domingo, 7 de junio de 2020

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Coloma de Siurana)

És una església romànica del municipi de Siurana (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sta. Coloma es troba al punt més alt del municipi. Per davant de l'església passen les diferents carreteres que arriben al poble des dels diferents punts de la comarca. És un edifici d'una nau i amb capçalera carrada. Té com a particularitat que està encarada al nord, i no a llevant, com és la norma. A la façana hi ha la portalada, que és rectangular. A la seva llinda s'hi pot veure una inscripció, 1778, i una creu en baix relleu. Sobre d'ella hi ha un arc de descàrrega i més amunt un petit rosetó sobre el qual hi ha un rellotge de sol. Al costat de la porta hi ha una làpida encastada a la paret de l'any 1330. El campanar, de planta rectangular, s'aixeca al costat occidental de la façana. Té dos pisos amb arc de mig punt el superior dels quals, és modern. Els murs laterals de la nau no tenen obertures, tampoc no n'hi ha cap a la capçalera. El ràfec de la teulada està decorat amb triangles vermells sobre fons blanc.

A l'interior, la volta és de llunetes. Hi ha una motllura de guix i obra a manera de cornisa. A cada costat de la nau s'obren tres capelles laterals. A terra, a tocar la porta d'entrada, s'hi pot veure un fragment de làpida sepulcral amb un escut en relleu i part d'una inscripció amb lletres gòtiques molt grans.
A l'angle nord-oest de l'església, hi ha encastada i partida per la meitat, la llinda decorada de l'antiga porta romànica. Ambdós fragments, formen part de la cantonada. Un conserva una creu grega de braços trapezials, en baix relleu, inscrita en un cercle. En la intersecció dels braços, s'hi representa una altra més petita. A l'altre tros de la llinda hi ha un petit fragment de la creu anteriorment esmentada i una altra de sencera, que seria igual que els anteriors si no hi manqués la petita creu central

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Cebrià de Vilafant)

És una església del municipi de Vilafant (Alt Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Església situada al centre del poble, a la part del nucli antic. És un temple de planta rectangular, sense absis destacat. La volta de la nau és apuntada, sense cornisa. A cada banda hi ha una fornícula, una amb la Verge del Pilar i l'altra amb el Sant Crist. Igualment hi ha una capella a cada costat, afegides en el segle XVIII i dedicades a la Puríssima i al Sagrat Cor. A l'entrada d'aquesta última capella es conserva una pila baptismal de l'any 1590
A la façana hi ha una porta neoclàssica. El seu arc és rebaixat i al damunt hi ha motllures decoratives i un frontó trencat per una obertura circular o rosetó. La façana és coberta per un arrebossat que té vestigis d'esgrafiats que formaven una decoració geomètrica

La torre campanar, de planta quadrada, posseeix quatre arcades de mig punt i una coberta de piràmide. Al mur meridional en resta la porta antiga tapiada, d'un sol arc de mig punt i adovellada.
El parament interior és totalment descobert, amb carreus de pedra calcària ben escairats i allisats, de les pedreres d'Avinyonet de Puigventós.

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Cebrià de Mollet)

És una església del municipi de Mollet de Peralada (Alt Empordà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Església situada a la zona alta del poble, al costat de l'ajuntament. Església d'una nau amb absis semicircular recoberta interior i exteriorment per una capa de morter de calç, la qual deixa al descobert molt pocs elements de l'obra romànica. És visible només la part exterior de l'absis, que queda dins un pati particular. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó. La volta de la nau és apuntada i seguida. La volta de l'absis és ametllada i posseeix cornisa encorbada. La nau va ser sobrepujada per una obra de fortificació convertida més tard en terrabastall on hi ha petites sageteres. Al costat de tramuntana del temple s'alça la torre campanar, que té un cos inferior de planta quadrada i al damunt s'hi alçà un cos octogonal amb arcades lleugerament apuntades.
 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Cebrià de Torroella)

És un edifici religiós del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià està situada a l'est del nucli, al barri de la Vila. És un edifici d'una nau amb absis semicircular. A la façana hi ha la portalada de tres arcs en degradació, llinda i timpà. Els seus tres arcs no són de mig punt sinó que tenen forma de ferradura, i les impostes del costat esquerre posseeixen decoració en relleu, motius molt esquemàtics de formes geomètriques. En el muntant, també del costat esquerre hi ha una creu en baix relleu inscrita en un cercle. Al centre de la façana hi ha un petit rosetó probablement d'època posterior. El mur és coronat per un campanar de cadireta reformat per tres pilastres rectangulars. Al costat nord de la porta, encastada al mur, hi ha una làpida sepulcral gòtica que té la meitat de la inscripció destruïda.

L'aparell romànic dels murs laterals només és visible en uns curts trams, ja que el segle XVIII s'afegiren a cada costat del temple unes capelles laterals. També es construí una sagristia a la banda sud. El mur de la capçalera de la nau, que destaca per sobre de la teulada de l'absis, és ben conservat i s'enlaira quelcom respecte a la coberta. L'absis semicircular posseeix al centre una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt. Interiorment la volta de la nau és apuntada i seguida. L'arc triomfal és apuntat, doble i en degradació
L'aparell d'aquesta església és de carreus grans i ben escairats. En construir les capelles laterals i la sagristia es reutilitzaren els carreus dels murs que s'hagueren d'esbotzar


Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Feliu de Cadins)

És un antic monestir de l'orde del Cister femení als afores de Cabanes (Alt Empordà). L'església del monestir està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església és de notables dimensions, amb una llargada total de 42,5 metres, mentre que l'amplada de la nau és de 10 metres i la llargada del creuer és de 21,5 metres. Té planta de creu llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l'absis presenten volta de creueria.
La porta d'accés principal està localitzada al mur de migdia, adossada al costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues motllures que recorren l'intradós. La resta del parament presenta cinc contraforts adossats amb petites finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, entremig. Aquests contraforts es repeteixen al parament de tramuntana. El mur de ponent presenta un allargat finestral d'arc de mig punt adovellat, amb una motllura semicircular amb impostes que recorre la seva part superior. Actualment l'obertura està tapiada. Tant l'absis com els braços del creuer presenten contraforts reforçant les cantonades i estretes finestres allargades d'arc apuntat i doble biaix. En tot l'edifici només hi ha dues obertures circulars a manera de rosetons, decorades amb una flor central. Una està ubicada a l'extrem superior de la nau i l'altra forma part de la banda sud del creuer. Aquesta última part de la construcció presenta tres cossos adossats amb posterioritat, amb les cobertes de dues vessants. La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades perfectament regulars.

A l'extrem de llevant de l'absis hi ha un altre edifici rectangular adossat. És probable que aquestes estructures formin part del mas Sant Feliu, ja que responen a magatzems i espais destinats a ús agrícola. De fet, el mateix temple també ho està. El conjunt és la mostra més notable d'arquitectura cistercenca de la comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Baldiri de Tavellera)

Fou una cel·la monàstica situada al terme municipal del Port de la Selva que depenia del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, protegida com a bé cultural d'interès local. Situat a uns tres quilòmetres de distància al sud-est del nucli urbà de la població del Port de la Selva, a la zona nord del massís del cap de Creus i a poc més d'un quilòmetre de la cala de Tavellera.

Conjunt format per l'església de Sant Baldiri envoltada per les restes enrunades d'altres construccions i, separada pocs metres al nord-oest del conjunt, una torre de defensa. L'església és d'una sola nau amb capçalera poligonal de tres cares orientada a llevant. La coberta ha estat restituïda, donat que estava enfonsada. A l'extrem de ponent del temple hi ha el cor, i adossada a la banda de migdia de l'absis, la sagristia. L'accés a l'interior està situat al mur de migdia, delimitat per dos contraforts que reforcen el parament. S'observen antigues obertures tapiades i una finestra rectangular oberta a l'extrem de ponent. El parament està coronat per un petit campanat d'espadanya de perfil apuntat, format per un sol arc de mig punt. El mur de ponent presenta dues obertures rectangulars, una bastida en pedra i l'altra en maons, i restes del carener de la teulada d'un antic cos adossat, actualment desaparegut. El mur de tramuntana conserva restes d'un parament bastit amb lloses de pedra, disposades mitjançant la tècnica de l'opus spicatum. Aquest parament, força més antic que la resta de l'església, va aparèixer gràcies a les intervencions arqueològiques dutes a terme al voltant del temple. Les construccions que envolten l'església estan disposades a la banda de migdia i ponent. Un pati central comunica moltes d'aquestes dependències annexes amb el mateix temple. Les construccions, actualment força enrunades, han estat identificades amb l'habitatge del capellà i del sagristà i la seva família. Es tractava d'edificis de planta rectangular, amb les cobertes de teula d'una i dues vessants, distribuïts en planta baixa i pis. Anaven acompanyats de petits patis o horts situats a l'extrem de ponent. Al costat d'aquests hi havia el cementiri del conjunt. A l'extrem de llevant de l'església, al costat de pati central, hi ha un pou de planta circular amb el brocal rectangular bastit amb rebles i lloses de pissarra. Està adossat a un mur i té una gran llosa monolítica a manera de coberta, suportada per una pilastra. Tot el conjunt presentava un mur de tancament, del que queden restes a ponent i migdia. Des d'aquesta localització es pot accedir a l'interior del recinte mitjançant dos petits ponts d'arc de mig punt, bastits amb grans lloses de pissarra irregulars sense treballar, que salven el desnivell del rec que envolta aquesta part del conjunt. Les construccions són bastides amb rebles, lloses i pedres desbastades, lligades amb morter de calç

Pintors Catalans (Pere Ysern i Alié)

Barcelona 1875 - 1946. Va ser un pintor català. Format a l'Acadèmia Borrell, va ampliar estudis a Roma i, durant aquesta estada, els seus companys li van enviar la insòlita revista manuscrita Il Tiberio (1896–98), conservada avui dia a la Biblioteca de Catalunya. Va anar a París entre el 1899 i el 1901 amb els seus amics, el pintor Marià Pidelaserra i Brias i l'escultor Emili Fontbona, que havien format part, com ell, del grup del Rovell de l'Ou. Allà va descobrir l'Impressionisme. D'aquella època queden extraordinaris paisatges urbans de París, alguns dels quals són al MNAC. Ja de retorn, va exposar individualment a la Sala Parés de Barcelona. Aviat va tornar a París, on va residir la major part de la seva vida, a part de les estades estivals que feia periòdicament a Pollença, on també va pintar paisatges mallorquins i es trobava amb el seu amic Hermen Anglada Camarasa. A França van esdevenir molt populars els seus temes de ball, tant clàssic com gitano.

Pintors Catalans (Antoni Xaus Compte)

Barcelona, 1932 - Barcelona 2013. Fou un pintor abstracte. Es formà a Barcelona a l'Escola de la Llotja i a París. Durant molts anys desenvolupà la seva activitat creativa en el seu taller de Sant Pere de Ribes i les seves obres s'han considerat peces brillants i de les més transgresores de la pintura catalana dels darrers anys del segle XX. Ha exposat arreu del món: a Espanya, Xile, Estats Units...i les seves obres es troben a diferents museus: al MACBA, al Museu Reina Sofía, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer entre d'altres. Una de les seves obres més importants és la performance que va realitzar a l'Hotel Estela de Sitges, tancant-se en una habitació per pintar-la sencera.

Pintors Catalans (Manuel Viusà i Camps)

Barcelona, 14 de desembre de 1917 - París, 11 de febrer de 1998. Fou un pintor i militant nacionalista català. Era fill d'un descarregador del port i d'una planxadora. Quan esclatà la Guerra civil espanyola es presentà voluntari i lluità al front d'Aragó amb la Brigada Roja i Negra. Més tard lluità amb gent del PSUC a Bell-lloc d'Urgell i el 1938 fou fet presoner pels italians a Seròs. Internat en un camp de presoners a Valladolid, als sis mesos aconseguí tornar a Barcelona.

El 1939 contactà amb Enric Pagès i Montesut i Lluís Sabaté i Rossignol, i es va unir al Front Nacional de Catalunya. A Barcelona se n'encarregà de fabricar papers falsos per als fugitius que arribaven indocumentats, de passar informació als aliats i de la redacció de l'òrgan del FNC, Per Catalunya. Però després de la caiguda de Jaume Martínez Vendrell i altres militants el 1946, hagué d'amagar-se. Fou un dels organitzadors del llançament de fulls volants durant l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947, i el 1948 marxà a l'exili, on va rebre algunes condecoracions del govern francès.
Es va instal·lar a Canet de la Marenda (Rosselló), des d'on editava la revista Ariel i Per Catalunya. Fou un dels pintors catalans importants a la segona meitat del segle XX. La seva obra, figurativa, d'un post-impressionisme colpidor i melancòlic, és avui altament valorada als mercats d'art internacionals.

El 1956 es traslladà a París, des d'on es dedicà a la tasca editorial i des d'on col·laborava molt activament amb el FNC, a la branca dirigida des de Mèxic per en Marcel·lí Perelló i Domingo. També organitzà els concerts a París de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a finals dels anys seixanta, i va dirigir les gestions davant el govern d'Alemanya per tal que Carme Ballester, vídua del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, rebés una pensió com a reparació per víctima de guerra.
El 1979 fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l'EPOCA juntament amb Josep Maria Batista i Roca i Jaume Martínez Vendrell, i d'haver gestionat la compra d'armes al traficant catalano-suís Sporri. Nogensmenys, el govern francès va denegar la sol·licitud per no aportar cap prova. Tanmateix, això l'obligà a exiliar-se novament, aquest cop a Veneçuela, on hi romangué, junt amb la seva muller, prop de tres anys. El 1982 establí la seva residència a Andorra la Vella.

Pintors Catalans (Xavier Vilató i Ruiz)

Barcelona, 1921 - París, 10 de març de 2000. Pintor i gravador. Germà de Josep Vilató i Ruiz, amb qui exposà en la famosa mostra col·lectiva del 1943 (Galeries Reig) de Barcelona. S'havia format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Exposà a Barcelona (1945), i s’establí a París, on exposà sol el 1946 (Galerie Bréteau). Exposà a París (diverses vegades, des del 1948), Atenes (1952 i 1964), Lausana (1954, 1956 i 1958), Canes (1956 i 1960), Ginebra (1957), Zuric (1961), Chicago i Palm-Beach (1963), Joan-dei-Pins (1963), Barcelona (1964 i 1968), Sant Pau-de-Vença (1968), Göteborg (1969, 1970, 1971 i 1972), Uppsala (1970), Madrid (1970), Estocolm (1970), etc. La seva obra, molt variada d’estils, evolucionà cap a un surrealisme de factura ingenuista o primitivista.