Es una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà. És una comarca amb un relleu molt accidentat, sense cap plana i marcada per la presència de la serra del Montsant, ocupant lo sector nord de la comarca. És vorejada d'altres serres, també força altes, de les quals destaquen les muntanyes de Prades a l'est, i les serres de l'Argentera, d'en Jover i Llaberia al sud. Lo Priorat és tancat per la serra de la Llena pel nord-est. Lo cap de comarca és Falset.
sábado, 28 de abril de 2018
Literatura Catalana (Miquel Forrellad Solà)

Literatura Catalana (Jordi Cussà i Balaguer)

El año 1978, con tres amigos, fundó el grupo "Anònim Teatre", aún activo en Berga. Desde entonces hasta la actualidad, "Anònim Teatre" ha estrenado una docena de montajes, cinco de los cuáles son obras del propio Jordi Cussà. También colabora ocasionalmente en diversos medios de comunicación (Regió 7, El Periódico d'Andorr, Enderrock, Descobrir Catalunya...) y ejerce de traductor literario del inglés al catalán, profesión que le ha permitido traducir unos cuarenta libros.
En la obra propia, Jordi Cussà permanece fiel a al riqueza lingüística del catalán de Berga y el Berguedà, aunque también introduce propuestas innovadoras de creación propia cogidas de la vida. De esto, es un ejemplo característico la contracción de palabras para formar una expresión nueva o más dinámica. Su trayectoria es reconocida con el Premio a la Cultura Ciutat de Berga 2012.
https://www.escriptors.cat/
Literatura Catalana (Joan Alsina i Giralt)
Nacio en Sabadell, el 10 de mayo de 1916 - Fallece en Sabadell, el 23 de junio de 2005. Fue un historiador catalán. Hizo los estudios primarios en la Escola Pia de Sabadell y estudió peritaje textil en la Escola Superior de Treball de Terrassa. Trabajó en la empresa Sandoz de Barcelona. Fue miembro delCentre Excursionista del Vallès, en el que ocupó diferentes cargos directivos, de la Fundación Bosch i Cardellach, de la que fue director (1981-1989) y durante más de veinte años fue miembro del Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell. Con Jaume Tiana y Anglí creó la revista La Muntanya, de la que entre 1934 y 1936 se publicaron cuatro números y posteriormente desapareció. A lo largo de su vida publicó diferentes trabajos, monografías, ponencias y artículos, sobre diferentes periodos y ámbitos temáticos de la historia de Sabadell. Suya es su la nueva transcripción de las Memorias de las cosas notables de la vila de Sabadell empezando en el años de 1787, de Antoni Bosch i Cardellach. Los artículos que publicó en el Diari de Sabadell acontecieron toda una institución en la prensa local y ayudaron a divulgar la historia sabadellense. Entre 1948 y 1952, colaboró en la fundación y fue miembro directivo de la asociación Amics de la Muntanya de Sant Llorenç, que emprendió y realizó la reconstrucción de la casa de la Mola. El 4 de noviembre de 2005, el Arxiu Històric acordó que su sala de lectura lleve el nombre de Joan Alsina.
Literatura Catalana (Agustí Masvidal i Salavert)

Se conserva obra de Agustí Masvidal en el Museu d'Història de Sabadell i al Museu d'Art de Sabadell.
Literatura Catalana (Joan Cuscó i Aymamí)

Su primer libro se publica en el año 1973, un libro en clave de humor, titulado Grageas y otras puñetas, ilustrado por él mismo, y escrito bajo el seudónimo de Xèspir.
A principios del año 1978 crea la asociación Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, y diez años más tarde se constituye en Fundación. El día de Sant Jordi de 1978 también funda la revista literaria Quadern.
Es autor del libro De les eixides (1980), con el que inicia la colección Biblioteca Quadern, dels amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. Dos años más tarde publica Dels carrers de Sabadell (1982). En el 1984 publica 62 ceballuts, caricaturas de personajes de las artes y de las letras de Sabadell. Otras publicaciones són Del torrent de la Tosca (1988), Més ceballuts (1992), Quins$ Temps! (2003), Passatgers (2005)...
En el 1992 lo distinguen con el premio Tenacidad, instituido por las Agrupaciones Profesionales Narcís Giralt.
https://www.escriptors.cat/
Literatura Catalana (Lluïsa Cunillé Salgado)

También hay que destacar otros títulos como Apocalipsi (1998), Vacants (2000), Passatge Gutenberg (2000), El gat negre (2001), Libración (2001), Dictadura-transició-democràcia (2010), Húngaros (2012) o Fronteres (2014). Lluïsa Cunillé es una de las voces más prolíficas y relevantes de la dramaturgia catalana de nuestros días.
https://www.escriptors.cat/
Comarques Catalanes (Pla de l'Estany) [XXXII]
É una comarca situada al nord est de Catalunya a la plana de l'estany de Banyoles, que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès. La comarca del Pla de l'Estany va ser creada l'any 1988 i està composta per onze municipis. Banyoles n'és la capital per raons històriques, econòmiques i demogràfiques.
L'economia de la comarca ha tingut una base agrícola gràcies, en part, a l'abundància d'aigües i a la qualitat dels sòls. La ramaderia, especialitzada en el bestiar boví, el porcí i l'aviram, n'és un bon complement. La indústria continua centrada a Banyoles i s'estén, seguint els eixos de les carreteres, a Girona i a Olot, als municipis de Porqueres, Cornellà del Terri, Palol de Revardit i Serinyà.
L'economia de la comarca ha tingut una base agrícola gràcies, en part, a l'abundància d'aigües i a la qualitat dels sòls. La ramaderia, especialitzada en el bestiar boví, el porcí i l'aviram, n'és un bon complement. La indústria continua centrada a Banyoles i s'estén, seguint els eixos de les carreteres, a Girona i a Olot, als municipis de Porqueres, Cornellà del Terri, Palol de Revardit i Serinyà.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)