Les ràtzies de 897 i 898 [II]

El 897, després de la retirada de Muhàmmad al-Tawil, Llop Ibn Muhammad atacà el comtat de Barcelona. Odó I de França, ocupat amb els problemes a l'interior del regne i les invasions vikíngues, no va poder ajudar els comtes catalans, que van haver d'enfrontar-se sols als musulmans.
L'11 d'agost de 897 Guifré el Pilós va morir en combat prop del castell d'Aura. provocant l'evacuació de la població civil de Barcelona i el Vallès que es refugiava als llocs fortificats del nord del Vallès i al Bages, abandonant cases i terres.
Guifré el Pilós fou succeït pel seu fill Guifré II, i Barcelona no fou presa, de manera que la població tornà a la ciutat a principis de 898. El 898 Llop Ibn Muhammad va llençar un nou atac contra el comtat de Barcelona. El Vallès sofrí molt i restà gairebé despoblat durant uns vint-i-cinc anys, mentre els barcelonins es refugiaven als llocs fortificats del nord del Vallès i al Bages
La localització del castell d'Aura, o castell d'Oro, que va ser cremat per Llop Ibn Muhammad i prop del qual va morir Guifré, resulta incerta. S'ha suggerit que podia ser a Valldaura (serra de Collserola), la Valldora (Solsonès), Besora, Santpedor (abans Sant Pere d'Or) o Gualta prop de Caldes de Montbui. Segons la crònica musulmana, es trobava "en els termes de Barcelona" i era residència de Guifré. L'etimologia de la Valldaura de Collserola prové de Vallis Laurea (vall de llorers) i no de Vallis Aurea. La localització de Gualta prové d'una llegenda que barreja els fets de la mort de Guifré amb el comte Borrell II. Les altres localitzacions resulten lluny de Barcelona

Les ràtzies de 897 i 898 [I]

Foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès. El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.

Guifré lluitava per estabilitzar la frontera a partir de Cardona en direcció a Solsona. En aquell moment la frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per Besora, Tentellatge i Correà; la de Berga per Sorba, Gargallà i Serrateix; i la d'Osona per Cardona, Manresa i Montserrat. La ciutat de Larida fou fortificada, i Guifré va veure-ho com una provocació i va atacar la ciutat, governada pel valí de la família dels Banu Qasi, Ismaïl ibn Mussa. L'atac a Larida no va sortir bé. L'historiador Ibn al Athir diu que els musulmans van fer gran mortaldat entre els atacants.

El successor d'Ismaïl, Llop Ibn Muhammad en constant lluita amb Muhàmmad al-Tawil i els nobles cristians del Comtat d'Aragó i dels comtats catalans que s'anaven expandint i repoblant lentament des de les muntanyes dels Pirineus cap al sud, sovintejaven les incursions cristianes i les ràtzies musulmanes en territori enemic. Fou aleshores quan Llop ordenà fortificar diverses ciutats, com Lleida, Montsó o Balaguer. També ordenà la construcció de la mesquita aljama de Lleida, l'actual Seu Vella.

Muntanyes de Catalunya (Montmajor)

És una muntanya de 1.074 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa

Muntanyes de Catalunya (Punta de l'Aigua)

És una muntanya de 1.091 metre situada entre els municipis de Paüls al Baix Ebre i el de l'Horta de Sant Joan a la Terra Alta.

Muntanyes de Catalunya (La Mola)

És el punt culminant del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.103,2 m d'altitud. Al cim s'hi troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt.
Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs. D'altres poblacions properes són Terrassa, Castellar del Vallès, Mura, Sabadell i Sant Llorenç Savall.
Format per conglomerats presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a cova del Drac on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel, cova del Frare, avenc de can Pobla).

La Mola és un cim molt amenaçat per la pressió humana, la proximitat a una àrea tan poblada com el Vallès, el monestir del seu cim i la possibilitat d'accedir amb cotxe a més de 800 m fa que sigui molt visitat, però hi ha un aspecte encara més agressiu sobre el medi natural: les construccions de les urbanitzacions de Matadepera s'enfilen fins als 700 m d'altitud, a les portes de la primera cinglera. I aquestes construccions no són herència del passat, hi ha construccions recents (2005) sota el Cap de Mort i la Roca de les Onze Hores.
Els gradients de les carreteres que pugen a La Mola i a les urbanitzacions adjacents són bastant costeruts, i en alguns indrets arriben al 22%.
Al cim hi ha una Taula d'orientació geogràfica, que identifica els elements del paisatge que són visibles. La primera de les taules va ser col·locada l'any 1960, amb una completa renovació l'any 2009. També s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 285114001)
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Llacs de Catalunya (Closes de la Fonollera)

Són una zona de prats inundables, situats al marge dret de la desembocadura del Ter, que ocupa unes 23 hectàrees. L'interès ecològic de la zona rau principalment en el fet de ser una zona de salicornars, jonqueres i canyissars. A la zona de la platja, s'hi troben també dunes mòbils embrionàries, dunes secundàries amb Ammophila arenaria i dunes estabilitzades amb comunitats del Crucianellion maritimae. Pel que fa a la fauna destaca la presència de diversos ocells aquàtics. La sobrefreqüentació a l'època estival i la construcció de motes que han alterat la circulació de l'aigua són els principals impactes que afecten la conservació i l'interès ecològic d'aquest espai.

Llacs de Catalunya (Llac de Can Codorniu)

És un estancament d’aigua d’origen artificial a Sant Sadurní d'Anoia d'unes 5,25 hectàrees, originat pel tancament del torrent de Can Ferrer del Mas mitjançant un dic de contenció construït al voltant del 1906, fet amb materials argilosos. Amb els anys, s’ha anat naturalitzant fins a adquirir els trets d’un llac natural. El llac es troba a cavall del torrent de Can Ferrer del Mas, que actua de conca principal d’aportació hídrica, i el torrent de Can Codorniu, que n'és la sortida natural. Està situat al nord de la població de Sant Sadurní d'Anoia, en un entorn agrari, envoltat per camps de vinya i per pistes força freqüentades per passejants, ciclistes, etc.

El Llac de Can Codorniu presenta un cinyell helofític força continu i extensions relativament importants de canyissar i debogar en alguns dels sectors de la llacuna on les aigües són més somes. Al seu voltant creix un bosc de ribera força ben constituït, on apareixen roures, oms, pollancres, freixes i alguns salzes blancs, entre altres espècies. Hi són freqüents diverses espècies al·lòctones, com robínies, etc. Les canyes ocupen extensions importants als marges, que en alguns punts estan força alterats per la sobrefreqüentació humana. S'hi troba l'hàbitat d'interès comunitari 9540 Pinedes mediterrànies.

Al llac destaca una zona d'acumulació de sediments, que degut al suau pendent del terreny ha donat lloc a un petit aiguamoll i a l’establiment d’espècies vegetals pròpies d’ambients humits com Equisetum spp., Salix alba, Pteridium aquilinum, Phragmites australis subsp australis, etc.

Pel que fa a la fauna, el llac és interessant sobretot per les poblacions d'amfibis i d'aus aquàtiques. La proximitat a importants zones de nidificació i refugi d’aus, com el Delta del Llobregat, fa que aquest indret prengui importància com a element de connectivitat ecològica per a les aus. Alguns dels factors que amenacen la zona humida són la sobrefreqüentació humana -amb impactes associats com l'abocament de deixalles, el soroll, etc.-, la contaminació de les aigües per productes agroquímics i vessaments d'aigües d'origen urbà, i les captacions, que poden comportar fluctuacions importants del seu nivell.

Llacs de Catalunya (Bassa del Frare Ramon)

Té el seu origen en una antiga llera del Ter i se situa entre l'actual desembocadura i el Ter Vell. Referent a la vegetació, els poblaments de Ruppia entapissen els fons de la llacuna, mentre que el salicornar i alguns tamarius aïllats ocupen els marges de la zona inundada. Al voltant de la llacuna hi ha una interessant mostra de vegetació de salobrars.

Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari destaquen les llacunes litorals, les comunitats de Salicornia i altres plantes anuals, colonitzadores de sòls argilosos o arenosos salins, els prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi), els matollars halòfils mediterranis (Sarcocornetea fruticosae). A la zona marítima s'hi localitzen dunes movents embrionàries, dunes movents del cordó litoral amb borró (Ammophila arenaria) i dunes litorals fixades amb comunitats del Crucianellion maritimae. Pel que fa a la fauna, és especialment interessant la fauna ictiològica, ja que s'hi troba una població consolidada de fartet (Aphanius iberus). La zona també és utilitzada per ocells aquàtics (ardèids, anàtids, limícoles) i ocells marins.

Els principals impactes a la conservació de l'espai provenen de l'abocament d'aigües residuals i de l'afluència de turistes. Disposa d'un itinerari per a la seva visita i diferents rètols informatius. Existeix un projecte Life-natura, cofinançat per l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i la Unió Europea, i amb la col·laboració tècnica de la Universitat de Girona, per reordenar les llacunes d'aquesta zona i de la zona del Ter Vell. El projecte pretén realitzar un seguit d'actuacions per a la recuperació i conservació dels sistemes costaners. Entre les actuacions ja realitzades destaca la regeneració del sistema de dunes en aquelles zones actualment degradades on s'han instal·lat sistemes artificials per facilitar la retenció de sorres