Esglésies gòtiques de Catalunya (Ermita del Coll de l'Alba)

És una església de Tortosa (Baix Ebre) protegida com a bé cultural d'interès local. L'ermita pren el nom del coll on es troba, a uns 10 km de Tortosa per l'antic camí des d'aquesta ciutat a Tarragona. El tram immediat a Tortosa és conegut com a carretera Simpàtica.
Consta d'església i hostatgeria, encara que actualment no hi viuen ermitans. En tots els sectors l'estructura de l'edifici és medieval, amb nombroses modificacions posteriors. Es troben adossades i conformen un perímetre, en principi tendent al quadrat, però posteriorment alterat per haver adossat un porxo a la façana de l'església. L'exterior medieval té encara caràcter de fortificació, amb murs gruixuts d'escasses obertures, en forma d'espitllera, especialment en el sector del presbiteri i contigu a l'hostatgeria.

L'església és de planta rectangular, amb una nau de volta de mig punt i absis també quadrat amb volta gallonada sobre trompes. Les mènsules que sostenen els arcs segueixen model gòtic. En el sector contigu al presbiteri s'obren dues capelles a la nau, determinades per un arc de triomf de tipus barroc. Al tram dels peus hi havia un cor, ara tombat per refer-lo. A l'exterior, l'església s'obre mitjançant un porxo gòtic de cinc arcs apuntats sobre esveltes columnes de capitell prismàtic. Posteriorment s'hi va afegir un altre porxo al davant, determinat per un gran arc escarser. La sagristia es veu refeta d'època barroca; resta força malmesa la fornícula amb emmarcament decoratiu de guixeria.
L'hostatgeria, a la banda nord, manté a l'exterior l'aparença de fortificació en l'extrem posterior: sembla la base d'una torre, ara escapçada. La banda davantera i l'interior han estat força alterats modernament. Són interessants les decoracions dels permòdols del porxo, realitzades amb pintura, bastant esborrades

Esglésies gòtiques de Catalunya (Catedral de Tortosa)

És un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre. L'actual edifici és gòtic de l'any 1347 i va ser edificat sobre un anterior romànic; fou consagrat per primera vegada el 1441 i les fases de construcció continuaren fins a arribar a la façana barroca, iniciada a la dècada de 1620 i deixada sense cabadar el 1757. Les excavacions arqueològiques, han fet palès que aproximadament en aquest mateix lloc hi havia hagut el fòrum romà.
Aquesta catedral ostenta el títol de Basílica i el 1931 va ser declarada, juntament amb el Palau Episcopal, Bé Cultural d'Interès Nacional. Des del 26 d'agost del 2015 cap construcció amaga ja l'imponent edifici que també té un altre excel·lent punt de visió des del Castell de la Suda.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Antiga Església de Sant Antoni)

És una obra amb elements gòtics i neoclàssics de Tortosa inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici en runes que conserva només la part inferior dels murs, havent desaparegut les cobertes i distribució interior. És un edifici entre mitgeres. L'únic sector que conserva encara l'estructura és el nivell de planta de la façana, separada de la part superior, mig enrunada, per una senzilla motllura horitzontal de quart de bossell. Realitzada totalment amb carreus de pedra, queda centrada per una portalada adovellada de mig punt. A sobre la dovella central, dins un cercle, hi ha un bust de Sant Antoni amb un ocell en relleu, possiblement del segle XIV-XV. A l'extrem Nord hi ha una porta petita allindada, i a sobre una finestra rectangular que conserva les portelles de fusta, amb un senzill treball de talla. A partir de la cornisa, l'obra és de maçoneria arrebossada

Muntanyes de Catalunya (Puig de les Cogullades)

És una muntanya de 209,8 metres que és al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Torre Moratxa)

És una antiga atalaia declarada bé cultural d'interès nacional al cim del turó de la Torre Moratxa. Les restes d'una torre, d'una habitació en part excavada a la roca amb un paviment d’opus testaceum i d'altres parets. La torre té una alçada d'uns 4 metres i a l'interior conserva una cúpula a la part inferior. El permanent és de pedres toscament desbastades. Aquesta torre, datada cap al final de l'època medieval, sembla feta amb posterioritat a les altres parets restants, les quals podrien correspondre a l'antic castell de Rocamaura.
En el testament del comte Ponç I d'Empúries, de l'any 1078, és esmentat el castell de Roca Maura, ja que el comte el deixava als seus fills Hug i Berenguer. Per un document del finals del segle XI o principis del XII, conservat al Cartulari de Carlemany, se sap que el castell depenia dels senyors de Torroella, que possiblement el tenien com a feu pels comtes d'Empúries.

Muntanyes de Catalunya (Quermany Gros)

És una muntanya de 227 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. La muntanya del Quermany, amb els seus dos cims, al Quermany Gros i el Quermany Petit, és un dels darrers contraforts del massís de Begur.
Al seu voltant hi havia mines d'on s'extreien argiles especials que eren emprades a la indústria de la ceràmica de la Bisbal d'Empordà. Es van tancar a la dècada de 1950.

Llacs de Catalunya (Estany de Monestero)

És un llac que es troba a 2.174 m d'altitud, al municipi d'Espot a la comarca del Pallars Sobirà. És dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
L’estany de Monestero és el més conegut dels estanys de Monestero. Està situat a la vall de Monestero, a la comarca del Pallars Sobirà, amb límit a l’Alta Ribagorça, entre els pics de Monestero i els de Peguera.

Llacs de Catalunya (Estany Gran d'Amitges)

És un estany pirinenc del terme municipal d'Espot, al Pallars Sobirà, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L'estany inclou una petita presa que forma el pantà dels Llacs d'Espot.

Està situat entre la cresta de Bassiero, les Agulles d'Amitges i el refugi d'Amitges, a 2.363 m d'altitud i té una superfície de 6,63 ha, a uns 15 m de desnivell més avall dels estanys dels Barbs i de la Munyidera, que desguassen en ell.

Llacs de Catalunya (Estany Negre de Peguera)

Llac Negre o embassament Negre és un llac dins el municipi d'Espot al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac, d'origen glacial, es troba a 2 337 m d'altitud. Es elevat per la presa que facilita l'embassament útil de 12 hm3. Drena cap a l’estany immediat de Tort de Peguera. Amb 70 m es el mes profund del parc.

De forma circular, l'estany es arraconat al capdamunt de la seva coma, entre el Tuc de Saburó (O), el Pic de la Mainera (S-O), el Pic de Sudorn (E) i el serrat que el separa de l’estany Tort de Peguera (N). Per les ribes de l' Estany Negre de Peguera passa el GR 11 coincidint amb l'etapa de la travessa Carros de Foc que arriba al refugi Josep Maria Blanc.