martes, 31 de julio de 2018

Muntanyes Catalanes (Pic d'Amitges)

És una muntanya de 2.849,5 metres que es troba a cavall dels termes municipals d'Alt Àneu (antic terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles) i d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà en la provincia de Lleida.
Està situat al nord-oest del terme d'Espot i al sud-oest del d'Alt Àneu, a ponent dels Pics de Bassiero i a l'extrem nord-est de la Serra de Saboredo. És al costat de llevant del Pic de Saboredo.
És en una de les zones més conegudes pels muntanyencs del país, i és destí de moltes excursion

Literatura Catalana (Albert Ràfols-Casamada)

Nacio en Barcelona, el 2 de febrero de 1923 - Fallece en Barcelona, el 17 de diciembre de 2009. Como artista ha alternado una extensa y reconocida obra pictórica con la escritura, tanto en textos de ensayo y personales que giran alrededor del arte como de poesía, género literario que en ocasiones ha querido integrar con su pintura, creando así un espacio estético de gran intensidad y fácilmente reconocible.

Durante su juventud se inició en el arte gracias a la ayuda de su padre, Albert Ràfols i Cullerés, y más tarde realizó estudios de arquitectura. Pero muy pronto lo dejó todo por la pintura. Una primera exposición en 1946 y su adscripción al grupo Els Vuit, marcan estos años. Su obra, después de unos inicios de influencia postimpresionista derivó rápidamente hacia la abstracción, con una clara tendencia a poetizar los objetos de la vida cotidiana. El año 1980 ganó el Premio Nacional de Artes Plásticas. Sobre la trayectoria pictórica de Albert Ràfols-Casamada se pueden encontrar enlaces que la explican más extensamente en el apartado Vincles de esta web, o en la monografía Ràfols-Casamada, de Cuadernos Guadalimar.

En cuanto a su obra poética, comienza a ver la luz en 1975 con el libro Notes nocturnes, un conjunto de poemas visuales. Este mismo año servirá como referencia para el inicio de sus diarios, publicados en 1984: L’escorça dels dies: fulls de dietari 1975-1977, que tendrán una continuación con D’un mateix traç: fulls de dietari (1978-1982), que ofreció a los lectores en 1994. Después de diversos libros de poesía: Episodi (1982), Angle de llum (1984) o El color de les pedres (1989), entre otros, reunió su obra en verso el año 2000 en la editorial Proa bajo el mismo título que un libro anterior: Signe d’aire: obra poètica, 1939-1999.

Casado con la pintora Maria Girona, su obra teórica se mueve en el campo de la pintura y puede seguirse en libros como Sobre pintura (1985) o Correspondències i contrastos (1994), pero también en numerosos artículos y catálogos. Como ilustrador ha centrado sus esfuerzos en poner imágenes a obras importantes de la literatura catalana del siglo XX, así la poesía de J. V. Foix, los Poemes aquarel·les, de Josep M. Llompart o la novela Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Susanna Rafart i Corominas)

Nacio en Ripoll (Girona) en 1962. Poeta, narradora y crítica literaria.

Licenciada en Filología Hispánica (1985) y en Filología Catalana (1992) por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha ejercido como profesora agregada de Lengua y Literatura Españolas en Secundaria. Actualmente se dedica a la crítica literaria en diversas publicaciones, tarea que compagina con la organización de proyectos culturales. Colabora habitualmente en varios medios de comunicación como el diario Avui y la revista Caràcters, o les cadenas radiofónicas Catalunya Cultura y Catalunya Ràdio, entre otros.
Entre sus libros de poesía cabe destacar Pou de glaç (2002), Premio Carles Riba 2001, Retrat en blanc (2004), Baies (2005), Premio Cavall Verd de poesía 2006,, L'ocell a la cendra (2010) y La mà interior (2011).

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Artur Quintana i Font)

Nacio en Barcelona, el 31 de enero de 1936. ilólogo, germanista y traductor. Estudia Filología Románica y Germánica en las universidades de Barcelona y de Colonia (Alemania). En 1973 obtiene el Premio Nicolau d'Olwer del Institut d'Estudis Catalans con la tesis El parlar de la Codonyera. Ha trabajado como lector de catalán y castellano en Cardiff, Friburgo de Brisgovia y Basilea, como catedrático de alemán de secundaria en La Laguna, como bibliotecario en la Biblioteca del Palatinado, en Speyer - Espira y como profesor encargado del curso de lengua y literatura catalanas en la Universidad de Heidelberg. De los dos últimos cargos se jubila en 2001 i en 2003 respectivamente.

Su tarea como traductor del aleman tiene especial relevancia. De este modo, traduce La promesa y El jutge i el seu botxí (1964), de Friedrich Dürrenmatt y Els afers del senyor Juli Cèsar (1965) y La novela de tres rals (1966), de Bertolt Brecht. Junto a Feliu Formosa traduce A la paret escrit amb guix. Poesia alemanya de combat (1966). Del alemán también traduce obras de Pinthus, Freud, Lukács, Schiller o Joseph Roth, entre otros. 

Artur Quintana es autor de numerosos estudios sobre lingüística y literatura del alemán, el aragonés, el catalán y el occitano. Es autor de los títulos La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana (1984), El català a l'Aragó (1989), El aragonés residual del Alto Valle del Mezquín (2004), El aragonés nuclear de Nerín y Sercué (2007) y El català de la Codonyera (2012). Como curador es responsable de las obras en colaboración Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995), Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça (1997), El Carxe: recull de literatura popular valenciana de Múrcia (1998), Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies (2010) y Desideri Lombarte i Arrufat: epistolari (1981-1989) (2002). También es autor de las memorias La Vall de Balat: memòria de l'Aragó 1948-2003 (2003).

Es miembro correspondiente de la Sección Filológica del Institut d'Estudis Catalans, miembro del Comité de Honor del Rolde de Estudios Aragoneses, miembro del Consello d'a Fabla Aragonesa, de la Academia d'a Luenga Aragonesa y presidente de la Iniciativa Cultural de la Franja. En 2016 recibe la Cruz de Sant Jordi de la Generalitat de Cataluña, en reconocimiento a su trayectoria.

https://www.escriptors.cat/

domingo, 29 de julio de 2018

Muntanyes Catalanes (Pic de Certascan)

És una muntanya de 2.853 metres que es troba al municipi de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida). Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 268062001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Literatura Catalana (Frederic Pujulà i Vallés)

Nacio en Palamós (Girona), el 12 de noviembre de 1877 - Fallece en Bargemon (Francia), el 14 de febrero de 1962.  Era periodista, escritor y activista político. Después de pasar sus primeros diez años en Cuba, vuelve a Barcelona donde continua sus estudios y hace la carrera de Derecho. Colabora en diversas revistas catalanistas y federalistas, pero es principalmente en el semanario Joventut donde publica narraciones, artículos y crónicas de géneros bien distintos.

En París conoce la lengua internacional esperanto, y se convierte en uno de sus impulsores en Cataluña. Escribe una gramática del esperanto, además de cuentos, vocabularios y traducciones como la de la obra de Adrià Gual Misteri de dolor. En 1905 funda la sociedad esperantista Espero Kataluna.
Es autor de piezas teatrales que siguen la corriente vitalista del Modernismo, como Titelles febles (1902), o las escritas en colaboración con Emili Tintorer: El geni (1904), Dintre la gàbia (1906) y El boig (1907). Dentro de esta estética se tiene que situar la considerada primera obra de ciencia ficción en catalán, la novela Homes artificials (1912). De su participación en la Primera Guerra Mundial dentro del ejército francés habla en su libro En el repós de la trinxera (1918).

Entre 1921 y 1939 hace de corresponsal y redactor jefe del diario El Diluvio. Republicano y catalanista activo, después de la Guerra Civil no tiene posibilidad de ejercer su profesión. Traduce del inglés y el francés y escribe en algunas revistas del exilio. Con su muerte deja un número considerable de obra inédita.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Francesc Pujols i Morgades)

Nacio en Barcelona, el 11 de agosto de 1882 - Fallece en Martorell (Barcelona), el 13 de febrero de 1962. Ensayista, articulista, poeta, novelista y dramaturgo. A pesar de que vive desde los años veinte en Martorell, es una figura capital en la vida intelectual barcelonesa de la primera mitad del siglo XX. Ligado en el Ateneu Barcelonès, gana dos premios en los Juegos Florales de Barcelona de 1903 y publica el Llibre que conté les poesies d'en Francesc Pujols en 1904. Más tarde, deja la poesía para centrarse en la filosofía y en el periodismo. Después de estar firmemente vinculado al semanario humorístico Papitu, colabora en publicaciones de todo tipo como El Poble Català, La Publicidad, Las Noticias, Vell i Nou, La Terra, Arts i Bells Oficis, La Nova Revista, Picarol o Mirador, donde escribe principalmente crítica de arte, recogida parcialmente en Recull d'articles de crítica artística (1921). Por otra parte, en algunos artículos y en libros como Concepte general de la ciència catalana (1918), divulga un sistema filosófico propio llamado Hiparxiologia, que es deudor de la filosofía de Ramon Llull y que se define como un sistema genuinamente catalán. Francesc Pujols es conocido por su estilo humorístico y desenfadado que se sirve tanto de referencias populares como de referencias cultas. Su fama de buen conversador y de personaje brillante interesa diversas personalidades, como Josep Pla, que resume sus ideas filosóficas en El sistema de Francesc Pujols (1931), o Artur Bladé, que recoge las conversaciones mantenidas durante el exilio en Montpellier en el libro biográfico Francesc Pujols per ell mateix (1967).

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Miquel Pueyo París)

Nacio en Lleida, el 18 de agosto de 1957. Es doctor en Filología Catalana y profesor titular de la Universitat de Lleida. Es autor de varias publicaciones y artículos científicos relacionados con la política lingüística y la sociología de la lengua. Ganó el premio "Xarxa d'Assaig" de 1984, con Lleida: ni blancs ni negres, però espanyols y el premio Rovira i Virgili de 1992, con Tres escoles per als catalans. Minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya. En 2012 recibe el Premio de Ensayo Josep Vallverdú por la obra Mors certa, hora incerta. De l'Edat Mitjana a la societat xarxa, escrita conjuntamente con Ernest Benach.
Entre 1986 y 1988 dirigió el Institut d'Estudis Illerdenses. Entre 1988 y 1995, fue diputado del Parlament de Catalunya. Actualmente es secretario de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

https://www.escriptors.cat/

Muntanyes Catalanes (Pic de Nariolo)

O Pic de Mariolo és una muntanya que es troba en límit comarcal entre els termes municipals de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica, en la provincia de Lleida. El seu nom (Mariolo), "deu derivar de meridiolus, amorriador. El nom Neriolo que apareix en alguns mapes és incorrecte".
El cim, de 2.856,7 metres, s'alça en la carena que delimita la Vall de Morrano (O) i la zona nord-occidental de la Vall Fosca (E); amb el Pic de Dellui al nord-nord-est i el Pic de Morrano a l'oest-sud-oest.
Dos són els colls des d'on es pot iniciar l'ascens final al cim:
- La collada situada a l'est de l'Estany Major (de Morrano), entre els pics de Dellui i Mariolo.
- El coll situat al sud-est de l'Estany Major (de Morrano) i al sud-oest del cim.




Literatura Catalana (Joan Prats Sobrepere)

Nacio en Reus (Tarragona), el 21 de marzo de 1940. Licenciado en Filosofía y Letras (Filología Románica General), catedrático de Lengua y Literatura Catalanas en la eseñanza secundaria. Ha estudiado la obra de Salvador Espriu y como fruto del estudio ha publicado los libros Salvador Espriu, missatge personal (1992), premio Salvador Espriu 1991; y la guía de lectura de El caminant i el mur (1988), además de varios artículos y conferencias. Ha sido uno de los primeros estudiosos de la obra literaria de Domènec Guansé: ha publicado la monografía Notícia de Domènec Guansé, escritor (1996), y artículos a revistas, una de las cuales mereció un accésit en los Juegos Florales de Munich el año 1977.

También es autor de colaboraciones en obras colectivas y revistas, y de trabajos de toponímia, uno de los cuales ganó el premio Josep Iglésies (1978). Cofundador de la Associació de Professors en Llengua Catalana (APLEC) y de Quaderns de Capafonts. Revista de Recerca i Divulgació (2004-2008). Ha publicado la versión poética de algunos poemas de Dorothy Parker (2001-2002). Ha editado y ampliado, la Antologia de la Literatura Catalana, de Antoni Comas (1986, varias ediciones). Ha editado el drama Terra baixa, de Ángel Guimerà, acompañado de un amplio estudio (1999, varias ediciones).
Es autor de la novela L'illa afortunada (Premio Pere Calders, editada por Proa el 2006). Es coautor de la encuesta dialectal Metereologia popular a les Garrigues (2008). Es autor del poemario Marea Alta (2013), ilustrado por Pere Prats. Tiene en proceso de edición la novela Roses al desert, de tono cosmopolita.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Antoni Prats i Gràcia)

Nacio en Sueca (Valencia), en 1946. Vive en la Marina desde que en 1971 empieza a trabajar en la enseñanza secundaria; últimamente, como catedrático de Lengua y Literatura castellanas, en el IES Maria Ibars, de Denia, ciudad en la que reside desde 1975. Es licenciado en Filosofía (1969) i doctor en en Filología Catalana (1998). Ha participado intensamente en la vida cultural, especialmente a través del Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Su trayectoria literaria se centra en la poesía, aunque ha publicado algunas narraciones breves y traducciones, y ha colaborado en la prensa. También, ha cultivado la crítica en forma de ensayos, reseñas, estudios y aproximaciones en revistass y miscelanias. Ha dirigido hasta 2012 la revista de literatura L'Aiguadolç. Recientemente, ha publicado el libro Salvador Espriu o la fidelitat als orígens. Literatura i Pensament (2013).
Su obra poètica hasta el momento consta de los siguientes poemarios: Epigrammata (1981), Cadells de la desfeta (1981), Dic el teu nom (1994), El barranc i els còdols (1995), Vora el silenci (1999), Solatges. Antologia (2000), Llibre de Benimaquia (2006), Baules (2006), L'esfinx (2008), La joia (2010), El llarg solatge. Antologia (2013) y Encara (2013). Su obra poética forma parte, entre otras, de las antologías Poetes del sud y Iberia polyglotta.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Joan de Déu Prats i Pijoan)

Nacio en Barcelona, el 15 de febrer de 1962. Escritor profesional, especialmente en el ámbito de la literatura infantil y juvenil. Tiene más de 70 obras publicadas y han sido traducidas al inglés, castellano, chino, italiano, gallego, vasco y braile. Ha ganado varios premios: dos veces el del Hospital Sant Joan de Déu, la Galera y el Círculo de Lectores, de cuentos infantiles con El segrest de la primavera y Els patins del Sebastià. También ha ganado la recopilación de cuentos que convoca la revista Cavall Fort; el Serra d'Or al mejor libro infantil publicado en el año 2005, con Històries Terrorífiques de Fantasmes. Y quedó finalista del premio Barcanova de literatura infantil y juvenil con la obra Nàufrag. Para el público adulto ha publicado un libro de viaje titulado Terra de Castells (Barcanova). Su estilo se caracteriza por la agilidad, la concisión, la imaginación y el sentido del humor.

https://www.escriptors.cat/

viernes, 27 de julio de 2018

Muntanyes Catalanes (Pic de Nou Fonts)

O de les Nou Fonts, o de Noufonts, és una muntanya de 2.861,1 metres del Pirineu axial, situada entre els termes municipal de Queralbs, de la comarca del Ripollès (Girona), i comunal de Fontpedrosa, de la del Conflent, a la Catalunya del Nord.
És a la zona sud-oest del terme de Fontpedrosa i a la nord-oest del de Queralbs, a llevant del Pic d'Eina i al nord-est del Coll de Noufonts. Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. També és un destí freqüent en les rutes excursionistes, sobretot des del Ripollès.
- La ruta més comuna és des de la Vall de Núria.
L’inici es troba just a l’Estació de Núria del cremallera. Des de l’andana s'accedeix al punt de sortida de les cabines que duen a l’alberg del Pic de l’Àliga, per unes escales metàl·liques. Un cop en aquest planell superior, cal girar a l’esquerra, i uns metres més endavant ja es veu el pal indicador de la pujada al Noufonts, seguint les traces del GR 11.


Literatura Catalana (Joan Prat i Esteve)

Nacio en Sabadell, el 18 de junio de 1904 - Fallece en Viena (Austria), 15 de agosto de 1971. Poeta, crítico literario y periodista, es más conocido por el pseudonimo de Joan Preat.
Colabora en diversos periódicos como el Diari de Sabadell, La Veu de Catalunya, La Publicitat y La Nau, donde publica crónicas de su ciudad, poemas y críticas literarias. Entre 1937 y 1947 es jefe redactor de la Revista de Catalunya.

Con voluntad de renovación cultural, funda con Francesc Trabal y Joan Oliver, el Grup de Sabadell y el año 1924 la editorial La Mirada que publica libros de los autores catalanes más innovadores de la época. Durante la República participa activamente en la vida político-cultural del país y el 1939 se exilia a Francia, donde mantiene una estrecha relación con Mercè Rodoreda. Finalmente, trabaja para la ONU en Ginebra y en Viena. En esta última ciudad fallece el año 1971.
Su espíritu de exigencia y perfeccionismo provoca que su obra aparezca editada póstumamente. En el 1973 se publica Poemes y a partir de 1988, el Ayuntamiento de Sabadell y la Fundación La Mirada, publican buena parte de su obra: Mirall antic i altres poemes (1988), Buirac (1996), Lectures de romanticisme (2006), etc. El fondo de su obra se encuentra en el Archivo Histórico de Sabadell.

https://www.escriptors.cat/



Literatura Catalana (Josep Pous i Pagès)

Nacio en Figueres (Girona), el 1 de febrero de 1873 - Fallece en Barcelona, el 15 de febrero de 1952. Novelista, dramaturgo y periodista.

A partir de 1904 trabaja como periodista en El Poble Català, y debido a sus artículos políticos, es encarcelado durante un mes en 1909. Dramaturgo en activo des de 1902 a 1930, escribe una treintena de obras de teatro, con títulos como El mestre nou (1903), L'endemà de bodes (1904), Senyora àvia vol marit (1912), Pàtria (1914), Rei i senyor (1918), Flacs naixem, flacs vivim (1919), Primera volada (1921), Maria Lluïsa i els seus pretendents (1928) y Vivim a les palpentes (1931), entre muchas otras.
También trabaja con otros géneros literarios como narrativa breve, prosa poética, novela y recopilaciones de conferencias, destacando Per la vida (1903), Quan es fa nosa (1904), Empordaneses (1905), Al marge de la revolució i de la guerra (1937), y De la pau i del combat (1948). De hecho, su obra más conocida es la novela La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912), que ha sido considerada una obra esencial de la prosa modernista y una de las grandes novelas de la literatura catalana del siglo XX.

De convicciones liberales y catalanistas, mantiene un perfil relevante dentro de la cultura y política catalanas. Del 1937 al 1938 dirige la "Institució de les Lletres Catalanes" y es presidente del "Ateneu Barcelonès". Durante la posguerra organiza y preside la agrupación de partidos políticos catalanes "Consell Nacional de la Democràcia Catalana".

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Antoni Pous i Argila)

Nace en Manlleu (Barcelona), el 21 de junio del 1932 - Fallece en Barcelona, el 6 de agosto del 1976. Poeta, traductor y activista cultural. Estudia Humanidades en el Seminario Menor de la Gleva y Filosofía y Teología en el Seminario de Vic. Junto al grupo de seminaristas formado por Josep Riubrogent, Josep Esteve, Josep Junyent, Josep Grau, Segimon Serrallonga y Ramon Cotrina, escribe la antología de poesía Estudiants de Vic, 1951, publicada en 2002 y con una carta de Carles Riba dirigida al autor como prólogo. En 1952 participa en el Concurso de Cantonigròs con el libro de poemas L'inútil plor. En 1956 es ordenado sacerdote en la catedral de Vic y es destinado a la vicaría de Sant Hipòlit de Voltregà. Entre 1958 y 1960 estudia teología en la Universidad Gregoriana de Roma y, al volver, ocupa la vicaría de Igualada, en donde desarrolla una intensa actividad cultural: funda el Grup Lacetània, dirige la revista Textos y la colección "Quaderns de Lacetània". En 1963 se publica el título Antologia de la poesia igualadina, de la que Antoni Pous realiza la tría, el prefacio y el apéndice. A partir de 1965 ejerce de profesor de lengua y literatura catalanas en la Universidad de Tübingen y, a partir de 1971, en la Universidad de Zuric. Junto a Johannes Hösle, realiza la antología de poesía catalana Katalanische Lyrik im zwanzigsten Jahrhundert (1970).
Es autor del libro de poemas El nou bon sempre seguit del desconhort a Jaume d'Urgell (1974), así como de una obra poética breve y dispersa en revistas, antologías y publicaciones diversas. Antoni Pous traduce al catalán obras de Walter Benjamin, Paul Celan y E.H. Schillebeeckx.

https://www.escriptors.cat/

Muntanyes Catalanes (Tuc de Ratera)

És una muntanya de 2.861metres que es troba entre els municipis d'Espot al Pallars Sobirà i Naut Aran a la Vall d'Aran, en la provincia de Lleida. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Literatura Catalana (Teresa Pous i Mas)

Nacio en Llinars del Vallés, el 6 de septiembre de 1956. Narradora y autora de libros de conversaciones, es licenciada en Filosofía y diplomada en Biblioteconomía por la Universidad de Barcelona. El estudio del poema filosófico Primero Sueño de Sor Juana Inés de la Cruz la lleva a analizar los paisajes referentes a los conocimientos médicos de la época de la poetisa mejicana y conecta de nuevo su interés por la medicina con su pasión por la literatura.
Ha trabajado de conservadora del Museo de Historia de la Medicina de Cataluña y ha ejercido de bibliotecaria adscrita al Servicio de Bibliotecas de la Generalitat de Cataluña. También ha organizado exposiciones de carácter científico y literario, ha publicado artículos de crítica literaria en el Suplemento de Cultura del periódico Avui y forma parte del Comité de Escritoras del PEN catalán. Con su primera novela La cançó dels deportats gana el premio Marian Vayreda el 2006, y en 2010 recibe el premio de novela Ciutat de Palma Llorenç Villalonga por El metge d'Atenes. Ha publicado diversos libros de conversas con personajes públicos como mossèn Ballarín, Moisès Broggi o Artur Mas.

https://www.escriptors.cat/




Literatura Catalana (Baltasar Porcel i Pujol)

Nacio en Andrach (Illes Balears), el 14 de marzo de 1937 - Fallece en Barcelona, el 1 de julio de 2009. Es autor de novelas y cuentos, libros de viajes, prosas narrativas, artículos de opinión, entrevistas y teatro. Con su obra narrativa ha construido un mundo mediterráneo del que destaca el ciclo de Andratx, donde mitifica su pueblo nativo y a partir de él articula una metáfora de la condición humana. Cuentan entre sus novelas: La lluna i el "Cala Llamp" (1963), Els argonautes (1968), Difunts sota els ametllers en flor (1970), Cavalls cap a la fosca (1975), Les primaveres i les tardors (1986), El cor del senglar (2000), L'emperador o l'ull del vent (2001), Olympia a mitjanit (2004) y Cada castell i totes les ombres (2008). Ha obtenido los premios más importantes de la literatura en catalán: Josep Pla, 1970; Prudenci Bertrana, 1975, 1997; Sant Jordi, 1986; Literatura catalana de la Generalitat de Catalunya de creación literaria, 1987, y Ramon Llull, 2001, entre otros.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Jaume Pont Ibáñez)

Nacio en Lleida, en 1947. Es poeta y profesor de literatura al Estudi General de Lleida. Su actividad ensayística gira también alrededor de la poesía, con puntos de interés muy diversos, des de la poesía postista hasta el estudio de las nuevas generaciones poéticas catalanas. Su antología La nova poesia catalana, escrita con Joaquím Marco, se convirtió en la punta de lanza de su propia promoción literaria, la generación de los 80. También se ha interesado por la narrativa del XIX, en especial por las formas breves, sobre las cuales ha publicado diversos libros y estudios.

A pesar de su interesante actividad como estudioso de la literatura, la obra de Jaume Pont recibe buena parte de su fuerza de la poesía. El 1976 ya había publicado su primer libro, Límit(s), y verían la luz unos cuantos más hasta 1990, fecha de la publicación de su obra completa hasta entonces: Raó d’atzar. Poesia 1974-1989. Más tarde, con Vol de cendres, conseguiría uno de los libros más intensos de la literatura catalana. Dedicado a la figura paterna, Pont se enfrenta al dolor desde la poesía y llega a sorprendernos por la profundidad de sus planteamientos.
Ya en el año 2000 publicó una antología de poetas apócrifos arábigo-leridanos, El llibre de la frontera, que es hasta ahora su último libro de poesía. Todos estos títulos le han valido diversos premios, entre otros el Serra d'Or de la Crítica, dos veces, y el Premio de la Crítica de Poesía Catalana con éste último libro. Ha sido también promotor de diversas iniciativas editoriales y colabora habitualmente en prensa y en revistas literarias.

https://www.escriptors.cat/


miércoles, 25 de julio de 2018

Muntanyes Catalanes (Montorroio [II])

Les roques paleozoiques són fàcilment erosionables, motiu pel qual les muntanyes resultants, com el cas del Montorroio, acostumen a presentar formes i relleus poc enèrgics, amb lloms arrodonits i suaus, fins i tot monòtons, i cims poc remarcables. Els vessants del Montorroio, sobretot el que cau sobre la Coma d'Espòs, estan totalment recoberts d'esbaldregalls versicolors, a causa del procés de meteorització a què estan sotmeses les roques. Presenten un intens color vermell (roi en pallarès) propi del Devonià amb pinzellades negres del silurià. El contrast amb els colors clars i relleus més abruptes i esvelts de la veïna zona granítica és notable.
Les ascensions al Montorroio, tant des de la Vall Fosca com per la banda de Llessui, són fàcils:

- Des d'Estany Gento: l'ús del telefèric Sallente-Estany Gento facilita aquesta ruta. De l'extrem sud de la presa de l'estany un camí s'enfila pel Serrat del Bony de Cornera, a prop del torrent que porta les aigües de la Coma d'Espòs. Cal seguir-lo fins a un estanyet superior que fa de regulador d'aigües. Per glevers es puja al Torrent de la Coma d'Espòs, la Coma Plana, i el Coll d'Entremonts(42° 29′ 44.08″ N, 1° 1′ 21.87″ E) des d'on per la carena i direcció nord-est s'accedeix al cim. Si s'inicia la ruta a la presa de Sallente, pel canal de Pigolo, en arribar a les vies de carrilet cal creuar-les i enfilar-se directament per la Coma d'Espòs fins a enllaçar amb la ruta anterior.
- Des de Llessui: En 4x4 sortir de Llessui per la pista que mena a l'antiga estació d'esquí i seguix fins al Coll del Triador. Es deixa la que porta a la cambra d'aigües de Cabdella i es pren la de la dreta en direcció a Espot. A l'indret de l'Estanyet (42° 29′ 25.26″ N, 1° 2′ 24.19″ E) es deixa el vehicle i es puja pel proper Barranc d'Entremonts fins al Coll del mateix nom i des d'allí, al cim.


Literatura Catalana (Miquel Ponsetí i Vives)

Nacio en Felanitx (Illes Balears), el 30 de enero de 1920 - Fallece en Barcelona, el 18 de enero de 2009. Hijo de relojero, y de mujer acomodada -mallorquín él, menorquina ella-, la economía familiar pasó por malos momentos, llegaron penas pecuniarias, y buscaron en Barcelona refugio a sus adversidades. Era el año 1924. La familia (padres y tres hijos) vivió dificultades y estrechezes.
El buen relojero comrprobó que los oficios dan pocos beneficios, y decidió que el hijo mayor había de estudiar, porque solamente los estudios podían redimir a los pobres de sus desventuras. Y el hijo mayor estudió, y se dedicó a la medicina. Se exilió acabada la guerra y actualmentes es un ortopeda de renombre mundial. El hijo pequeño, nuestro personaje, también estudió, sufrió la guerra, soportó la paz, continuó estudiando, mientras mantenía a la familia, y fue pintor, matemático, y más tarde, arquitecto.

Al finalizar sus carreras, trabajó de profesor univresitario. En su última etapa pedagógica, fue el encargado de las Cátedras de Ampliación de Maremáticas y de Mecánica Racional en la Escuela de Arquitectura de Barcelona (1956-1962).
Ganó las oposiciones para ser arquitecto municipal (1946). Obtuvo premios en concursos. Fue el Jefe de la Unidad del 'Pla de la Ciutat' de Barcelona (1978-1980) y Jefe de Servicios del Patrimonio Arquitectónico del Departamento de Cultura de la Generalitat (1982-1984). En su etapa de Regidor del Ayuntamiento de Barcelona, presidió la Ponencia de la Nomenlatura de las calles de la ciudad y la Comisión de Diseño (1980-1983).
En su vida profesional realizó más de 200 edificios de nueva planta de usos y características diferentes en Cataluña y Mallorca, y más de 300 obras de ampliación, reforma o remodelación. En 1986 se jubiló de funcionario y de arquitecto. Y, una vez jubilado, decidió continuar pintando y escribiendo.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Nathalie Pons Roussel)

Nacio en Areyns de Mar (Barcelona), el 19 de mayo de 1972. Es licenciada en Humanidades, maestra de primaria y de educación infantil. También ha sido profesora de francés en la Universitat Oberta de Catalunya.
Ha publicado varios cuentos y novelas infantiles y juveniles como La Laia i el vent (Casals, 2007), La porta misteriosa (Edicions del Pirata, 2009) o La Ratolina al circ (Lynx, 2010). También es autora de diversos artículos en revistas de ámbito educativo.
Escribe con ilusión. Sus libros están llenos de aventuras y nos hacen pasar un buen rato a la vez que transmiten el entusiasmo vital de la autora.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Agustí Pons i Mir)

Nacio en Barcelona, el 20 de junio de 1947. es periodista y escritor. Empieza trabajando en El Noticiero Universal y es miembro fundador del periódico Avui, en el cual desde 1976 hasta 1995 compagina las labores propias del periodismo de redacción con las de la creación literaria. Su columna «Figures, paisatges», que publica diariamente durante más de ocho años, le valió el premio Ciutat de Barcelona de periodismo en el año 1991. Inicia su trayectoria literaria como poeta, desde Cossos i fets (1977) hasta Metàfora (2009). Destaca en el campo de la biografía con trabajos sobre Joan Triadú, Pere Calders, Maria Auèlia Capmany, Nèstor Luján, Raimon Noguera y Salvador Espriu. En su libro Deu daus, Premio Joan Fuster y Premio Nacional de Ensayo de la Generalitat de Catalunya, presenta un retrato literario de diez personalidades catalanas del siglo XX desde Frederica Montseny a Jordi Pujol, pasando por Jaume Miravitlles, Salvador Espriu y Joaquim Molas. Ha escrito también dos libros de carácter memorialístico, Temps indòcils (2007) y Cartes a Clara (2010), así como el ensayo 1914-2014. Per entendre l'Europa del segle XX (2014) y Zuric, 1917. Lenin, Joyce, Tzara (2017). En 2015 publica Bàrbara, una biografía que aborda, a partir de un caso particular, la relación entre la burguesía barcelonesa y la inmigración castellana de los años cincuenta.

De 1981 a 1984 ocupa el cargo de Jefe del Gabinete del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Max Cahner, en el primer gobierno de Pujol. Ha sido miembro de la Junta Directiva del Colegio de Periodistas de Cataluña; vicepresidente del Centro Catalán del PEN Club; miembro del jurado de los premios Serra d'Or de crítica literaria, de la Lletra d'Or y del Premio de Honor de las Letras Catalanas. En 2015 recibe la Creu de Sant Jordi.

https://www.escriptors.cat/


Muntanyes Catalanes (Montorroio [I])

És una muntanya de 2.862,4 m. d'altitud que termeneja entre els municipis de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà), a l'antic terme de Llessui en Lleida. En el seu cim hi ha el vèrtex geodèsic 262072001.
Del Pic de la Mainera, als pirineus axials, es desprèn cap al sud un gran cordal que fa de partió entre les conques fluvials de la Noguera Pallaresa i del seu afluent el Flamisell. El Montorroio s'aixeca al fil d'aquesta carena, entre la Pala Pedregosa i el Montsent. Les seves pales, per ponent, presideixen la verda i suau Coma d'Espòs, petita vall glacial suspesa sobre el circ i embassament de Sallente, a l'extrem oriental de la capçalera del Flamisell, a la Vall Fosca. Els seus vessants de llevant cauen més vertiginosament sobre el barranc de Berastí i el Clot de la Mainera. Està enclavat dins la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Els materials que formen el Montorroio pertanyen al paleozoic. Tenen una antiguitat de més de 400 milions d'anys. Les pissarres i calcàries del Devonià (fàcies "griotte") ocupen les parts altes i les lutites negres del silurià afloren a la base. Tots ells han estat sotmesos a un intens metamorfisme per estar situats a l'aurèola de contacte amb el gran batòlit granític de la Maladeta que apareix a la immediata Pala Pedregosa


Literatura Catalana (Josep Sebastià Pons)

Nacio en Ille-sur-Têt (Francia), el 5 de noviembre de 1886 . Fallece en Ille-sur-Têt (Francia), el 25 de enero de 1962. Fue poeta, narrador y autor dramático.
La lectura de Verdaguer hace que considere posible el mito de la lengua de su infancia, el rosellonés, que siempre intentará que vuelva a estar en la categoría de lengua literaria. Libros como el poemario Cantilena (1937) o la narración Llibre de les set sivelles (1956) lo sitúan como el mejor escritor de la Cataluña norte de su generación. De él han bebido numerosos poetas posteriores y su obra fue elogiada por figuras de la literatura catalana como Josep Pla o Tomàs Garcés. Tras su muerte, hacia la década de los 80, su obra fue reivindicada por los poetas más jóvenes, y se editaron sus Obres completes, que finalmente dieron noticia de la magnitud de su escritura.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Ponç Pons Giménez)

Nace en Alaior (Illes Balears), el  20 de mayo de 1956. Fue un lector precoz. A los diez años empezó a escribir poemas y descubrió que el único destino vivible era la literatura. “Illòman” declarado que se considera “menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos” (menorquín hasta la médula) y afirma “Ser menorquí és ser estranger pertot/ Ser menorquí és una malaltia” (ser menorquín es ser extranjero / Ser menorquín es una enfermedad), confiesa que escribe para un lector invisible que tiene las facciones mezcladas de todos los autores que ama (Pessoa, Quasimodo, Seferis...).

Su obra, llena de referencias culturales y reflexiones ecolingüísticas, ha ganado prestigiosos premios y lo ha convertido en uno de los poetas más importantes de las Baleares. Admirador de Spinoza, vive apartado del mundo literario, repartiendo su tiempo entre la enseñanza (es catedrático de literatura), la dedicación a la familia, la pasión por la poesía como forma de conocimiento y el retiro al campo en la cabaña de un lugar que se llama “Sa Figuera Verda”. Escribe a mano y de noche.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Damià Pons i Pons)

Nacio en Campanet (Illes Balears), el 22 de octubre de 1950. Es poeta, ensayista, historiador y ha destacado como gestor cultural. Durante su juventud se traslada a Barcelona para seguir estudios de Filología Románica, doctorándose en Filología Catalana en 1997. A partir de su licenciatura, en 1975, regresa a Mallorca donde se dedica a la investigación, tanto literaria como histórica, participando en la creación de revistas como Latitud 39º. También dirige durante dos años la revista Lluc (1972-1973), una tarea que ha recuperado en los últimos tiempos, a la vez que se convierte en la voz teórica de los nuevos movimientos plásticos mallorquines desde su faceta de crítico de arte.
Como poeta, resulta singular su trayectoria de publicaciones. Comienza en las páginas de un libro colectivo, Temptant l’equilibri (1973), con el conjunto de poemas Teranyina, y en 1977 publica en edición de autor en la imprenta Guaret de Campos el Mapa del desig, un título que será fundamental en su obra poética. Ya durante el año 2001, después de un largo silencio, lleno por numerosas actuaciones cívicas y de recuperación de la cultura mallorquina, Damià Pons decide reunir toda su obra, la publicada y la inédita, bajo el título d’Els mapes del desig. En él se descubre entonces toda la dimensión de su poesía, que la crítica ha calificado como “una voz de expresión potente y sincera, con esa crudeza y sensibilidad que solo los poetas con oficio pueden mostrar.”

Otra faceta suya, la de ensayista y investigador, también merece nuestra atención. Pons ha hecho crítica literaria y estudiado especialmente la Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (1998), y también la figura de Miquel dels Sants Oliver: El diari “La Almudaina” en l’època de Miquel dels Sants Oliver (1998). Por otra parte, Damià Pons ha publicado artículos de temática literaria y cultural en revistas como Randa, Estudis baleàrics o Lluc, además de otros en diversas publicaciones catalanas. También, en su labor como político, ha sido Conseller de Cultura i Patrimoni al Consell de Mallorca y Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Es profesor de la Universitat de les Illes Balears, así como miembro de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana y de la Obra Cultural Balear.

https://www.escriptors.cat/

lunes, 23 de julio de 2018

Muntanyes Catalanes (Pa de Sucre)

O Tumeneia Central, és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica, en la provincia de Lleida.
El pic, de 2.862,6 metres, es troba en la Serra de Tumeneia, que separa la sud-oriental Capçalera de Caldes de la nord-occidental Vall de Valarties. Està situat al nord-est del Coll d'Harlé i al sud-oest de la Bretxa de Pauss.
- Des del Refugi Joan Ventosa i Calvell:
- Per la riba meridional de l'Estany de Travessani, els Estanys de Tumeneia, l'Estany Cloto i Coll d'Harlé.
- Per la riba meridional de l'Estany de Travessani, els Estanys de Tumeneia, l'Estany Cloto i Bretxa de Pauss.
- Des del Refugi de la Restanca:
- Via Lac de Mar i Coll d'Harlé.
- Via Lac de Mar i Bretxa de Pauss.


Literatura Catalana (Jaume Pomar Llambias)

Nacio en Palma de Mallorca (Illes Balears), el 29 de juliol de 1943 - Fallece en Palma de Mallorca (Illes Balears), el 11 de juliol de 2013. Poeta, narrador y ensayista. Estudia periodismo en Valencia y en 1973 se licencia en Barcelona. También estudia filosofía y letras. Funda y dirige, con Guillem Frontera, la colección de poesía "La Sínia" dentro de la editorial Daedalus (1965-1968). En esta colección publica su primer libro de poesía: Tota la ira dels justos (1967), Premio Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesía del 1966. En 1970 gana otra vez el premio Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesía con Inútil fracàs, obra que se incluye en Història personal (1979). En 1971 publica Amb la mort, amorosament. También hay que citar los títulos Elegies (1986, premio Ciutat d'Elx), Carisma del desert (1987), Imatge de la por (1988, Premio Nit Literària Andorrana - Grandalla), Les quatre estacions (1991, Premio Cavall Verd), Retorn a casa (1992), Llavis de marbre blanc (1993) y Frontissa (1993, Premios Literarios de Girona-Miquel de Palol). Con L'illa del silenci (2009), gana el Premio Manuel Rodríguez Martínez de poesía de Alcoi. La extensa y relevante producción poética del autor se cierra con Llibre de l'exili (2011) y Cants de Montalt (2012, Premio Pare Colom d'Inca).

Jaume Pomar también escribe las obras de narrativa Un dia o altre acabaré de legionari (Premio Joan Santamaria de narrativa de 1987) y Bolla negra (2010). Es autor de El temps que fuig (1997) y de Temps inconjugable (2001), dos obras de carácter autobiográfico. En el terreno de la crítica literaria y el ensayo hay que destacar su importante tarea como estudioso de la vida y de la obra de Llorenç Villalonga: Primera aportació a l'epistolari de Llorenç Villalonga (1984) y Llorenç Villalonga i el seu món (1998). También es autor de los títulos El meu Llorenç Villalonga (1995), La raó i el meu dret: biografia de Llorenç Villalonga (1995) y Llorenç Villalonga: cartes i articles: temps de preguerra (1914-1936) (1998).

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Rosa Planas Ferrer)

Nacio en Palma de Mallorca (Illes Balears), en 1957. Escritora y crítica literaria. En 1979 se licencia en Filosofía y Letras, sección Filología Hispánica, por la Universidad de les Illes Balears y, en 1997, en Filología Catalana en la misma universidad. Sus inicios literarios los encontramos en los libros de poesía Letras de Lluvia (1982) y Regreso a Belvedere (1993). En el terreno de la poesía también publica Calendari íntim (2015). Como novelista es autora de las obras L'orador dels ocells (1999), Abraham Savasorda (2001, I Premio Alexandre Ballester de narrativa corta), Les màscares de Florència (2004), La ciutat dels espies indefensos (2006), La veu de la caputxa (2011) y Nòmina encriptada (2014, Premio Ciutat de Manacor 2013). También ejerce la crítica literaria, principalmente des del punto de vista de la onomástica y el judaísmo y, de esta manera, es autora de los títulos Els malnoms dels xuetes de Mallorca (2003) y Literatura i Holocaust (2006). Hay que destacar, también, su vertiente lulista, como queda patente en las obras Ramon Llull i l'alquímia (2014) o Del Doctor Il·luminat al Doctor Fosc (2017).

Rosa Planas fue miembro del consejo de redacción de la revista Lluc y secretaria de redacción de Segell. Revista d'història i cultura jueves. Colabora habitualmente en el diario Última Hora de Baleares, en la sección "Tribuna", donde se centra especialmente en temas de cultura, actualidad y arte. También realiza con periodicidad reportajes especializados sobre patrimonio. En 2015 recibió la distinción de la asociación Amics del Patrimoni, por su tarea en defensa del patrimonio cultural y artístico de Mallorca.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Ramon Pla i Arxé)

Nacio en Barcelona, en 1943. Profesor y crítico de literatura.
Se doctora en filología románica por la Universidad de Barcelona con una tesis sobre L'Avenç, por la que obtiene el Premio Extraordinario de Doctorado y el premio Jaume Massó i Torrents de Investigación Literaria del Institut d'Estudis Catalans (1976). Desde el año 1973 ejerce como profesor del departamento de filología catalana de la misma Universidad. También ha sido decano de la facultad de filología (1986-88) y director general de Universidades de la Generalitat de Catalunya (1993-95). Ramon Pla es crítico literario del Diari de Barcelona (1979), Hoja del Lunes (1981-82), Avui (1983-87 y 1996-2000) y El País (1988-95). En el año 2000 obtiene el premio de crítica literaria Jaume Bofill i Ferro. También ejerce como crítico de ópera en el diario Avui (1990-95) i es colaborador de La Vanguardia (2000-04).

Ha publicado La poètica de Joan Maragall (1999), Textos crítics (2001) y, conjuntamente con Enric Bou, edita Creació i crítica en la literatura catalana (1993). Es miembro del jurado de los premios Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, Josep Vallverdú, Martí Dot y Joan Crexells. Es patrón de la Fundació Lluís Carulla y de la Fundació Blanquerna, responsable de relaciones institucionales y ediciones del Liceu, vicepresidente del Centre Català del PEN Club y asesor de la Universitat Oberta de Catalunya.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Vicent Pitarch i Almela)

Nacio en Vilarreal (Castellón), en 1942. Sociolingüista y ensayista. Desde 1985 es miembro del Institut d'Estudis Catalans (sección filológica). Promotor y miembro fundador de la fundación Carles Salvador, también es miembro del patronato de la fundación Huguet y es el delegado de presidencia en la sede del Institut d'Estudis Catalans, en Castelló de la Plana. En 1969 funda y dirige el programa radiofónico Nosaltres els valencians de Radio Popular y en 1975 es cofundador del parvulario El Rotgle, la primera escuela en catalán en Castelló.

Vicent Pitarch es autor de trabajos de sociolingüística, sobre la cultura catalana en el País Valenciano contemporáneo, como Defensa de l'idioma (1972), Curs de llengua catalana (1977), Reflexió crítica sobre la llei d'ús i ensenyament del valencià (1984), Fets i ficcions. Llenguatge i desequilibris socials (1988), L'eix castellonenc de la cultura contemporània (1995), Control lingüístic o caos (1996, Premi d'Assaig dels Escriptors Valencians 1997), Converses amb J. Simon, E. Valor i R.Súria. Homenatge a les Normes de Castelló (2002), Les Normes de Castelló. Textos i contextos (2002), Pompeu Fabra, l'autoritat admirada pel valencianisme (2011) y Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans (2013). También es autor de los títulos sobre senderismo De camí a Fisterra (2003, IV Premio Ulisses de narrativa 2002) y La Via de la Plata: de Sevilla a Fisterra passant per Sant Jaume de Compostel·la (2005). Entre las diversas distinciones que ha obtenido hay el premio de Actuación Cívica de la Fundación Lluís Carulla (1983) y el I premio Socarrat Major, de la AC Socarrats (1994). También ha recibido la Distinción Cívica de la Associación Cultural Alambor (2000), el Premio Enric Soler i Godes a la Innovación Educativa (2003) de la Fundación Càtedra Soler i Godes, y el Miquelet de Honor de la Societat Coral El Micalet (2006).

https://www.escriptors.cat/

Muntanyes Catalanes (Pic de l'Infern)

És una muntanya de 2.869,5 metres situada dins del terme comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord, però molt a prop del límit amb el municipi de Queralbs, de la del Ripollès (Girona).
És a l'extrem sud del terme de Fontpedrosa, a prop al nord del Pic dels Gorgs (és habitual que sovint es confonguin els dos cims). És també a ponent del Pic de Freser i al nord-est dels Pics de la Vaca.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.


Literatura Catalana (Joan Pinyol i Colom)

Nacio en Capellades (Barcelona), en 1966. Es narrador. En 1984 inicia una relación epistolar con Pere Calders, que se convierte en el verdadero estímulo de su obra narrativa. En 1989 se licencia en filología catalana, desde entonces trabaja en la enseñanza secundaria y en el 2008 se convierte en catedrático de lengua catalana y literatura.

Colabora habitualmente en diversos medios de comunicación escritos, radiofónicos y audiovisuales, además de participar en distintas antologías de narrativa. Es autor de Balancí d'onades (1994), Avinguda Capri (1999), finalista del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana, Ningú ve fet a mida (2001), finalista del IX Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa, Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001), I Premi Vila d'Almassora de Narrativa, Inquieta nit i altres contes (2003), Stòitxkov i Sofia (2003), Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa 2002, Dorotea i la joia gegantina (2005), Micromèxics (2007), Premi de Narrativa Vila de Puçol 2006, Pilota de set (2008), XLIII Premi Recull de Narrativa, Fi de curs a Bucarest (2008), Glops (2009), Planeta Lluç (2012), Perquè som poble (2013), Ningú no mor (2013), Aventures i pintures. Josep Costa Solé (1913-2003) (2014), En Ventilat i l'Espantall (2014) y El mar de les ombres (2016).

https://www.escriptors.cat/



Literatura Catalana (Josep Pin i Soler)

Nacio en Tarragona, el 11 de mayo de 1842 - Fallece en Barcelona, 31 de enero de 1927. Intelectual y hombre de letras, publica novela, teatro, narrativa de viajes, crítica literaria, manuales didácticos, traducciones y artículos de opinión.
Es conocido, principalmente, como novelista, com la publicación de la trilogía formada por La família dels Garrigas (1887), Jaume (1888), y Níobe (1889), tres novelas de estilo realista dedicadas a su ciudad, Tarragona, que ofrecen un retrato de la sociedad catalana del ochocientos en el momento de la crisis del modelo "pairal" català. Como dramaturgo, introduce la comedia burguesa en la escena teatral en catalán, con títulos como Sogra i nora (1890), La tia Tecleta (1892), Poruga (1907) y La baronessa (1917), entre otras. Publica Vària (1903-1906), tres volúmenes que contienen artículos y narraciones sobre sus viajes por el Mediterráneo. También es importante su labor como traductor de clásicos al catalán, publicados en la colección "Biblioteca d'Humanistes", que él mismo dirige.

En 2002, Arola Editors inicia la publicación de su obra esencial, con la dirección de Magí Sunyer y Josep M. Domingo, que finaliza el 2007 con el doceavo volumen.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Josep Piera i Rubió)

Nacio en Beniopa (Valencia), el 30 de mayo de 1947. es escritor. Su trayectoria literaria fluctúa entre la narrativa, la prosa autobiográfica, el ensayo y la poesía.
La calidad de su obra lo sitúa desde muy joven como uno de los representantes más destacados de la "Generación de los 70". Impulsor de actividades culturales, "L'Any del Tirant", y de revistas literarias, Cairell, en 1979 gana el premio Carles Riba de poesía con El somriure de l'herba, para publicar a continuación títulos como Presoners d'un parèntesi (1979), Brutícia (1981), Mel-o-drama (1981), Maremar (1985), Dictats d'amor (1991), una recopilación de su obra en verso que incorpora un libro, no editado anteriormente, D'amors i temps perdits (1985-1991), En el nom de la mar (1999), Cants i encants (2004) o El temps trobat (2013), Premio Valencia de poesía.

Su trayectoria como narrador empieza con la novela ganadora del premio Andròmina de narrativa Rondalla del retorn (1977), género que cambia poco después por la "narrativa del yo". Entre intimistas y memorialistas, sus libros a menudo explican viajes para adentrarse en la naturaleza personal del ser humano contemporáneo. De este ámbito son El Cingle verd (1982), premio Josep Pla, Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996), premio Sant Joan y A Jerusalem (2005). Entonces inicia un ciclo memorialístico y autobiográfico con Puta postguerra (2007) y Joc de daus (2012), entre otros. También ha escrito el ensayo El paradís de les paraules (Història i poesia a l'orient d'al-Àndalus) (1995), galardonado con los premios Josep Vallverdú y Crítica Serra d'Or, y sobre personajes históricos como Ausiàs March, Francisco de Borgia y Teodor Llorente, además de trabajos sobre el legado histórico, cultural y literario de la Safor y del País Valenciano en general.

Parte de su obra ha sido traducida al castellano, francés, inglés e italiano, entre otros. Ha sido director de la editorial Tres i Quatre, entre otros proyectos e iniciativas culturales, y vicepresidente de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana y del PEN Català. Desde 2005 es miembro numerario del Institut d'Estudis Catalans. Ha recibido numerosos premios y galardones, entre los cuales la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en 1991.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Lliris Picó i Carbonell)

Nacio en Ibi (Alicante), el 18 de diciembre de 1972. Licenciada en Filología Catalana, trabaja en la Delegación de Alicante del Institut d'Estudis Catalans.
Ha publicado varios estudios y artículos sobre la obra poética de Gaspar Jaén en revistas como Caràcters y L'Aiguadolç. Es autora de las novelas Helena: un record sempre és mentida (2002), Les ales de la memòria (2003), L'olor dels crisantems (2005), Claus de serp (2007) y Moisés, estigues quiet (2015). Sus obras han recibido diversos premios, entre ellos destacan el XXI Premio 25 de abril Vila Benissa (2001), el Premio de Narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx (2004), el Premio Enric Valor (2014) y el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2016).

https://www.escriptors.cat/

jueves, 19 de julio de 2018

Muntanyes Catalanes (Pui de Linya)

És una muntanya de 2.870 metres que es troba al municipi d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.

Literatura Catalana (Oriol Pi de Cabanyea)

Nacio en Vilanova i la Geltrú, 10 de mayo de 1950. Novelista y ensayista. Muy jóven, a los diecisiete años, gana la primera convocatoria de la "Crida als escriptors joves" de la revista Serra d'Or y con veintitrés ya obtiene el premio Prudenci Bertrana por su primera novela Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973). Por la misma obra también recibe el Premio Crítica Serra d'Or de novela del año 1974. La novela tiene importancia como retrato de la juventud de la época. Compagina el trabajo de escritor con la docencia y como novelista también es autor de los libros També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud (finalista del premio Josep Pla en 1975) y Esquinçalls d'una bandera (1977; finalista del premio Sant Jordi en 1976).

Como ensayista, Oriol Pi de Cabanyes publica, junto a Guillem-Jordi Graells, La generació literària dels 70 (1971) y como especialista en el siglo XIX es autor de las obras La Renaixença (1978), Apunts d'història de la Renaixença (1984) y Repensar Catalunya (1989), por la que obtiene el premio Josep Vallverdú de ensayo en 1988. De su extensa producción también hay que destacar el dietario Llibre d'hores (1975-1978) (1980) y el libro de viajes Pel bell nord glaçat (premio Sant Joan, 1995).
Colaborador habitual en medios como Serra d'Or, Avui o La Vanguardia, Oriol Pi de Cabanyes ha ejercido como director del Museo Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú y de la Institució de les Lletres Catalanes, así como del Gabinete del Consejero de Cultura y del Consorcio Catalán de Promoción Exterior de la Cultura de la Generalitat de Catalunya.

https://www.escriptors.cat

Literatura Catalana (Núria Perpinyà Filella)

Nacio en Lleida, el 25 de mayo de 1961. Escritora y profesora universitaria, ha desarrollado tanto su faceta de novelista como la de ensayista.
Licenciada y doctorada en Filología Catalana por la Universidad de Lleida, empieza a interesarse de muy joven por la obra de Gabriel Ferrater. Ya en 1986, con venticinco años, publica su primer ensayo sobre el poeta, con Xavier Macià, La poesia de Gabriel Ferrater. Su labor investigadora, combinada con la actividad docente que ejerce en la universidad, desemboca en tres libros más de crítica literaria.

En 1998 publica su primera novela, Un bon error, en la que ya se manifiesta la complejidad y la elaboración que caracterizarán el resto de sus novelas. Una casa per compondre (2001) confirma su apuesta, arriesgada y ambiciosa, por la renovación del género en el panorama de la literatura catalana contemporánea. Mistana (2005) recibe el premio de la Crítica el 2006 y Els privilegiats (2007) completa hasta el momento la obra narrativa de la autora. Aparte de su actividad como novelista, Núria Perpinyà sigue con su trabajo como ensayista y profesora universitaria.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Marta Pérez Sierra)

Nacio en Barcelona, el 7 de julio del 1957. Maestra y licenciada en Filología Catalana. Ha publicado el libro de relatos breves I demà, l'atzar (Ed. Setzevents, 2009), y los poemarios: Sexe Mòbil singular, SMS (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Ed. Bubok, 2008), Dones d'heura (Pagès Editors, 2011), que obtuvo el premio Jordi Pàmias 2010 de poesía de Guissona, boCins (Ed. Bubok, 2012) y Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. iBuksgrup, 2013; Ed. Cims, 2013) mención especial en el premio Jordi Pàmias de poesía 2009. 

Desde 2010 coordina la iniciativa interactiva "Il·lustra un poema de mps", en la que 32 creativos plásticos ilustran poemas del Sexe Mòbil Singular, SMS. La exposición de estas ilustraciones en diferentes espacios (bares, centros cívicos, escuelas de arte, etc.) ha dado lugar a un vernissage poético itinerante que aún continúa. 
Desde su web blog www.martaperezsierra.com ha colaborado en diversas antologías poéticas. También se la puede encontrar en su blog de poesía Didalet d'ivori.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Jaume Pérez Montaner)

Nacio en L'Alfàs del Pi (Alicante), en 1938. Es poeta y ensayista. Se licenció en Filosofia y Letras por la Universidad de Valencia y ha sido profesor en diversas universidades de los EEUU. De entre sus libros de poesía destacan Màscares (1992), Fronteres (1994), L'oblit (1996), Solatge (2009), la antología revisada por el autor Geografies de l'oblit (2013) y el libro de poemas La casa buida (2014). Como ensayista es uno de los máximos especialistas en la obra de Vicent Andrés Estellés, sobre quien ha publicado antologías, estudios y ediciones críticas. También se han de destacar sus estudios sobre Ausiàs March, Joan Brossa y Joan Fuster. Ha traducido autores como Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, e. e. cummings, Edgar Allan Poe o Edoardo Sanguinetti. Así mismo ha colaborado con artículos y estudios en numerosas publicaciones tanto catalanas como extranjeras: Lletres de canvi, Cairell, Daina (de la cual fue director, así como de las revistas Occitan/Catalan Studies y Encontres), El Temps, Catalan Review, Revista de Occidente, Cuadernos Americanos o The Paris Review, entre otras.

https://www.escriptors.cat/

Muntanyes Catalanes (Pic de Baserca)

És una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí i de Vilaller, a l'Alta Ribagorça; situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica, en la provincia de Lleida. El pic, de 2.872,7 metres, es troba en el punt d'intersecció de les carenes que delimiten la septentrional Vall de Besiberri, l'occidental Vall de Barravés i l'oriental Vall de Llubriqueto. Està situat al nord-nord-oest del Pic del Cap d'Estany Roi, al sud-oest del Coll Arenós i al sud-est de la Collada de Baserca.
Per la Vall de Llubriqueto:
- Via Barranc de Llubriqueto, Pla de la Cabana i Estany de Gémena de Baix. Es presenten en aquest últim punt dues alternatives:
- Estany Gémena de Dalt i Coll Arenós.
- Pic de l'Estany Gémena, Cresta dels Gémena i Pic del Cap d'Estany Roi.
Per la Vall de Besiberri: via Barranc de Besiberri, Estany de Besiberri, Estanyet de l'Obaga de Besiberri i Coll Arenós.


Literatura Catalana (Sebastià Perelló Arrom)

Nacio en Costitx (Illes Balears), en 1963. Profesor de lengua y literatura catalana, poeta y narrador.
Es autor de los libros de cuentos Exercicis de desaparició (Premio Bearn del año 1999) y Mans plegades (2004). En 2007 se publica su primer libro de poesía, La set. Su obra aparece en la antología Combats singulars. Antologia del conte contemporani, a cargo de Manel Ollé y publicado en el año 2007. En 2008 publica la novela Pèls i senyals, seguida de Veus al ras (2016), y en 2010 aparece el volumen de poesía Percaceries. También es autor de trabajos de crítica literaria como el prólogo de la traducción al rumano de Illa Flaubert (2007), de Miquel Àngel Riera y colabora con un artículo sobre Bearn de Villalonga, en la obra Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, a cargo de Arnau Pons y Simona Škrabec, presentado en Frankfurt, o en el estudio preliminar de La filla del mar, de Àngel Guimerà (2008).
Forma parte de la junta del Centre Catala del Pen entre los años 2005 y 2010, y de la redacción (2009-2010) de la revista Visat de la misma entidad.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Joan Perelló Ginard)

Nacio en Campos (Illes Balears), en 1951. Con todavía no veinte años publica sus primeros poemas con el título "És massa difícil" en el volumen colectivo Temptant l'equilibri (1973) junto con Lleonard Muntaner, Damià Pons y Guillem Soler, así como en la revista de poesía Domini Fosc, de la que fue cofundador. Desde entonces ha publicado los libros de poesía Sempre trobaré algun dolor (1973), Baf de llavis (1976), premio Andreu Roig de poesía, y después de un paréntesis de veintiún años, Carasses (1997), galardonado con el premio Bernat Vidal i Tomàs, La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002), Manual d'ànsia (2005), Quadern de manobre (2007), que recibe el premio Josep M. López-Picó Vila de Vallirana, A recer (2009), Inventari d'omissions (2011), La casa del vespre (2014) y L'atles deshabitat (2015). En 2016 gana el premio de poesía Maria-Mercè Marçal con El mapa de l'infinit, y el siguiente año publica la antología Abecedari de crepuscles (Tria personal 1973-2016). Algunos de sus poemas han sido traducidos al inglés y el francés, y forman parte de antologías colectivas.
En 2013 aparece su primera obra narrativa, L'error o la vida, y en 2015, la novela Música de la indiferència, premio Pare Colom de Inca.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Vicent Penya i Calatayud)

Nacio en Rafelbunyol (Valencia), en 1961. Es escritor y técnico lingüístico. Ha cursado la carrera de ingeniería técnica. Ha cultivado varios géneros literarios: poesía, novela, narrativa corta, teatro... Entre sus libros de poemas hay que destacar Desig de terra (1998), El joc (2002) y Homèrides (2009). Ha sido galardonado con varios premios de poesía, como el Agustí Bartra, el Ibn Hazm y el Roís de Corella.

Ha publicado las novelas Helena (1995), La perseverança (2003) y Rama (2005), y el libro de narraciones Els somnis possibles (1997). Es autor, así mismo, de libros de literatura infantil y juvenil y de la recopilación de artículos L'altura i les circumstàncies (2007). Con el colectivo Alba M. ha publicado la novela Jo també la vaig conèixer (1995).
Ha colaborado con artículos de opinión y crítica literaria en periódicos y revistas (El Temps, Saó, Levante, El Punt...). Su obra ha sido antologada, entre otros, en Envit (1991), Les hores del gaudi (1995), Vint anys de poesia a la Universitat (2001) y El paisatge seductor (2001). Ha sido fundador de la revista de literatura L'Aljamia y director de la colección Llibres de L'Aljamia.

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Francesc Payarols i Casas)

Nacio en Girona, el 23 de setembre de 1896 - Fallece en Barcelona, el 10 de febrero de 1998. Traductor del ruso, el alemán, el inglés y el francés. Profesor de alemán e inglés en los institutos de la Seu d'Urgell y Lleida.
Con gran esfuerzo familiar, por su ascendencia humilde, estudia magisterio e idiomas. Es el primero en traducir directamente del ruso al catalán para la editorial Proa la obra de grandes autores como Dostoievski, Tolstoi o Txèkhov. Crea, con otros compañeros de profesión, la editorial Atena que tiene una vida efímera. Posteriormente traduce del alemán al castellano para la editorial Apolo donde publica obras de Stefan Zweig y Thomas Mann.

En los años inmediatamente posteriores a la Guerra Civil ejerce de profesor de alemán e inglés en el Instituto de la Seu d'Urgell. Más tarde es profesor numerario de inglés en Lleida.
Compagina este trabajo con el de traductor para la editorial Labor donde traduce del alemán, del inglés y del francés al castellano una gran cantidad de obras de temática diversa como mitología, historia, geografía, arte, economía o los cuentos de Andersen y de los hermanos Grimm.

https://www.escriptors.cat/

miércoles, 18 de julio de 2018

Muntanyes Catalanes (Pic de la Pala Gespadera)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
"El nom deriva de 'gesp' (Festuca eskiae), planta gramínia molt abundant als Pirineus".
El pic, de 2.875,3 metres, s'alça a la carena que separa la Vall de Comalesbienes (N) i la Vall de Sarradé (S); amb el Pic de la Pala Alta de Sarradé a l’est i el Bony d’Aigüissi al sud-oest.


Literatura Catalana (Ramon Pastor Quirant)

Nacio en Sant Vicent del Raspeig (Alicante), en año 1953. Licenciado en Filosofía y Letras, tiene una experiencia docente de 32 años, primero como profesor d'E.G.B., y desde 1984 como profesor de Lengua y Literatura Catalana en institutos de bachillerato. En ese año empieza a escribir.

Su obra es muy variada. Escribe poesía lírica e infantil, teatro, ensayo y narrativa de diversos géneros (ciencia ficción, histórica, de humor, serie negra, juvenil, infantil...).

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Gemma Pasqual i Escrivà)

Nacio en Almoines (Valencia), el 10 de octubre de 1967. Deja la profesión de contable e informática para dedicarse plenamente a la escritura. Es una mujer comprometida con su tierra y con su pueblo.
Desde que inicia su trayectoria literaria, en 1998, ha producido una obra para chicos y chicas en la cual desracan el compromiso social, los temas de actualidad y los problemas cotidianos de los jóvenes, siempre desde una perspectiva pedagógica y con abundantes referencias literarias y cinematográficas. Publica, entre otros,Marina (2001), Et recorde, Amanda (2002) y L'últim vaixell (2004), galardonados todos ellos con el premio Samaruc de literatura infantil y juvenil; Quan deixàvem de ser infants, Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria (2005), La mosca, assetjament a les aules (2008), premio Benvingut Oliver, Llàgrimes sobre Bagdad (2008), premio Barcanova, La relativitat d'Anomenar-se Albert (2009), premio Mallorca, El caçador de paraules (2011), Endevina qui (2012), Barça ou barzakh! (2012), Xènia, tens un WhatsApp (2014), La rosa de paper (2014), Premio Samaruc de literatura infantil y Xènia, #KeepCalm i fes un tuit (2015), entre otros.

https://www.escriptors.cat/



Literatura Catalana (Teresa Pascual i Soler)

Nacio en Grau de Gandia (Valencia), 3 de febrero de 1952. Poeta y traductora. Estudia Filofofía en la Universidad de Valencia y es profesora de enseñanza secundaria en Gandia. Se da a conocer con su primer poemario Flexo, galardonado con el premio Senyoriu d'Ausiàs March 1987, que sale publicado el año siguieste. Ese mismo año gana el premio Vicent Andrés Estellés con Les hores. Más tarde escribe Arena (1992), Curriculum Vitae (1996) y con El temps en ordre publicado el año 2002 obtiene el premio Crítica Serra d'Or de poesía 2003. Continua con Rebel·lió de la sal (2008), premios de la Crítica Catalana y de la Crítica de los Escritores Valencianos ex aequo de poesía, Herències (2011), escrito con Àngels Gregori, que obtiene el premio Manel Garcia Grau, y València Nord (2014). Ha sido antologada, entre otros, en las recopilaciones Camps de mines. Poesia catalana del País Valencià, 1980-1990 (Valencia, 1991) y Trenta poetes catalanes del segle XX (Barcelona, 1999).
Ha traducido del alemán, con Karin Shepers, L'esfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger (Valencia, 1993) y Poesia completa, de Ingeborg Bachmann (Valencia, 1995).

https://www.escriptors.cat/


Literatura Catalana (Francesc Parcerisas i Vázquez)

Nacio en Begues (Barcelona), el 30 de novembre de 1944. Es poeta, traductor y crítico literario. Ha ejercido de profesor del departamento de Traducción y de Interpretación de la Universidad Autónoma de Barcelona, de la cual ha sido vicedirector y jefe del Departamento de Traducción.
Miembro destacado de la generación literaria de los 70, ha publicado entre otros, los libros de poemas Homes que es banyen (1966), L'edat d'or (1984), Focs d'octubre (1992) y Natura morta amb nens (2000). También como poeta ha ganado numerosos premios, como el Carles Riba de 1966, el de la Crítica de poesía catalana y el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya. La crítica ha considerado L'edat d'or como uno de los libros de poesía que más han marcado su época: En L'edat d'or, Francesc Parcerisas consigue escribir, de una manera extraordinariamente remarcable, lo que Dolors Oller denomina "una poesía de la experiencia de la cotidiano". También destaca la publicación de su obra poética escrita entre 1965 y 1983, Triomf del present (1991), que ganó el premio Lletra d'Or en 1992. En 2015 recibe el Premio de la Crítica Serra d'Or de poesía.

Paralelamente desarrolla un intenso trabajo como traductor, reconocido con el premio de la Crítica Serra d'Or de traducción poética (1992) por La llanterna de l'arç, de Seamus Heaney y con el premio Cavall Verd-Rafael Jaume de traducción poética (2001) por Un esborrany de XXX Cantos, de Ezra Pound, a demás de la trilogía de J.R.R. Tolkien El Senyor dels Anells (1986-88) y de L'Odissea (2010). Colabora en revistas culturales y literarias, y reúne algunos de sus artículos y ensayos en el libro L'objecte immediat (1991). Ha escrito diversos ensayos sobre traducción, como Traducció, edició, ideologia (2009) y Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció, premio Internacional de ensayo Josep Palau i Fabre (2013).
En 2015 recibe el Premio Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, y en 2018 , el Premio Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.
Ha sido director de la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004), y del 2010 al 2016 es su decano. Ha sido el coordinador de la Generalitat de Catalunya durante el Any del Llibre i la Lectura 2005.

https://www.escriptors.cat/


Muntanyes Catalanes (Bony d'Aigüissi)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleid).
"El nom prové del llatí "aqua exi", surt aigua".
El pic, de 2.876,1 metres, s'alça a la carena que separa la Vall de Comalesbienes (NNO), la Vall de Sarradé (E) i Aigüissi (S); amb el Pic de la Pala Gespadera al nord-est, els Pics de Comaltes a l'oest i el Colladó d'Aigüissi al sud.

Literatura Catalana (Jordi Pàmias i Grau)

Nacio en Guisona (Lleida), 12 de febrero de 1938. Es autor de una obra construida con constancia, plasmada mayoritariamente en poesía pero también, fruto de su investigación continua, en ensayo, teatro y narrativa.

Desde que en 1969 ganó el premio Joan Salvat-Papasseit con La meva casa, ha publicado una veintena de poemarios entre los cuales destacan Fantasia per a ús de la gent sàvia (1974), premio Màrius Torres, Flauta del sol (1979), premio Carles Riba, Àmfora negra (1985), premio Vicent Andrés Estellés, Entre el record i el somni (1992), premio Ciutat de Palma, Narcís i l'altre (2001), premios Miquel de Palol de Girona y Cavall Verd, Terra cansada (2004), premios de la Crítica Catalana y Crítica Serra d'Or, La veu de l'àngel (2009) y Al cor del món (2013), entre otros. La editorial Pagès ha publicado su Obra poètica completa (2004-2016) en seis volúmenes y más de 1.100 páginas. Durante treinta años ejerció como profesor de Lengua y Literatura en el Instituto Màrius Torres de Lleida.
En 1999 es reconocido con la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Cataluña; en 2013 con la Medalla de la Paeria de Lleida al mérito cultural; en 2017, con el Premio Jaume Fuster de los Escritores en Lengua Catalana y en 2018 con el premio Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

https://www.escriptors.cat/