La Ràtzia de 1003

Fou una campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona A la mort d'Almansor el 10 d'agost de 1002 a Madina Salim, tres dies després de la batalla de Calatañazor el va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar. Els regents de Lleó, el comte gallec Menendo Gonzàlez, la seva dona Na Major i Elvira de Castella i de Ribagorça, la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Còrdova. El mateix va fer el comte de Barcelona i el comte de Castella, i aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la Batalla d'Albesa però foren derrotats.
Abd al-Malik va iniciar el 1003 la seva primera campanya a les zones de frontera (thughur), aquesta contra el Comtat de Barcelona (Bilad al-Ifrandj), i va devastar la Torre Granada, les regions occidentals, la serra del Montseny, les de l'Anoia i Bages al comtat d'Osona, i destruint els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, la vila de Manresa i capturant Ermengol I d'Urgell.

Muntanyes de Catalunya (Montcau)

És el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental, i té 1.056,7 m d'altitud. Està situat a la Serralada Prelitoral al nord de la Mola, es troba a cavall entre els termes municipals de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) i Mura (Bages) i les conques del Llobregat i el Besòs. A la cara sud hi ha l'inici de la riera de les Arenes.

És molt característic l'aspecte rocallós i monolític de la seva piràmide cimera vista des del sud, tot i que el cim és allargassat en sentit nord-sud. Des del Bages i el Moianès també és un punt de referència constant en el paisatge, tot i que pren una forma més arrodonida, molt característica.
De dalt estant hom pot gaudir d'àmplies panoràmiques sobre el Bages i els Pirineus; hi ha una taula d'orientació per tal de facilitar-ne el reconeixement. Als seus peus destaquen els perfils dels Cortins i la Falconera, les coves Simanya i Simanya Petita i la necròpolis que hi ha sobre el Coll d'Eres (930 m), vestigis d'una ocupació antiga del territori.

És un cim molt accessible i visitat; la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Navarcles, passant prop de Mura i Talamanca passa als seus peus (menys de 15 km des de Terrassa), i arriba fins als 870,4 m d'altitud al coll d'Estenalles, on hi ha àmplies zones d'aparcament i un Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 285112001)
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEE

Muntanyes de Catalunya (Els Munts)

És una muntanya de 1.057 metres que es troba entre els municipis de Sant Agustí de Lluçanès i Sora, a la comarca d'Osona. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 289093001), al costat del qual es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Munts, i la seva hostatgeria que actualment és un restaurant.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. està situat entre les comarques d'Osona, Ripollès, Lluçanès i Berguedà. Pel nord-oest d'aquesta talaia es pot contemplar el Cadi, el Pedraforca i l’Encija. Mirant pel sud-oest Montserrat. A l'est contemplem el Puigsacalm, la Serra del Milany i Puig Cubell, Cabrera i Aiats, pel sud-est s'observa gran part d'Osona i el Montseny. Finalment pel nord-est s'observa des del Pirineu de Núria fins al Canigó, amb destacada presència del cim del Puigmal.
Des de prop del cim arrenquen les diverses ramificacions que formen la serres de Sobremunt, Sant Salvador de Bellver i Bescanó. Totes elles moren als peus del riu Ter, entre Sant Quirze de Besora i El Santuari de la Gleva. En el bell mig del cim hi ha uns mapes que senyalen els indrets més rellevants i ajuden a identificar tots aquests indrets

Muntanyes de Catalunya (Tossal)

O Tossa d'Engrilló és una muntanya de 1.072 metres que es troba entre els municipis de Paüls al Baix Ebre, i l'Horta de Sant Joan i Prat de Comte a la Terra Alta. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 246147001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Llacs Catalunya (Estanyol de la Cendra)

Es troba fent l'itinerari 2 per l'espai natural conegut com a "Ruta de la Puda i les Estunes" a Banyoles, Pla de l'Estany. Es troba just havent deixat enrere la Font Pudosa i tot continuant el camí direcció als estanyols d'en Montalt.

L'estanyol de la Cendra és un clar exemple d'estanyol format per enfonsament càrstic. Rep el seu nom per què l'aigua té un aspecte cendrós degut al xalió (pissarrí) que hi ha al fons i que queden en suspensió a causa de l'entrada subterrània d'aigua. Té 35 m2 de superfície i 20 metres de fondària.

Tot i que el seu origen ha recollit un munt de creences populars. Avui dia s'ha comprovat científicament que no són certes i a hores d'ara ja només queden com a petites rondalles: hi ha qui diu que aquest estanyol adopta aquest color cendrós cada vegada que hi ha un terratrèmol a qualsevol indret del món. També hi havia qui creia que era d'origen volcànic.
La vegetació és la pròpia d'àmbits humits - joncs, balca, canyís, etc. Pel que fa a fauna, s'hi pot observar la típica d'espais aquàtics tranquils: el blauet, el bernat pescaire o l'ànec collverd.

Llacs de Catalunya (Estanyol d'En Sisó)

O Estanyol Vermell es troba al Pla de l'Estany. Aquest estanyol fa 25 metres de diàmetre i 11 metres de fondària màxima.
Està situat molt a prop de Can Cisó. Des de davant la casa heu de seguir un caminet que hi ha i a uns cinquanta metres trobareu l'estanyol Vermell, a l'esquerra. S'hi pot accedir fàcilment tot i estar una mica amagat entre la vegetació.

La seva singularitat són els canvis de colors de les seves aigües, que van des del blanc lletós fins al vermell. Aquests canvis de color són deguts a les poblacions bacterianes, per la presència de bacteris fotosintètics que es beneficien de les condicions sulfuroses de l'aigua. Per aquest fet és conegut internacionalment i se n'han fet estudis a diverses universitats.

Llacs de Catalunya (Basses d'en Coll)

Són un sistema de dues basses que constitueixen la desembocadura del rec del Molí, on hi van a parar les aigües dels arrossars de Pals. Es troben localitzades al municipi de Pals i ocupen unes 50 hectàrees de superfície. Formen part de la reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter, dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Hi ha un recorregut per fer en bicicleta o a peu i un observatori d'aus. La vegetació de la zona està constituïda per retalls de salzeda i omeda, esbarzers, canyars i canyissars. S'hi troben també dunes mòbils secundàries (dunes blanques) amb borró (Ammophila arenaria); dunes estabilitzades amb comunitats de Crucianellion maritimae i herbassars submergits. La zona és un punt important de cria d'ocells com el martinet menut (Ixobrychus minutus), d'amfibis, invertebrats, etc. Cal destacar-ne, per exemple, la població de tortuguetes (Triops cancriformis).

L'estat de conservació de la zona no és del tot òptim i l'espai està molt per sota de les seves possibilitats ecològiques, especialment pel que fa a la fauna nidificant i migradora o hivernal. La conversió en arrossars de gran part de la zona humida s'ha fet, en part, en detriment dels sistemes naturals. Paral·lelament, la utilització de fitosanitaris i fertilitzants ha significat una important alteració de les característiques químiques i biològiques de les aigües, amb la consegüent afectació a la població de macròfits, etc. A part dels impactes produïts per les activitats agrícoles, cal fer esment de la pressió turística (l'espai es localitza entre dos càmpings) i la pressió cinegètica