martes, 7 de abril de 2020

Esglésies gòtiques de Catalunya (Capella de Sant Isidor)

És una capella al nucli de Mollerussa (Pla d'Urgell) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una petita església entre mitgeres d'arrel renaixentista com ho explica la porta i una làpida de la primitiva capella. La zona absidal de planta rectangular, sembla inspirar-se de l'arquitectura preromànica. Això és amb una mena d'arc triomfal o escenari teatral aixecat considerablement respecte al sòl de la nau constituït per una triple arcada (recorda la iconòstasi preromànica), separat per tant la zona cultual de la nau. A l'arcada del mig hi ha la imatge venerada de Sant Isidor, d'alabastre. És una escultura del segle XVII, destruïda a la Guerra Civil Espanyola i restaurada posteriorment. Un tram d'escales laterals facilita l'accés i la circulació entrant l'espai del sant patró 
Damunt la porta hi ha col·locada una làpida del segle XVIII on hi diu textualment " el eminentísimo senyor cardenal Aldobrandini concede cien días de indulgencia rezando un Pater Noster y Ave María delante de esta imagen de san Isidoro mártir. A 22 de mayo de 1731". Es refereix al cardenal Alessandro Aldobrandini, nunci del Papa entre 1720 i 1731. La imatge d'alabastre de sant Isidori, d'estil renaixentista, segons la tradició va ser portada de Venècia per un soldat mollerussenc. Destruïda l'any 1936, va ser restaurada a partir dels trossos originals l'any 1977. La Capella de Sant Isidori està ubicada a la Plaça major no té data de construcció exacta i aixecada, per voluntat popular, per regraciament d'algun fet remarcable de la població.la seva ubicació era fora de l'emmurallat defensiu de poblacio.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Ermita de Sant Bonifaci)

L'ermita de Sant Bonifaci es troba al municipi de Vinaixa, a 6,5 km del nucli urbà i gairebé al terme municipal dels Omellons. És inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. D'estructura gòtica i reformada posteriorment, sembla que al segle XIV ja estava construïda, però la relíquia de Sant Bonifaci no va arribar a Vinaixa fins al 13 de maig del 1682.
És de planta rectangular, d'una sola nau. Els murs exteriors estan treballats amb pedra i fang deixats a la vista. Els carreus són de grans dimensions, irregulars i disposats en filades. Tan sols estan ben escairats la llinda i els muntants de les portes d'accés, situades de costat que tenen com a únic ornament una composició de rajoles amb la imatge del sant. A sobre hi ha un òcul i coronat per un campanar d'espadanya. La coberta és a dues aigües feta d'embigat de fusta i teula àrab. Els murs de l'interior són policromats i el paviment, de rajola vermella rústica

 

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Joan d'Arties)

És una església situada a Arties, en el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una sola planta dividida en quatre trams marcats per quatre pilars a banda i a banda de la nau; la nau és d'arc apuntat. La zona dels absis, el presbiteri i els dos primers trams de la nau presenten volta de creueria mentre que els dos restants (direcció W) tan sols mostren forma de volta lleugerament apuntada. La raó d'aquesta diferenciació rau en l'esfondrament de la nau en aquests últims trams tal com senyalen les arrancades dels arcs corresponents a les columnes que sostenen aquest trams. El darrer arc apuntat emmarca el mur de ponent i és en aquest sector on es distingeixen els únics vestigis romànics que conserva l'església; aquests es concreten en les columnes (formades per superposició de tambors de la mateixa mida i forma semicircular) i en resolució estilística de la finestra oberta al mur de ponent (constituïda per tres arcs de mig punt en degradació que es desenvolupen de forma contínua fins als muntants). La portalada està ubicada al mur de migdia consta de tres arcs apuntats en degradació, sense cap element que destorbi la continuïtat fins als muntants. A l'arc de l'entrados i podem veure un guardapols. Els arcs estan formats per dovelles que agrupen horitzontalment tot el conjunt.
A la façana oest hi tenim una finestra que podria ser d'època romana tardana, consta de tres arcs de mig punt en degradació, tots ells adovellats i sense cap element que talli la continuació fins als muntants. Com a únic element de decoració observem un arc extradòs en el que s'observa un escacat.
A l'angle SO hi trobem el campanar, de planta quadrada octogonal i de tres pisos. L'arranc sembla correspondre a una construcció, derruïda en el seu moment, i que no correspon a la continuació del campanar. Tampoc és clar el trobament del campanar amb la paret oest de l'església. Com a únics elements decoratius destaquem uns frisos que marquen la separació dels tres pisos.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Esteve de Tredòs)

És una església amb elements romànics i gòtics de Naut Aran (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església és de planta rectangular, amb una nau i coberta de fusta a dues vessants, sense contraforts. La porta d'accés al mur nord, adovellada i carreus blaus de marbre.
De l'època més primitiva conserva un original campanar; torre rematada per una doble obertura amb arcs ultrapassats. Conserva un retaule que barreja la pintura i l'escultura, de dos èpoques diferents (segle XII i segle XVII). La imatge de l'àngel, possiblement Sant Miquel, és romànica


 

Pintors Catalans (Emília Coranty Llurià)

Barcelona, 1862 - Barcelona, 1944. Pintora, especialitzada en projectes de brodats i blondes. Fou pensionada a Roma per l’Acadèmia de Sant Jordi (1886-87 i 1887-88). Fou professora auxiliar de l’escola de Llotja de Barcelona. Vídua del pintor Francesc Guasch i Homs, llegà els seus béns (1929) a l’escola de Llotja instituint la Fundació Guasch-Coranty.

Pintors Catalans (Marta Duran Quintana)

Mataró, 1955. És una pintora catalana nascuda a Mataró. Biòloga de formació, paral·lelament segueix els estudis de pintura amb els pintors Pablo Mañé i Josep Maria Martínez Lozano. L'any 1980 comença a exposar la seva obra amb el grup Taller Pablo Mañé de Mataró, i obté el primer premi de pintura de la Vila de Tordera. L'any següent realitza la seva primera exposició individual al Museu Comarcal del Maresme a Mataró.
D'aleshores ençà ha exposat de forma ininterrompuda a galeries, museus, fundacions, i centres d'art de tot Catalunya (Galeria Comas de Barcelona, Galeria Anquin's de Reus, Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona), l'estat espanyol (Galeria de Arte Durán de Madrid, Galería de Arte Aitor Urdangarín de Vitòria, Caja Círculo de Burgos), Andorra (Centre Cultural Lauredià, Galeria M9), França (XXI Salon Internacional des Arts de Buxières, Salon Internacional du Val d'Or de Saint Amand, Barclays Bank de París),[9] Alemanya (JID & Planung de Wiesbaden), Dinamarca (Gallerie Rasmus de Copenhague, Gallerie Jul d'Odense, Gallerie Munken de Lokken, Grenen Museum de Skagen), Bèlgica (Linerat, Fira d'art de Gant), Holanda (Open Art Fair d'Utrecht), Singapur, Algèria (Col·lectiva “La Mediterranée qui nos uni“, a l'Instituto Cervantes), Miami (Galeria Torres) o Nova York (Nour Foundation, Galeria Art & Framing)

Pintors Catalans (Eduard Domènech Farré)

El Masnou, Maresme, 12 de maig de 1917 - París, 1962. Fou un pintor català. Tingué com a mestre el pintor masnoví Rogelio López Fernández. Va viatjar molt i va pintar al Maresme, la Costa Brava, Mallorca, França, Holanda, Dinamarca i Alemanya. Els vuit darrers anys de la seva vida va viure a París.
La seva pintura era nerviosa i enèrgica, amb tendència a l'accentuació estructural, jugant amb tonalitats opaques i pinzellada d'empastament gruixut. Sobretot va pintar paisatges i aspectes urbans pocs coneguts dels llocs que descobria en les seves visites, com ara carrerons, tanques i portes antigues. També va fer algunes natures mortes.
Al Masnou hi té dedicat un carrer anomenat "Carrer del Pintor Domènech Farré". Al carrer hi va haver entre 1955 i 2008 la fàbrica tèxtil Dogi, fundada pel germà del pintor, Josep Domènech Farré, i la seva esposa Concepció Giménez Alsina.

Pintors Catalans (Tomàs Diví i Beyras)

Girona, 1904 - Châteaudun (Francia), 1971. Fou un pintor català exiliat a França. Els seus pares eren artistes: Josep Diví, professor a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i Dolors Beyras, pintora de teles. Ell va entrar a l'Escola a Barcelona als 13 anys i va aconseguir el seu diploma sense gaire esforç, demostrant grans dots per la línia, la forma i el color. Va començar a viure professionalment de la pintura fins a 1936, quan esclatà la Guerra Civil espanyola i fou mobilitzat a l'exèrcit republicà com a cartògraf de cavalleria.
El 1939 va acabar la guerra i va haver d'emprendre el camí de l'exili cap a França. El 1940 es va establir a Châteaudun, al departament d'Eure i Loir, i es va casar amb Germaine Crépeau. Allà va instal·lar el seu taller i va produir la part més interessant de la seva obra. El 1968 va caure malalt però va continuar pintant fins a la seva mort, tres anys més tard.
Va establir uns lligams molt forts amb la seva vila d'adopció. A la seva mort, la vídua va fer donació de 21 quadres perquè fossin repartits per les escoles de la població. De fet, una d'elles s'anomena Col·legi Tomàs Diví, en honor seu.