lunes, 6 de agosto de 2018

Muntanyes Catalanes (Tuc del Bergús)

És una muntanya que es troba en límit dels termes municipals d'Espot (Pallars Sobirà) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en la provincia de Lleida.
El nom "pot provenir del ribagorçà i aranès bergàs, que designa un aprés, lloc destinat a munyir el bestiar".
El pic, de 2.843,8 metres, s'alça en el punt d'intersecció de les carenes que delimiten Colomers d'Espot (S), el Circ de Colomèrs (NO) i la Vall de Ratera (NE); amb el Portau de Colomèrs a l'oest-sud-oest, el Gran Tuc de Crabes a l'est i la Passada del Bergús al nord.

Diverses són les alternatives que ens porten al pletiu que, a l'est, s'estén entre el cim i el Gran Tuc de Crabes; punt des d'on fàcilment es guanya el pic.
- Per Colomers d'Espot: des del desguàs de l'Estany del Bergús, vorejant el llac per qualsevol de les seves ribes i remuntant cap al nord.
- Pel Circ de Colomèrs: guanyant el Portau de Colomèrs i, un cop a Colomers d'Espot, buscant enllaçar amb el tram final de la ruta anterior.
- Dues són les alternatives per la Vall de Ratera.
- Vorejant l'Estany del Port de Ratera pel sud i remuntant la collada que, direcció sud, ens porta a ponent del Gran Tuc de Crabes.
- Remuntant la Canal del Bergús, que al nord de l'Estany de les Obagues de Ratera, puja al Coll del Bergús


Literatura Catalana (Martí de Riquer i Morera)

Nacio en Barcelona, el 3 de mayo de 1914 - Fallece en Barcelona, el 17 de septiembre de 2013. Erudito y romanista especializado en literatura catalana medieval, trovadoresca y del Siglo de Oro español.
Licenciado en Filología y Letras por la Universitat de Barcelona, donde en 1942 empieza a ejercer la docencia, y doctor en Filología Románica por la Universidad de Madrid en 1945. En 1950 se convierte en el primer catedrático de Historia de las Literaturas Románicas y en 1965 es nombrado vicerrector. Después de impartir clases en la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1976), regresa a la Universitat de Barcelona, donde realiza clases hasta 1982. De 1987 a 1990 es profesor emérito de la Facultad de Filología.

Gran dinamizador de los estudios de literatura medieval, el número de sus publicaciones sobrepasa los trescientos títulos. Inicia sus investigaciones en el campo del humanismo y en el de la lírica cortesana, y pasa posteriormente al estudio de la lírica trovadoresca, la literatura del Siglo de Oro castellano, la novela caballeresca y las literaturas románica y artúrica. Parte de su obra se centra en los estudios monográficos y las numerosas ediciones de La Chanson de Roland, el Cantar de Mío Cid, el Tirant lo Blanc y el Quijote. Destacan, además, la traducción y las ediciones de clásicos catalanes, especialmente de Cerverí de Girona, Bernat Metge, Antoni Canals, Jordi de Sant Jordi y Andreu Febrer. También ha publicado varias antologías de literatura catalana, española y universal.

Miembro de muchas entidades culturales y científicas, como la Real Academia Española o la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Martí de Riquer ha recibido numerosos galardones tanto por su obra como por su trayectoria profesional. Entre ellos, destacan los premios Ramon Llull (1970), Medalla d'Or del Ayuntamiento de Barcelona (1983), Menéndez y Pelayo (1990), Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales (1997), Lletra d'Or (1999), Nacional de las Letras (2000) o Creu de Sant Jordi (1992).

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Ricard Ripoll i Villanueva)

Nacio en Sueca (Valencia), el 6 de noviembre de 1959. Es profesor de literatura en la Universitat Autónoma de Barcelona. Dirige el GRES (Grupo de Investigación sobre Escrituras Subversivas), organiza coloquios internacionales (sobre la escritura fragmentaria, 2001; sobre las estrategias de lo ilegible, 2003; sobre Lautréamont para el 2006). Ha escrito varios artículos sobre Lautréamont, Nerval, Nathalie Sarraute, San-Antonio, Martí i Pol ... Su obra se inscribe en una nueva textualidad nacida de algunas experiencias modernas de autoficción. Ha publicado las autoficciones poética Els encontres fortuïts (Viena, 2001) y La memòria dels mots (3i4, 2003) y la novela L’Espai dels Impossibles (March Editor, 2005) que se inscribe en la colección ‘Palimpsest’, donde también ha publicado la traducción de la obra completa de Isidore Ducasse, conde de Lautrémont (Els Cants de Maldoror, les Poesies, Cartes).

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Carme Ripoll Martínez)

Nacio en Barcelona, en noviembre de 1945. Licenciada en Ciencias de la Educación, con estudios de Marketing en la Kingston Business School de Londres. Tiene un diploma de profesora de francés y el título de Proficiency de inglés. Entre los años 1967 y 2000 vive en el extranjero: Francia, Kuwait, Argelia, Guatemala, Reino Unido y Libia. En 2001 regresa definitivamente a Barcelona.
Tras estudiar en la Escuela de Escritura del Ateneu Barcelonès, colabora en la recopilación colectivo de relatos A l'ombra del Decameró (2014) y publica la novela Jura'm que no ho diràs a ningú (2015). Con Temps de confitures (2017), es finalista del premio Autor Revelación de la Escuela de Escritura del Ateneu Barcelonès y la editorial Rosa dels Vients. En marzo 2016, Un feix de cartes, una colección de cuentos, es finalista del Premio de narración Joaquim Ruyra.

Es una de las fundadoras del Obrador d'històries, una asociación de difusión cultural sin ánimo de lucro, que imparte talleres de escritura, organiza un premio literario, edita novedades literarias y hace otras actividades relacionadas con la literatura, el teatro y el cine.

https://www.escriptors.cat/