viernes, 16 de agosto de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Isidre de Tivenys)

És una antiga església de Tivenys (Baix Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. quest edifici, d'origen religiós, que havia estat un temple, és relativament petit, d'una sola nau de planta rectangular, amb volta de canó.
La façana presenta porta d'accés central amb carreus i arc de mig punt adovellat (a l'arquivolta té un rebaix de forma rectangular). A sobre hi ha una mènsula de pedra, d'estil gòtic, amb escut on és esculpida una pinya, posteriorment sense estàtua, resguardada per una mena de coberta a dos vessants sobre arc, a manera de dosseret. Entorn d'aquests elements, la façana presenta quatre buits disposats simètricament a ambdós costats de l'eix central. El capcer és en punta, a dos vessants, com la coberta (anteriorment corbat).
La cantonada i la cornisa lateral són de carreus. L'interior és totalment reformat, posteriorment habilitat com biblioteca municipal.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de la Fullola)

És una església gòtica del municipi de Tortosa (Baix Ebre) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En l'actualitat tan sols queden les parets de tancament i els arcs apuntats de la volta. La planta és rectangular, de reduïdes dimensions, amb l'entrada a una de les façanes laterals, i la sagristia, totalment en runes, a una de les capçaleres. L'obra és de maçoneria ordinària arrebossada, amb pedres i reble als arcs, cantonada i marc de la porta. A una de les cantonades, gravat a una pedra, es troba l'escut de la ciutat de Tortosa, jurisdicció a la qual pertanyia l'antic poblat de Fullola. Aquestes runes estan totalment abandonades i pràcticament cobertes per vegetació que augmenta encara més el deteriorament

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de l'Assumpció de Xerta)

És l'església parroquial de Xerta (Baix Ebre), protegida com a bé cultural d'interès local. És una església formada per dos naus. El cos principal és cobert amb volta de creueria vuitpartita, té quatre capelles laterals a cada banda comunicades entre si. La nau secundària o capella del Santíssim es troba adossada a la principal. Destaca a la coberta una cúpula que dóna llum zenital al conjunt. Als peus hi ha una torre campanar, d'estil neoromànic, amb arcs de mig punt emmarcats per una cornisa motllurada i rematada per una cornisa i barana amb ornaments d'obra que li dóna aparença de torre. A sobre de cada vèrtex de la barana, a manera de remat hi ha quatre gossos de pedra mirant en direccions oposades. Culmina el conjunt un parallamps de forja d'estil modernista.

La façana principal, reconstruïda el 1858 seguint un estil neorenaixement, està arrebossada de blancs, deixant a la vista els grans carreus de les cantonades, el sòcol o la portalada. Resulta força sòbria. L'entrada és allindada amb pilastres adossades que suporten un entaulament rematat amb un sortint. Una mica més amunt hi ha una finestra rectangular de pedra flanquejada als seus extrems per dues fornícules simètriques amb les imatges de sant Pere i sant Pau. La zona superior és semicircular amb un òcul i rematada per una cornisa.
Al costat de la porta hi ha una reproducció de rajola que representa un limnímetre, on s'hi reprodueixen en forma mètrica els nivells d'aigua que el riu Ebre ha assolit en les diverses inundacions que Xerta ha patit des de l'any 1617

A la façana que dóna al carrer de santa Anna hi ha una porta lateral més antiga que la principal. Aquesta està formada per un arc de mig punt amb grans dovelles de pedra vista. Emmarcant-la trobem una cornisa motllurada on hi figura un escrit sobre l'acabament de la portalada i la data de 1690.
La coberta del conjunt és a dues aigües amb teula àrab. Pel que fa a l'interior, destaquem les pintures al fresc de la capelles del Santíssim i de sant Martí realitzades per l'artista local Pere Falcó el 1966 i 1980 respectivament; i el retaule de l'altar major de tres cossos


Muntanyes de Catalunya (Puig de Cantallops [Begur])

És una muntanya de 173 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Montjuïc)

És penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot. El seu cim està a una altitud de 177,72 metres. Administrativament es troba dins del districte de Sants-Montjuïc. Pel que fa a l'etimologia del topònim, tradicionalment se li ha atribuït el significat Mont dels Jueus, suposadament provinent del català medieval, motivat per l'existència (confirmada pels documents i l'arqueologia) d'un cementiri jueu a la muntanya. Igualment versemblant és que sigui una corrupció del llatí Mons Iovis (Mont de Júpiter), nom aquest mencionat per Pomponi Mela en la seva Corografia: "Inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo, iuxta Iovis montem Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobin Maius" ("Des d'aquí fins a Tàrraco hi ha les poblacions de Blande, Iluro, Bètulo, Bàrcino, Súbur i Tolobi; els petits rius Bètulo, el Rubricatus, al costat del Mont de Júpiter, a la costa de Bàrcino, i el Maius, entre Súbur i Tolobi")


Muntanyes de Catalunya (Puig Brocà)

És una muntanya de 203 metres que es troba al municipi de Regencós, a la comarca del Baix Empordà.

Llacs de Catalunya (Estany de Certascan)

O Sertascan. És un llac d'origen glacial que es troba a 2.236 m d'altitud, a la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), a l'est del pic de Certascan (2.853 m alt). El seu desguàs dona lloc al riu de Certascan, que mor al riu de Lladorre. Actualment el llac és repressat per a l'aprofitament hidroelèctric de l'estany a través d'un canal subterrani de conducció de l'aigua a la central de Tavascan. És el llac més gran dels Pirineus catalans i també un dels més profunds (96 m)




Llacs de Catalunya (Estany de Ratera)

És un estany pirinenc del terme municipal d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Està situat a 2.130 m d'altitud, entre l'estany de la Cabana i el de Sant Maurici.

Llacs de Catalunya (Estany de la Munyidera)

És un estany pirinenc del terme municipal d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Està situat a 2.367 m d'altitud, a uns 15 m de desnivell per sobre de l'estany Gran d'Amitges i al costat de l'estany dels Barbs.