És l'església parroquial de la vila de Cistella (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici està situat al centre del poble. És un temple d'una sola nau amb tres capelles laterals a cada banda, capçalera poligonal i cor als peus. La volta és de canó amb llunetes. La façana principal, situada a ponent, és l'única part conservada de l'època romànica i té com a elements més remarcables la porta d'accés i la finestra superior, totes dues amb obertura d'arc de mig punt. La portada presenta arquivoltes decorades, llinda i timpà llis, a cada banda de la qual hi ha dues columnes amb capitells esculpits amb temes vegetals i animals fantàstics. La finestra situada al damunt de la porta té arquivoltes decorades amb relleu i a cada costat una columna amb capitells vegetals i geomètrics. Entre la porta i la finestra hi ha una divisió horitzontal de la façana, amb decoració de dents de serra i una cornisa superior, elements que apareixen també a la part superior del frontis, sota la teulada. El campanar es troba a la banda esquerra de la façana. És de base quadrada i cos vuitavat, amb quatre obertures d'arc de mig punt.
A la part exterior hi ha una escultura en forma de fulla d'acant i la representació de la pota d'un animal. Aquesta disposició és molt semblant a les de Santa Maria de Lladó, Sant Martí de Pau i Santa Maria de l'Om de Masarac. La finestra està presidida per tres arcs sustentats en columnes que semblen haver estat restaurats al segle XVIII, i està separada del portal per una cornisa i un fris en forma de dentat de serra
És una obra del municipi de Garrigàs (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sta. Maria d'Ermedàs està situada a l'entrada del nucli d'Ermedàs, a darrere de la masia coneguda com a Can Marisc. És un temple d'una nau amb absis semicircular. Al costat de la nau hi ha restes d'una altra nau, avui mig enrunada, però no és visible que hi hagi hagut comunicació entre ambdues. La façana manté una capa d'arrebossat que no veiem a la resta de la construcció. A la porta figura la data 1798, època al qual pertany el rosetó d'aquesta façana. El mur de migdia de la nau resta amagat per la rectoria. L'única obertura romànica visible és la finestra del centre de l'absis. La volta de la nau és de canó amb dos arcs torals, sense pilastres. L'arc triomfal és de mig punt, sense impostes i sostingut per pilastres rectangulars. A cada banda de la nau hi ha tres arcs de mig punt, amb impostes de bisell que queden imbuïts en els murs laterals
És un església romànica situada al terme municipal d'Agullana que data del segle xii-xiii sota control del Bisbat de Girona. Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per decret publicat al DOGC el 30-05-1984. L'edifici presenta un molt bon estat de conservació tant interiorment com exteriorment, on només presenta un petit sobreaixecament dels murs per preservar la volta i servir alhora de fortificació, com en tantes altres esglésies de la comarca. És un edifici d'una nau amb volta apuntada i seguida, sense arcs torals, un fals creuer poc destacat als murs laterals i un absis semicircular decorat amb un fris d'arcuacions coronades amb dents de serra, ornamentació que es repeteix en les finestres de l'absis i de la nau. L'única porta del temple és situada al centre del mur lateral de migdia de la nau i està formada per sis arcs en degradació, amb el de l'extrem decorat amb relleus a manera de sardinell i dues columnes de fust llis i prim amb capitells de decoració vegetal per banda. El timpà fou substituït per una finestra. Té un ample campanar de cadireta de dos pisos amb tres arcades l'inferior i dues el superior. Altres obertures són en forma de finestra, de doble esqueixada i amb decoració de dents de serra. A l'absis també hi ha alguns ulls de bou, i a la part superior hi ha un fris d'arcuacions rematades amb dents de serra.
És una església romànica del veïnat de Palau (municipi de Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Palau és d'una sola nau amb absis semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada seguida, l'arc triomfal també és apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada. La façana principal s'obre en el mur meridional i presenta un portal amb dos arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà. La porta està aixoplugada per un guardapols de motllura en quart de cercle. La façana occidental té una finestra de doble esqueixada i punt rodó, a sobre de la qual s'alça el campanar, que és de cadireta amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. Una altra finestra s'obre a la façana de ponent i al mur sud hi ha dues grans finestres i una de petita. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya, amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. En tot l'edifici l'aparell és de carreus ben escairats formant filades ben rectes. En el presbiteri hi ha un retaule de fusta del segle XIX.
És una església del municipi de Terrades (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situada al nord-oest del nucli urbà de la població de Terrades, a poca distància del santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la muntanya que duu el seu nom.
Església d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La volta de la nau és apuntada, de la mateixa manera que la de l'absis, tot i que aquesta és de dimensions més reduïdes. Al fons de la conca absidal hi ha una fornícula de mig punt on hi ha la imatge de la verge santa Magdalena, de guix i darrere de l'altar protegit per unes reixes. Adossats als murs laterals de la nau hi ha dos bancs correguts de poca alçada, que enllacen amb el nivell de circulació de l'absis, més elevat que la resta de la nau. Pel que fa a la il·luminació del temple hi ha una finestra allargada a manera de sagetera al fons de l'absis i dues finestres rectangulars de doble esqueixada a cada extrem del parament de migdia, tot i que actualment estan tapiades. Entre les dues hi ha la porta principal, d'arc de mig punt bastit amb dovelles grans i ben allisades. Al frontis hi ha una altra finestra rectangular emmarcada amb carreus desbastats i, sota seu, una petita obertura circular adovellada. Coronant el frontis hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. La construcció és bastida en carreus de pedra ben desbastats disposats en filades regulars. Adossats als extrems del parament de migdia hi ha tres murs que formen un tancat lateral, al que s'accedeix mitjançant dues portes d'arc rebaixat bastides en maons i amb els brancals fets de pedra desbastada. Aquesta part de la construcció està bastida en pedra sense treballar i fragments de maons, lligat amb morter.
L'Aplec es commemora el diumenge després del 22 de juliol (santa Magdalena), o el mateix dia 22 si cau en diumenge. Després de la Missa es canten els Goigs, originals de Montserrat Vayreda i Trullol, de l'any 1958. També hi ha dedicats uns Goigs més antics, de l'any 1871.
Barcelona, 1871 - Badalona, 1944. Va ésser un dibuixant, gravador i pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Llotja i fou deixeble del mestre gravador Miquel Campí. Amplià estudis a diversos països europeus. La seua personalitat artística es destacà en el dibuix, especialment en les vistes urbanes de Barcelona. És especialment conegut, precisament, per una sèrie de vistes d'antics carrers de Barcelona, avui dia desapareguts, cosa que n'augmenta el valor documental. Fou un dels fundadors d'Amics de l'Art Vell, president del Reial Cercle Artístic de Barcelona (1927) i del Foment de les Arts Decoratives (1923). La seva filla, Amèrica Cardunets i Tallada, va ser ceramista i esmaltadora de vidre. El Museu de Badalona conserva algunes obres seves.
Barcelona 1900 - 1989. Va ser una ceramista i esmaltadora de vidre catalana. Es va iniciar en el dibuix i la pintura de la mà del seu pare, el dibuixant Alexandre Cardunets. Cap el 1919 va estudiar dibuix a l'Acadèmia Baixas del carrer del Pi de Barcelona, junt amb les germanes Núria i Euda Solé i Ventura, amb qui formaria una gran amistat. Les tres van ampliar estudis a l'Escola Superior dels Bells Oficis de Barcelona cap al 1920, matriculant-se en l'assignatura d'arts de la terra i esmalt sobre vidre que impartia el ceramista Francesc Quer i amb Josep Aragay en les classes de tècnica.
També va assistir a l’Institut Català de les Arts del Llibre, on va estudiar enquadernació amb el professor S. Ventura, i va completar els seus estudis viatjant per Espanya, França, Bèlgica i Suïssa.
L'any 1917 es va donar a conèixer exposant a les Galeries Laietanes junt amb el seu professor Francesc Quer i el 1921 hi va exposar vidres esmaltats i ceràmica conjuntament amb les germanes Solé, també com a alumnes del mestre. Aquell mateix any figurava entre els donants del museu del Foment de les Arts Decoratives, de la qual el seu pare era soci protector, tal com consta a la memòria de l'entitat d'aquell any. Aquesta exposició conjunta de les tres dones a les Galeries Laietanes, amb el seu mestre, es va anar repetint cada dos anys com a mínim fins al 1929. El 1925 les tres van participar a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París, on Amèrica va presentar una col·lecció de vidre esmaltat al foc que la crítica va elogiar i que li va permetre obtenir la medalla d'or. El mateix any exposaven a l'Ateneu Gironí junt amb Alexandre Cardunets. De nou consten exposant les tres en l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.0
En casar-se, va abandonar la seva carrera artística per fer-se càrrec de la seva família. L'any 1968 va donar al Museu Nacional d'Art de Catalunya un cartell d'una exposició de dibuixos de Francesc Xavier Gosé de l'any 1899. La Biblioteca Nacional de España conserva un fotogravat amb el seu ex-libris
Barcelona, 13 d'abril de 1901 – 17 de gener de 1991. Neix en una família d'orígens rurals però molt relacionats en els ambients artístics. El seu germà Gabriel va ser un dibuixant i aquarel·lista també molt reconegut. Conegut de jove com a Pin fou un pintor, un dels referents de la pintura catalana del segle xx, dedicat principalment als paisatges. Enquadrat en l'impressionisme o postimpressionisme, però un cop mort, amb perspectiva de tota la seva trajectòria, és considerat més independent i més proper al fauvisme. Va ser un membre del grup d'artistes i intel·lectuals que formaven la tertúlia "la Colla", que va estar molt activa entre el anys 1940 i el 1965, i que va quedar plasmada en el quadre d'Olga Sacharoff actualment al MNAC. Després de la seva mort, Amat ha seguit mereixent reconeixements, com ara la dedicació per part de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1997 d'una plaça, just al costat on havia estat el seu domicili i el seu taller del carrer Jules Verne, o bé els diversos actes organitzats a Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Girona l'any 2001 amb motiu del centenari del seu naixement.
Barcelona, 2 d'agost de 1899 - Barcelona, 26 de setembre de 1984. Fou un arquitecte, dibuixant, pintor i aquarel·lista català. Cultiva el virtuosisme, aplicat a temàtiques de paisatge i sobretot de vistes del port de Barcelona, sovint en grans formats.
Barcelona, 1912 – Barcelona, 1983. De nom real Ursicina, va ser una pintora i pedagoga catalana. Va ser col·laboradora de la pedagoga Rosa Sensat i destacà en la pedagogia aplicada al món artístic. Ha estat professora en diverses institucions, particularment a l'Escola Massana de Barcelona. Va fer la seva primera exposició individual el 1967. La crítica en destaca un estil realista tot i que sovint creava peces amb temàtiques simbòliques i alegòriques.
És una obra del municipi de Garrigàs (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sta. Maria d'Ermedàs està situada a l'entrada del nucli d'Ermedàs, a darrere de la masia coneguda com a Can Marisc. És un temple d'una nau amb absis semicircular. Al costat de la nau hi ha restes d'una altra nau, avui mig enrunada, però no és visible que hi hagi hagut comunicació entre ambdues. La façana manté una capa d'arrebossat que no veiem a la resta de la construcció. A la porta figura la data 1798, època al qual pertany el rosetó d'aquesta façana. El mur de migdia de la nau resta amagat per la rectoria. L'única obertura romànica visible és la finestra del centre de l'absis. La volta de la nau és de canó amb dos arcs torals, sense pilastres. L'arc triomfal és de mig punt, sense impostes i sostingut per pilastres rectangulars. A cada banda de la nau hi ha tres arcs de mig punt, amb impostes de bisell que queden imbuïts en els murs laterals
És un església romànica situada al terme municipal d'Agullana que data del segle xii-xiii sota control del Bisbat de Girona. Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per decret publicat al DOGC el 30-05-1984. L'edifici presenta un molt bon estat de conservació tant interiorment com exteriorment, on només presenta un petit sobreaixecament dels murs per preservar la volta i servir alhora de fortificació, com en tantes altres esglésies de la comarca. És un edifici d'una nau amb volta apuntada i seguida, sense arcs torals, un fals creuer poc destacat als murs laterals i un absis semicircular decorat amb un fris d'arcuacions coronades amb dents de serra, ornamentació que es repeteix en les finestres de l'absis i de la nau. L'única porta del temple és situada al centre del mur lateral de migdia de la nau i està formada per sis arcs en degradació, amb el de l'extrem decorat amb relleus a manera de sardinell i dues columnes de fust llis i prim amb capitells de decoració vegetal per banda. El timpà fou substituït per una finestra. Té un ample campanar de cadireta de dos pisos amb tres arcades l'inferior i dues el superior. 
És una església romànica del veïnat de Palau (municipi de Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Palau és d'una sola nau amb absis semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada seguida, l'arc triomfal també és apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada. La façana principal s'obre en el mur meridional i presenta un portal amb dos arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà. La porta està aixoplugada per un guardapols de motllura en quart de cercle. La façana occidental té una finestra de doble esqueixada i punt rodó, a sobre de la qual s'alça el campanar, que és de cadireta amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. Una altra finestra s'obre a la façana de ponent i al mur sud hi ha dues grans finestres i una de petita. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya, amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. En tot l'edifici l'aparell és de carreus ben escairats formant filades ben rectes. En el presbiteri hi ha un retaule de fusta del segle XIX..JPG)
