Muntanyes de Catalunya (Puig de Bassegoda)

O simplement el Bassegoda és un cim situat entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa i el d'Albanyà a la de l'Alt Empordà, amb 1.373,7 metres d'altitud.La seva característica forma punxeguda, la seva alçada i el fet d'estar aïllat dels altres cims més propers el fan fàcilment identificable. Als peus del puig de Bassegoda pel seu vessant nord-oriental hi neix el riu Borró, afluent del Fluvià.
Sembla que el topònim Bassegoda prové de dos mots bascos: basa, que vol dir ‘erm, desert’, i goiti, que vol dir ‘cimera, altura’; així Basagoiti significaria ‘cim erm’, referint-se a ser una talaia absolutament rocosa però amb excel·lent vistes des de Golf de Roses fins al Canigó. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Turó del Pla de la Barraca)

És una muntanya de 1.383 metres que es troba entre els municipis del Brull i de Viladrau, a la comarca d'Osona (Girona)

Muntanyes de Catalunya (Sant Mamet)

És una muntanya de 1.391 metres que es troba entre els municipis d'Alòs de Balaguer i de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 260098001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Turó d'en Bessa)

És una muntanya de 1.393 metres que es troba entre els municipis del Brull i de Viladrau (Girona), a la comarca d'Osona.

Rius de Catalunya (Valira)

És un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta que vertebra la hidrologia d'Andorra i part de l'Urgellet. Drena gran part del país, a excepció de la solana d'Andorra, que es troba al vessant de l'Arieja. La Valira neix al circ dels Pessons, a la parròquia d'Encamp (Andorra), i desemboca al Segre, al municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), un cop passada la ciutat.
La Valira té forma de Y: els braços superiors són la Valira d'Ordino (dita també de la Massana, del Nord o ribera d'Ordino) i la Valira d'Encamp (dita també d'Orient, de Canillo o de Soldeu) i s'uneixen a la parròquia d'Escaldes-Engordany.
Un dels afluents del Valira és el riu Runer, que fa de límit natural entre Andorra i l'Alt Urgell. Aquest riu transcorre a la vora de la N-145 a l'Alt Urgell i a la vora de la CG-1 a Andorra.

Rius de Catalunya (Querol)

També anomenat Aravó, neix en els contraforts sud-occidentals del Massís del Carlit, prop del límit nord-occidental de l'Alta Cerdanya. Les seves aigües davallen dels embassaments de l'Estany de Lanós i del de Fontviva a través dels recs de Lanós de l'Estany de Fontviva. El punt a partir del qual hom l'anomena Riu de Querol és l'estany del Passet, format pels recs esmentats.

El Querol discorre en aquest tram d'est a oest, però a mesura que s'apropa al poble de Portè, es va decantant progressivament cap al sud-oest. El riu passa pel sud d'aquest poble, i, quasi al seu extrem sud-oest, quan el curs d'aigua arriba a creuar-se amb la carretera N - 20, el curs d'aigua gira quasi en angle recte cap al sud i de seguida comença a fer de termenal entre Portè i Porta.

Rius de Catalunya (Riu d'Angostrina)

És un riu de la comarca de l'Alta Cerdanya (Francia), a la Catalunya del Nord, que neix en el terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, discorre posteriorment pel límit d'aquesta comuna amb la de Font-romeu, Odelló i Vià, torna a entrar plenament en el primer terme esmentat i, finalment, travessa el terme d'Ur, fins que al sud del poble d'Ur s'uneix amb el Riu de Brangolí per tal de formar el Reür.

El riu té un curs bàsicament orientat de nord a sud, però fa una ampla deriva cap a llevant a la primera part del seu curs, que és molt sinuós a causa de l'orografia del territori que travessa.