Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Serrateix)

És una antiga abadia benedictina, avui reconvertida en parròquia, del municipi de Viver i Serrateix, al Berguedà), declarada Bé cultural d'interès nacional. El conjunt és format pel temple romànic, amb el campanar gòtic, el claustre neoclàssic i les dependències del monestir, amb el palau abacial gòtic reformat en època barroca. Està situada al poble de Serrateix, al km. 13 de la carretera BV-4235, des de Navàs.
L'església del monestir correspon a l'edifici iniciat el 1077 i consagrat el 1126, bé que ha estat molt modificat. És de planta de creu llatina, amb una nau i transsepte. La nau, molt llarga, és coberta amb volta de canó, dividida en set trams per arcs torals. Dels tres absis originals només es conserva el central, decorat externament amb arcuacions cegues en sèries de dues i bandes llombardes, entre les quals s'obren tres finestres de doble esqueixada, la central molt més llarga. Els absis laterals foren substituïts a finals del segle XVI o principis del XVII per dues capelles rectangulars, de grans dimensions i d'estil gòtic tardà. Llavors se sobrealçà la teulada de l'església, tot suprimint-ne el cimbori, i s'afegí una galeria amb finestres dalt de l'absis. La porta actual d'accés fou oberta el 1764 a la façana de ponent, que a mitjan segle XIV havia estat fortificada amb un massís campanar de torre, coronat amb merlets. Els paraments interiors de l'església foren enguixats i decorats amb elements neoclàssics a principis del segle XIX (1807). Una potent cornisa recorre la totalitat del perímetre, recolzada en unes pilastres adossades, molt poc ressaltades, que subdivideixen en trams iguals els paraments laterals de la nau de l'església. De forma alternada se situen en aquests panys unes capelles laterals de molt poca fondària, resoltes amb arc de mig punt i unes fornícules emmarcades amb un frontó triangular recolzat sobre petites pilastres. També destaca l'arc triomfal de l'absis central, recolzat sobre dues columnes exemptes. Sobre el tram dels peus de la nau es va construir un cor elevat i es va afegir un sistema de quatre nervis radials en la cúpula de l'absis central

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Vicenç de Rus)

És una església al terme de Castellar de n'Hug (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.S ant Vicenç de Rus és una església aïllada situada en una zona muntanyosa de prats i boscos. És d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral i coronada amb un absis de planta semicircular cobert amb quart d'esfera. El seu exterior conserva la decoració del primer romànic amb arcuacions cegues a l'absis. A banda i banda del presbiteri hi ha dues petites capelles laterals gòtiques obertes al gruix dels murs. La portalada, a migdia, és formada per un senzill exemplar d'arc de mig punt adovellat i conserva la porta de fusta amb ferramenta i forrellat de tradició romànica. Als peus hi ha un campanar d'espadanya de dues obertures. Als murs de la nau estan reforçats amb contraforts. Les pintures murals romàniques, del segle XII, són còpies de les originals, conservades al museu diocesà de Solsona, i les pintures gòtiques del segle XIII de la capella de Santa Magdalena han estat restaurades. Hi ha també un banc perimètric adossat a la nau. El campanar d'espadanya de dues obertures corona la façana de ponent. La coberta és a dues aigües de teules, a la nau, i de pissarra, a l'absis.
Durant les campanyes de restauració fetes els anys 1983-1985 es va trobar una necròpoli amb tombes excavades a la roca d'entre els segles X i XII. També es van trobar restes de pintura mural decorant l'absis (segle XII) i la capella de Santa Magdalena (finals del segle XIII). Les pintures de l'absis són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. En el temple es conserva una reproducció. Les pintures gòtiques es conserven in situ. Procedent d'aquest temple es conserva en el Museu Episcopal de Vic una Mare de Déu imatge de finals del segle XII que ha perdut la policromia

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Joan de Berga)

És una església romànica situada al centre mateix de la població de Berga a la comarca del Berguedà. Fou seu de la comanda hospitalera de Berga. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L'església consta de dues naus. La nau principal, bastida pels hospitalers al segle XIII, fou novament coberta amb volta al segle XVIII pels mercedaris. La seva capçalera gòtica, degué ser construïda per les monges cistercenques al segle XV. La nau lateral, adossada al costat nord, mostra en el seu parament central indicis que es podria tractar de la capçalera d'un primitiu temple romànic, bastit probablement al segle XII i orientat diversament. Unes excavacions fetes el 1973 posaren al descobert arcades i un capitell zoomòrfic, amb un gran ocell esculpit, datables del segle XII avançat. Amb tot, manquen excavacions addicionals que precisin les diverses etapes constructives de l'edifici.
El capitell està situat al tram de la nau de tramuntana, dins un pilar-columna hi ha un capitell amb una decoració força malmesa d'una figura d'ocell fantàstic, possiblement evocador d'algun bestiari. El capitell fou mutilat en ésser fetes reformes posterior a Sant Joan; actualment en són visibles dues cares esculpides d'aquest capitell, l'únic exemplar que es conserva.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Esteve de Bagà)

És una església de considerables dimensions situada al municipi de Bagà, al Berguedà. Es va fer en l'època de transició del romànic al gòtic. Va ser construïda durant els segles XIV-XV. L'església, els murs de la qual feien de muralla, es construí un segles més tard que el nucli antic, degut al fet que n'hi havia una altra a l'indret anomenat Sant Sebastià, que va ser enderrocada i s'aprofità la pedra per construir-ne l'actual. Té tres naus, amb volta de canó apuntada a la central i voltes d'aresta a les laterals. El seu interior es veié aviat enriquit amb capelles i retaules de gran qualitat. Un gran incendi ocorregut l'any 1753 va destruir-ne la magnificència de l'interior i propicià la construcció d'un nou retaule barroc pels germans Morató, mestres del barroc català, que va ser costejat pels ducs de Medinaceli. L'any 1936, l'altar major va tornar a ser destruït, així com l'orgue, les imatges i objectes de culte. Té una important portalada gòtica.
Entre els anys 2010 i 2011 es van efectuar obres de restauració de la coberta i el campanar, així com millores en l'accessibilitat.

Pintors Catalans (Grup d'Iravals)

Fou un cercle o taller de pintors, que conreà l'estil italo-gòtic al que se l'hi atribueix moltes de les taules realitzades als tallers barcelonins en la dècada posterior a la pesta negra.

Pintors Catalans (Guerau Gener)

Barcelona ~1369 - Barcelona, ~1408/11. Pintor gòtic català representant de les primeres tendències del gòtic internacional a Catalunya, tot i que amb una forta influència germànica i italiana.
Fill d'un mercader del mateix nom es considera que es formà com a pintor a València i que esdevingué col·laborador autoritzat de Marçal de Sax com de Gonçal Peris
Va tenir un primer contacte amb Lluís Borrassà l'any 1391. La primera obra documentada és a Barcelona i realitzada l'any 1401 del retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel per a la catedral.
Cap a 1407 se li van encarregar gairebé simultàniament els retaules per a la catedral de Monreale (Sicília) i el retaule major del monestir de Santes Creus. El retaule de la catedral de Monreale (Sicília) fou encarregat el 4 de març de 1407 pel noble Pere de Queralt i devia mesurar 4,6 x 5 metres aproximadament. Va ser realitzat entre 1407 i 1409.
El retaule de Santes Creus es va realitzar entre 1407- 1410 i va ser iniciat per Pere Serra i finalitzat per Lluís Borrassà, sent Guerau Gener el màxim responsable de la majoria de les escenes. La seva mort es va produir al voltant de l'any 1410.

Pintors Catalans (Jaume Ferrer II)

Lleida segle XV, va ser un pintor lleidatà actiu al llarg de la segona etapa del gòtic internacional i format possiblement al taller de pintura que el seu pare, Jaume Ferrer I, devia tenir a la ciutat de Lleida. La seva obra més coneguda és el retaule de la Verge dels Paers (1451-1454), conservat "in situ" a la Paeria de Lleida, realitzat vers l'any 1450 en un període avançat de la seva producció artística.

Pintors Catalans (Jaume Ferrer I)

Lleida, finals s. XIV - s. XV, va ser un pintor lleidatà de l'etapa del gòtic internacional. Va tenir taller de pintura on es va formar el seu fill Jaume Ferrer II, qui va estar actiu entre 1430-1460. La seva obra més coneguda és la taula de l'Epifania, l'única obra que hi ha signada - Jacobus Ferrerius - i que ha permès atribuir-li algunes altres

Pintors Catalans (Pere Espallargues)

Els Molins, prop d'Areny de Noguera, segle XV, era un pintor de retaules gòtic.
Va treballar al taller de Pere Garcia de Benavarri. Va establir el seu taller a Benavarri (Osca). Des d'allà va treballar per a diferents viles de Catalunya i Aragó. Així, al Pallars Sobirà, va realitzar retaules per a dues viles de les valls d’Àneu, Son i Unarre, a més d’un retaule per a Abella de la Conca (Pallars Jussà), i un altre per a Vilac (Val d'Aran). A Enviny, a més, executà un segon retaule destinat a l’ermita de la Mare de Déu del Soler, del qual es conserven dues taules al Museu de Belles Arts de Budapest.

També cal apuntar que el retaule major de l’església d’Enviny és un d’aquells casos que millor il·lustra sobre l’èxode i dispersió del patrimoni artístic pirinenc abans de la guerra civil. El retaule d’Enviny va ser venut el 1909. Es té coneixement que l’adquirí l’escultor i antiquari barceloní Joan Cuyàs, que va adquirir altres obres d’art en territori lleidatà. El 1913 el cos superior del retaule ja formava part de la col·lecció de la Hispanic Society of America, mentre que la part baixa del retaule, per les mateixes dates, degué ingressar a la col·lecció Johnson de Filadèlfia, la qual amb el pas del temps es va incorporar al Philadelphia Museum of Art. Després de molts anys de negociació amb aquestes dues institucions es va aconseguir fer una reproducció, inaugurada el 29 d'agost de 2009.
A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú es troba una obra de Espallargues, Calvari, donació al museu d'un particular l'Octubre de 2007.
Per últim, el Desembre de 2010 la Diputació de Lleida va adquirir un fragment d'un retaule atribuït a Espallargues, on apareix Sant Roc, en una sala de subhastes de Barcelona. Va pagar 4.000 euros, amb l'objectiu de cedir-ho al Museu de Lleida