jueves, 12 de septiembre de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Pals)

És una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església gòtica d'una nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements del temple anterior, romànic.
És coberta enterament amb volta de creueria, a la nau dividida en tres crugies per arcs torals apuntats; hi ha un cor, també amb volta de creueria, i capelles laterals gòtiques més tardanes. Les claus de volta i les impostes són esculpides. A l'absis hi ha tres grans finestrals gòtics. Al frontis hi ha una rosassa amb decoració calada, gòtica, però la portada és d'època posterior, barroca popular: frontó corbat, pinacles amb boles ornamentals i fornícula amb una imatge de pedra del patró, amb abillament papal, de caràcter molt popular.
El campanar, quadrat i amb arcades de mig punt, sobre l'angle nord-oest de l'edifici i un terrabastall alçat sobre la volta són afegitons tardans. El ràfec de la teulada presenta decoració pintada. L'església és construïda amb carreus ben escairats, de gres


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Palau-sator)

És una església romànica situada al municipi de Palau-sator, al Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Està situada fora de l'antic nucli fortificat de la població, a la banda de migdia. És un edifici d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular. La façana principal està situada a ponent; s'hi obre una porta d'accés, amb dos arcs de mig punt, sense llinda ni timpà. Al centre d'aquesta façana hi ha una petita obertura d'arc de mig punt, de doble esqueixada. La nau es cobreix amb volta apuntada.
El temple conserva vestigis de la seva fortificació; a la banda de migdia hi ha un mur sobrepujat amb espitlleres. L'edifici va ser bastit al final del període romànic, al tombant dels segles XII i XIII. D'època posterior són les capelles laterals, el cor i les sagristies (segles XVI-XVII). El temple va ser restaurat el 1943, segons consta a la placa que hi ha al costat de la porta d'accés.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Begur)

És una església del municipi de Begur (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És l'església parroquial de Begur. Al temple del s.XVI, tardo-gòtic amb elements renaixentistes hi correspon la nau principal amb capçalera poligonal i capelles laterals, que resten senceres al costat sud. La volta és de creueria, amb arcs apuntant i claus decorades amb sants esculpits en baix relleu. Al frontis, la portalada posseeix un frontó amb esferes de pedra ornamentals i una petita fornícula. La torre campanar, inacabada, es dreça sobre l'angle nord-oest, de l'edifici; es rematà amb una espadanya. En el segle XVIII o el XIX s'afegí una altra nau al nord esbotzant les capelles laterals d'aquest costat.
El parament és de pedres sense treballar amb grans carreus angulars; l'interior ha estat encalcinat; el presbiteri és decorat amb pintures murals fetes a la postguerra. A a la part superior, i a tot volt del temple, hi ha un seguit d'obertures d'arc de mig punt que donen al terrabastall


Muntanyes de Catalunya (Turó de Montgat)

És un penya-segat de 40 m d'altitud en el municipi de Montgat (Maresme). Geogràficament, marca el límit entre les comarques del Maresme i el Barcelonès, tot i que el municipi s'estén a ambdues bandes entre el barri de les Mallorquines i el barri Antic.
S'han trobat restes del neolític, un assentament ibèric en el cim i una vil·la romana al peu del turó. Està molt transformat, amb la construcció del túnel del ferrocarril l'any 1848 i el pas de la carretera N-II que suposà seccionar-lo i atalussar-lo. Hi ha unes escales per pujar al cim del turó on hi ha un monòlit que commemora la fundació del Centre Excursionista de Catalunya que es va fer aquí l'any 1876. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC


Muntanyes de Catalunya (Muntanyeta)

És una turó de 77,6 metres que és al municipi de Bellcaire d'Empordà, a la comarca del Baix Empordà

Muntanyes de Catalunya (El Montori)

És un turó de 82,3 metres que es troba al terme municipal de Parlavà, entre les poblacions de Parlavà i Ultramort, a la comarca del Baix Empordà. Des del cim és possible tenir una panoràmica sobre tota la plana que s'estén fins a Torroella de Montgrí i el mar Mediterrani.

El cim és de fàcil accés. Sortint de Parlavà per la carretera de la Sala (GIV-6421) s'arriba al trencant de els Quatre Camins d'on parteix el camí de Parlavà a Ultramort, seguint per aquest camí s'arriba a la Rampa com popularment es coneix el camí que puja fins a dalt del turó, que va ésser asfaltat durant la construcció del dipòsit d'aigua que es troba a dalt. Des del dipòsit se segueix en direcció sud, passant per l'arbre solitari fins a arribar a una petita elevació del terreny on podem trobar-hi el vèrtex geodèsic (referència 310095001) que indica el punt més alt del turó.


Llacs de Catalunya (Estany Tort de Colieto)

És un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac, d'origen glacial, està situat a 2.369 metres d'altitud, a l'est del Bony dels Estanyets de Colieto, per sota del Pòrt de Colomèrs. Receptor del drenatge dels Estanys de Colieto per l'oest, drene cap al sud.
Coincideix amb la que porta al Pòrt de Colomèrs des del Refugi Joan Ventosa i Calvell: passant per el Bassot de Colieto i l'Estany Gran de Colieto, abandonant el tàlveg de la vall al sud del Bony dels Estanyets de Colieto per seguint direcció est.


Llacs de Catalunya (Estany de la Roca)

És un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El nom l'hi ve de la roca que sobresurt al mig de l'estany.
El llac, d'origen glacial, està situat a 2.397 metres d'altitud, en el sector meridional de la Vall de Colieto, a peus del Coll de Comalesbienes, els Crestells de Colieto, el Coll de Colieto i el Pic de Contraix, que el rodegen pel sud. Drena cap a l'Estany Gran de Colieto (N).
La ruta surt des del Refugi Joan Ventosa i Calvell, passa per el Bassot de Colieto i l'Estany Gran de Colieto, abandona el tàlveg de la vall a mig camí del Collet de Contraix, on agafa direcció sud-oest primer i sud finalment.


Llacs de Catalunya (Estanyet de l'Obaga)

És un petit llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac, d'origen glacial, està situat a 2.349 metres d'altitud, en l'entrada de la Vall de Colieto, en l'Obaga d'Estany Negre. Recull les aigües del vessant oriental dels Pics de Comalespada i drena cap a l’Estany Negre.
La ruta surt del Refugi Joan Ventosa i Calvell. Baixa a l’Estany Negre, on cal anar a buscar el seu extrem oriental per travessar el riu que prové del Bassot de Colieto. Finalment cal remuntar el barranc que, direcció sud-est, baixa des de l'estanyet.


Llacs de Catalunya (Estany Gran de Colieto)

L'Estany Gran de Colieto és un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac està situat a 2.186 metres d'altitud, a la part baixa de la Vall de Colieto. Rep les aigües de la part sud i sud-est de la vall i drena cap a l'Estany de Colieto (NO). La Pleta de Colieto el rodeja pel nord i per l'est
Per la seva situació, totes les rutes que s'endinsen a la Vall de Colieto passen per la seva riba dreta