Muntanyes de Catalunya (Sant Alís)

També anomenat Penya de Sant Alís és el pic més alt del Montsec d'Ares a 1.675 m d'altitud. Es troba al límit de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, entre els termes municipals d'Àger i Sant Esteve de la Sarga, en Lleida.
Vèrtex geodèsic (referència 255095001), ofereix una visió àmplia: des del Montseny, Montserrat, Montcaro, Serra de Prades, Serra de Montsant, el Moncayo, Serra de Guara i pràcticament tots els Pirineus, des dels navarresos fins als gironins.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. A la part més prominent hi ha una antiga rampa d'obra per practicar el parapent, actualment en desús perquè és poc segura. A uns 100 m de desnivell i a l'esquerra, mirant a la Noguera, hi ha la sortida actual. El desnivell fins al poble d'Àger és de 1.050 m. Les pràctiques de parapent es fan sempre cap al costat sud, de la Noguera.

Muntanyes de Catalunya (Tossal de les Torretes)

És una muntanya de 1.676 metres que es troba entre els municipis de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera i de Llimiana, a la comarca del Pallars Jussà. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 260095001).

Muntanyes de Catalunya (Pic de Lleràs)

O Puig de Lleràs (en la pronúncia local, "Pui") és una muntanya de 1691,9 metres que és dins del terme municipal de Tremp (Lleida), quasi al límit amb el municipi de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell, al Pallars Jussà, al punt de trobada de la Serra de Castellet amb la serra de Sant Salvador, dos dels contraforts sud-orientals de la Serra de Sant Gervàs. Pertanyia al municipi d'Espluga de Serra, de l'Alta Ribagorça, fins que el 1970 aquest antic municipi fou agregat al de Tremp. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Pui de Lleràs.

Muntanyes de Catalunya (Matagalls)

És una muntanya de 1.698 metres del Massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental (barcelona).

Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 294106001), juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap aquí comença al Coll Formic.

Des del cim del Matagalls podem contemplar des de moltes muntanyes dels Pirineus, d'entre les quals el Cadí, el Puigmal, el Puigllançada o el Canigó. També es pot veure una gran part de les serralada Litoral i la serralada Prelitoral (Collserola, Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt, el Garraf...) Es pot observar la plana de Vic i moltes muntanyes dels prepirineus, com el Montsec, les Guilleries, el Pedraforca i fins i tot en un dia clar i sense núvols es poden albirar les Illes Balears.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Rius de Catalunya (Calders)

Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe seu, per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles.
El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants

Rius de Catalunya (Riera d'Oló)

Afluent, per l’esquerra, de la riera Gavarresa, que neix a l’altiplà del Moianès, al vessant N del puig Rodó, dins el terme de l’Estany (Moianès).
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola (Osona), passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló (Moianès), i desemboca al seu col·lector prop de Santa Maria d’Horta.

Rius de Catalunya (Riera de Segalers)

Curs fluvial de les comarques del Bages i Osona.

Rius de Catalunya (Riera de Relat)

És un curs d'aigua del Bages (Barcelona), afluent per la dreta de la riera Gavarresa, que neix al serrat dels Morts, al Lluçanès, al límit dels termes de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Prats de Lluçanès (Osona).

Travessa els termes d'Oristà, Sant Feliu Sasserra i Avinyó, passa per Sant Marçal de Relat i per Santa Eugènia de Relat, on desaigua al seu col·lector prop de la vila. A Avinyó el Camí Ramader Central salva el riu pel Pont Vell, una construcció gòtica del segle XIV.