Muntanyes de Catalunya (Puig de l'Àliga)

És una muntanya de 1.361 metres que es troba al municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona, a la serra de Curull.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Negrell)

És una muntanya de 1.345 metres que es troba al municipi de la Sénia, a la comarca del Montsià (Tarragona). Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 242157001).
Aquest cim està inclòs a la Llista dels100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Puig Drau)

És una muntanya de 1.345 metres que es troba entre els municipis del Brull, a la comarca d'Osona i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental.

Rius de Catalunya (Riu de Sant Nicolau)

És un riu, afluent de la Noguera de Tor, que discorre dins del terme municipal de la Vall de Boí (Lleida), a la comarca de l'Alta Ribagorça, i pràcticament tot dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o de la seva zona perifèrica.
Situat dins la Vall de Sant Nicolau, constitueix el tàlveg de la vall. Neix pròpiament dit en el desguàs de l'Estany Llong. El curs inicial davalla cap a ponent per, metres després, girar cap al sud-oest. En aquest tram travessa diverses planes, en les que forma meandres, com a: els Prats d'Aiguadassi, el Planell Gran, el Planell de la Molina o el conegudíssim Planell d'Aigüestortes. Aigües avall del conegut planell, en la petita Presa de Sant Esperit, una galeria a pressió desvia part del cabal del riu cap a la central elèctrica de Caldes. Per sota de la presa, on conflueix la Ribera de Llacs, el riu torna a agafar direcció ponent, travessa el Planell de Sant Esperit, i salta per la Cascada de Sant Esperit per trobar l'Estany de Llebreta. Per sota de l'estany, que es troba en procés de rebliment, a mig camí de la sortida de la vall, s'acaba la zona protegida i comença la zona perifèrica de protecció del parc. A la sortida de la vall, ja fora de la zona perifèrica del parc, s'uneix al col·lector i recupera novament el cabal del qual s'havia desprès a la sortida de la presa. Desaigua a la Noguera de Tor, en el punt on s'aixeca la Central hidroelèctrica de Caldes de Boí.
En tot el seu recorregut, el riu rep les aportacions de les nombroses valls, comes i barrancs que flanquegen ambdues ribes.

Rius de Catalunya (Noguera de Tor)

És un riu d'alta muntanya, afluent de la Noguera Ribagorçana per l'esquerra. Durant el seu recorregut creua actualment només els termes de la Vall de Boí i del Pont de Suert en Lleida, però abans de les agrupacions municipals actuals travessava els termes de Barruera, Durro i Llesp.
Neix a la capçalera de la Vall de Boí (Alta Ribagorça); es considera que el seu punt d'arrencada és, després de les obres hidràuliques de la capçalera de la vall, l'Estany de Cavallers. En aquell lloc ha recollit ja els cursos de tot de barrancs pirinencs: el barranc de Comalestorres, el de Malavesina, el de les Llastres, el riuet d'Estany Negre, el barranc de Comalespada i el de Punta Alta, entre d'altres, esmentats en el sentit de les agulles del rellotge a partir de la presa del pantà.

Rius de Catalunya (Barranc d'Esplugafreda)

És un dels barrancs principals de l'antic terme de Sapeira, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp (Lleida), al Pallars Jussà. La seva continuïtat natural cap a ponent és el barranc d'Orrit.Es forma en el fons de la vall oberta pels barrancs de muntanya que s'uneixen en aquest lloc, a 818 m. alt., en el lloc on es troben el barranc del Regany amb un barranquet que baixa de lo Camp de Trudis, al lloc conegut com lo Regany. És sota mateix del poble de Sapeira, i uns 850 m. al nord-est del d'Esplugafreda.

Els seus 3,5 quilòmetres aproximats de recorregut discorren enterament dins del terme municipal de Tremp, concretament dins de l'antic municipi de Sapeira. Sempre cap a ponent, però fent nombrosos retombs pel fons de la vall, que és bastant pla.
Un cop comença el seu recorregut, rep aviat per la dreta el barranc de Canarill, que neix en el bosc de Sapeira, a llevant de la Roca del Forat dels Coloms, a uns 1.365 m. alt. Més tard li arriba per l'esquerra el barranc dels Botets, que neix a les muntanyes del sud del poble d'Esplugafreda, que s'ha unit prèviament amb el barranc de Rajums, que del sud. No rep cap altre afluent important, i sí, en canvi, tot de curtes llaus procedents de les immediates Ribes de Sant Cosme, que formen el límit meridional d'aquesta vall.

Finalment, a 672 m. alt., conflueix amb el barranc de les Comes, a llevant del lloc conegut com els Puials Rois, pronúncia ribagorçana dels Pujals Roigs. Amb la unió d'aquests dos barrancs es forma el barranc d'Orrit, que n'és la continuïtat cap a ponent. Aquest barranc pren el nom del poble d'Esplugafreda, en territori del qual s'origina.
Pugen per aquest barranc les pistes que menen als pobles de Sapeira i d'Esplugafreda. La primera té continuïtat cap als pobles de Castellet i d'Espluga de Serra, i la segona cap a Tremp travessant la Serra de Gurp.