Muntanyes de Catalunya (Pedraforca)

És una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d'interès nacional, i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
El cim del Pollegó Superior està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Els pobles del voltant són Gósol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà

Muntanyes de Catalunya (Roca Colom)

És un cim a 2.507 m situat en el triterme entre les comunes de Mentet (Conflent) i Prats de Molló i la Presta (Vallespir) i el municipi de Setcases (Ripollès). És a prop de l'extrem sud-est del terme de Mentet, al nord-est del de Setcases i al nord-oest del de Prats i Molló i la Presta. És al sud-oest de la Mort de l'Escolà, al sud-est de la Portella de Callau i del Puig de la Llosa, al sud del Pla de Campmagre.

Pertany al circ del Concròs, pel costat sud-oest. Hi conflueixen la carena principal dels Pirineus amb la carena que baixa del Canigó, de manera que al cim hi conflueixen les valls les valls del Tec (que neix al seu vessant oriental), el Tet, pel costat del terme de Mentet, i el Ter, per la banda del circ de Concròs.
El cim és pla i ampli, amb un conjunt de pedres que permeten assegurar el punt culminant. Ofereix una vista de l'entorn, amb les muntanyes del circ d'Ulldeter, el Pic de la Dona, la Portella de Mentet, el Puig de Coma Ermada i, als peus, el circ del Concròs. L'ascensió es pot fer per camí ben fressat, bé des de l'estació d'esquí de Vallter per la Portella de Mentet, o bé des de la collada Fonda pel coll de Pal. Per Roca Colom passen moltes de les rutes de senderisme de la zona meridional del massís del Canigó
Te la curiositat que és el primer cim de la carena fronterera que supera els 2.500m venint de la Mediterrànea

Muntanyes de Catalunya (Roca de l'Estany)

 És una muntanya de 2.508 metres que es troba al municipi d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.

Muntanyes de Catalunya (Cap de Copiello)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida). El pic, de 2.508,3 metres, s'alça a la carena que separa Aigüissi (O) de la Vall de Sarradé (E); amb el Colladó d’Aigüissi al nord i les Roques Punxentes al sud-oest. S'arriba des de l'Estany de Sarradé: pujant direcció oest.

Rius de Catalunya (Riera d'Argentona)

És una riera maresmenca de cabal irregular. Neix al terme de Dosrius, a l'aiguabarreig entre la riera de canyamars i del Far, i durant els seus primers quilòmetres s'anomena riera de dosrius. Després penetra al terme d'Argentona on transcorra paral·lelament a la vall l'autovia C-60. El curs baix de la riera fa de partió entre els termes de Mataró i d'Argentona. Ja a l'època romana la vall de la riera d'Argentona era una important via de comunicaió entre el Maresme i el Vallès a través del coll de Parpers i s'hi va construir la Via Romana de Parpers; després més recentment s'hi construï l'autovia C-60 per unir l'autopista del Mediterrani (AP-7) i el corredor del Mediterrani (C-32).

Els afluents principals de la riera són:

- Riera del far
- Riera de Canyamars
- Torrent del Coll
- Torrent de Manyans
- Riera d'Òrrius
- Riera de Clarà

Rius de Catalunya (Riera de Sant Simó)

Limit entre Mataró i l' espai agrari periurbà de les Cinc Sénies, és un corrent fluvial del Maresme, que recull les aigües de diferents torrents del nord-est de Mataró, principalment del Torrent de Can Brugera i baixa pel polígon industrial de Mata-Rocafonda i l'Escorxador, passant per l'Ermita de Sant Simó fins a desembocar al Mar Mediterrani.

Rius de Catalunya (Riera d'Arenys)

O de Sobirans, és una riera que travessa Arenys de Munt i Arenys de Mar fins a desembocar al Mar Mediterrani a la platja de la Picòrdia.
Està catalogada com a morfotip geològic a escala internacional pel catedràtic de geologia Oriol Riba i Arderiu com a "riera d'Arenys" Té -cada vegada menys- flora i fauna autòctona.

La història d'Arenys de Mar i de Munt està directament vinculada a la riera que les vertebra. Ja els primers habitants de la zona van assentar el poblat ben a prop de la riera, ja que era el lloc on sempre hi havia aigua, per al reg. El mateix nom d'Arenys sembla que estaria directament relacionat amb la riera, ja que en un document del segle X trobem que es refereix a l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt com a l'església supra arenios, és a dir, sobre els arenys, referint-se directament a la riera.
Han estat molts els artistes que s'han inspirat en la riera: Salvador Espriu i Castelló, Lluís Ferran de Pol, Jordi Bilbeny, Assumpció Ribas... La riera al seu pas per Arenys de Mar ja ha estat del tot malmesa. Es va asfaltar i després soterrar, de manera que les aigües són totalment canalitzades i es perd cap al mar. Per conseqüència els aqüífers no es regeneren

Rius de Catalunya (Riera de Pineda de Mar)

És un curs d'aigua intermitent de la comarca del Maresme. Neix a uns 500 metres d'altitud, al sot d'en Pica, entre el puig d'Hortsavinyà i el coll de les Planes, en un racó sempre humit i envoltat de saüquers, cirerers de bosc, verns, avellaners, boix grèvol, alzines... i desemboca al Mediterrani, a Pineda de Mar.
Rep el nom dels indrets per on passa - sot d'en Pica, sot del Salt -, igual que els seus afluents fins que no arriba als territoris de Sant Pere de Riu, on ja se l'anomena "riera de Pineda".

En alguns trams entre can Coqueta i el pla de cal Capità, manté aigua tot l'any. Fins als anys 70, portava força més aigua i això permetia que durant alguns mesos les aigües arribessin fins al mar. A la seva riba encara s'hi poden trobar elements propis de l'activitat humana en l'aprofitament de l'aigua, com l'aqüeducte romà de Can Cua, el molí fariner de can Marquès o el Pont del Diable. La disminució de les pluges, l'aprofitament humà més intens de les aigües i unes muntanyes molt més poblades d'arbres, han fet que el cabal actual sigui molt inferior.
La conca de la riera de Pineda té 11 km de llargada i recull les aigües dels vessants marítims de la part de llevant de la serra del Montnegre, que baixen per diversos torrents i rieres.
Els afluents més importants són:
- Sot d'en Benet Vives, que neix sota el coll del mateix nom.
- Torrent de Canyamars, que neix sota el turó de la Grimola.
- Sot de l'Aram, que neix sota el coll d'en Cona. És el més llarg dels afluents i en alguns trams porta aigua gairebé tot l'any.
- Sot de Sant Andreu, que neix sota el collet del mateix nom..
- Sot de can Riu, que neix sota coll de Port.
- Torrent de Navall, que neix darrera can Carreres.