Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Valentí d'Aguilar de Segarra)

És una església del municipi d'Aguilar de Segarra (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un petit temple de planta rectangular sense absis. A la façana de ponent hi trobem un campanar d'espadanya i la porta d'entrada, que data del 1630. L'edifici és d'estil gòtic, però conserva encara reminiscències del romànic. Aquesta capella ha estat restaurada recentment (1978) pel seu propietari, l'amo del mas de Can Tinet

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Vilalta)

És una església del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici religiós, una església ubicada junt a la masia Vilalta. La planta de l'església, primitiva, és un rectangle on no es diferencia la nau del presbiteri, podria ser preromànica. L'estructura és plenament gòtica, ja que utilitza l'arc ogival. L'entrada és lateral. El portal està datat al s.XV. Als peus de la nau (lateral esquerra) hi trobem el campanar de torre, el qual està realitzat en dos períodes successius visibles en el canvi de pedra. Presenta molt bon aspecte tant internament com externament, i és degut a una recent restauració.

El portal de l'església de Sant Pere de Vilalta està ubicat en el lateral esquerra de la nau. Datat en la primera meitat del segle XV, presenta un portal rodó sol, amb un conjunt de grans dovelles i muntants no gaire alts, simulant una figura de cap ample i cames curtes i primes. La dovella central o clau representa dos cossos en relleu: un cap d'animal i, a sobre, una espècie de torre.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Marc de Manresa)

És una capella del segle XV al peu del camí que arrancava del Pont Vell de Manresa. Fou l'església d'un hospital de leprosos, del qual avui quasi no en queden restes. L'originària construcció gòtica ha sofert diferents reformes, però les línies primitives es mantenen perfectament. El 1898 fou restaurada, però l'any 1907 sofrí l'embat d'una riuada que inundà el barri de Sant Marc, situat a prop de la confluència del torrent de Sant Ignasi i el riu Cardener. Fou saquejada durant la Guerra Civil, però gràcies als veïns del barri i a l'estímul de Mn. Joan Vall (1942) i Mn. Genís Padrós (1957) la capella fou recuperada, al mateix temps que se li treia l'enguixat interior. Actualment l'església solament s'obre el dia de Sant Marc (25 d'abril); es troba força abandonada.[1]

Construcció gòtica d'una sola nau rectangular amb coberta lleugerament apuntada i reforçada per dos arcs apuntats de pedra picada. La capçalera és recta i el presbiteri està lleugerament elevat. La seva superfície és aproximadament d'uns 120 m². Dues finestres al cantó sud i un ull de bou a la cara oest són els punts d'il·luminació del recinte. El portal es troba a ponent, és de mig punt i adovellat. A cada costat de la porta es pot veure, encara que molt desdibuixat, l'escut de la ciutat de Manresa esculpit en baix relleu. La façana acaba amb un senzill campanar d'espadanya. Dos contraforts situats a migdia apuntalen el mur. Pel cantó de tramuntana la capella està adossada a les cases. L'aparell és obrat amb carreus de diferents mides disposats en filades, però en alguns punts aquest és força irregular i fins i tot hi ha trossos de totxo i pedres petites.

Muntanyes de Catalunya (Turó de la Creueta del Coll)

És una muntanya de 245 metres que es troba al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès. És el que està situat més al nord. També és conegut com a Turó d'en Falcó, pel nom d'una masia propera, avui desapareguda.
Les pedreres l'han buidat quasi del tot de manera que només es conserva la cara que mira al Tibidabo. Unes cases de 1880 parlen de les urbanitzacions més antigues. Un sender permet carenejar la muntanya tot baixant per arribar al Parc de la Creueta del Coll. Aprofitant l'espai deixat per la pedrera, els arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay elaboraren un projecte que s'inaugurà el 1987.

Muntanyes de Catalunya (Puig sa Guàrdia)

És una muntanya de 171 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Puig Roig)

És una muntanya de 258,6 metres al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.

Llacs de Catalunya (Estany Xic de Colomina)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.428 m, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada per les Pales de Colomina al nord-est, els Feixans del Prat al nord i la Portella al sud.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües directament de la muntanya i les transmet a l'Estany de Colomina.

Llacs de Catalunya (Estanys dels Vidals d'Amunt)

Són un conjunt de tres llacs d'origen glacial que es troben a 2.670 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada pels vessants meridionals del Pic dels Vidals, al nord, i per la serreta dels Vidals al sud. Són dos estanys gairebé iguals, un al costat de l'altre, amb l'única diferència que l'oriental porta les seves aigües directament a l'Estany Vidal, i l'occidental, al barranc que des de l'Estany Vidal baixa cap a l'Estany Tort. A més, l'occidental té sota seu un tercer estanyet més petit.

Pertanyen al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües directament dels vessants de les muntanyes que els envolten.

Llacs de Catalunya (Estany Vidal)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.478 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada per les Pales de Colomina, al sud-est i al sud, i les Vidals, al nord. Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües del més oriental dels Estanys dels Vidals d'Amunt i dels vessants dels serrats esmentats anteriorment. Desguassa dins de l'Estany Tort.

Llacs de Catalunya (Estany de Travessan)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.350 m. d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada pels contraforts nord-occidentals del Pic Salado.
Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües de l'Estany Redó, i les aboca en part a l'Estany de Francí i en part en el barranc de Francí.

Llacs de Catalunya (Estany Tort)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.293 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. És un dels estanys més grossos de la zona.

La seva conca està formada per tota la sèrie de muntanyes i serralades que emmarquen el conjunt dels vint-i-sis llacs d'aquesta zona, i concretament els d'aquest estany són, per llevant, les Roques Fredes i els Feixans del Prat, tot i que, més lluny, té tota la carena que separa els dos Pallars, amb el Sobremonestero, el Pic de Mar, el Pic de Peguera, el Tuc de Saburó, el Pic de la Meinera, la Pala Pedregosa de Llessui, etcètera. Més propers, ja no termenals, té el Pic Fosser a l'oest i el Pic de Tort a l'est. El costat sud és més obert, ja que és per on es comunica amb l'Estany Gento.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües directament dels estanys Vidal i Vidals d'Amunt, pel costat de llevant i de l'Estany de Nariolo pel nord-oest. Aboca les seves aigües en el barranc de la Lara, que es transforma en el torrent de Sallente i s'aboca en el Pantà de Sallente. Aquest és, de fet, l'origen del Flamisell.
És un dels estanys que disposa de presa per tal d'augmentar la seva conca original.