Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Salvador de Godall)

És una església de Godall (Montsià) protegida com a bé cultural d'interès local. És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts i absis poligonal de la mateixa amplada que la nau. A banda i banda de la capçalera hi ha dues estances irregulars utilitzades com a sagristia i magatzem, que antigament devien comunicar per un petit passadís situat rere el mur frontal de l'altar, actualment eliminat en construir una absidiola a la part baixa. L'accés és lateral i la porta és precedida per un porxo que ocupa l'espai entre contraforts. L'alçat és força regular, interromput únicament per les capelles amb obertures d'arc de mig punt i per petites obertures atrompetades a la part superior dels murs. Al tram dels peus hi ha el cor. La coberta, delimitada per un arc de mig punt, és de creueria a la nau i a les capelles. A les claus de volta hi ha relleus vegetals força senzills. L'exterior és senzill, amb l'estructura típica de capelles entre contraforts. A la façana principal, sobre les capelles, es van construir dos nivells de golfes

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Lluc d'Ulldecona)

És una església a la vila d'Ulldecona (Montsià) protegit com a bé cultural d'interès local. El temple actual, gòtic, substitueix una església del segle XIII (1274-1280) bastida en traslladar, el 1274, la població del castell a la vall. La seva construcció s'inicià el 1373 i en 1421 fou consagrat l'altar major. Aquesta data es dóna com any de finalització de l'obra, no obstant 48 anys són pocs per bastir tot l'edifici i és possible, d'acord amb les interrupcions paleses en els murs, que l'obra s'avancés més en el temps. La provisionalitat del mur dels peus i els extrems dels laterals demostren que l'obra no va ser acabada però s'ignora quants trams de nau tenia el projecte inicial. La part superior del campanar fou construïda, o reconstruïda, el 1817, segons el projecte conservat. Al segle XVIII, l'arquitecte Bertomeu Ribelles Dalmau va fer una ampliació de la parròquia afegint la capella del Santíssim i la sagristia. Mentre que la capella té elements neoclàssics, la sagristia recorda als esquemes barrocs.

Edifici amb orientació nord-est, de nau única dividida en quatre trams, amb capelles laterals obertes entre els contraforts de secció irregular i rematada amb absis poligonal de la mateixa amplada que la nau i amb capelles radials. La nau està coberta amb volta de creueria, amb arcs recolzats sobre pilastres motllurades adossades a l'absis i sobre culs-de-llàntia a la nau. Té esveltes finestres de traceria, més abundants a l'absis, i dues petites rosasses obertes a la nau. En el mur sud-est es troba la porta d'accés, arquivoltada, que està precedida d'un porxo i ocupa el lloc d'una capella. El cor, de l'amplada de la nau, està adossat al mur dels peus i dóna accés al campanar; aquest és més recent i força senzill, està situat en el extrem sud i té el sector superior vuitavat. Els murs són de carreus de pedra excepte en el dels peus que és de maçoneria. La decoració és austera, centrada en els capitells, claus de volta i portada exterior. Adossades al mur nord-oest s'aixequen la capella del Sagrari i la sagristia, més recents.

La sagristia és formada per una estança rectangular coberta amb volta de canó amb llunetes apuntades que està separada del mur per una imposta amb relleus decoratius (garlandes, putti,...); la volta està dividida en tres trams mitjançant arcs faixons que acaben a l'alçada de la imposta sobre mènsules decorades seguint el mateix esquema que els altres relleus. En el mur oest hi ha dues finestres tapiades i al nord una d'oberta que és l'única que il·lumina l'estança. A la base dels murs hi ha una faixa de rajoles vidriades de factura moderna, excepte les de l'angle sud-est que són les originals, decorades amb motius vegetals.
Es conserva un conjunt de teles pintades a l'oli de l'antic Retaule de Sant Lluc. Representen la Trinitat, els Sants Pares de l'Església, l'enterrament de la Verge i la Coronació, Sant Lluc pintant la Verge, Sant Lluc amb un grup de gent, la Verge amb el Nen a Betlem, l'Adoració, Adam i Eva prenent el fruit prohibit i l'Expulsió. El retaule barroc del qual formaven part ocupava la capella central de l'absis. Realitzats per Joan Sarinyena.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Bartomeu de Freginals)

És l'església parroquial de Freginals (Montsià) protegida com a bé cultural d'interès local. És una obra de maçoneria arrebossada amb carreus a arcs, buits i cantonades. Planta d'una sola nau amb tres capelles a cada costat i absis polièdric. Té coberta de teula. L'interior presenta voltes d'aresta sexpartides amb arcs transversals apuntats de capitells motllurats sobre pilastres quadrats. Els arcs longitudinals apuntats determinen les capelles laterals, de volta d'aresta sobre dos trombets interiors i sexpartides. Arcs apuntats transversals que fan pas entre capelles, la imposta dels quals crea una cornisa motllurada de la qual en surten les trompes.

L'absis, amb clau central, és nou partit i té set finestres. Els dos nervis centrals descansen sobre mènsules, els altres arrenquen d'una gran cornisa elevada i partida amb motllurat potent. La façana, d'acabats barrocs, presenta un arc molt rebaixat amb força motllures, amb fornícula amb la imatge del sant sobre la clau, en la porta (amb fases columnes). Sobre el mateix eix vertical, hi ha una finestra amb arc trevolat i dos petites columnes decoratives. Té un frontó reduït a una cornisa mixtilínia amb tres petits pinacles, una torre de planta quadrada en cantonada amb campanar i petit remat d'època posterior, i una petita espadanya sobre l'absis posterior.

Esglésies gòtiques de Catalunya (La Pietat)

És un santuari i ermita adossat a les parets de la Mola de Godall o Serra de l'Ermita, al nord-oest d'Ulldecona (Montsià) protegit com a bé cultural d'interès local. S'hi pot accedir pel camí tradicional de l'Ermita, bordejant la Serra, o pel que comunica l'Ermita amb la carretera comarcal que va a Tortosa, a uns 4 quilòmetres d'Ulldecona.

El conjunt consta d'església i hostatgeria, una davant de l'altre, amb un porxo central de dos pisos, el superior amb una galeria d'arcs rodons, que serveix d'accés a les dues. Separada del cos principal, una altra edificació auxiliar més senzilla. Davant el santuari hi ha una plaça ampla, remodelada i ampliada el 1982. Un mur de maçoneria d'uns 2,5 m d'alçada, tanca el recinte de l'ermita, fora del qual hi ha encara una ampla esplanada que es fa servir d'aparcament, una terrassa... A l'alçada de la carretera Tortosa-Ulldecona, una petita capella que indica on comença el camí cap a l'Ermita.
L'edifici de l'hostatgeria consta de planta baixa i tres pisos de nivell irregular. Conserva les estructures de les primitives capelles romànica (segle XIII) i gòtica (segles XIV i XV). La teulada és a dues vessants

Esglésies gòtiques de Catalunya (Ermita de la Mare de Déu del Remei)

És un edifici a uns tres quilòmetres del nucli urbà d'Alcanar, sobre un petit tossal i al peu del puig de la Moleta del Remei on hi ha el Poblat ibèric de la Moleta del Remei. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El seu privilegiat emplaçament dalt d'un turó, als afores del poble, permet gaudir d'una magnífica vista sobre la costa. L'ermita de La Mare de Déu del Remei es divideix en dues parts diferenciades: l'ermita -pròpiament dita- i l'hostatgeria o casa de l'ermità. Feta amb reble arrebossat i emblanquinat i amb carreus ben escairats als angles, ha viscut dues èpoques de construcció: la gòtica que es correspon amb la part més antiga de la nau que està coberta amb voltes de creueria, que té una porta adovellada, contraforts exteriors i coberta a dos vessants; i la barroca, que implicà una ampliació del creuer i una cúpula peraltada sobre tambor d'aquest estil, alhora que se li afegeix una petita espadanya al cim de la façana, amb una campana datada el 1726; l'òcul que hi ha sobre la porta pot ser d'aquesta segona etapa. La cúpula és de teules envernissades amb diferents color, renovada el 1984. A l'interior, hi penja un àngel de talla d'estil, també, barroc.

A l'interior hi ha un altar major que és còpia exacta del cremat el 1936, obra de Vicent Benet. El 1974, fou remodelat i les actuals pintures són del pintor i escultor Àngel Acosta de Tortosa, i els altars laterals són de Daniel Chillida, de Cervera del Mestre (post guerra civil). També hi ha una sala annexa on es conserven un gran nombre d'exvots, entre els quals hi havia uns retaulons pintats de caràcter naïf que han desaparegut en gran part. La porta és formada per plafons o cassetons quadrats i poligonals, de fusta. Situada inicialment a la porta de pas de la cuina al pis, i recentment instal·lada a la porta d'accés a la sala on es conserven els mosaics.
La pica beneitera és feta de marbre rosa, consta de vas i suport. El vas és circular i exempt està decorat exteriorment per estries en la meitat inferior i per una motllura convexa i una altra de còncava en la part superior. El suport és una columna que formant un colze s'encasta a la paret. Presenta dues motllures convexes en la part superior. Dins el cambril de l'altar major hi ha la Imatge de la Mare de Déu del Remei, còpia de la que hi havia abans, d'estil clàssic. Desaparegué a la Guerra Civil i l'any 1939 se'n féu una còpia. A la sagristia es conserven les restes del Retaule de la Sagrada Família, renaixentista del segle XVI-XVII.

Muntanyes de Catalunya (Puig de Sant Miquel)

És una muntanya de 733 metres de la Serra de Rubió, que es troba al municipi de Rubió, a la comarca de l'Anoia. Baixant per la cara sud-oest s'erigeix l'església de Sant Pere d'Ardesa que estava en un estat complet de semi-ruïnes, fins que l'ermita va ser restaurada per l'Ajuntament del municipi i actualment, presenta bon estat de conservació. Se suposa que entre el cim i l'església es va erigir el Castell d'Ardesa que presidia el terme municipal, actualment desaparegut, de Sant Pere d'Ardesa. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 275114001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC 

Muntanyes de Catalunya (Turó de les Clivelleres)

És una muntanya de 744 metres que es troba al municipi de Mediona, a la comarca de l'Alt Penedès. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 276122001).

Muntanyes de Catalunya (Molacima)

O Mola-cima és un punt elevat del massís del Montsià (comarca del Montsià). La seua alçada és de 748 metres i està situat al límit entre Alcanar i Ulldecona. Amb el seu perfil triangular, la Mola cima sembla el cim més alt quan hom veu la serra del Montsià des d'Ulldecona i els voltants.

Muntanyes de Catalunya (Puig de les Torres)

És una muntanya de 750 metres que es troba al municipi de Torrelles de Foix, a la comarca de l'Alt Penedès.

Llacs de Catalunya (Estany del Cortalet)

És una zona humida localitzada al municipi de Castelló d'Empúries d'unes 146 hectàrees de superfície. Consta del mateix estany del Cortalet i d'una parcel·la addicional localitzada al nord, anomenada Les Mollerusses, formada per unes closes i també gestionada com a zona humida, amb làmina d'aigua durant la major part de l'any.
L'Estany del Cortalet és una gran bassa artificial dissenyada i construïda en uns antics prats adjacents al Centre d'Informació del Parc Natural. La seva finalitat principal és facilitar l’observació dels ocells a bona part dels visitants del Parc, essent el seu interès ecològic bàsicament ornitològic.

La comunitat més abundant a l’espai és el canyissar. S'hi detecta també als marges de l'estany algun hàbitat d'interès comunitari com els prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi) (codi 1410), els prats de dall de terra baixa (Arrhenatherion) (codi 6510) i les comunitats de Salicornia i altres plantes anuals, colonitzadoresde sòls argilosos o arenosos salins (codi 1310).
La gestió de la làmina d'aigua es realitza a partir de la inundació forçada a través de conduccions d'aigua. Part de l'aigua que omple l'estany prové de l'EDAR d'Empuriabrava, després d'estabilitzar-se a l'estany Europa. L'espai, que recull la major part dels visitants del Parc natural, es troba equipat per a la freqüentació turística que rep. Presenta diversos itineraris, rètols i aguaits així com, tot i trobar-se fora dels límits de la zona humida, un centre d'informació del Parc
L’espai forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i s'inclou també dins l’espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000 ES0000019 "Aiguamolls de l’Empordà". A més presenta una quarta figura de protecció, la Reserva Natural Integral de "Les Llaunes"

Llacs de Catalunya (Closes de la Gallinera)

Formen part de l'aiguabarreig de la Muga, el Manol i el rec Sirvent, actualment inclòs a la conca del Fluvià. Es tracta d'un espai constituït per prats, pastures, cultius extensius i arrossars, situat al terme municipal de Castelló d'Empúries. Ocupa una superfície de 91,18 Ha.

La vegetació d'aquest espai és formada per prats de dall, salicornars, canyissars i poblaments de jonques (Scirpus spp.), d'aigües salabroses, així com per arrossars i altres conreus herbacis. Hi són presents els hàbitats d'interès comunitari 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) i 1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae). Pel que fa a la fauna, es tracta d'un espai d'interès per la seva diversitat en lepidòpters i sobretot per l'avifauna, ja que els arrossars constitueixen una zona d'hivernada i punt d'aturada migratòria per a nombroses aus aquàtiques

Caldria modificar la xarxa de drenatge d'aquest espai, afavorint la recuperació i funcionalitat de les closes i la reaparició d'alguns dels antics aiguamolls dessecats. Les Closes de la Gallinera es troben dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i estan protegits també com a Espai d'Interès Natural "Aiguamolls de l'Alt Empordà" i com a espai de la Xarxa Natura 2000 ES0000019 "Aiguamolls de l'Alt Empordà".