Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de la Real)

O Santa Maria la Real, és l'església parroquial del barri de la Real, de la vila vella de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
És dins del nucli vell, a migdia del barri de Sant Joan, a ponent del de Sant Jaume, a llevant del de Sant Mateu i al nord de la Ciutadella. És al carrer de Santa Maria de la Real, antigament del Pou de la Vinya, ran del carrers Gran i Petit de la Real. Els costats sud-oest i sud-est de l'església queden dins d'illes de cases. En el claustre de la Real hi ha l'antiga capella de Sant Josep del Claustre.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Jaume del Puig)

És una església catòlica situada a la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord. És probablement l'església més coneguda de la ciutat després de la Catedral de Sant Joan Baptista. Està situada en el barri del mateix nom, al carrer de la Miranda, al cim d'un de les dos turons de Perpinyà (el Puig). És també una de les quatre parròquies originàries de la ciutat.
Aquesta església és el punt de partida, el Divendres Sant, de la processó dels misteris (Processó de la Sanch), tradició religiosa catalana que, des del segle XV, commemora la passió de Crist. L'edifici està catalogat com a monument històric de França. El 1699 se li va adjuntar, a l'oest, una nova capella, la de la Sanch o Confraria de la Preciosa Sang de Jesucrist (fundada el 1416 per Sant Vicent Ferrer). El conjunt és prou gran i la seva peculiaritat és que el mur que separava la capella de l'església es va suprimir durant el Segon Imperi Francès, de manera que el visitant pot veure dos retaules d'altar major enfrontats.

Té una única nau, flanquejada per capelles amb contraforts i magnífics retaules d'estil català. La volta descansa sobre arcs diafragma. Va ser restaurada el 1785. La portalada és de marbre blanc de Ceret i es va instal·lar a mitjan segle xvii després d'haver estat desmuntada de la façana de l'església de Santa Maria de la Real. El campanar, que va ser reconstruït a mitjan segle xvi, va ser refet cap al 1850.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Mateu de Perpinyà)

És l'església parroquial del barri de Sant Mateu de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord. Actualment està situada en el barri del mateix nom, al carrer Gran de la Moneda, davant mateix del carrer de Sant Mateu. A la part de darrere, al carrer del Cementiri de Sant Mateu, hi havia hagut el seu cementiri parroquial. És una de les quatre parròquies originàries de la vila de Perpinyà.
Possibles restes de la primitiva església

Tanmateix, originalment aquesta església no era en el lloc actual, sinó en un emplaçament proper, uns 150 metres al sud-oest: al capdamunt del carrer del Portal de les Comes, avui dia de les Comares. Una altra teoria sosté la hipòtesi que era al capdamunt del carrer Petit de la Moneda, on es van trobar unes restes que podrien ser un fragment d'un dels absis de l'església originària. Té una única nau, amb cinc trams flanquejats per capelles laterals. La decoració actual data del segle XIX. La capella de les Santes Espines, la confraria de la qual encara existeix, conserva quatre espines de la corona de Crist. Aquesta preciosa relíquia, adquirida per Sant Lluís, fou llegada al seu fill Felip l'Ardit, mort a Perpinyà el 1285. El grup monumental de Sant Mateu i l'àngel, del 1803, situat sobre l’altar major, és obra de l'escultor François Boher.

Pintors Catalans (Joan Roig i Soler)

Barcelona, 18 de gener de 1852 - 8 de febrer de 1909. Fou un pintor català, deixeble de Modest Urgell. No s'ha de confondre amb l'escultor Joan Roig i Solé.
Fill de Joan Roig i Sagarra i Dolors Soler i Rodés tots naturals de Sitges -vila on naixeren els dos fills comuns amb Josefa Raventós, Emerencià Roig i Raventós i Josep Roig i Raventós-, hi inicià, amb Arcadi Mas i Fondevila, la informal Escola luminista de Sitges. Paisatgista destacat, pintà també a Blanes, Tossa de Mar, Cadaqués, Moià, Camprodon, Barcelona, Mallorca, Badalona, etc. dins un estil emparentat amb l'impressionisme que precedí el Modernisme de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, que contactaren amb Sitges gràcies a ell. A part de Barcelona exposà també a Madrid, Saragossa, París, etc.
Deixà una interessant llibreta en la qual apuntava curosament els quadres que venia, el preu i la persona o entitat que els adquiria, manuscrit que es conserva a la Biblioteca de Catalunya (Ms. 3023) i que fou publicat al Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Hi ha obra seva a diverses col·leccions reials europees. Als museus catalans, es pot trobar obra seva al Museu de Maricel, al Cau Ferrat, a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, al Museu de Montserrat, al Museu Marítim de Barcelona, al Museu de l'Empordà, al Museu de Badalona, al Museu Municipal de Tossa de Mar i al Vinseum.

Pintors Catalans (Rafael Mas i Ripoll)

Barcelona, 1876 - Llagostera (Girona), el 9 de gener de 1956. Fou un pintor, músic i escriptor que passà la major part de la seva vida a Llagostera. Fou el primer director de l'Escola de Belles Arts de Llagostera a partir de la seva creació el 1903, que treballà al costat del mossèn i pintor Josep Gelabert i Rincón. D'aquesta escola en sortiren diversos pintors, com Emili Vilà i Gorgoll o Pere Mayol i Borrell, entre d'altres. Va estudiar a Barcelona, al costat del seu germà Casimiro. Després de fer la mili va demanar una plaça vacant d'escrivent a l'Ajuntament de Llagostera. Esdevingué secretari interí i secretari contador de l'Ajuntament l'1 d'abril de 1902, una tasca que va fer fins al 8 de febrer de 1903. Va guanyar unes oposicions a professor de l'Escola Menor de Belles Arts de Puigcerdà, que intercanvià per una plaça a l'Escola de Belles Arts de Llagostera, una tasca que continuà fins al 1948.

El 13 de febrer de 1904 es casà amb Camila Coris Vidal, amb qui tingué els fills Casimiro i Alejandra.A mitjans del 2010 va fer el disseny de l'escut del municipi. Llagostera el va nomenar fill adoptiu insigne el 8 d'agost del 1948. El seu llibre Coses de Llagostera, il·lustrat per Pere Companyó, és un retrat significatiu del municipi al principi del segle XX.

Pintors Catalans (Joan Planella i Rodríguez)

Barcelona, 1849 - Barcelona, 1910. Format a Llotja. Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871. El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma. Exposà també amb èxit sovint a Madrid, així com a Berlín (1891) i a Chicago (1853). Tot i que conreà la pintura d’història (Els comuners de Castella a Valladolid), es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica (La migdiada de l’obrer, En alta mar, etc). Té obres molt representatives al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Pintors Catalans (Iu Pascual i Rodés)

Vilanova i la Geltrú (Barcelona), el 28 d'octubre de 1883 - Riudarenes (Girona), el 29 de juliol de 1949. Va ser un pintor paisatgista català. Deixeble de Joan Llimona al Cercle Artístic de Sant Lluc, es va especialitzar en la pintura de paisatge, destacant per les seves representacions bucòliques i tradicionals. A la primera etapa la seva pintura és d'un cromatisme intens que evoluciona cap a un apropament a la natura. Va col·laborar amb Antoni Gaudí a les pintures murals al vestíbul de La Pedrera i va participar en la restauració de la Catedral de Mallorca. Va dissenyar els vitralls del monestir de Montserrat.
A la mort de Josep Berga i Boix, va ser nomenat director de l'Escola Menor d'Arts i Oficis d'Olot (1914), des d'on va impulsar la creació per part de la Generalitat de Catalunya de l'Escola Superior de Paisatge d'Olot (1934) de la qual fou director. Després de la guerra civil, un cop desapareguda l'Escola, es va instal·lar a Riudarenes a causa de la repressió política.