Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Feliu de Cadins)

És un antic monestir de l'orde del Cister femení als afores de Cabanes (Alt Empordà). L'església del monestir està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església és de notables dimensions, amb una llargada total de 42,5 metres, mentre que l'amplada de la nau és de 10 metres i la llargada del creuer és de 21,5 metres. Té planta de creu llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l'absis presenten volta de creueria.

La porta d'accés principal està localitzada al mur de migdia, adossada al costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues motllures que recorren l'intradós. La resta del parament presenta cinc contraforts adossats amb petites finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, entremig. Aquests contraforts es repeteixen al parament de tramuntana. El mur de ponent presenta un allargat finestral d'arc de mig punt adovellat, amb una motllura semicircular amb impostes que recorre la seva part superior. Actualment l'obertura està tapiada. Tant l'absis com els braços del creuer presenten contraforts reforçant les cantonades i estretes finestres allargades d'arc apuntat i doble biaix. En tot l'edifici només hi ha dues obertures circulars a manera de rosetons, decorades amb una flor central. Una està ubicada a l'extrem superior de la nau i l'altra forma part de la banda sud del creuer. Aquesta última part de la construcció presenta tres cossos adossats amb posterioritat, amb les cobertes de dues vessants. La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades perfectament regulars.

A l'extrem de llevant de l'absis hi ha un altre edifici rectangular adossat. És probable que aquestes estructures formin part del mas Sant Feliu, ja que responen a magatzems i espais destinats a ús agrícola. De fet, el mateix temple també ho està.
El conjunt és la mostra més notable d'arquitectura cistercenca de la comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Joan de Bossols)

O de Baussols o de Mussols, és una capella i antic santuari dalt d'una penya al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local. És al nord-oest del nucli urbà d'Albanyà, al bell mig de les serres de Mussols i Corsavell, a la banda de llevant del puig de Mussols, en un terraplè escarpat. La imatge gòtica de la Mare de Déu de la Paloma, que es portà a Lliurona, és originària d'aquí. Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la comarca de la Garrotxa.
Església d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que a l'absis és de quart d'esfera. Aquest espai s'obre a la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Les dues voltes recolzen damunt d'una cornisa motllurada que ressegueix els murs laterals de la nau i la conca absidal. La il·luminació del temple es fa mitjançant dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt, una situada a l'absis i l'altra al mur de migdia de la nau. En els paraments interiors, damunt del revestiment arrebossat, hi ha restes de pintures murals de color vermell. El paviment interior és la mateixa roca de la zona, adaptada per a circular-hi. L'accés principal es fa per ponent mitjançant un portal de mig punt adovellat que ha perdut bona part de les dovelles originals. Una motllura a manera de guardapols recorre la part superior de l'obertura. Damunt seu hi ha una finestra rectangular a manera d'espitllera i la façana està rematada per un campanar de cadireta d'una sola obertura del que es conserven les dues pilastres.

La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar de mida mitjana, lligada amb morter i amb carreus desbastats a les cantonades. Adossat a la façana de migdia hi ha les restes d'una gran edificació rectangular dividida en dues estances, que estava comunicada amb l'interior del temple

Muntanyes de Catalunya (Còpia de Palomes)

És la muntanya més alta de la serra de Rubió amb una altitud de 837,0 metres. Està situada entre els municipis de Rubió i Òdena, a la comarca de l'Anoia. És la divuitena muntanya més alta de l'Anoia, superada pels cims de Montserrat. El cim de la muntanya és fàcilment accessible, sobretot pel seu vessant nord.

El cim de la muntanya és un mirador des del qual es pot veure d'un cantó la Serralada Prelitoral al Montseny, amb la muntanya de Montserrat enmig, i del Montsec al Canigó de l'altre, passant per l'Aneto, el Pedró dels Quatre Batlles, la serra del Cadí, el Pedraforca o el Puigmal. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 275113001).
Al vessant nord de la muntanya hi ha la masia de Cal Palomes, i també és un dels punts de naixement de la riera de Maçana, afluent del riu Cardener. El lloc més proper on dormir és el refugi del Mas del Tronc, situat a una hora a peu de la muntanya.

Muntanyes de Catalunya (Turó de la Creu de Gurb)

O la Creu de Gurb és una muntanya de 842 metres que es troba al municipi de Gurb, a la comarca d'Osona.
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC

Llacs de Catalunya (La Ricarda)

És una llacuna que al terme municipal del Prat de Llobregat, en una finca particular on, de moment, l'accés encara no és permès. La zona humida "Estany de la Ricarda-Estany de la Magarola" està formada per dues llacunes litorals, que juntament amb la llacuna del Remolar, formaven unes de les antigues desembocadures del riu Llobregat. L'estany de la Ricarda té una superfície d'unes 29 Ha mentre que l'Estany de la Magarola ocupa unes 3,2 Ha

L'estany de la Ricarda té forma allargassada, amb braços laterals que li donen forma de creu. Les seves mesures aproximades són: 800 m de longitud;100 m d'amplada màxima i 4 m a la part més fonda. A la part més interior hi ha un embarcador que, abans, permetia desplaçar-se en barca des del mar fins a la torre de la Ricarda.

Aquest espai presenta una elevada diversitat de comunitats vegetals: jonqueres, herbassars junciformes, prats humits, salicornars, canyissars, vegetació de duna i rereduna, etc. Sota les aigües hi creixen herbeis de Ruppia maritima i Potamogeton pectinatus, que es distribueixen en funció del gradient de salinitat.
L’estany de la Magarola és una llacuna especialment representativa de les zones humides salabroses amb vegetació halòfila, ja que la proximitat al mar n'accentua la salinitat de les aigües i del sòl.

Al voltant de l'estany hi ha canyissars, i una mica més separats hi ha pins, que formen part de la pineda litoral plantada, a finals del segle passat, per aturar les dunes.
Pel que fa a la flora, en aquest espai es localitzen, per exemple, espècies protegides en aquest espai del PEIN, com la trencadella (Kosteletzkya pentacarpos) o la gramínia Spartina juncea.

Llacs de Catalunya (Estany de la Murtra)

És una antiga llacuna, que té actualment l'aspecte d'una riera canalitzada entre conreus. Es tracta d’una de les zones humides del Delta del Llobregat més castigades, tant per la proximitat i efectes de diverses infraestructures com per l'alteració dels fluxos hídrics. Diverses comportes en regulen el nivell d’aigua i l’aïllen del mar. A més, constitueix la via de desguàs dels canals de reg de Viladecans i Gavà, ús aquest que ja s’esmenta en documents de l’edat mitjana.

La vegetació de l'espai es redueix a una estreta franja de canyars, degut a l'expansió dels conreus. Pel que fa a la fauna, a l’estany de la Murtra s’hi han citat espècies com el blauet (Alcedo atthis), el martinet menut (Ixobrychus minutus), el morell de cap roig (Aythya ferina), etc.

Aquesta zona humida té una superfície d’unes 22 hectàrees. Al límit sud de l'espai transcorre la C-31 (autovia de Castelldefels) i al seu extrem SE es troba l’Estació depuradora d’aigües residuals de les poblacions de Gavà i Viladecans, així com diverses indústries. La qualitat de l’aigua es veu afectada molt negativament pels abocaments de l'EDAR de Gavà i Viladecans, fins a tal punt que el tram final de l'espai té l'aspecte d'una claveguera a l'aire lliure. El potencial ecològic de l’espai també es veu alterat per les infraestructures de l'entorn (soroll, efecte barrera, etc.) i pels abocaments d'aigües d'ús agrícola i industrial.
L’espai va ser objecte d’algunes millores ambientals fa anys per part del Museu de Gavà, l'Ajuntament de Gavà i el Departament de Medi Ambient.
Aquesta zona humida està inclosa dins l'espai del PEIN "Delta del Llobregat" i dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES0000146 "Delta del Llobregat".