Muntanyes de Catalunya (L'Espina)

És una muntanya de 1.181 metres que es troba entre els municipis de l'Alfara de Carles i Paüls al Baix Ebre, i l'Horta de Sant Joan a la Terra Alta. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 246150001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Rocallarga)

És una muntanya de 1.187 metres que es troba al municipi de Tavertet, a la comarca d'Osona en Barcelona.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 296096001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Sant Miquel de Solterra)

O Sant Miquel de les Formigues és una muntanya de 1.202 metres que es troba entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i d'Osor a la Selva. Al cim hi ha una creu de ferro amb tres formigues, que al·ludeixen a Sant Miquel de les Formigues, i les restes del castell de Solterra i de la capella de Sant Miquel de Solterra. La creu s'aixeca sobre les restes d'una torre circular del castell. També hi ha les restes d'un antic vèrtex geodèsic (referència 298100002).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Tossal de la Baltasana )

Es un turó que es troba a les muntanyes de Prades, a cavall entre la Conca de Barberà i el Baix Camp, entre Vimbodí i Poblet i Prades, a uns 2 km en línia recta d'aquesta darrera població. És vèrtex geodèsic (número 261129001) i, amb els seus 1.201,9 metres sobre el nivell del mar, és el punt més alt d'aquestes muntanyes. S'hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar.

Forma part de la cresta que parteix la conca de l'Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí. És també el cim més alt de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barberà. Al seu voltant hi ha l'única colònia de roure reboll (Quercus pyrenaica) de tot Catalunya. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Rius de Catalunya (Montsant)

Neix al terme d'Ulldemolins, de la confluència del riu de Prades i el riuet del Teix. Després travessa per la part nord la serra de Montsant i el parc natural del mateix nom, deixant de banda l'ermita de Sant Bartomeu i alimentant el pantà de Margalef abans de desembocar al riu de Siurana a l'alçada del Lloar, sense sortir mai de la comarca del Priorat. Abans havia estat àrea de pesca intensiva de truita i albergava colònies de cranc de riu ibèric. Les inundacions dels anys 80 van afectar força la llera del riu, que en bona part encara no s'ha regenerat. El riu de Montsant travessa ponts medievals a la rodalia de Cabacés i a la Vilella Baixa

Rius de Catalunya (Set)

És un riu afluent del Segre per l'esquerra. Neix a uns 950 m d'altitud, al vessant septentrional de la serra la Llena, entre els cims de la Tossa i de l'Abella, vora l'ermita de Sant Miquel de la Tosca. Cursa pels termes de la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Cervià de les Garrigues, el despoblat de les Besses, Albi, Albagés, el Cogul, Aspa, Alfés, Sunyer, Montoliu de Lleida i Sudanell, on s'uneix al seu col·lector. Els seus principals afluents són la riera de l'Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons per la dreta, i, els barrancs de les Coves, de les Garrigues, la vall de Colom, la riera de la Sisquella i la vall de Rec per l'esquerra. La seva direcció general és sud-est nord-oest, i el seu recorregut és d'uns 45 km.

Rius de Catalunya (Ondara)

Neix a Civit, al límit del terme de Talavera (Segarra) en Lleida, a uns 800 m d'altitud. Passa per (Montfar)(Pallerols) Sant Antolí i Vilanova i per Cervera, i entra a l'Urgell, després d'haver recorregut uns 7 km per les terres del Talladell. A Tàrrega el riu s'eixampla i s'obre, i després s'endinsa pels termes de Vilagrassa i Anglesola, on es perd entre els regadius del canal d'Urgell.

Al tram corresponent a l'Urgell, la conca s'estén des de la serra d'Almenara, que la separa del riu Sió, fins als altiplans dels termes de Montornès i Verdú. El Clot del Morer o reguer de Santa Maria, el barranc de sant Gil a Claravalls i el reguer d'Altet s'unien amb al riu d'Ondara per la dreta, però actualment els dos primers es perden al canal d'Urgell sense arribar al seu destí originari. Per l'esquerra, l'afluent més important és el riu Cercavins,[3] que baixa de la Segarra per la vall de Montornès, el Mas de Bondia i Verdú i, després d'haver recollit l'aigua del torrent de Vilagrasseta, es junyeix amb l'Ondara entre Tàrrega i Vilagrassa. El riu d'Ondara recorre uns 9 km per l'Urgell.

Té un cabal escàs que s'aprofita per a regar els horts, proveir d'aigua algunes granges i cobrir les necessitats domèstiques del Talladell.

El riu d'Ondara recorre una zona intermèdia entre els contraforts suaus de l'altiplà de la Segarra, a 400 m, i les planes al·luvials de l'Urgell, a 300 m. Té una llargada total d'uns 16 km de nord a sud, i passa d'unes terres de relleu trencat i barrancós, a llevant, a un terreny ondulat suaument que es van desdibuixant fins a convertir-se en planes, a Ponent.

Perque uns si i altres no?

Em fa gràcia que la JEC obeeixi les ordres del PPSOE, Ciutadans o VOX partits polítics prohibeixim participar en el debat a partits inde's silenciat la veu de Puigdemont, Junqueras, Comin... És com si volguessin silenciar la veu dels catalans. El que no saben és que aquestes "dictadures" el que fa és beneficiar i que la Ciutadania lluiti contra l'opressor. No ens cal debats, tots sabem que Catalunya serà un dia proper una República, malgrat qui li pesi. Per moltes mordasses que intentin imposar-nos, més forts seran els conveciments. En la història sempre a la llarga la ploma ha vençut a l'espasa, a les repressions ... Tot i aquesta dreta castellana, caduca, opressora ... mai podrà destruir la nostra cultura. Ni Felip V, ni Miguel Primo de Rivera, ni Franco ho van aconseguir i menys aquests sucedanis corruptes ...
Catalunya tornés a ser rica i plena ... i LLIURE
Visca la República Catalana