Muntanyes de Catalunya (Piló dels Senyalets)

És una muntanya de 1.107 metres que es troba al municipi de la Morera de Montsant, a la comarca del Priorat.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 257131001).

Muntanyes de Catalunya (Far)

És una muntanya de 1.125 msnm que es troba al municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva. Al cim hi ha el santuari del Far i a uns 250 metres cap el nord a tocar de la cinglera est, a 1210 metres d'altura, hi ha un vèrtex geodèsic (referència 298095001).
Aquest cim està inclòs a la Llista dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Mola del Guerxet)

És una muntanya de 1.121 metres que es troba entre els municipis de Montblanc i Vimbodí i Poblet, a la comarca de la Conca de Barberà.

Muntanyes de Catalunya (Serra del Mont)

O simplement el Mont és un massís muntanyós del Prepirineu, fronterer entre les comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa, a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà), i al nord del de Beuda (Garrotxa). Sobre el pic més alt hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont i per això la serra i el seu pic culminant popularment són sobretot coneguts amb el nom de la Mare de Déu del Mont.
Aquest cim està inclòs a la Llista dels 100 cims de la FEEC

Llacs de Catalunya (Bassa de la mota de l'Om)

És un antic braç del riu Daró que ocupa 1,1 hectàrees de superfície. Es troba adjacent a la zona humida de la bassa de l'Anser i en comparteix la majoria de característiques ecològiques. La vegetació d'aquest espai està constituïda bàsica ment per canyissar, bogar i alguns retalls d'albereda i de tamarigar. L'espai destaca, juntament amb la bassa de l'Anser, per ésser un dels pocs indrets del Baix Empordà amb presència de nimfea blanca (Nymphaea alba). Pel que fa a la fauna, destaca la presència d'una de les darreres poblacions de la tortuga d'estany (Emys orbicularis), així com de turó (Mustela putorius) i d'altres espècies força rares a Catalunya. Aquest espai forma part de l'espai del PEIN Aiguamolls del Baix Empordà i de l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120016 El Montgrí - Les Medes - El Baix Ter.

Llacs de Catalunya (Basses de l'Anser)

Són un antic braç del riu Daró que es localitza al costat de la urbanització Mas Pinell als municipis de Torroella de Montgrí i Pals. La vegetació està constituïda bàsicament per canyissars i bogars, retalls d'albereda i fins i tot restes d'omeda i de tamarigar. La zona destaca especialment per ser un dels pocs indrets de localització de la nimfea blanca (Nymphaea alba) al Baix Empordà, juntament amb la bassa de la Mota de l'Om.

Pel que fa a la fauna, també cal destacar la presència d'una de les darreres poblacions al Baix Empordà de la tortuga d'estany (Emys orbicularis), així com -segons citacions antigues- de turó (Mustela putorius) i d'altres espècies força rares a Catalunya. És un espai molt afectat per les pràctiques agrícoles, les quals han reduït l'extensió de la vegetació higròfila i han afectat la qualitat de les aigües i les biocenosis associades. Amb l'actualització de l'inventari de l'any 2006 es va ampliar l'espai amb la inclusió d'una parcel·la al sud on hi ha una bassa artificial que, tot i presentar una qualitat de l'aigua dolenta, disposa d'una bona representació de vegetació de ribera

Llacs de Catalunya (Alfacada)

És una llacuna litoral de dimensions força grans (unes 200 hectàrees). La formació d’aquesta llacuna ha estat lligada a l’activitat de la gola del riu Migjorn, antiga desembocadura que en l’actualitat resta tancada la major part de l’any, ja que el cabal que circula per aquest braç no és prou important com per mantenir-la oberta. La morfologia actual també ha estat condicionada per l’activitat humana. Ha sofert processos de dessecació, s’ha ampliat pel marge occidental, s’ha evitat l’entrada d’aigua marina aixecant un dic de sorra que aïlla l’Alfacada dels temporals. Gràcies a les mesures agroambientals promogudes per la Unió Europea, alguns dels arrossars que envoltaven la llacuna han estat reconvertits en zona humida. D’aquesta manera s’ha ampliat notablement la franja l’espai natural que envolta les aigües

Rius de Catalunya (Nere)

És un riu de la Vall d'Aran (Girona) afluent de la Garona, dins del municipi de Vielha e Mijaran.[1] A la seva capçalera, delimitada pels vessants del Malh des Pois, el Cap deth Hòro i el Tuc dera Gerbosa hi ha dos petits estanys. La circulació d'aigua al curs alt és estacional quan arriba a existir, la natura calcària del terreny fa que la circulació subterrània sigui molt important i a la capçalera hi ha una presència notable de forats per on s'escola l'aigua, també són presents al lac deth Hòro. El cabal permanent comença a la surgència del uelh de Horno, punt on la vegetació substitueix l'aridesa del curs alt i la circulació superficial a la subterrània.