Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Antolí de Monistrol de Montserrat)

És una església gòtica de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Construcció religiosa formada per una capella d'una sola nau coberta originalment amb volta de canó apuntada (avui està totalment ensorrada, i rematada per un presbiteri rectangular a llevant. La façana s'obre a ponent i presenta una porta amb arc de mig punt adovellat rematat per una cornisa i amb una finestra d'arc de mig punt monolítica. La façana està coronada per un campanar d'espadanya

Esglésies gòtiques de Catalunya (Residència dels Jesuïtes de Sant Pau de Manresa)

És una església del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local. És una capella d'una nau, de petites dimensions, molt reformada. Coberta amb dues voltes de creueria, amb claus esculpides. Absis nervat, de forma poligonal a l'interior que no es manifesta a l'exterior. Els nervis de la volta arrenquen de mènsules esculpides amb figures humanes i d'àngels. Altar barroc, daurat. A l'exterior no presenta cap element d'interès. Senzill portal i campanar de cadireta, que donen a la façana Nord. Murs arrebossats i pintats.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Ramon Nonat)

És l'església parroquial de la Coromina de la vila de Cardona (Bages) inclòs com a monument a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És Té la façana orientada a tramuntana i sense absis. L'església té una sola nau amb una nau lateral a ponent producte d'una ampliació posterior. A banda i banda del presbiteri s'obren dues capelles i el campanar al costat de la façana principal. Aquesta església ha sofert diverses modificacions que han alterat la seva estructura primitiva.

Muntanyes de Catalunya (La Talaia)

És una muntanya de 269 metres que es troba al massís del Garraf, entre els municipis de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Muntanyes de Catalunya (Fita dels Tres Termes)

És una muntanya de 277 metres que es troba al massís del Garraf, entre els municipis de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Muntanyes de Catalunya (La Fita Alta)

És una muntanya de 286 metres situada entre els municipis de Sidamon i Torregrossa al Pla d'Urgell.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 257115001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Llacs de Catalunya (Estany de Saburó)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.540 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada bàsicament pels vessants del sud-oest del Tuc de Saburó, prop del límit del terme de la Torre de Cabdella amb el de Sort, del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme de Llessui.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües dels mateixos vessants del Tuc de Saburó i d'un grup de vuit estanys més petits (dos d'una mica més grossos), anomenats Estany Petit de Saburó, el de més avall, i Estanys de Saburó d'Amunt, els de superior alçada.
Té dues preses al costat sud-oest que fan augmentar la capacitat de la seva conca original. Les seves aigües davallen cap a l'Estany de Mar.

Llacs de Catalunya (Estany de Ribanegra)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.379 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada al nord pel Forat Negre de Mussoles i d'altres serres i turons entre Mussoles i el Serrat de la Mina. Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües de l'Estany de Dalt, i les aboca a l'Estany de Francí. És un dels estanys que disposa de presa per tal d'ampliar la capacitat de la seva conca natural.

Llacs de Catalunya (Estany de Reguera)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.430 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada a ponent per la Cresta de Reguera, i a llevant, per l'extrem nord de la Serra Tancada. Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les seves aigües de la muntanya, dels Estanyets Amagats, situats al nord-oest, i dos estanyets més situats a l'oest. així com de l'Estany Grenui, situat al seu sud-est. Les seves aigües davallen cap a l'Estany Salado, a través del Saladino. Disposa d'una presa força grossa per tal d'ampliar la capacitat de la seva conca natural.