Muntanyes de Catalunya (Roca Verda)

És una muntanya de 2.400 metres que es troba al municipi de Montellà i Martinet, a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Muntanyes de Catalunya (Puig de la Collada Verda)

És una muntanya de 2.299,7 metres que fa de límit dels termes comunals de Pi de Conflent, de la comarca del Conflent i de Prats de Molló i la Presta, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Es troba al límit nord-occidental del terme de Prats de Molló i la Presta i al sud-oriental del de Pi de Conflent. És al nord-est de la Collada de Roques Blanques i al sud-oest de la Collada del Vent, al nord de l'extrem oriental de la Reserva Natural de Prats de Molló i la Presta.
Aquesta muntanya és un destí freqüent de les rutes de senderisme del massís del Canigó. 

Muntanyes de Catalunya (Puigllançada)

És una muntanya de 2.409,15 metres que es troba al municipi de Bagà, a la comarca del Berguedà. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 283082001). A la seva cara nord s'hi situa el sector de Torrent Negre de l'estació d'esquí de la Molina.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Segons l'ICC és un dels cims emblemàtics de Catalunya. La situació del cim amb bones vistes i sense ombres va ser objecte d'una instal·lació d'una antena passiva per a telefonia fixa, era un panell reflectant que s'utilitza en radioenllaços per microones. Es tracta d'un rectangle metàl·lic de fins a 10 x 10 metres, sòlidament ancorat que fa les funcions de mirall, on reboten les ones de l'enllaç. La seva utilització, en tecnologia analògica per damunt d'1 GHz, es va generalitzar per a la telefonia fixa als anys 70.
Al llarg del temps va quedar obsoleta i l'Ajuntament de Bagà (titular del terreny i administració local competent) en van demanar la seva retirada. Al juny de 2012 va ser retirada tota la instal·lació, recuperant el seu aspecte anterior.

Muntanyes de Catalunya (Bony dels Estanyets de Colieto)

És una petita muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida). El "bony", de 2.423,5 metres, s’alça al mig de la Vall de Colieto. La ruta surt des del Refugi Joan Ventosa i Calvell: abandonant el tàlveg de la vall al sud del Bony dels Estanyets de Colieto i seguint direcció est, per girar després cap al nord-est i, vorejar l'Estany Tort de Colieto per la riba oriental, per anar a buscar el petit cim.

Muntanyes de Catalunya (Roca del Viladre)

És una muntanya de 2.452 metres que es troba al municipi de Cava, a la comarca de l'Alt Urgell (Lleida).

Rius de Catalunya (Torrent de Ca n'Oller)

És un curs fluvial del Vallès Occidental afluent per la dreta de la riera de Caldes. Neix a prop del nucli dels Pins, entre els termes de Sentmenat i Palau-solità i Plegamans. Desemboca a la riera de Caldes després de creuar el municipi de Polinyà.

Rius de Catalunya (Riera de Sentmenat)

També anomenada torrent de Guanta durant els seus primers quilòmetres, és un curs d'aigua vallesà que neix de la unió de diversos torrents provinents del turó de Sant Sebastià i del pic del Vent, al municipi de Caldes de Montbui. Passant pels vessants de la Roca del Corb, el torrent de Guanta forma un salt d'uns 40 metres d'alçada degut al tall de la roca. El salt, anomenat Salt de Guanta, només raja en època de pluges.

Poc després entra al Vallès Occidental i al passar per la urbanització de Can Vinyals rep per la dreta el torrent de Can Montllor, més tard passa pel poble de Sentmenat on rep el torrent de Cosidor. Finalment desemboca a la riera de Caldes a prop de Palau-solità i Plegamans.

Rius de Catalunya (Torrent d'en Baell)

És un curs d'aigua del Vallès Occidental que s'origina a l'aiguabarreig del torrent del Corró i el de Can Fruitós a Sentmenat. Desemboca a la riera de Caldes a prop del barri de la Sagrera de Palau-solità i Plegamans.

Rius de Catalunya (Riera de Codonys)

És un corrent fluvial del Vallès Oriental, que neix al vessant sud del Pic del Vent, a la Serra Llisa, a l'est del terme municipal de Caldes de Montbui i baixa en direcció sud-est per a desembocar al marge dret de la Riera de Caldes, a cota 180.

Rius de Catalunya (Riera de Gallifa)

És un curs d'aigua del terme de Gallifa format per la unió de diversos torrents procedents dels cingles de Sant Sadurní. S'uneix a la riera de la Roca per formar la riera de Caldes.

Rius de Catalunya (Riera de Caldes)

És un curs d'aigua vallesà afluent per la dreta del Besòs. Neix vora Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després de travessar l'estret de les Elies entra a la plana del Vallès i passa per les poblacions de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs entre Mollet i la Llagosta.
Ha estat subjecte de restauració ambiental durant els anys 2008-2012, sent actualment un espai natural d’interès ambiental i social en vies de recuperació.

Cal destacar la participació ciutadana en iniciatives diverses com, per exemple, el Projecte Rius. L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans hi ha realitzat treballs d’eliminació de plantes invasores, com la canya americana i la cortadèria, mirant de facilitar a la vegada la proliferació del canyís i dels joncs autòctons. A la vegada és membre de la Xarxa de Custòdia del Territori i intenta establir acords de custòdia del territori per a poder garantir la participació de les iniciatives privades en aquest projecte de recuperació, anomenat Projecte Riera Viva.
Pel que fa a l’avifauna, s’hi ha pogut veure l’ànec collverd, el bernat pescaire, el blauet, el martinet, la polla d’aigua i l’esplugabous. També va millorant lentament la vegetació de ribera formant petits hàbitats per als amfibis i refugi per a les aus