jueves, 28 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Sant Alís)

També anomenat Penya de Sant Alís és el pic més alt del Montsec d'Ares a 1.675 m d'altitud. Es troba al límit de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, entre els termes municipals d'Àger i Sant Esteve de la Sarga, en Lleida.
Vèrtex geodèsic (referència 255095001), ofereix una visió àmplia: des del Montseny, Montserrat, Montcaro, Serra de Prades, Serra de Montsant, el Moncayo, Serra de Guara i pràcticament tots els Pirineus, des dels navarresos fins als gironins.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. A la part més prominent hi ha una antiga rampa d'obra per practicar el parapent, actualment en desús perquè és poc segura. A uns 100 m de desnivell i a l'esquerra, mirant a la Noguera, hi ha la sortida actual. El desnivell fins al poble d'Àger és de 1.050 m. Les pràctiques de parapent es fan sempre cap al costat sud, de la Noguera.



Muntanyes de Catalunya (Tossal de les Torretes)

És una muntanya de 1.676 metres que es troba entre els municipis de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera i de Llimiana, a la comarca del Pallars Jussà. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 260095001).

Muntanyes de Catalunya (Pic de Lleràs)

O Puig de Lleràs (en la pronúncia local, "Pui") és una muntanya de 1691,9 metres que és dins del terme municipal de Tremp (Lleida), quasi al límit amb el municipi de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell, al Pallars Jussà, al punt de trobada de la Serra de Castellet amb la serra de Sant Salvador, dos dels contraforts sud-orientals de la Serra de Sant Gervàs. Pertanyia al municipi d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça, fins que el 1970 aquest antic municipi fou agregat al de Tremp. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Pui de Lleràs.


Muntanyes de Catalunya (Matagalls)

És una muntanya de 1.698 metres del Massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental (barcelona).

Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 294106001), juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap aquí comença al Coll Formic.

Des del cim del Matagalls podem contemplar des de moltes muntanyes dels Pirineus, d'entre les quals el Cadí, el Puigmal, el Puigllançada o el Canigó. També es pot veure una gran part de les serralada Litoral i la serralada Prelitoral (Collserola, Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt, el Garraf...) Es pot observar la plana de Vic i moltes muntanyes dels prepirineus, com el Montsec, les Guilleries, el Pedraforca i fins i tot en un dia clar i sense núvols es poden albirar les Illes Balears.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Rius de Catalunya (Calders)

Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe seu, per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles.
El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants



Rius de Catalunya (Riera d'Oló)

Afluent, per l’esquerra, de la riera Gavarresa, que neix a l’altiplà del Moianès, al vessant N del puig Rodó, dins el terme de l’Estany (Moianès).
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola (Osona), passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló (Moianès), i desemboca al seu col·lector prop de Santa Maria d’Horta.


Rius de Catalunya (Riera de Segalers)

Curs fluvial de les comarques del Bages i Osona.

Rius de Catalunya (Riera de Relat)

És un curs d'aigua del Bages (Barcelona), afluent per la dreta de la riera Gavarresa, que neix al serrat dels Morts, al Lluçanès, al límit dels termes de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Prats de Lluçanès (Osona).

Travessa els termes d'Oristà, Sant Feliu Sasserra i Avinyó, passa per Sant Marçal de Relat i per Santa Eugènia de Relat, on desaigua al seu col·lector prop de la vila. A Avinyó el Camí Ramader Central salva el riu pel Pont Vell, una construcció gòtica del segle XIV.

miércoles, 27 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (La Faiada)

És una muntanya de 1.699 metres que es troba entre els municipis del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, i de Tremp, al Pallars Jussà, en Lleida.

De fet, això és únicament des del punt de vista administratiu, ja que aquesta muntanya és plenament ribagorçana. Abans del 1969 formava part del terme municipal d'Espluga de Serra, municipi pertanyent a l'Alta Ribagorça, que fou agregat aquell any a Tremp a causa del seu gran despoblament. Dins del terme d'Espluga de Serra, a més, era en un enclavament separat de la resta del terme, anomenat Enrens i Trepadús (que entre 1812 i 1847 arribà a tenir ajuntament propi).

La Faiada era, precisament, el límit nord de l'enclavament d'Enrens i Trepadús. Enrens i Trepadús eren, de fet, dues masies que, mentre foren habitades, es relacionaren, civilment i religiosa, amb Viu de Llevata, però els atzars de la història (o els interessos que jugaren en el seu moment) portaren Enrens i Trepadús i, per tant, la meitat sud de la Faiada, a formar part de Tremp, tot i que el més natural, geogràficament parlant, és que s'hagués integrat en el Pont de Suert.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 256079001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. 
A tot el vessant nord de la muntanya, íntegrament dins del terme del Pont de Suert, s'estén l'Espai Natural de la Faiada de Malpàs.

Muntanyes de Catalunya (Les Agudes)

És una muntanya de 1.705 metres que forma part del massís del Montseny. Són a cavall dels municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i de Montseny, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona). Va haver-hi l'accident aeri del Montseny del 1970.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Turó de l'Home)

És la muntanya més alta del massís del Montseny amb una altitud de 1.705,8msnm, cosa que el situa per sobre dels altres dos cims més representatius del massís, les Agudes (1.705,4msnm) i el Matagalls (1.697,2msnm). El cim i les muntanyes properes fan de divisòria d'aigües entre la riera de Santa Fe i el naixement de la Tordera en Barcelona. La muntanya és famosa per l'obervatori meteorològic que alberga d'ençà l'any 1932.

Rius de Catalunya (Riu Bassi)

Curs fluvial de les comarques del Bages i Osona en Barcelona.

Rius de Catalunya (Riera de Lluçanès)

És un afluent de la Riera Gavarresa (alhora afluent del riu Llobregat). Neix als relleus de Comià, a 1 045 m alt., al municipi d'Alpens (Osona) en Barcelona. Té uns 20 km de curs; travessa el Lluçanès de N a S, i desemboca, per la dreta prop d'Olost.

Rius de Catalunya (Riera Gavarresa)

O la Gavarresa, és un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona) en Barcelona, a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord - sud la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-oest de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del Pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. Rep les rieres de Lluçanès i de Relat, per la dreta, i la d'Oló i de Malrubí, per l'esquerra. El seu cabal té un marcat component estacional.




Rius de Catalunya (Riera de Merlès)

És un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages. Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l'Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.

El seu curs transcorre per municipis amb poca població i això fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s'ha modificat molt poc. El seu traçat està ben comunicat per carretera, i s'hi pot accedir des de poblacions com Puig-reig, Gironella, Prats de Lluçanès o Borredà, ja més al nord.


martes, 26 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Puig Cornador)

És una muntanya de 1.793 metres que es troba al veïnat de Ribes Altes del municipi de Ribes de Freser, a la comarca del Ripollès

Muntanyes de Catalunya (Tossal de Sant Esperit)

És una muntanya de 1.832 metres que es troba al municipi de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida).

Muntanyes de Catalunya (Puig de Sant Amand)

És una muntanya de 1.851 metres que es troba al municipi d'Ogassa, a la comarca del Ripollès (Girona)

Muntanyes de Catalunya (Roca de la Cremada)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El petit cim, de 1.885,9 metres, està situat en la riba esquerra del Riu de Sant Nicolau, al sud del Planell d'Aigüestortes i avall del Barranc de Morrano i per damunt del Planell de Sant Esperit, en Lleida

Rius de Catalunya (Margançol)

La qual trobem esmentada de diverses maneres tal com Margansol, Mergançol, Mardansol, Merdançol i en el seu primer tram rep el nom de riera de Borredà,  és un afluent per l’esquerra del riu Llobregat. Neix a uns 1.300 m d’altitud en els serrats prepirinencs de Sant Jaume de Frontanyà i té en els seus primers 6 km una orientació nord-sud i en els 10 km restants, est-oest, fins a l’aiguabarreig amb el Llobregat al pantà de la Baells.

El naixement de la riera de Margançol està format per la unió de tres torrents: el torrent dels Oms, el torrent de Picanyes i el torrent de Puig Miró dels quals només se n’observen dos que conflueixen per donar lloc a la riera. Al llarg del seu curs, la riera rep l’aportació d’aigua de diferents afluents que en fan augmentar una mica el seu cabal, es pot dir que els principals afluents de la riera són: la riera del Pontarró o torrent Gran, que neix aigües avall a sota del poble de Borredà i aflueix a la riera per la dreta; i la riera de Vilada, que neix a sota el Puig Lluent i aflueix al Margançol al sud de Vilada.


Rius de Catalunya (Regatell)

Curs fluvial de la comarca del Berguedà.

Rius de Catalunya (Arija)

És un riu que discorre entre els termes de Gombrèn (Ripollès) i la Pobla de Lillet (Berguedà), situat al límit d'ambdues comarques, rep per l'esquerra el torrent d'Avinyonet, i és afluent del Llobregat.

Rius de Catalunya (Riera de Corbera)

Curs fluvial de la comarca del Baix Llobregat.

Rius de Catalunya (Riera del Palau)

És un rierol que transcorre per l'oest de la ciutat de Terrassa fins a arribar a ajuntar-se amb la riera de les Arenes i formar, totes dues, la riera de Rubí. La seva notorietat radica en les catastròfiques conseqüències que van tenir les seves crescudes a Terrassa.
La conca d'aquesta riera està delimitada per la serra del Troncó i de les Pedritxes i la formen els torrents de Fontalba, Can Bogunyà i Mitger de Can Amat. En unir-se els dos primers torrents originen la riera de Can Bogunyà, que rep el nom de riera del Palau al seu pas per Terrassa.

El curs original de la riera del Palau passa per l'actual rambla d'Egara; el 1962 la riera estava canalitzada, en la seva major part, al llarg de la rambla i, el 25 de setembre d'aquest mateix any es va produir una gran riuada que va provocar importants danys en desbordar. Els efectes ruïnosos s'expliquen no només per les causes meteorològiques adverses sinó també per altres, tant socials com polítics atès que, durant el franquisme, s'havia facilitat a l'oligarquia local l'especulació sobre els terrenys que posseïa en zones marginals; aquesta especulació es va concretar amb l'aparició de tot tipus de construccions dutes a terme en les ribes de les rieres i, en molts casos, en la pròpia riera.
El 1965 la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals va començar el desviament de la riera del Palau cap al torrent de la Maurina. El inic del transvasament està situat a la confluència dels actuals avingudes de Josep Tarradellas i de l'Abat Marcet. Avui dia (2006) existeix un projecte per cobrir una bona part del recorregut del transvasament.
La riuada de 1962 només és un dels episodis més coneguts d'una llarga història d'avingudes més o menys catastròfiques. Hi ha riuades documentades des de l'Edat Mitjana i, el 1913, ja es van produir inundacions a causa de l'obstrucció de la canalitzacions


viernes, 22 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Bony del Fener Gran)

És una muntanya de 1.918,8 metres d'altitud del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertany al territori de l'antic terme de Baén.
És a l'extrem nord del terme i del poble de Baén, gairebé al límit municipal. De fet, el termenal passa, fent un angle per salvar la muntanya, pels seus vessants nord-oest, nord i nord-est. Es troba a ponent de la Punta Barruera i al nord-oest del Bony de Mollet; totes dues muntanyes són, de fet, contraforts del Bony del Fener Gran.


Muntanyes de Catalunya (Bony del Raset)

És una muntanya de 2.008,2 metres del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida). Pertany al territori del terme primigeni de Soriguera.
Està situat a l'extrem nord-est del terme, en un lloc on el terme de Soriguera fa una estreta punxa que s'incrusta entre els termes municipals de Llavorsí, de la comarca del Pallars Sobirà, i Montferrer i Castellbò, de la de l'Alt Urgell. És al sud-oest de Sant Joan de l'Erm vell i de Romadriu, a l'extrem de ponent del Serrat de l'Oratori.
És dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu.


Muntanyes de Catalunya (Puig Estela)

És una muntanya de 2.013 metres que es troba entre els municipis d'Ogassa i Pardines, a la comarca del Ripollès (Girona). Pertany a la Serra Cavallera, separada de la Serra de Conivella per la Portella d'Ogassa.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Bony del Peçó)

És una muntanya de 2.025,9 metres d'altitud del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida). Pertany al territori del terme primigeni de Soriguera.
Està situat en el sector nord del terme municipal, al nord de Soriguera i de Llagunes, al nord-est de Vilamur. És al sud-oest de la Torreta de l'Orri.

Rius de Catalunya (Riera de Veciana)

Curs fluvial de la comarca de l’Anoia.

Rius de Catalunya (Riera Gran)

És un corrent fluvial de l'Anoia que neix a l'altiplà de Calaf i desemboca a la riera de Veciana.

Rius de Catalunya (Riu de Bitlles)

És un torrent situat al nord de la comarca de l'Alt Penedès. El torrent estava ja documentat al segle X com a rivus de Birlas o Berilas, d'origen incert.
Té el seu naixement en diversos rierols als congosts de Rofes i de Mediona, per formar la riera de Mediona. Passat Sant Quintí, pren el nom de riu de Bitlles i per poblacions com Sant Pere de Riudebitlles i Torrelavit (Terrassola del Penedès i Lavit). Les aigües desemboquen al Riu Anoia prop de Sant Sadurní d'Anoia


miércoles, 20 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Taga)

És una muntanya del Ripollès (Girona). És a la serra Conivella i separada de la serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. La seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la comarca. A més, és un mirador excel·lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó. Malgrat no superar el límit altitudinal per a bosc potencial, la seva part superior es troba totalment desforestada i ocupada per prats de pastura, com la serra Cavallera.
Els municipis més propers en són Bruguera, Ribes de Freser, Ogassa (al qual pertany) i Pardines. És un dels límits de la vall del Segadell. A inicis del segle XX, fou escenari de diverses proves d'esquí.
Al cim, podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència: 290083001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC


Muntanyes de Catalunya (Cim de Pla de Pujalts)

O Costa Pubilla és una muntanya de 2.056,1 metres que es troba entre els municipis de Gombrèn, Planoles i Toses, a la comarca del Ripollès. Forma part de la serra de Montgrony. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 287083001).
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Cap de Boumort)

És una muntanya de 2.076,2 metres que es troba en el municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. És el cim més elevat de la Serra de Boumort. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 264085001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Des del refugi de Boumort (1.881 m) cal agafar una pista que puja per la muntanya en direcció E i que arriba fins a un coll (1.984 m). Allà hi ha una fita i una tanca metàl·lica. Des del coll cal baixar en direcció E tot rodejant la tanca fins a arribar a la zona coneguda com a Pletius de la Creueta (1.970 m), uns extensos prats on hi ha una porta per on es pot creuar la tanca metàl·lica. S’ha de creuar la tanca i seguir un camí que primer puja en direcció NO i després en direcció N i finalment arriba al cim. Un mirador privilegiat del Prepirineu i el Pirineu


Rius de Catalunya (Riera de Carme)

És entre els municipis d'Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt a la comarca de l'Anoia, a la Vall de Carme, entre les serres d'Orpinell (751 msnm) i de Collbàs (544 msnm). La Riera de Carme és el principal afluent del riu Anoia (62 km), juntament amb altres de més petits com la riera de Montbui o la de Castellolí.

Un dels aspectes que més afavoreixen i prevenen l'existència de la nostra riera és el fet que Carme, municipi que aporta el nom a la Riera degut a la seva proximitat geogràfica, està situat just damunt d'un enorme aqüífer de Carme - Capellades, cosa que provoca la contínua presència d'aigua en el terreny, ja sigui de forma visible o per sota terra. Aquesta formació geològica emmagatzema i fa circular aigua subterrània tot aprofitant la permeabilitat, la porositat i la fissuració de la roca que l'acull.


Rius de Catalunya (Aigua d'Ora)

O Aiguadora és un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, en la provincia de Barceloba. És un afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m d'altitud. És de règim nivopluvial, amb un màxim al maig (de fusió i pluges) i un altre de secundari al novembre (pluvial), i un mínim a l'agost i al febrer. Neix al peu de la Roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, al terme de Gósol. Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Després de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Berguedà i del Solsonès però a partir de Sorba la vall s'eixampla


Rius de Catalunya (Riera de Navel)

És un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers, al Berguedà (Barcelona) i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona.
Al llarg del seu curs rep també se la denomina de Rasa de la Font de la Mosquera, Rasa de la Casanova de Foubes i Riera de Montclar.

martes, 19 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Bony dels Roures)

És un petit cim dins del terme municipal de la Vall de Boí (Lleida), a l'Alta Ribagorça; i dins la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El cim, de 2.085,5 metres, es troba en la intersecció de tres Serrats: el de les Fonts que s'estén cap a l'oest-nord-oest, el del Cinyello que ho fa cap a l'est-nord-est i el dels Roures direcció sud-est. És a més el punt on es troben la septentrional Vall de Llubriqueto, la sud-occidental Vall de la Montanyeta i l'oriental Ribera de Caldes. S'hi accedeix des del Tou de les Olles de la Vall de Llubriqueto i des del pletiu dels Sarrons de la Vall de la Montanyeta.


Muntanyes de Catalunya (Puig Cerverís)

És una muntanya de 2.206,8 metres que es troba entre els municipis de Vilallonga de Ter i de Pardines, a la comarca del Ripollès

Muntanyes de Catalunya (Bony dels Llorers)

És una muntanya de 2.207 metres que es troba entre els municipis de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell (Lleida) i Andorra.

Rius de Catalunya (Riera de Fonollosa)

O Riera de Fals és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. El curs discorre íntegrament dins la comarca del Bages (Barcelona). Té una llargada d'uns 30 km, amb un recorregut de nord-oest a sud-est fins a arribar a Fonollosa; i d'oest a est des d'aquesta població fins a la seva desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada.

Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la unió de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que és paral·lel i pròxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge.
Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a 300 metres de fondària que s'allarguen durant uns 10 km.
El cabal és poc important i irregular, ja que la pluviometria de tota la seva conca és al voltant de 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.





Rius de Catalunya (Riera de Coaner)

És un afluent per la dreta del riu Cardener. Rep el nom del poble de Coaner (Barcelona), que pertany al municipi de Sant Mateu de Bages. Neix prop de la Molsosa (Solsonès), a la serra de Castelltallat, i pren un sentit d'oest a est fins a desembocar aigües amunt de Súria, després d'un recorregut d'uns 13 km, pràcticament tots per zones forestals.
Té un cabal escàs i irregular però a l'estiu no arriba a assecar-se gràcies a una certa regulació subterrània. 


Rius de Catalunya (Riera d'Hortons)

Curs fluvial de les comarques del Bages i el Berguedà en Barcelona

Rius de Catalunya (Riera de Salo)

És un curs fluvial del Bages (Barcelona) que neix a la confluència de la Riera de Vallmanya i la Riera de Matamargó i desguassa per la dreta al Cardener a l'alçada de Valls de Torroella.

lunes, 18 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Penyes Altes de Moixeró)

És una muntanya de 2.276 metres a la Serra de Moixeró entre les comarques del Berguedà i la Cerdanya, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En aquest cim coincideixen les divisions provincials de Barcelona, Lleida i Girona.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Bony Cremat)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.El cim, de 2.281 metres, està situat en la riba dreta del Riu de Sant Nicolau, al nord del Planell de Sant Esperit i al Sud del Cap de la Pleta Mala. 

Muntanyes de Catalunya (Cap del Verd)

És una muntanya de 2.282 metres situada a la Serra del Verd, a la confluència de les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès, en Lleida.És el cim més alt de la Serra del Verd. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC
Les dues rutes més utilitzades per ascendir-hi són des del Coll de la Mola, o des de la Coma i la Pedra.

Rius de Catalunya (Riera de Navel)

És un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers, al Berguedà i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona.
Al llarg del seu curs rep també se la denomina de Rasa de la Font de la Mosquera, Rasa de la Casanova de Foubes i Riera de Montclar.

Rius de Catalunya (Riera de Rajadell)

Neix a l'altiplà de Calaf per la unió de diversos torrents des de les poblacions de la Llavinera fins al castell de Boixadors. Passa encaixat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Rajadell, en Barcelona, i arriba al Cardener ja en el terme de Manresa, al paratge anomenat albereda de Can Poc Oli. La seva llargada és d'uns 30 km i s'orienta d'oest a est. Compta amb nombroses fonts i alguns boscos de ribera amb refugis per la fauna silvestre, especialment aus. Un dels seus principals afluents és la riera de Maçana.

El gorg Blau a l'extrem oest del terme municipal de Manresa, és un punt d'accés còmode a l'aigua. El gorg es forma pel salt de la riera sobre una capa de conglomerats d'origen continental, més resistents que la resta de materials de la Formació d'Artés.

Rius de Catalunya (Rasa de Vilanova)

És un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal de Lladurs (Lleida)tot i que els 681 metres del seu curs transcorren fent de frontera entre els termes municipals de Lladurs (al nord) i Olius (al sud).

Rius de Catalunya (Cardener)

És un riu de Catalunya del Prepirineu. Recull les aigües de les serres del Port del Comte i del Verd, de la Serra de les Comes, del Pedraforca i la Serra d'Ensija. Neix a les Fonts del Cardener, situades al municipi de la Coma i la Pedra, al peu del Port del Comte. Aquestes fonts ja li proporcionen un cabal relativament important. La seva conca de 1.400 km² inclou la meitat oriental del Solsonès, part occidental del Berguedà i algunes zones del Bages i l'Anoia.

En el seu recorregut es troben els embassaments de la Llosa del Cavall (situat els termes municipals de Guixers i Navès) i el de Sant Ponç (situat als termes d'Olius i Clariana de Cardener). Aquest últim ja va ser projectat l'any 1921 i s'hi poden practicar esports aquàtics.Després d'haver recorregut 90 km, finalment desemboca al Llobregat a Castellgalí, 8 km aigües avall de Manresa aportant-li un cabal de 6,5 m³/s. Des de fa uns anys el seu curs s'ha vist reduït en 3 km a causa d'unes filtracions que es van produir al seu pas per la Coromina, cosa que va comportar que se'l desviés mitjançant la construcció d'un túnel.


Rius de Catalunya (Bastareny)

Neix a les fonts del Bastareny o de l'Adou, al Bergueda (Barcelona), on forma un paratge natural de gran bellesa. És afluent de capçalera per la dreta del Llobregat.

Muntanyes de (Bony del Collar)

Es una muntanya de 2.314 metres que es troba al municipi de Farrera (Lleida), a la comarca del Pallars-Sobirà

jueves, 14 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Puig de Pastuira)

És una muntanya de 2.354 metres que es troba entre els municipis de Setcases i Vilallonga de Ter al Ripollès (Girona), si bé els mapes de l'editorial Alpina i altres fonts han donat aquest nom al proper cim, més alt, que actualment l'ICC anomena les Borregues.

Rius de Catalunya (Riera de Clarà)

És una riera de la conca del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix Capolat, al serrat de Runers, a 1.350 metres d'altitud, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat i, després de travessar el terme de l'Espunyola (Barcelona), baixa per la baga de Sant Salvador, entra al terme d'Avià prop de la Casa el Verdaguer, travessa el terme d'Avià i drena l'antiga quadra de Clarà. Proporciona aigua als molins de la Riereta i de Casancots, i finalment entra al terme de Casserres, on l'aigua és recollida en un embassament, per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres, a la colònia Viladomiu Nou.

La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la qualiat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, i destaca la presència de barbs. La riera forma diferents salts de poca alçada al llarg del recorregut, amb clots, alguns bastant fondos.


Rius de Catalunya (riu Saldes)

O riu d'Eina neix al terme municipal de Saldes, a la comarca del Berguedà (Barcelona). És afluent del Llobregat. El riu neix de la confluència de la Riera Salada, que recull les aigües provinents de la serra d'Ensija, i el torrent de Gresolet, que recull les de la serra del Cadí i del Pedraforca. El riu s'uneix al Llobregat més avall de Guardiola de Berguedà.
Travessa els municipis de Saldes, Gisclareny, Vallcebre i Guardiola de Berguedà.


miércoles, 13 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Bony de l'Orri)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida). El pic, de 2.363,2 metres, està situat a llevant del Pic de Comaloforno i del Pas de l'Ós, a ponent de l'extrem septentrional del Pantà de Cavallers.

Com arribar:
- Des de l'extrem occidental de la Presa de Cavallers, via el Pas de l'Ós.
- Des del Pletiu de Riumalo pel Barranc de Malavesina.

Muntanyes de Catalunya (Pedró dels Quatre Batlles)

És el cim de major altitud del Port del Comte i, per tant, del Solsonès. Per bé que l'altitud que se li sol assignar de manera generalitzada és la de 2.383 m. en l'edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya se li assigna una altitud de 2.384,5 m.
No té la forma d'un pic que destaqui de manera notòria sinó que apareix com una més de les suaus ondulacions que formen la carena de la serra. Tant és així que la superfície que supera els 2.380 m d'altitud és d'1,6 ha.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. A la seva rodalia es troben els següents accidents geogràfics:

A 650 m de distància en direcció nord, el segon pic de major altitud de la serra: la Tossa Pelada, de 2.379 m.
A 582 m de distància cap al sud i separat d'ell per la Coma de la Comtessa, el tercer pic de major altitud de la serra: El Vulturó, de 2.348,9 m.
A 1.863 m cap al NE, el quart pic de major altitud de la serra: el Tossal de l'Estivella, de 2.338,3 m.
A 1.746 m cap al SW, el cinquè pic de major altitud de la serra: el Gespeguera, de 2.332,9 m.
Al vessant SW, la ja esmentada Coma de la Comtessa.
Al vessant SE, el Prat del Duc amb la Font del Duc.
El seu nom fa referència al fet que allà hi conflueixen quatre termes municipals: els d'Odèn (SW) i la Coma i la Pedra (SE i E) del Solsonès i els de Fígols i Alinyà (W) i la Vansa i Fórnols (N i NE) de l'Alt Urgell. I un pedró és el nom amb què es designava la pedra o el munt de pedres que es posaven per a indicar els límits d'un terme o d'una finca.

Muntanyes de Catalunya (Roca del Mig)

És una muntanya de 2.389 metres que es troba al municipi de Cava, a la comarca de l'Alt Urgell (Girona).

Muntanyes de Catalunya (Cap del Ras de la Font Negra)

És una muntanya de 2.391 metres que es troba al municipi de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà.

Rius de Catalunya (Riera de Sant Cugat)

Es un afluent del riu Ripoll pel marge dret. Els 7,8 km de curs de la riera flueixen per tres termes municipals: Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, tots de la comarca del Vallès Occidental. Durant el seu curs rep aigua de diferents torrents de la serra de Collserola i la serra de Galliners.

Rius de Catalunya (Sec)

També ortografiat de vegades el Riu-sec, neix al municipi de Matadepera, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i travessa el Vallès fins a desembocar el riu Ripoll. Passa pels municipis de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet
El seu nom prové del fet que antigament la seva llera estava seca en determinades èpoques de l'any presentant fortes i sobtades crescudes estacionals. La degradació ja històrica de la qualitat de les seves aigües, només millorada sensiblement des de la construcció, l'any 1992, de la depuradora de Sant Pau de Riu-sec, ha estat motiu continu de les queixes veïnals degut a les males olors. Tot això ha fet plantejar a les diferents administracions competents d'engegar una sèrie de plans de millora encaminats també a una recuperació paisatgística del seu entorn i a la prevenció dels efectes de les possibles riuades. En l'actualitat, amb la implantació del sistema MBR a la depuradora del riu Sec s'ha millorat notablement la qualitat de l'aigua.


Rius de Catalunya (Ripoll)

El Ripoll neix al sot del Galí, a la serra de Granera, al municipi de Sant Llorenç Savall, a 640 metres d'altitud, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Va cap al sud entre les serres del Farell i Sant Llorenç del Munt, passa per Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, on s'uneix al Besòs.

Els principals afluents són, per l'esquerra, el torrent de Canyelles, el de la Tosca (també anomenat torrent de Colobrers, de Can Moragues o de Can Pagès) i el riu Tort; i, per la dreta, el torrent de Ribatallada o de Botelles (o Gotelles), la riera de Sant Cugat i el riu Sec –de 23 km de longitud–, format per la unió dels torrents de la Batzuca, de la Grípia i de la Riereta. La longitud del curs principal del riu és de 39,2 km i la totalitat dels afluents tenen un recorregut de 181,5 km.


Rius de Catalunya (Congost)

És un riu de la conca del Besòs i deu el seu nom a l'estreta gorja per la qual passa, en bona part a través de la Serralada Prelitoral. Neix a la Font del Regàs, d'aigües provinents dels espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons, en terrenys formats per gresos i margues, també neix per la part entre els Cingles de Bertí i la part de el Pla de la Calma. El riu es troba en la fractura que separa el massís del Montseny dels Cingles de Bertí i que separa aquestes dues unitats muntanyoses de nord a sud. La seva acció durant segles ha aconseguit un engorjat important que comença al Gorg Negre, prop de Centelles, que continua a Aiguafreda i el Figaró per obrir-se a la plana del Vallès quan arriba a la Garriga. Després travessa tota la plana del Vallès, passant per Granollers, i per acabar formant el Besòs en la seva confluència amb el Mogent, que li ve a l'esquerra, a l'alçada de Montmeló. No té afluents d'importància, però molts d'ells es troben, també, engorjats.
En total, el Congost té una llargada de 41 quilòmetres i una conca de 225 km², mentre que la seva mitjana de cabal és de 0’56 m3/s. Habitualment, els mesos de març, maig i setembre és quan hi baixa més aigua, marcant mínims al mes d'agost. Per la seva ubicació, es tracta d'un curs d'aigua de règim mediterrani, per tant no sorprèn que pateixi crescudes ràpides (les rierades) quan hi ha tempestes fortes, retornant al seu cabal habitual en poques hores. Això ha fet que en moltes zones es trobi canalitzat per evitar els desbordaments. En la crescuda del 10 d'octubre de 1994, el mesurador de la Garriga va registrar un cabal de 750 m3/s.


martes, 12 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Roca Verda)

És una muntanya de 2.400 metres que es troba al municipi de Montellà i Martinet, a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Muntanyes de Catalunya (Puig de la Collada Verda)

És una muntanya de 2.299,7 metres que fa de límit dels termes comunals de Pi de Conflent, de la comarca del Conflent i de Prats de Molló i la Presta, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Es troba al límit nord-occidental del terme de Prats de Molló i la Presta i al sud-oriental del de Pi de Conflent. És al nord-est de la Collada de Roques Blanques i al sud-oest de la Collada del Vent, al nord de l'extrem oriental de la Reserva Natural de Prats de Molló i la Presta.
Aquesta muntanya és un destí freqüent de les rutes de senderisme del massís del Canigó. 

Muntanyes de Catalunya (Puigllançada)

És una muntanya de 2.409,15 metres que es troba al municipi de Bagà, a la comarca del Berguedà. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 283082001). A la seva cara nord s'hi situa el sector de Torrent Negre de l'estació d'esquí de la Molina.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Segons l'ICC és un dels cims emblemàtics de Catalunya. La situació del cim amb bones vistes i sense ombres va ser objecte d'una instal·lació d'una antena passiva per a telefonia fixa, era un panell reflectant que s'utilitza en radioenllaços per microones. Es tracta d'un rectangle metàl·lic de fins a 10 x 10 metres, sòlidament ancorat que fa les funcions de mirall, on reboten les ones de l'enllaç. La seva utilització, en tecnologia analògica per damunt d'1 GHz, es va generalitzar per a la telefonia fixa als anys 70.
Al llarg del temps va quedar obsoleta i l'Ajuntament de Bagà (titular del terreny i administració local competent) en van demanar la seva retirada. Al juny de 2012 va ser retirada tota la instal·lació, recuperant el seu aspecte anterior.



Muntanyes de Catalunya (Bony dels Estanyets de Colieto)

És una petita muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida). El "bony", de 2.423,5 metres, s’alça al mig de la Vall de Colieto. La ruta surt des del Refugi Joan Ventosa i Calvell: abandonant el tàlveg de la vall al sud del Bony dels Estanyets de Colieto i seguint direcció est, per girar després cap al nord-est i, vorejar l'Estany Tort de Colieto per la riba oriental, per anar a buscar el petit cim.


Muntanyes de Catalunya (Roca del Viladre)

És una muntanya de 2.452 metres que es troba al municipi de Cava, a la comarca de l'Alt Urgell (Lleida).

Rius de Catalunya (Torrent de Ca n'Oller)

És un curs fluvial del Vallès Occidental afluent per la dreta de la riera de Caldes. Neix a prop del nucli dels Pins, entre els termes de Sentmenat i Palau-solità i Plegamans. Desemboca a la riera de Caldes després de creuar el municipi de Polinyà.

Rius de Catalunya (Riera de Sentmenat)

També anomenada torrent de Guanta durant els seus primers quilòmetres, és un curs d'aigua vallesà que neix de la unió de diversos torrents provinents del turó de Sant Sebastià i del pic del Vent, al municipi de Caldes de Montbui. Passant pels vessants de la Roca del Corb, el torrent de Guanta forma un salt d'uns 40 metres d'alçada degut al tall de la roca. El salt, anomenat Salt de Guanta, només raja en època de pluges.

Poc després entra al Vallès Occidental i al passar per la urbanització de Can Vinyals rep per la dreta el torrent de Can Montllor, més tard passa pel poble de Sentmenat on rep el torrent de Cosidor. Finalment desemboca a la riera de Caldes a prop de Palau-solità i Plegamans.




Rius de Catalunya (Torrent d'en Baell)

És un curs d'aigua del Vallès Occidental que s'origina a l'aiguabarreig del torrent del Corró i el de Can Fruitós a Sentmenat. Desemboca a la riera de Caldes a prop del barri de la Sagrera de Palau-solità i Plegamans.

Rius de Catalunya (Riera de Codonys)

És un corrent fluvial del Vallès Oriental, que neix al vessant sud del Pic del Vent, a la Serra Llisa, a l'est del terme municipal de Caldes de Montbui i baixa en direcció sud-est per a desembocar al marge dret de la Riera de Caldes, a cota 180.

Rius de Catalunya (Riera de Gallifa)

És un curs d'aigua del terme de Gallifa format per la unió de diversos torrents procedents dels cingles de Sant Sadurní. S'uneix a la riera de la Roca per formar la riera de Caldes.

Rius de Catalunya (Riera de Caldes)

És un curs d'aigua vallesà afluent per la dreta del Besòs. Neix vora Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després de travessar l'estret de les Elies entra a la plana del Vallès i passa per les poblacions de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs entre Mollet i la Llagosta.
Ha estat subjecte de restauració ambiental durant els anys 2008-2012, sent actualment un espai natural d’interès ambiental i social en vies de recuperació.

Cal destacar la participació ciutadana en iniciatives diverses com, per exemple, el Projecte Rius. L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans hi ha realitzat treballs d’eliminació de plantes invasores, com la canya americana i la cortadèria, mirant de facilitar a la vegada la proliferació del canyís i dels joncs autòctons. A la vegada és membre de la Xarxa de Custòdia del Territori i intenta establir acords de custòdia del territori per a poder garantir la participació de les iniciatives privades en aquest projecte de recuperació, anomenat Projecte Riera Viva.
Pel que fa a l’avifauna, s’hi ha pogut veure l’ànec collverd, el bernat pescaire, el blauet, el martinet, la polla d’aigua i l’esplugabous. També va millorant lentament la vegetació de ribera formant petits hàbitats per als amfibis i refugi per a les aus


lunes, 11 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Pic del Cabirol)

És una muntanya de 2.456,5 metres situada a la comarca de la Cerdanya, al municipi de Martinet de Cerdanya.

Muntanyes de Catalunya (Costabona)

O Pic de Costabona, és un massís de 2.465 m alt de la zona axial pirinenca del límit dels termes municipal de Setcases, a la comarca del Ripollès (Girona), i comunal de Prats de Molló i la Presta, de la del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Està situat a la línia de crestes que ve del pic de Roca Colom a través del Coll del Pal (2.374 m) i separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès). El cim, de tipus granític, és el darrer dels grans cims d'aquesta carena envers llevant. Ja no hi ha més enllà alçades que sobrepassin mai els 1.700 m. Al vessant meridional es formen el Torrent de Vall-llobre (a la Font de Fra Joan) i el Ritort (a les Deus d'en Sitjar), afluents del Ter per l'esquerra; el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l'est, domina l'Alt Vallespir (els Banys de la Presta i la vila de Prats de Molló). A uns 2.300 m d'altitud, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), hi ha les Mines de Costabona, de scheelita (tungstat de calci), per a l'explotació de les quals ha estat construïda una pista forestal, actualment en força mal estat. A la capçalera del Torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases (Ripollès), hi ha el refugi Costabona.

Al cim del Costabona hi ha una fita geodèsica (la de referència 293076001) i diverses creus, així com una caixa metàl·lica. La vista circular és amplíssima; hi destaca a l'est el golf de Roses i la Plana del Rosselló, separades per la serra de l'Albera. Cap al nord l'imponent massís del Canigó, les Esquerdes de Rojà i la coma del Tec, amb el Roca Colom i el roc de la Mort de l'Escolà. A l'oest hi ha els pics del circ d'Ulldeter, on destaca el Gra de Fajol i el Bastiments al seu costat.

El Costabona és un dels indrets més triats per les rutes de senderisme dels massís del Canigó. Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC


Muntanyes de Catalunya (Puig Terrers)

És una muntanya de 2.466 metres situada a la Serra del Cadí, d'on és el seu cim més oriental. Es troba al municipi de Gisclareny, a la comarca del Berguedà. Forma part del parc natural Cadí-Moixeró.

Muntanyes de Catalunya (Tuc de Roques Negres)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El pic, de 2.498,1 metres, està situat al sud-est de la Bretxa de Pauss, en la carena que de nord-oest a sud-est separa l'occidental Estany Cloto de l'oriental Estany de Tumeneia de Dalt.
El punt més propici per ascendir al cim és des de la collada que, al seu nord-oest, domina els estanys Cloto i Tumenia de Dalt. Aquest coll és molt a prop del camí que des del Refugi Joan Ventosa i Calvell, via la riba meridional de l'Estany de Travessani, els Estanys de Tumeneia i l'Estany Cloto, porta a la Bretxa Peyta o a la de Pauss.
Una altra opció és anar a trobar aquest camí, des del Pletiu de Riumalo; ja sigui pel barranc de l'Estany Cloto, o pels barrancs de les Llastres i de l'Estany de Tumeneia de Dalt.


Muntanyes de Catalunya (Calderer)

És una muntanya de 2.497 metres que es troba al municipi de Saldes, a la comarca del Berguedà.

Rius de Catalunya (Tenes)

O Riera de Tenes o riu Tenes és un riu que es forma en el terme municipal de Castellcir, al Moianès, i passa pels termes de Sant Quirze Safaja, també al Moianès, Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Parets i Mollet del Vallès, tots pertanyents al Vallès Oriental. Desemboca en el Besòs en el termenal entre els dos darrers pobles esmentats.

És paral·lel a la riera de Caldes (a la seva dreta) i el Congost (a la seva esquerra). És un dels rius que ressegueix el Vallès de nord a sud i conflueix amb el Mogent, el Congost, i la riera de Caldes per formar el Besòs. Desemboca en el Besòs poc més avall d'on aquest riu es forma per la unió del Mogent i el Congost.
El Tenes és un riu poc cabalós. A l'estiu duu poca aigua, mentre que a la primavera sovint té crescudes de cabal. Pel que fa al relleu del seu curs, el Tenes passa per dues zones molt diferenciades, situades amunt i avall de les cingleres de la zona de Sant Miquel del Fai. La part nord, aproximadament un terç del curs del riu, transcorre sobre els relleu muntanyosos i els altiplans de Castellcir i Sant Quirze Safaja: el Moianès. La part central, i ja fins al final del riu, transcorre sobre uns terrenys argilosos suaus i baixos. Es tracta de la plana del Vallès Oriental. El paisatge al llarg del curs del riu és molt variat. Els de l'origen són muntanyencs i rurals, i els de la desembocadura són enmig de zones industrialitzades i urbanitzades.


Rius de Catalunya (Riera de Vallserena)

Pertany a la conca del Besòs i deu el seu nom per travessar el veïnat de Boscassos i Vallserena de Sant Pere de Vilamajor. Neix a Terra Blanca a 410 metres sobre el nivell del mar i baixa per la Vallserena, entre la serra Pairana i la serra de la Dona Morta. Desemboca a la riera de Vilamajor a l'alçada de Sant Antoni de Vilamajor. Durant el seu curs rep els següents afluents:

Torrent de l'Arnau
Torrent de can Pairana
Torrent de la Dona Morta
En total, la riera de Vallserena té una llargada de 6 quilòmetres i una conca de 6  km². Habitualment, els mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre s'asseca. Per la seva ubicació, es tracta d'un curs d'aigua de règim mediterrani.


Rius de Catalunya (Riera de Vilamajor)

Pertany a la conca del Besòs i deu el seu nom per travessar el gran terme de Vilamajor (Baix Montseny). En total, la riera de Vilamajor té una llargada de 12 quilòmetres i una conca de 39  km². Habitualment, els mesos de juny, juliol, agost i setembre s'asseca a la part més baixa. Per la seva ubicació, es tracta d'un curs d'aigua de règim mediterrani.
La riera baixa entre la serres de Palestrins i del Borrell pel sot del Cortès, travessant els municipis i nuclis urbans de Sant Pere de Vilamajor i Sant Antoni de Vilamajor. Desemboca al riu Mogent a l'alçada de Llinars del Vallès


Rius de Catalunya (Riera de Vallforners)

Sovint coneguda com a riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca en el riu Mogent. A la part alta de Cànoves, s'aixeca el Pantà de Vallforners, construït entre el 1985 i 1989, i que garanteix els regadius dels camps de la vall. Rep el nom de la masia de Vallfornès, prop d'on se situa el seu naixement, en el municipi de Tagamanent i dins el Parc Natural del Montseny.

Rius de Catalunya (Mogent)

És un curs d'aigua de 24,5 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental al vessant septentrional del Corredor de l'aiguabarreig del Torrent de L'Illa i de Ca l'Arenes, i que s'uneix amb el Congost entre els termes municipals de Montmeló i Montornès del Vallès per formar el Besòs.
El Mogent travessa els municipis de Llinars del Vallès, Cardedeu, la Roca del Vallès, Vilanova del Vallès i Montornès del Vallès.

jueves, 7 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Pedraforca)

És una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d'interès nacional, i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
El cim del Pollegó Superior està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Els pobles del voltant són Gósol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà


Muntanyes de Catalunya (Roca Colom)

És un cim a 2.507 m situat en el triterme entre les comunes de Mentet (Conflent) i Prats de Molló i la Presta (Vallespir) i el municipi de Setcases (Ripollès). És a prop de l'extrem sud-est del terme de Mentet, al nord-est del de Setcases i al nord-oest del de Prats i Molló i la Presta. És al sud-oest de la Mort de l'Escolà, al sud-est de la Portella de Callau i del Puig de la Llosa, al sud del Pla de Campmagre.

Pertany al circ del Concròs, pel costat sud-oest. Hi conflueixen la carena principal dels Pirineus amb la carena que baixa del Canigó, de manera que al cim hi conflueixen les valls les valls del Tec (que neix al seu vessant oriental), el Tet, pel costat del terme de Mentet, i el Ter, per la banda del circ de Concròs.
El cim és pla i ampli, amb un conjunt de pedres que permeten assegurar el punt culminant. Ofereix una vista de l'entorn, amb les muntanyes del circ d'Ulldeter, el Pic de la Dona, la Portella de Mentet, el Puig de Coma Ermada i, als peus, el circ del Concròs. L'ascensió es pot fer per camí ben fressat, bé des de l'estació d'esquí de Vallter per la Portella de Mentet, o bé des de la collada Fonda pel coll de Pal. Per Roca Colom passen moltes de les rutes de senderisme de la zona meridional del massís del Canigó
Te la curiositat que és el primer cim de la carena fronterera que supera els 2.500m venint de la Mediterrànea


Muntanyes de Catalunya (Roca de l'Estany)

 És una muntanya de 2.508 metres que es troba al municipi d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.

Muntanyes de Catalunya (Cap de Copiello)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida). El pic, de 2.508,3 metres, s'alça a la carena que separa Aigüissi (O) de la Vall de Sarradé (E); amb el Colladó d’Aigüissi al nord i les Roques Punxentes al sud-oest. S'arriba des de l'Estany de Sarradé: pujant direcció oest.

Rius de Catalunya (Riera d'Argentona)

És una riera maresmenca de cabal irregular. Neix al terme de Dosrius, a l'aiguabarreig entre la riera de canyamars i del Far, i durant els seus primers quilòmetres s'anomena riera de dosrius. Després penetra al terme d'Argentona on transcorra paral·lelament a la vall l'autovia C-60. El curs baix de la riera fa de partió entre els termes de Mataró i d'Argentona. Ja a l'època romana la vall de la riera d'Argentona era una important via de comunicaió entre el Maresme i el Vallès a través del coll de Parpers i s'hi va construir la Via Romana de Parpers; després més recentment s'hi construï l'autovia C-60 per unir l'autopista del Mediterrani (AP-7) i el corredor del Mediterrani (C-32).

Els afluents principals de la riera són:

- Riera del far
- Riera de Canyamars
- Torrent del Coll
- Torrent de Manyans
- Riera d'Òrrius
- Riera de Clarà

Rius de Catalunya (Riera de Sant Simó)

Limit entre Mataró i l' espai agrari periurbà de les Cinc Sénies, és un corrent fluvial del Maresme, que recull les aigües de diferents torrents del nord-est de Mataró, principalment del Torrent de Can Brugera i baixa pel polígon industrial de Mata-Rocafonda i l'Escorxador, passant per l'Ermita de Sant Simó fins a desembocar al Mar Mediterrani.

Rius de Catalunya (Riera d'Arenys)

O de Sobirans, és una riera que travessa Arenys de Munt i Arenys de Mar fins a desembocar al Mar Mediterrani a la platja de la Picòrdia.
Està catalogada com a morfotip geològic a escala internacional pel catedràtic de geologia Oriol Riba i Arderiu com a "riera d'Arenys" Té -cada vegada menys- flora i fauna autòctona.

La història d'Arenys de Mar i de Munt està directament vinculada a la riera que les vertebra. Ja els primers habitants de la zona van assentar el poblat ben a prop de la riera, ja que era el lloc on sempre hi havia aigua, per al reg. El mateix nom d'Arenys sembla que estaria directament relacionat amb la riera, ja que en un document del segle X trobem que es refereix a l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt com a l'església supra arenios, és a dir, sobre els arenys, referint-se directament a la riera.
Han estat molts els artistes que s'han inspirat en la riera: Salvador Espriu i Castelló, Lluís Ferran de Pol, Jordi Bilbeny, Assumpció Ribas... La riera al seu pas per Arenys de Mar ja ha estat del tot malmesa. Es va asfaltar i després soterrar, de manera que les aigües són totalment canalitzades i es perd cap al mar. Per conseqüència els aqüífers no es regeneren


Rius de Catalunya (Riera de Pineda de Mar)

És un curs d'aigua intermitent de la comarca del Maresme. Neix a uns 500 metres d'altitud, al sot d'en Pica, entre el puig d'Hortsavinyà i el coll de les Planes, en un racó sempre humit i envoltat de saüquers, cirerers de bosc, verns, avellaners, boix grèvol, alzines... i desemboca al Mediterrani, a Pineda de Mar.
Rep el nom dels indrets per on passa - sot d'en Pica, sot del Salt -, igual que els seus afluents fins que no arriba als territoris de Sant Pere de Riu, on ja se l'anomena "riera de Pineda".

En alguns trams entre can Coqueta i el pla de cal Capità, manté aigua tot l'any. Fins als anys 70, portava força més aigua i això permetia que durant alguns mesos les aigües arribessin fins al mar. A la seva riba encara s'hi poden trobar elements propis de l'activitat humana en l'aprofitament de l'aigua, com l'aqüeducte romà de Can Cua, el molí fariner de can Marquès o el Pont del Diable. La disminució de les pluges, l'aprofitament humà més intens de les aigües i unes muntanyes molt més poblades d'arbres, han fet que el cabal actual sigui molt inferior.
La conca de la riera de Pineda té 11 km de llargada i recull les aigües dels vessants marítims de la part de llevant de la serra del Montnegre, que baixen per diversos torrents i rieres.
Els afluents més importants són:
- Sot d'en Benet Vives, que neix sota el coll del mateix nom.
- Torrent de Canyamars, que neix sota el turó de la Grimola.
- Sot de l'Aram, que neix sota el coll d'en Cona. És el més llarg dels afluents i en alguns trams porta aigua gairebé tot l'any.
- Sot de Sant Andreu, que neix sota el collet del mateix nom..
- Sot de can Riu, que neix sota coll de Port.
- Torrent de Navall, que neix darrera can Carreres.


martes, 5 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Torre de Cabús)

És una muntanya de 2.518 metres que es troba al municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida).

Muntanyes de Catalunya (Tuc de Llebreta)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida).
"El nom deriva de lucubrum, nom de la planta Colchicum autummale (safrà bord), molt abundant a la zona. És incorrecte afegir l'article la (de la Llebreta)".

El pic, de 2.523,2 metres, està situat a la carena que, davallant des del Bony Blanc al sud, limita la Cometa de la Qüestió per ponent. Als seus peus, cap al nord-nord-oest, es troba l'Estany de Llebreta, que li dóna nom.




Muntanyes de Catalunya (Tosa)

O la Tosa d'Alp, com molts anomenen aquest cim, és una muntanya de 2.536,4 metres situada a l'est de la serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Pel fet que al capdamunt hi conflueixen els territoris de 4 municipis (Alp, Urús, Das i Bagà) la seva punta també es coneix com a Pedró dels Quatre Batlles.
El coll de Pal la separa per llevant del Puigllançada. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 282081001) i el refugi Niu de l'Àliga. El cim és espai natural protegit inclòs al Parc Natural Cadí-Moixeró.
Al cim hi ha hagut diferents estacions meteorològiques, des del 4 de setembre de 2014 hi ha una estació meteorològica automàtica, la Tosa d'Alp 2500 [ZD], consultable en línia, que forma part de la XEMA
A les seves faldes hi ha dues estacions d'esquí alpí:
- A la cara nord: L'estació d'esquí de Masella.
- A la cara est, el sector de la Tosa de l'estació d'esquí de la Molina. Al sector de la Tosa de l'estació d'esquí de la Molina hi ha diferents circuits de descens de BTT.
Hi ha accés per una pista forestal fins al mateix cim, d'ús restringit amb porta i clau. Hi ha diferents senders.


Muntanyes de Catalunya (Cap de l'Ovella)

És una muntanya de 2.541 metres d'altitud del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida), al límit amb la parròquia de la Massana, d'Andorra.
És a llevant del poble pallarès de Tor i al nord-oest de l'andorrà de Pal, al sud-oest del Pic de Port Negre, on es troben els remuntadors de la pista d'esquí de Pal-Arinsal.

Muntanyes de Catalunya (Corronco)

O lo Corrunco, és una muntanya de 2.543,3 metres que es troba entre els municipis del Pont de Suert (antic terme de Malpàs) i Vall de Boí (antic terme de Durro), a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida).

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Lo Corronco.

Rius de Catalunya (Riera de Santa Coloma)

És un dels afluents de la Tordera que recorre la plana de la Selva. La riera neix a les Guilleries i discorre de nord-oest cap a sud-est fins a passar Riudarenes i llavors gira bruscament cap al sud-oest fins a la seva desembocadura a la Tordera, a l'alçada de Fogars, en total uns 33 km. Drena, amb dificultat, una conca de 324 km2 a la plana de la Selva.
El seu entorn està catalogat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya, amb el codi SCR.

Travessa els termes de Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, fa la partió de Massanes i Maçanet de la Selva, i Fogars de la Selva.
Els seus afluents més importants són:

- La riera de Castanyet.
- La riera d'Esplet.
- La riera de Vilarràs.
- La riera de l'Esparra.
- La riera de Santa Maria o de Caldes.
- La séquia de Sils, construïda per al desguàs dels estanys de Sils.
-
La riera de Massanes.

Rius de Catalunya (Riera d'Arbúcies)

Neix al coll de Sant Marçal, sota el massís de les Agudes (Massís del Montseny), i recorre de dalt a baix tot el terme municipal d'Arbúcies. Al llarg del seu recorregut rep aigües de la riera Xica, de la riera de la Pineda i de la riera de les Truites. En el seu pas per la població d'Arbúcies s'hi pot trobar el Passeig Santiago Rusiñol. Prenent el sender que transcorre paral·lel a la riera sota l’ombra de la vegetació fluvial. En aquest tram s'hi troben bancs per seure a prendre la fresca
L’Espai natural està traçat longitudinalment pel curs fluvial de muntanya - la riera d’Arbúcies - que neix als contraforts del massís del Montseny. Aquest riu drena una conca de roques magmàtiques, amb una important cobertura forestal, que genera una llera de sauló amb còdols arrodonits. La qualitat de les seves aigües, segons paràmetres fisicoquímics i de macroinvertebrats, són bons o molt bons.

Impacte: Tot i la bona qualitat de les seves aigües, el curs fluvial de la riera d’Arbúcies travessa zones habitades i àmbits amb explotacions econòmiques on rep els seus afluents. Les plantes al·lòctones colonitzen el bosc de ribera.
Vulnerabilitat: Cal remarcar la vulnerabilitat d’algunes comunitats vegetals ripàries, així com d’espècies de fauna d’alt interès com la llúdriga.
L’Espai Natural Protegit de la Riera d'Arbúcies va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s’aprova el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC l’any 1997, i posteriorment va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que aprova la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735 de 6-10-2006)
La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat (l’àmplia varietat d’ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i els seus gens).

La riera d’Arbúcies presenta un dels sistemes humits d’aigües corrents i estancades, faunísticament més ric i divers de tot el conjunt Montseny-Montnegre. La seva conservació és important, sobretot per contenir remarcables elements de fauna, com és el cas de la llúdriga.


Rius de Catalunya (Riera del Pertegàs)

És un petit curs d'aigua, afluent per l'esquerra de la Tordera que neix als vessants meridionals del Turó de l'Home i drena els termes de Fogars de Montclús, de Campins i de Sant Celoni. Desemboca a l'est de Sant Celoni després de bordejar la ciutat pel nord.

Rius de Catalunya (Riera de Breda)

Dita també riera de Riells quan passa per Riells i Viabrea és una riera que neix al Montseny, travessa el poble de Breda, del qual pren el nom, i desemboca a la Tordera pel marge esquerre.

Rius de Catalunya (Riera de Vallmanya)

És un curs fluvial que neix al sector oriental del massís del Montnegre i passa pel llogaret de Vallmanya, dintre del terme municipal de Tordera. És afluent per la dreta de la Tordera.

Rius de Catalunya (Riera de Pastells)

També anomenada de Can Mercader, és un afluent del riu Daró. Neix a les Gavarres, al nord-oest del Puig d'Arques, i aboca les seves aigües al Daró al barri de Rabioses, terme de Cruïlles. Les seves aigües han estat utilitzades durant segles per a l'obtenció d'energia hidràulica per a molins fariners, com ara el Molí de Can Molines. La discussió pel pas damunt del pont construït sobre la canalització de l'aigua del molí va ocasionar el famós litigi del Pont de les Dobles, narrat al llibre de Josep Matas i Balaguer.