Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Baldiri de Tavellera)

Fou una cel·la monàstica situada al terme municipal del Port de la Selva que depenia del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, protegida com a bé cultural d'interès local. Situat a uns tres quilòmetres de distància al sud-est del nucli urbà de la població del Port de la Selva, a la zona nord del massís del cap de Creus i a poc més d'un quilòmetre de la cala de Tavellera.

Conjunt format per l'església de Sant Baldiri envoltada per les restes enrunades d'altres construccions i, separada pocs metres al nord-oest del conjunt, una torre de defensa. L'església és d'una sola nau amb capçalera poligonal de tres cares orientada a llevant. La coberta ha estat restituïda, donat que estava enfonsada. A l'extrem de ponent del temple hi ha el cor, i adossada a la banda de migdia de l'absis, la sagristia. L'accés a l'interior està situat al mur de migdia, delimitat per dos contraforts que reforcen el parament. S'observen antigues obertures tapiades i una finestra rectangular oberta a l'extrem de ponent. El parament està coronat per un petit campanat d'espadanya de perfil apuntat, format per un sol arc de mig punt. El mur de ponent presenta dues obertures rectangulars, una bastida en pedra i l'altra en maons, i restes del carener de la teulada d'un antic cos adossat, actualment desaparegut. El mur de tramuntana conserva restes d'un parament bastit amb lloses de pedra, disposades mitjançant la tècnica de l'opus spicatum. Aquest parament, força més antic que la resta de l'església, va aparèixer gràcies a les intervencions arqueològiques dutes a terme al voltant del temple. Les construccions que envolten l'església estan disposades a la banda de migdia i ponent. Un pati central comunica moltes d'aquestes dependències annexes amb el mateix temple. Les construccions, actualment força enrunades, han estat identificades amb l'habitatge del capellà i del sagristà i la seva família. Es tractava d'edificis de planta rectangular, amb les cobertes de teula d'una i dues vessants, distribuïts en planta baixa i pis. Anaven acompanyats de petits patis o horts situats a l'extrem de ponent. Al costat d'aquests hi havia el cementiri del conjunt. A l'extrem de llevant de l'església, al costat de pati central, hi ha un pou de planta circular amb el brocal rectangular bastit amb rebles i lloses de pissarra. Està adossat a un mur i té una gran llosa monolítica a manera de coberta, suportada per una pilastra. Tot el conjunt presentava un mur de tancament, del que queden restes a ponent i migdia. Des d'aquesta localització es pot accedir a l'interior del recinte mitjançant dos petits ponts d'arc de mig punt, bastits amb grans lloses de pissarra irregulars sense treballar, que salven el desnivell del rec que envolta aquesta part del conjunt. Les construccions són bastides amb rebles, lloses i pedres desbastades, lligades amb morter de calç