Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de la Consolació de Gratallops)

És una ermita al municipi de Gratallops (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Es troba al cim d'un turó de llicorella, molt a prop del coll de la Vaca, on s'ajunten els territoris de Gratallops i la Vilella Alta. Una renglera de xiprers vetllen actualment l'ermita on es venera la Mare de Déu de la Consolació, patrona de Gratallops i de gran devoció a la comarca del Priorat. L'ermita resta tancada al públic però el diumenge posterior al dia 15 d'agost, s'hi celebra un aplec i un dinar de germanor. Des de l'ermita es gaudeix d'unes vistes excel·lents del cor del Priorat i la serra de Montsant, així com dels costers de vinyes velles d'on s'obtenen els raïms del preuat vi L'Ermita. Es tracta d'una construcció (444 m) caracteritzada per una gran heterogeneïtat estilística. La capçalera i mitja nau són d'origen romànic, molt treballades i construïdes. L'absis fou ampliat lateralment, i avui és convertit en cambra de la Verge de la Consolació. L'interior és enguixat. La part gòtica, més alta té dues naus, una central i una lateral, amb una capella al costat oposat a aquesta darrera. La volta és de creueria feta amb pedra, i la resta amb reble. Un cor amb un arc rebaixat ha desaparegut. El conjunt presenta diverses construccions adossades, destinades a l'ermita i d'èpoques diferents, les darreres de les quals són del segle XIX. Els murs són de pedra vista i morter, amb obra de maó i en algun sector, i d'altres enguixats. L'ermita té un petit campanar d'espadanya

Esglésies gòtiques de Catalunya (La Nativitat de Maria de Cabacés)

És una església parroquial del municipi de Cabacés (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local. Església d'una nau amb quatre capelles laterals per banda que aprofiten els contraforts. El presbiteri i tres de les capelles són gòtiques, mentre la nau i la resta de les capelles, de mitja volta, són d'un renaixement senzill. L'absis és de cinc costats i està separat de la nau central per un arc apuntat. La nau central és coberta per una volta de mig punt, decorada amb quarterons. A l'interior hi ha diversos altars; en el primer del costat de l'evangeli hi ha un quadre de la Mare de Déu de Loreto del segle XVII i un retaule atribuït a Borrassà datat als segles XIV o XV. L'obra és de paredat, amb reforç de carreu als angles. El campanar, robust, és situat als peus del temple, al seu costat esquerre, de planta quadrada i coberta piramidal. El 1923 es va refer la façana; la porta d'entrada està emmarcada per unes motllures i un timpà migpartit per una fornícula.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Cartoixa d'Escaladei)

Fou fundada al segle xii per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes. Els seus dominis van configurar el territori històric del Priorat, més reduïts que l'actual comarca del mateix nom. Està situada al llogaret del mateix nom (Escaladei), al terme municipal de la Morera de Montsant. La seva ubicació al peu del vessant sud de la serra de Montsant li dóna un marc paisatgístic incomparable. El seu manteniment actualment depèn del Museu d'Història de Catalunya.

Pintors Catalans (Emília Coranty Llurià)

Barcelona, 1862 - Barcelona, 18 de febrer de 1944. Fou una pintora i professora de dibuix també coneguda com a Emília Coranty de Guasch vinculada amb Barcelona i Valls. És el primer nom de dona que s’ha trobat en els fulls de matrícula de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, l'Escola Llotja. Emília Coranty i Francisca Sans Benet de Montbrió són les dues úniques alumnes que apareixen matriculades durant el curs escolar de 1885-1886, entre els 496 alumnes d'aquell any. Emília hi va estudiar dos anys; en el segon fou l’única alumna entre els 539 matriculats i el 1886 l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona la va premiar amb una borsa de viatge a Roma -una nova modalitat de pensió, d’una durada de quatre mesos, que havia estat creada per la Diputació de Barcelona el 1880 -, que se li prorrogaria l’any següent.
A Roma conegué el seu futur marit, el pintor Francesc Guasch, qui gaudia d’una beca d'ampliació d’estudis a Roma. Així, com la pintora Lluïsa Vidal, estudià un temps fora d’Espanya, després d’haver-ho fet a Barcelona i a Madrid, on es matriculà a les classes d’Antic i de Paisatge a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat, gràcies a una borsa de viatge que li concedí la Diputació de Barcelona.

Pintors Catalans (Alexandre de Grau Figueras)

Vilanova i la Geltrú, 1831 - Barcelona, 1896. Fou un pintor català. Deixeble de Pau Milà i Fontanals a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, seguint l'estil purista. Després es continuà formant a l'Escola Especial de Pintura de Madrid on passà a dedicar-se a la pintura històrica. L'any 1856 va rebre una menció honorífica amb l'obra La traslación de Jaime el Conquistador al Monasterio de Poblet. L'any 1858 exposà La madre de Dios i el 1866 Reinar Despues de morir o Coronación de Doña Inés de Castro. També fou un conegut retratista

Pintors Catalans (Antoni de Ferrer i Corriol)

O bé Antoni de Ferrer i de Corriol. Vic, 5 d'octubre de 1844 - Barcelona, juliol de 1909. Va ser un arquitecte, pintor i col·leccionista català. Era el fill petit d'una família nombrosa. El seu germà Valentí va ser capità d'infanteria. Un altre germà, Lluís Maria, va sobresortir com a advocat.
Va estudiar dret a Barcelona El 1869 va obtenir el títol de mestre d'obres. Va participar en diverses iniciatives impulsades pel Cercle Literari de Vic, que durant uns anys (1865-1872) va tenir la seva seu a la casa de la família Ferrer i Corriol. Concretament, va intervenir en l'organització de l'exposició retrospectiva de 1868 i va aportar diverses peces de la seva propietat al Museu que va organitzar el Cercle (una majoria de les quals li van ser retornades el 1884). L'any 1881 era el secretari de la junta de la secció de belles arts de l'Ateneu Barcelonès que presidia Antoni Gaudí. A Barcelona, va tenir el seu taller al carrer de Jonqueres. Va ser professor de dibuix lineal i geomètric a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1883-1900)

Pintors Catalans (Cristòfor Alandi)

Tarragona, 1856 - Barcelona, 1896. Cristòfor Alandi, Còpia de la Batalla de Wad-Ras de Marià Fortuny, 1885. Conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Alandi és un pintor del segle XIX. Estudiarà a l'Escola de Belles Arts (pintura, escultura i gravat) i serà deixeble de Simó Gómez. Als 18 anys viatja a Roma allà coneixerà l'obra de Marià Fortuny i Marsal[1] i farà còpies de les seves obres. El 1979 envia una còpia a Barcelona de "La Batalla de Tetuan" de Marià Fortuny.[2] També estudià a l'Escola Superior de Pintura de Madrid i es presentà en l'Exposició Nacional de Madrid del 1881 amb una obra titulada El estudio de un pintor i en l'Exposició de 1884. I també es presentà a l'Exposició general de Barcelona del 1894