Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Pere d'Alp)

És una església d'Alp inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici força transformat, tot i que conserva els fonaments i part dels murs d'una construcció alt-medieval. L'estructura originària correspon a un edifici de planta basilical amb tres naus, de la qual es va suprimir la capçalera i es va substituir pel presbiteri actual, es va sobrealçar la nau central i es van obrir els murs laterals per a construir diverses capelles.
La nau central no conserva la coberta original (volta de canó sostinguda per arcs torals), sinó una volta de llunetes. Les naus laterals són cobertes amb volta de canó de quart de cercle, reforçades per arcs torals semicirculars. L'aparell és de carreus irregulars, disposats en filades uniformes.

La porta d'accés, originàriament oberta al mur sud, es troba al mur de ponent. Tot i que exteriorment és molt transformada, també es correspon amb l'obra original i, de fet, és l'única obertura primitiva que conserva l'edifici. És d'arc de mig punt adovellat i amb dues arquivoltes disposades en degradació. Més amunt hi ha un òcul i sobre la línia de la cornisa s'alça un campanar de poca alçada, sobrealçat per una base de maó. Compta amb arcuacions de mig punt que allotgen les campanes i una coberta piramidal sobre cornisa de ràfec ample i motllurat.
L'edifici no conserva cap tipus d'ornamentació, però les seves condicions constructives i estructurals permeten considerar-lo com una obra plenament adscrita a les fórmules de l'arquitectura romànica inicial. De fet, degué constituir una de les obres més ambicioses de les construïdes a la Cerdanya durant el segle XI

Exteriorment, els laterals de la nau conserven diversos contraforts, fets de maçoneria com molts dels trams del murs laterals. Es conserven diverses finestres d'arc de mig punt, tot i que resten tapiades. La coberta de la nau és a dues vessants, recoberta de pissarra, i la del campanar és també de pissarra.
A l'interior, ran de l'arc presbiterial, es conserva un fragment de pintura mural on s'hi representa la imatge de sant Cristòfor (només en resta el bust) quan travessa el riu amb Jesús damunt les seves espatlles. Jesús Nen porta nimbe, beneeix amb la mà dreta mentre que l'esquerra la té recolzada sobre el cap del sant. Aquest sosté amb la mà dreta el bastó florit i amb l'esquerra aguanta al Nen. Ambdós són protegits per un arc apuntat i trilobat, tot definint un espai decorat amb estrelles. Per damunt de l'arc hi ha diversos escuts. Tota l'escena devia fer una alçada considerable (més de 2 m), com és habitual en les representacions iconogràfiques d'aquest sant

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Miquel de Sansor)

És una església de Prats i Sansor (Cerdanya) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església totalment abandonada, amb la teulada ensorrada. Té una sola nau amb dues capelles laterals de mig punt. La volta era de canó. La portalada, de mig punt, la formen uns blocs de considerable mida. Damunt de la porta s'aixeca el petit campanar en espadanya. L'absis és semicircular. La sagristia, al costat dret de l'altar, es troba igualment en molt mal estat. Tot el conjunt és deplorable

 

Cineastes Catalans (Jaume Collet-Serra)

Sant Iscle de Vallalta (Barcelona), 23 de març de 1974. És un director de cinema i productor català-estatunidenc. Als 18 anys es va establir a Hollywood per tal de ser cineasta. Collet-Serra va començar estudiant cinema en una escola de cinema a Los Angeles i aviat va tenir les seves primeres experiències com a muntador. Després va enregistrar els seus primers videoclips musicals i anuncis comercials. Va passar diversos anys treballant en comercials amb actors, actrius i cantants de dilatada carrera, com ara Brad Pitt, Britney Spears o Enrique Iglesias.

Joel Silver el va remarcar el 2004 i amb la Warner Bros va dirigir La casa de cera; el rodatge va tenir lloc a Brisbane (Austràlia) el 2004 i la pel·lícula es va estrenar als Estats Units el 6 de maig de 2005 amb gran èxit (arribà a ser segona a la taquilla nord-americana) i amb polèmica afegida a causa de l'actuació de la famosa milionària Paris Hilton.
Durant la temporada 2005-2006 Jaume Collet-Serra va acceptar el projecte de The Walt Disney Company i Adidas per a realitzar la segona part de la trilogia Goal, que va ser rodada entre Londres i Madrid.
A l'hivern de 2007, Collet-Serra va treballar a Canadà en la seva última pel·lícula, L'òrfena, produïda per Joel Silver, i, entre d'altres, també per Leonardo di Caprio, ja que tots dos ja van treballar plegats en l'òpera prima de Collet-Serra, La casa de cera. Es va estrenar a Catalunya el 16 d'octubre de 2009.

El 2011 estrena el seu quart film, un thriller anomenat Sense identitat. Amb aquest assoleix bones crítiques i esdevé una reeixida comercial que ja en la primera setmana arriba al número 1 de la taquilla americana, esdevenint d'aquesta manera el primer director català a arribar-hi. El 2017 es confirmà que seria el director de Suicide Squad 2. encara que al final va passar a mans del director James Gunn.

Cineastes Catalans (Mar Coll)

Barcelona, 1981. És una directora de cinema i guionista catalana. Va estudiar al Liceu Francès i sempre li ha interessat el cinema francès i ha mantingut un vincle amb França i amb la seva cultura.
Va estudiar a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya entre els anys 1999 i 2003. El 2004 va presentar el curt que havia fet a l'escola, La última polaroid, que va obtenir el premi a la millor direcció dintre de la categoria Nova Autoria patrocinada per la SGAE en el 38è Festival Internacional de Cinema de Catalunya l'any 2005.

La mort del seu avi i passar per tot el procés de resoldre els assumptes trivials relacionats amb la mort, la portà a escriure el guió de Tres dies amb la família per al projecte Opera Prima de l'ESCAC. L'escola el va seleccionar perquè Escándalo Films produís la que seria finalment la seva primera pel·lícula comercial. Després d'arrasar en l'edició del 2010 dels premis Gaudí per aquest film, la jove directora va guanyar el premi Goya a la millor directora novella. El mateix 2010 va participar com a membre del jurat, juntament amb Isabel Coixet i d'altres persones, en el festival en línia de sèries web de Nikodemo.tv.

Cineastes Catalans (Juli Coll i Claramunt)

Camprodon (Girona), 7 d'abril de 1919 - Madrid, 17 de gener 1993. Més conegut com a Julio Coll va ser un director, guionista, productor cinematogràfica català. Julio Coll fou un home polivalent pel que fa al món laboral. Treballà de professor mercantil, va fer crítica i guió de teatre, crítica musical, desenvolupà la tasca d'auxiliar d'equips quirúrgics. Durant la guerra Civil Espanyola. Un cop acabada, va dedicar-se durant dos anys a dirigir l'Escola d'Aprenents a Parcs i Tallers d'Automobilisme. El seu interès per la psicologia el portà a crear un dels primers gabinets psicotècnics a l'estat espanyol. Els seus primers passos en el món del cinema arribaren en forma de guions cinematogràfics. Coll va escriure’n més d'una cinquantena. Amb Antonio Isasi va rodar diferents curtmetratges i, l'any 1955, va debutar en el llargmetratge Nunca es demasiado tarde. El 1958 va crear la productora Juro Films, que li va servir per finançar-se les seves pel·lícules. També treballà per a televisió, on va dirigir sèries i programes. L'any 1968 entrà a l'Escola Oficial de Cinema, on va ser nomenat subdirector i va exercir de professor. Va dirigir per últim cop l'any 1970 a La Araucana. Coll va morir a Madrid l'any 1993. L'any 2010 va rebre pòstumament el premi honorífic Maria del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

Cineastes Catalans (Judith Colell i Pallarès)

Barcelona, 14 de juliol de 1968. És una directora, guionista i productora de cinema catalana. És presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català. Va llicenciar-se en Història de l'Art a la Universitat de Barcelona i posteriorment la Universitat de Nova York va atorgar-li el Certificate in Film. Va començar a treballar com a ajudant de direcció a la pel·lícula Ratita, ratita (1990), de Francesc Bellmunt, i posteriorment a Los papeles de Aspern (1991), de Jordi Cadena i Los mares del Sur (1992), de Manuel Esteban.

El 1991 debutà com a directora i guionista en el curtmetratge Clara Foc. L'any 1996 el seu curtmetratge Escrit a la pell va estar nominat al Premi Goya com a millor curtmetratge de ficció. El 1996 participà en la pel·lícula col·lectiva El domini dels sentits, en què cada episodi està basat en un dels cinc sentits; Colell dirigí i fou coautora de l'episodi «La vista». Ja en solitari, dirigí Dones (2000), el seu primer llargmetratge, basat en el llibre del mateix títol de Isabel-Clara Simó. El 2004 va fer la seva incursió en el món del teatre, quan va dirigir l'obra Amor matern, un text d'August Strindberg que va ser interpretat al Brossa Espai Escènic per Imma Colomer, Marina Gatell, Maria Ribera i Mercè Managuerra. El 2006 va dirigir 53 dies d'hivern. El 2010 va codirigir amb Jordi Cadena la pel·lícula Elisa K, basada en la novel·la Elisa Kiseljak de Lolita Bosch. Aquest film va obtenir el Premi Especial del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià de 2010 i el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya. Entre 2011 i 2015 va ser vicepresidenta de l'Acadèmia del Cinema Espanyol, dins l'equip del productor Enrique González Macho.
Ha treballat com a professora a la Universitat Pompeu Fabra, a la Universitat de Girona, al Taller de guionistes i a l'Institut Sant Ignasi de Sarrià. Des de 2017 és la directora del Grau de Comunicació audiovisual de la Universitat Ramon Llull, i des de juny de 2021 és presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català. La seva junta està formada per les directores Carla Simón, Sílvia Quer i Alba Cros, l'actor David Verdaguer, l'actriu Maria Molins, el distribuïdor Carlos R. Ríos, la muntadora Ana Pfaff, el guionista Eduard Sola i el productor Sergi Moreno.
El novembre de 2021, dins de la programació del Festival Temporada Alta, va estrenar 15 horas, que va ser un encàrrec de dues productores de la República Dominicana, per difondre la violència masclista en les classes benestants que es dona en aquell país. Abans de la seva estrena, 15 horas va rebre el premi SIGNIS en el Festival de Màlaga de 2021

Cineastes Catalans (Meritxell Colell Aparicio)

Barcelona, 1983. És una realitzadora de cinema catalana. Es va llicenciar en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Treballa com a editora i muntadora de llargmetratges. Va estudiar cinema a la Universidad del Cine a Buenos Aires. Des de 2007 ha fet documentals, sobretot per a la Fundació Joan Miró. Forma part del projecte d'educació cinematogràfica Cinema en Curs, projecte en què també participen Carla Simón, Jonás Trueba i Mercedes Álvarez. El 2018 va dirigir el seu primer llargmetratge, Con el viento (2018). Aquesta pel·lícula es presenta en competició a la Berlinale 2018 a la secció Fòrum. Meritxell Colell Aparicio forma part de la nova generació de cineastes espanyols.[cal citació] Ha estat seleccionada per Cinéfondation per presentar la seva pel·lícula a L'Atelier al Festival de Cannes. Con el viento ha rebut la menció especial de la crítica al D'A Film Festival.