Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Martí de Fontanilles)

És una església romànica de Fontanilles (Baix Empordà). És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La construcció romànica és d'una nau amb absis de planta semicircular on s'obre una finestra de doble biaix. La volta és apuntada a la nau i ametllada a la capçalera. L'edifici ha estat objecte de reformes i afegitons posteriors a l'època medieval, com és el cas del cos de la sagristia. També les reformes de fortificació del temple van doblar-ne l'alçada original. A migdia hi ha una portada del segle XVIII que substituí l'antiga. Sobre el mur del frontis ha una impressionant espadanya de quatre obertures d'època barroca. El parament romànic és de carreus escairats mentre que les construccions posteriors són fetes amb rebles grans desbastats. L'interior és cobert d'arrebossat modern.

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Martí de Cassà de Pelràs)

És un edifici religiós al nucli de Cassà de Pelràs (Baix Empordà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església romànica d'una nau i absis semicircular. La nau posseeix volta apuntada i seguida i l'arc triomfal també és apuntat. A la capçalera es conserva la finestra de doble biaix; el parament és de carreus ben escairats. La porta primitiva, al mur meridional, d'arc de mig punt, és aparedada

A les reformes post-medievals del temple hi corresponen les obertures del frontis- portada barroca i rosetó-, el campanar, les capelles laterals, la sagristia i el terrabastall construït damunt els murs perimetrals de l'edifici medieval. En una finestra d'aquest terrabastall, sobre l'absis, hi ha gravat a la llinda l'any 1735 i en una finestra de la sagristia el 1736. o bé 1756.

Es tracta d'una creu de pedra col·locada a la façana septentrional del casal de la rectoria, situat a pocs metres a migdia de l'església parroquial. És situada a bona altura, sobre una grossa mènsula de pedra encastada al mur de la casa. Els braços de la creu presenten un acabament romboïdal. A la cara de llevant hi és representat el Crucificat, mentre a ponent hi veiem la Verge amb l'Infant al braç esquerre i amb una testa alada d'angelot com a peanya. Les figures, en baix relleu, són de mida força reduïda; la part restant dels braços de la creu, en ambdós costats, són ocupats per relleus de fullatge. A la part frontal de la mènsula hi ha gravat l'any 1589 i a la seva cara de ponent aquesta inscripció: BERNAD MASC / AROS RECTOR. O bé: BERNAD MASO / AROS RECTOR.
L'edifici de l'antiga rectoria, de dues plantes, presenta elements de la mateixa època que la creu: dues plantes, obertures de pedra escairada, algunes amb llindes sobre mènsules

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Martí de Romanyà)

És l'església parroquial de l'entitat de població de Romanyà de la Selva, al municipi baixempordanès de Santa Cristina d'Aro, dedicada a l'advocació de Sant Martí de Tours. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. L'edifici que acull l'església parroquial és un immoble d'estil del primer romànic dels segles X i XI, dedicada el 1019. De planta de creu grega, l'absis de planta trapezoïdal es troba al braç de llevant i les voltes de canó són reforçades amb arcs de ferradura. A la intersecció dels braços del transsepte s'hi dreça una estructura pseudocopular, molt més elevada que la resta d'espais, la qual cosa fa sobresortir aquest creuer pel dessobre dels braços del cos. Tot i que és considerada una construcció preromànica, té ja elements constitutius del romànic ple, com les finestres de doble esqueixada. La porta d'accés al temple se situa a migdia.
Com a element posterior, hom troba el campanar, d'un estil romànic més evolucionat. Es tracta d'una torreta quadrada d'un sol pis amb finestres geminades de columneta i capitell mensuliforme, sense decoració. Es construí annexat al cos central, en part sobre el braç nord del creuer. Es data entre els segles XI i XII, amb un afegit piramidal a la cúspide d'època més moderna.
En una cronologia similar a la del campanar s'afegí una sagristia al braç sud del creuer que desfigura la forma original de l'absis. Al costat del temple, s'hi situaven la rectoria i el cementiri parroquial. El cementiri fou clausurat el 1911 per raons higièniques i traslladat als afores de la població. Per la seva banda, la rectoria fou desafectada a mitjan segle XX

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Julià de Verges)

És l'església parroquial de Verges protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada al centre de la vila. És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals, absis semicircular i coberta de teula a dos vessants.
La seva configuració actual deixa veure les dues etapes de construcció: l'absis i la meitat oriental de la nau són d'època romànica, mentre que la part restant correspon ja als segles XVII-XVIII; el campanar, que s'eleva als peus del temple, a l'angle nord, és de construcció més moderna. A l'interior, la part romànica de la nau es cobreix amb volta apuntada, i l'absis amb volta de quart d'esfera. La resta de la nau i les capelles laterals tenen coberta ogival. Exteriorment, l'edifici mostra una façana senzilla, amb porta centrada d'arc molt rebaixat i decorada amb motllures; a la part superior hi ha una petita fornícula damunt la qual s'obre un ull de bou. A l'absis, cal remarcar una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada. El campanar, de base quadrada i cos superior octogonal, té obertures d'arc apuntat i coberta de pavelló. Pertany a una intervenció posterior, i mostra les característiques del corrent neogòtic de la fi del segle XIX.
Les parts més antigues conservades de l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa en situen la construcció entre els segles xii i xiii. Posteriorment experimentà un nou procés constructiu important en els segles XVII i XVIII: s'hi afegiren les capelles als murs de la nau, la sagristia i la façana actual. Damunt la porta d'accés al temple hi ha la data 1760. Una altra data, 1893, informa sobre el moment de construcció del campanar que posteriorment Isidre Bosch remodelà; així mateix, a l'interior es troba, pintada en un dels trams de la nau, una referència a una nova intervenció l'any 1925 per part de Rafael Masó que va restaurar i reformar l'església, pintures i el vitrall de la façana 

 

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Julià de Corçà)

És una església situada al municipi de Corçà, al Baix Empordà, construïda entre els segles XVII i XVIII sobre les restes del temple anterior d'estil romànic. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. L'església és d'una nau amb capçalera poligonal, capelles laterals i torre-campanar quadrada al sud-oest el qual era separat de la resta de l'edifici, ja que la construcció quedà interrompuda al seu extrem de ponent. Per aquest motiu s'ha conservat la façana romànica de l'església anterior. També, exteriorment, es veuen restes de l'absis romànic incorporades a la capçalera actual i petits sectors de la nau antiga, així com l'obra de fortificació que es dreça damunt de l'antic temple (probablement al segle XV o al XVI).

L'estructura interior de l'edifici correspon a la reconstrucció del XVIII. Les voltes són de llunetes; hi ha cornisaments motllurats. La sagristia, a la banda sud de la capçalera, es bastí el 1735, segons la data gravada en una finestra i la inscripció de la llinda de la porta que dona al presbiteri: PERVIA IANVA FACTA SVM EX SVMPTIVS PAVLI DIANA PRESBITER ET SAGRISTE/ 26 AGOST 1735. L'alt campanar (XVIII-XIX) quedà unit al temple mitjançant un cos d'edificació que serveix de baptisteri.
Pel que fa als elements romànics i grafits de Sant Julià de Corçà, a l'església parroquial hi subsisteix el frontis del temple romànic anterior. També hi resten fragments de l'antic absis semicircular romànic, i un fragment amb vestigis de la finestra i la cornisa de bocell. D'altra banda, trobem un tram del mur septentrional. Al frontis hi ha la portada de dos arcs de mig punt en degradació i un petit rosetó. Als carreus de la porta romànica hi ha grafits medieval

 

Escultors Catalans (Jaume Busquets i Mollera)

Girona, 27 de juliol de 1903 - Girona, 21 de novembre de 1968. Fou un dibuixant, escultor i pintor català. Es va formar als tallers de Joan Llimona i del pintor Darius Vilàs. Va fer amistat amb Antoni Gaudí, que li va induir per a decidir-se per l'art religiós. Va rebre nombrosos encàrrecs de murals per a diverses esglésies i va realitzar escultures per a la façana del Naixement de la Sagrada Família de Barcelona. L'escena del Naixement d'aquest conjunt ha estat difosa a la Nadala del 2010 del papa Benet XVI. També esculpí un Crist jacent per a l'església de Blanes, una Verge amb Nen que presideix la façana principal de la Catedral de Girona. Per l'església parroquial de Sant Pere de Begur, esculpí la imatge de sant Pere i el retaule amb escenes de la vida de l'apòstol. Va construir l'altar major i el seu baldaquí per al temple de La Nostra Senyora de Montealegre de Barcelona, on, anys més tard, va realitzar en alabastre una imatge per al presbiteri. L'any 1955, va pintar al fresc la representació de la Santa Trinitat, a l'absis de l'església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans. L'any 1965 va esculpir un Sant Cristòfol d'uns 2 metres d'alçada de fusta policromada per l'església de Les Planes d'Hostoles. Va ser director a l'Escola d'Art de Vilafranca del Penedès i després a l'Escola Massana de Barcelona.

Escultors Catalans (Fidel Aguilar i Marco)

Girona, 20 de juliol de 1894 - Girona, 21 de febrer de 1917. De formació autodidàctica, treballà a Barcelona i retornà aviat a Girona, obligat per la seva mala salut. És autor d’estatuetes de fusta, pedra, guix i, sobretot, de terra cuita, a la qual donava una pàtina com de bronze oxida

Escultors Catalans (Eusebi Arnau i Mascort)

Barcelona, 8 de setembre de 1863 - Barcelona, 2 de juliol de 1933. Fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari. A més, cal destacar l'Obra medallística d'Eusebi Arnau. Influït en determinades etapes de la seva producció per Paul Dubois, Antonin Mercié, Auguste Rodin i Constantin Meunier, Arnau va aportar a l'escultura catalana obres cabdals, sobretot en l'etapa modernista.

Escultors Catalans (Josep Traité i Compte)

Olot (Girona), 13 de setembre de 1935. És un escultor, aquarel·lista i pesebrista català. La seva obra més reconeguda és l'escultòrica i consisteix en escultures de terracota policromada de petit format (entre 15 i 30 cm) amb dos tipus de temàtica: en primer lloc, la vida de la pagesia catalana al principi del segle xx, ja sigui en el camp o als pobles, reflectint oficis, tasques agrícoles i ramaderes, tradicions i cerimònies religioses. Com a segona temàtica té el pessebre, amb totes les escenes relacionades amb el naixement de Jesús, tals com l'anunciació als pastors, la Nativitat, l'Adoració dels Reis, la Fugida a Egipte, etc.
Les obres de Traité figuren en col·leccions públiques i privades de tot el món, destacant la col·lecció de més de cent peces del Museu de la Vida Rural de Espluga de Francolí, una Nativitat obsequiada al Papa Juan Pau II, figures de pessebre per a la UNESCO i els conjunts escultòrics que tenen gairebé totes les associacions pessebristes de Catalunya i de molts llocs d'Espanya.

Escultors Catalans (Claudi Tarragó i Borràs)

Vilalba dels Arcs (Tarragona), 1901- Santiago de Xile (Xile), 1986. Va ser un escultor català. Emprengué l'exili el 1939 i després de passar per l'Argentina, s'establí a Xile, on es guanyà la vida en la indústria del moble. Reprengué la seva faceta artística com a escultor i exposà en diverses ocasiona a Catalunya, on restaren diverses obres seves.