viernes, 8 de mayo de 2020

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Llúcia i Sant Jaume de la Selva del Camp)

És una església gòtica de la Selva del Camp (Baix Camp) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Petita església de nau coberta amb fusta i capçalera amb senzilla creueria quatripartita, d'estil tardà. Porta d'arc de mig punt, dovellat, sense decoració. Campanar d'espadanya sobre la façana. Obra de paredat amb reforços de carreu

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Eulàlia de Banyeres)

És una església de Banyeres del Penedès (Baix Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església és col·locada damunt d'un petit terraplè al qual s'accedeix mitjançant una doble escalinata que mena a una petita placeta on hi ha la façana principal. Aquesta presenta tres petites rosasses a la part superior i una de gran a la part central, sota la qual hi la porta d'entrada. Aquesta es compon d'una arquivolta d'arcs de mig punt, emmarcada per dues primes columnes adossades a la paret i que s'uneixen mitjançant un travesser a la part superior. Dins l'espai que hi ha entre el travesser i l'arquivolta hi ha l'escut del poble. A la façana hi destaquen tres gàrgoles.
Les cobertes són a dues vessants. Al costat dret de l'edifici hi ha el campanar, de torre rectangular, amb dos cossos separats per una cornisa. El superior presenta unes finestres de mig punt que contenen les campanes. El de baix té el rellotge. La torre és rematada per merlets. L'interior, d'una sola nau amb capelles laterals, és de dimensions reduïdes. L'absis és poligonal, amb sobrealçat posterior que presenta finestra gòtica original amb calats i gàrgoles. A l'altar major hi ha la talla de Santa Eulàlia, realitzada al segle XX per Camps i Aman.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Vicenç de Benviure)

És una església del municipi de Castellbisbal (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situada al centre de la població, l'església de Sant Vicenç és un edifici d'una nau, coberta amb voltes de creueria. L'absis és poligonal, i l'exterior mostra grans contraforts. La façana d'accés, a la plaça de l'església, té adossat a la banda dreta l'edifici de la rectoria. La porta d'accés, amb arc ogival, llinda i timpà buit, mostra uns brancals dividits en dos nivells que a la part inferior presenten un interessant treball en relleu figuratiu amb bustos de figures que sostenen el nivell superior. El campanar, situat al costat esquerre, és de base quadrada, amb finestres d'arc ogival i coronament emmerletat

 

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Miquel de Setcases)

És una obra del municipi de Setcases (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici, tot i pertànyer a l'època barroca, es construeix encara segons les línies gòtiques, sobretot en la nau de l'església, construïda amb volta apuntada, recolzada sobre arcs creuats que es tanquen amb claus centrals. Entre els esperons que suporten la volta s'allotgen capelles, algunes d'elles tancades. Segons la disposició d'aquestes capelles, la planta té la forma de creu llatina. Els arcs i angles dels esperons són de pedra treballada, essent la resta dels murs reomplerts de pedres i argamassa. Amb una restauració recent s'ha repicat l'arrebossat de les parets, deixant vista l'estructura de pedra. De l'antiga decoració barroca només resta la imatge de Sant Miquel, sobre la porta d'accés al temple i el retaule de l'altar major, també restaurat fa poc.

La imatge de Sant Miquel, es troba a la façana sobre la porta d'accés. Té aproximadament 70 cm d'alçada. Està feta de terra cuita i policromada, deu ser de fabricació popular, ja que té unes proporcions molt particulars; els braços i cames són molt curts i gruixuts.
El dimoni és representat amb monstruositat, és de color vermell, a testa de Sant Miquel insinua només les faccions de la seva cara, i és de color gris. Els vestits i l'armadura són de colors vius; blaus, vermells i roses. Sant Miquel està en posició d'atac, en una mà té l'espasa i a l'altre la llança, la qual clava sobre el dimoni caigut a terra. Aquestes peces estan desaparegudes.

El rotlle està format per dues mènsules de fusta emportades en el mur i acabades amb unes talles, les quals representen una cara d'estil primitiu. Segueixen el suporta a una biga de fusta sobre la qual es recolza el rotlle. Aquest, està format per una roda de fusta amb vuit eixos en els quals hi ha vuit campanes. La part inferior del rotlle està protegida per una capsa de fusta treballada i decorada. La biga i les mènsules també presenten decoració. Al presbiteri de l'església trobem un retaule de Sant Miquel del segle XVIII.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Miquel de les Borgetes)

És una església del municipi d'Arbeca (Garrigues) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església gòtica situada dalt d'un tossal allargassat al nord-oest del municipi. Té una planta regular d'una sola nau orientada cap a l'est amb un absis carrat. La porta d'entrada consta d'un arc de pedra adovellat. A l'interior i al davant de la porta hi ha un arc de mig punt de 2,20 m d'ample per 2,10 m d'alçada i 1 m de gruix. L'edifici disposa d'una sola finestra. La coberta és de volta de canó i es troba reforçada per grans contrafors a l'exterior.
Al costat hi trobem la fortificació de les Borgetes, avui desapareguda. A la part més alta hi deuria haver una fortificació però de l'antic poble no en resta res, ja que s'hi construí un dipòsit d'aigua. Al vessant meridional, però, hi ha restes de tàpia que podria correspondre a les d'una bestorre de planta rectangular

Pintors Catalans (Oleguer Junyent i Sans)

Barcelona, 1876 – 1956. Fou un artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, pintor, cartellista, decorador, col·leccionista, antiquari i gran viatger català. Conegut per ser l'autor del famós llibre Roda al món i torna al Born. Fou germà del pintor i crític d'art Sebastià Junyent, i nét de Sebastià Junyent i Comes, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins de finals del XIX.
Alumne de Llotja (1890-95), fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima. A quinze anys començà a col·laborar amb el Gran Teatre del Liceu. Passà a París, on fou deixeble de Cartezat. Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa. Viatjà molt per Europa. Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise, de Charpentier, i La vida breve, de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana. Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born (1910) i una sèrie d’apunts i de notes que, exposats al Faianç Català, obtingueren un gran èxit. Col·laborà a Barcelona en l’organització de l’Exposició del Moble i Decoració (1923) i en l’Exposició Internacional del 1929. Allunyat del teatre, es dedicà a l’interiorisme i la pintura de cavallet; guanyà el concurs “Barcelona Vista pels Seus Artistes” el 1930. Fou un pintor de fàcil vivacitat centrat en el paisatge, l’interior i la natura morta. Reuní una bona col·lecció d’arquetes i d’objectes antics. Fou company de viatges de Francesc Cambó i conseller artístic seu. Presidí el Cercle Artístic de Barcelona, organitzà festes i cavalcades i assolí una insòlita popularitat d’artista cosmopolita i polifacètic. Publicà també Viaje de un escenógrafo a Egipto (1919) i Mallorca, fotografías de la “Illa Daurada” (~1920). L’any 2019 es recuperaren els quatre vitralls wagnerians del Liceu, obra seva del 1905 que havia restat amagada des dels anys vint pel cobriment de la façana principal del teatre.

Pintors Catalans (Sebastià Junyer i Vidal)

Castelló d'Empúries (Girona), 1878 - Barcelona, 10 de desembre de 1966. Fou un pintor i empresari català, també conegut per la seva col·lecció privada de pintura, gestionada conjuntament amb el seu germà, el crític d'art Carles Junyer. Va estudiar a l'Acadèmia Trias de Barcelona. Durant un temps va treballar a la Sala Parés, i es creu que això podria haver influït en el fet que altres artistes de la seva generació, com Isidre Nonell, comencessin a exposar-hi obra. Va deixar de treballar a la sala del carrer Petritxol quan va heretar un negoci familiar, una fàbrica de filats, que li permetria viure més còmodament.

Arran de les seves visites a la taverna d'Els Quatre Gats va establir una forta amistat amb Pablo Picasso mentre aquest era a Barcelona. Fins i tot, el pintor li va fer algun quadre, com Retrat de Sebastià Junyer i Vidal, actualment al LACMA de Los Angeles. Durant aquest període, Junyer va començar a col·leccionar obra de l'artista malagueny. Amb el temps n'aconseguiria una important col·lecció. El 13 d'abril de 1904 es va establir temporalment amb ell al famós Bateau-Lavoir parisenc, al número 13 de la rue Ravignan (actualment place Émile Goudeau). Picasso va allargar la seva estada, però Junyer va decidir marxar cap a Mallorca, on es va dedicar a pintar alguns dels seus treballs més cèlebres entre Deià i Llucalcari, on havia comprat una casa el 1902.

Casat amb la també pintora Clotilde Fibla, quan va tornar a Barcelona se'n va anar a viure amb el seu germà, Carles, a una casa senyorial del viaducte de Vallcarca i els Penitents i va aprofitar els paisatges d'aquest indret per continuar fent obra. Junts van arreplegar una important col·lecció d'obres d'art, formada per tanagres, talles d'art romànic i gòtic i obres de Picasso, com el Retrat de la senyora Canals, actualment exposat al Museu Picasso barceloní. Els dos germans van col·laborar diverses vegades amb la Junta de Museus, i li van vendre diverses obres d'art medieval, així com obres de Marià Fortuny i Ramon Martí Alsina, a preus especials. Fins i tot també van fer algunes donacions. En aquesta casa sovint es feien trobades artístiques. Junyer va mantenir una relació epistolar amb Sebastià Gasch. També va escriure una carta de recomanació per a Pere Pruna quan aquest va marxar a París el 1921. El mes de setembre de 1966, poc abans de morir, va donar set dibuixos de Picasso, datats entre 1899 i 1904, al Museu Picasso de Barcelona, que s'havia inaugurat tot just tres anys abans.

Pintors Catalans (Maria Julivert Aulés Maria)

El Vendrell (Tarragona), 1888 - El Vendrell (Tarragona), 2 d'abril de 1968) va ser una pintora, esperantista i feminista catalana. Maria Julivert va aprendre la llengua auxiliar internacional esperanto el 1911 i va ser una figura clau de l'associació Frateco, que havien fundat Andreu Nin, Ferran Ramon i Amadeu Martorell al Vendrell. Aquesta associació va tenir un paper molt important en pro de la igualtat de les dones dins el món associatiu de l'època”. Així, el 1913 va començar a oferir cursos d'esperanto per a noies, essent la professora la mateixa Maria Julivert. Poc després, dues dones formarien part de la Junta de l'entitat. D'aquesta manera, Frateco era una porta a la modernitat, als ambients intel·lectuals i a la cultura per a les dones i els homes del poble. Durant més de 20 anys Maria Julivert va ensenyar esperanto, realitzant també conferències i escrivint articles al respecte. En un viatge a Madrid va conèixer l'eminent esperantista Julio Mangada. D'altra banda, Maria Julivert també va fer diverses traduccions, tant des del català a l'esperanto, com de la llengua internacional al català. Així, és autora de la traducció al català del famós text de Zamenhof "Essència i futur de la idea d'una llengua internacional" (Esenco kaj Estonteco de la ideo de Lingvo Internacia). Va formar part de l'organització del congrés català d'esperanto que va tenir lloc el 1933 al Vendrell, amb celebració dels Jocs Florals Internacionals inclosa, on va actuar de secretari Jaume Grau Casas.

En els diferents articles que Maria Julivert va publicar al setmanari Baix Penedès, al Diari de Tarragona o al Poble Català, no només va promoure l'esperanto, sinó també els valors pacifistes i feministes. Per exemple, defensava el feminisme com a valor esperantista, perquè permetia la igualtat entre homes i dones. També va tractar altres temes, com l'amor lliure, la guerra o les situacions d'injustícia que patien les dones.
Maria Julivert també va ser secretària de la Biblioteca Popular del poble, càrrec que normalment estava reservat als homes. Es tractava d'una biblioteca integrada a la xarxa de biblioteques populars impulsada per la Mancomunitat de Catalunya i va esdevenir un dels locals on s'organitzarien els principals esdeveniments del moviment esperantista al poble.
També va ser pintora i va tenir una acadèmia de dibuix i pintura al Vendrell. Com a pintora, va participar en el primer saló que l'Associació d'Artistes Independents va fer l'any 1936

Pintors Catalans (José Antonio Peláez Ochoa)

Castejón d'Ebre (Navarra), 1955. És un pintor, gravador i artista espanyol. Professor de formació, exposa la seva obra pictòrica des de 1981. Resideix a Pineda de Mar (Barcelona), Espanya. Pintor autodidacta, que va cursar estudis de gravat experimental i serigrafia en el taller de gravat del Patronat Municipal de Cultura de Mataró dirigit pel professor Raúl Capitani. Va impartir classes de dibuix i pintura en el seu estudi taller de Pineda de Mar. Des de 1981 ha realitzat nombroses exposicions, tant individuals com a col·lectives: Sala Castel Ruiz (Tudela), Museu Comarcal del Maresme (Mataró), Centre Permanent d'Artesania de la (Generalitat de Catalunya), Galeria Atelier de (Barcelona), Sala Municipal d'Exposicions (Pineda de Mar), Expo Metre (Barcelona), Museu de Castejón (Navarra), Galeria Aguado (Logronyo), Fundació Caixa Rioja (Alfaro).[1] Casa de Cultura (Corella), Ateneu Caixa Laietana (Mataró), Fundació Joan-Josep Tharrats (Pineda de Mar).[2]

Les creacions pictòriques de l'artista es troben en entitats públiques com la Fundació Joan-Josep Tharrats d'Art Gràfic, Fundació Caixa Rioja, Ajuntament de Mataró, Pineda de Mar, Castejón d'Ebre, Corella i en col·leccions particulars d'Espanya, França, Itàlia, Holanda, Portugal i República Txeca. El 2019, l'artista va signar un acord amb l'empresa MrAddon per usar les seves obres en el plugin "Kanban Combined WIP" per Atlassian Jira.

Pintors Catalans (Josepa Miró Turmo)

Valls (Tarragona), 1928 – Tarragona, 2005). Va ser una pintora/escultora catalana. Tingué una amplia trajectòria amb exposicions arreu de l'Estat espanyol i en diferents ciutats franceses. Va estudiar a l'Escola Taller d'Art de la Diputació de Tarragona durant els anys 1946-1949. També es coneixen algunes de les obres abans que entres a l'escola on destaca les obres pictòriques de paisatges que continuaran apareixent al llarg de la seva trajectòria. Però no és fins a l’any 1961 que comença a participar en mostres col·lectives i en concursos. Al mes d'abril quan s'inaugura l'exposició “Tarragona vista pel Cercle Pere Johan”. La presentació és a càrrec d'Enric Baixeras i hi mostren les seves obres Maria Teresa Oliva, Josefa Miró, Gonzalo Lindín, Garciaanguera, Amante, Ramos, Senti, Secall, Poqueras, Durant, Fort, Centellas, Burdeos, Pinet, Olivar, Montagut i Forteza. Fou una mostra polèmica, perquè es mostraven obres, tal com deia García Luna, el públic no entenia. Aquest mateix any es presenta a la IV Biennal d’Art de Montblanc on obté la segona menció honorífica en la secció de pintura.

L’any 1962 es convoquen la XIV Medalla Tapiró de Pintura, i la XIII Medalla Juliol Antonio d’escultura. S'hi van presentar trenta-una pintures i sis escultures. Quatre anys més tard va realitzar la primera exposició individual a la Galeria Arteluz de Madrid. L'any següent fa la seva primera mostra individual a Tarragona, a la Galeria Crecelius. Una mostra segurament difícil d'entendre en aquesta ciutat pel tipus d'obra que es presentava. Al mes d'abril del 1967 exposa a la Sala Rovira de Barcelona, en una mostra que fou molt ben rebuda, com ho demostren els comentaris crítics i les ressenyes de la majoria de diaris i revistes de la Ciutat Comtal. Continua amb exposicions a Sitges, Figueres i Mataró. Al mes de febrer de 1969 exposa al Casino Mercantil de Saragossa.

A més de la seva trajectòria pictòrica, també va mostrar un gran interès pels gravats. Durant el curs 1967-1968 fou alumna de Ramón Ferran un dels gravadors més coneguts que hi ha hagut a les nostres comarques. El 1968 havia pres part a la I Mostra Internacional de Gravat i Litografia de Barcelona. L’any següent obté el primer premi de dibuix i gravat en el XIV Concurs d’Art de la Diputació Provincial de Girona per la seva obra Conjunto Musical. Els anys 1970-1971 es presenta al Concurs Internacional de Dibuix Inglada Guillot a Barcelona. Al mes de març de 1971 torna a la Sala Rovira, on exposa dibuixos i gravats, les quals eren de caràcter expressionista.[5] També exposa a la Sala Fort pintures, dibuixos i gravats. De nou torna a participar en mostres col·lectives com el Certamen Nacional Artístico Artesport 72, o el Concurso Nacional de Pintura a Ponferrada el 1973. Aquest darrer any fa una mostra individual a la Sala de l’Obra Cultural. A partir d'aquí estableix un llarg parèntesi de sis anys motivat per un seriós problema familiar, fins a l'any 1979 que la trobem exposant a la Torre Vella de Salou.

Al setembre de 1983 inaugura la temporada d'exposicions a l'Atelier Saint Domènec de Perpinyà. Als anys noranta la pintora continua amb la seva projecció internacional. El 1991 participa en el Salon d'Automne du cercle Artistique, a Luneville; el 1992 exposa a la Galeria Feille, a Clairac, i el 1992 participa en el 36è Saló Internacional d’Arts Plàstiques organitzat per la Vila de Besiers on obté la Copa de la Cambra de Comerç per la seva obra Soirée. El 1996 és nomenada Accademica Associata (Sezione Arte), de l’Accademia Internazionale Greci-Marino, Accademia del Verbano, di Lettere, Arti, Scienze. L'any 1998 exposa Galeria Arte Imagen d’A Coruña, on tornarà en altres ocasions.

Pintors Catalans (Josepa Filella)

Reus, 1947. És una artista catalana. Als disset anys Josepa Filella fa la seva primera exposició a la sala del Centre d'Iniciativa i Turisme de la seva ciutat. És l'inici d'una trajectòria, de vegades en grup però també en solitari. Com la major part dels creadors visuals de Reus, assisteix a les classes de Pere Calderó. Després estudia a l'Escola d'Art de Tarragona i forma part de la primera promoció oficial del centre, en l'especialitat de gravat. Entre 1973 i 1975 amplia els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona