seus gens).

La riera d’Arbúcies presenta un dels sistemes humits d’aigües corrents i estancades, faunísticament més ric i divers de tot el conjunt Montseny-Montnegre. La seva conservació és important, sobretot per contenir remarcables elements de fauna, com és el cas de la llúdriga.

Rius de Catalunya (Riera del Pertegàs)

És un petit curs d'aigua, afluent per l'esquerra de la Tordera que neix als vessants meridionals del Turó de l'Home i drena els termes de Fogars de Montclús, de Campins i de Sant Celoni. Desemboca a l'est de Sant Celoni després de bordejar la ciutat pel nord.

Rius de Catalunya (Riera de Breda)

Dita també riera de Riells quan passa per Riells i Viabrea és una riera que neix al Montseny, travessa el poble de Breda, del qual pren el nom, i desemboca a la Tordera pel marge esquerre.

Rius de Catalunya (Riera de Vallmanya)

És un curs fluvial que neix al sector oriental del massís del Montnegre i passa pel llogaret de Vallmanya, dintre del terme municipal de Tordera. És afluent per la dreta de la Tordera.

Rius de Catalunya (Riera de Pastells)

També anomenada de Can Mercader, és un afluent del riu Daró. Neix a les Gavarres, al nord-oest del Puig d'Arques, i aboca les seves aigües al Daró al barri de Rabioses, terme de Cruïlles. Les seves aigües han estat utilitzades durant segles per a l'obtenció d'energia hidràulica per a molins fariners, com ara el Molí de Can Molines. La discussió pel pas damunt del pont construït sobre la canalització de l'aigua del molí va ocasionar el famós litigi del Pont de les Dobles, narrat al llibre de Josep Matas i Balaguer.