Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Julià i Santa Basilissa de Vulpellac)

És una església al nucli de Vulpellac (municipi de Forallac, Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. El temple està situat al costat del castell de Vulpellac, al centre del nucli fortificat. És un edifici d'una sola nau amb contraforts exteriors, absis poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior, i coberta de teula a dues vessants. La façana principal es troba orientada a ponent i presenta un parament de carreus molt ben treballats. La porta d'accés és d'arc ogival i té llinda i timpà sense decoració. Els únics elements ornamentals d'aquesta porta són les bases de les tres arquivoltes, amb relleus vegetals i testes de persona. Al centre de la façana hi ha una senzilla rosassa. L'edifici es completa amb uns pilars que serveixen de base a un campanar de paret inacabat. El campanar, de base quadrada i molt estilitzat, s'eleva a l'angle nord-oest de l'església. L'interior, cobert amb volta de creueria, conserva l'escut dels Sarriera en algunes impostes.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Joan)

És un edifici religiós del municipi de Foixà (Baix Empordà). És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església d'una nau, capçalera semicircular i capelles laterals. la nau coberta amb volta apuntada-sense creuria- amb arcs torals de la mateixa forma; el presbiteri presenta creueria amb escultura a ma clau i impostes de les nerviacions. La decoració esculpida es repeteix a les impostes dels arcs torals i a la creueria del cor, amb temes de sants, animals i fullatge. Al frontis hi ha la portada, amb arquivoltes apuntades en degradació, llinda i timpà; frisos esculpit amb fullatge i amb personatges i animals fabulosos. Sobre la façana es dreça un cloquer d'espadanya i tota la part alta de l'edifici és sobre pujada per un terrabastall, antiga obra de fortificació. L'edifici és construït amb grans pedres desbastades i carreus escairats a les cantonades; els murs són coberts d'arrebossat.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Genís de Monells)

És una obra del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església parroquial de Sant Genís de Monells, està situada al barri de la Riera. És un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals capçalera poligonal i teulada a dues vessants. Té la façana dividida verticalment en tres cossos, al central dels quals hi ha la porta, de gran interès arquitectònic, on està situada la porta d'accés, d'inspiració clàssica; presenta una obertura d'arc escarser, entaulament i frontó circular, que apareix tallat i els costats laterals del qual s'avancen com si s'obrissin per mostrar la porta i la fornícula amb la imatge. Al centre e la façana hi ha un òcul amb motllures, on apareix inscrita en relleu la data del 1785. Un cap d'angelet separa aquest conjunt de l'òcul ovalat superior que té decoració en relleu. El coronament és sinuós, amb cornisa motllurada i boles de coronament. El campanar s'eleva en el cos esquerre de la façana; és de grans dimensions, de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt i la inscripció del 1788 a l'angle.

Muntanyes de Catalunya (Puig dels Frares)

És una muntanya de 123 metres que es troba al municipi de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Tossal Petit)

És una muntanya de 126,7 metres que és al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Puig de la Reina)

És una muntanya de 130 metres que es troba al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà.

Llacs de Catalunya (Estany de la Gola)

És un llac glacial situat a 2.249 m d'altitud a la conca lacustre de la capçalera de la vall d'Unarre del municipi de la Guingueta d'Aneu, al Pallars Sobirà.

Llacs de Catalunya (Estanyol Occidental de Canalbona)

És un estany del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. És un petit estany, a 2.880 m d'altitud, format per un circ glacial. És sota el Collet Fals i el Port Franc, entre el pic de Canalbona i el Rodó de Canalbona, al massís del Montcalm. Hidrològicament drena cap al vessant sud dels Pirineus per l'Estany d'Estats, que vessa pel barranc de Sotllo i forma part de la conca de la Noguera de Vallferrera.

Llacs de Catalunya (Estanys de Baiau)

Són dos estanys naturals d'origen glacial situats a la capçalera de la Noguera de Cardós. La seva conca és de 128 ha, està orientada cap al nord-oest i té com a punts més alts la Pica Entravessada (2927 m) i el pic de Centfonts (2885 m) situats a l’extrem sud-est de la conca. Tenen una superfície de 8 ha el superior i de 1.6 ha l’inferior, essent el primer dels dos bastant profund (22 m).

La conca té la meitat de la seva superfície coberta per prats de Festuca airoides o de Festuca yvesii. La resta de la conca són tarteres o roca nua. Pel que fa a la química de les seves aigües, el material ric en sulfurs de les roques de la conca li confereix un pH proper o inferior a 5; són, per tant, uns dels pocs estanys pirinencs - juntament amb el d'Aixeus, a la mateixa vall i el de Pica Palomèra a la Val d’Aran - clarament àcids. Les mateixes condicions químiques fan que els organismes que hi poden viure siguin força diferents dels d'altres estanys i normalment menys abundants, les seves aigües tenen una transparència encara més elevada que els estanys pirinencs més comuns.

En aquest moments es troben englobats dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El seu estat ecològic és Molt Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. A diferència de l'estany de Pica Palomera, els de Baiau no s'han vist sotmesos a cap alteració minera de la conca