Comarques Catalanes (Urgell) [XLI]

Es poden distingir quatre contrades amb característiques pròpies: el sector del Pla d'Urgell, la Ribera de Sió, la conca del riu d'Ondara i la vall del Corb.[1] La comarca actual de l'Urgell es compon de vint municipis, que comprenen una superfície total de 579,73 km², amb una població de 36.670 habitants (2009). La base econòmica de l'Urgell gira entorn de l'agricultura, la ramaderia i l'elaboració i transformació dels productes agropecuaris. Tàrrega és la població més important, a més d'un terç de la població comarcal i nombroses indústries. Destaquen Agramunt i Bellpuig.

L'Urgell és al bell mig de les planes de Ponent, entorn de la ciutat de Tàrrega, cap comarcal i centre comercial, de serveis i de comunicacions d'un sector de la plana. Comprèn part de la plana d'Urgell, recorreguda pel riu d'Ondara. Cap al nord el relleu és accidentat per la serra d'Almenara (459 msnm) i la vall del Sió, on s'ha establert Agramunt. Al sud hi ha la vall del riu Corb, amb relleus esglaonats, que limiten amb la Segarra i la Conca de Barberà (serra del Tallat, 803 msnm).

En la revisió de la divisió comarcal de l'any 1987 se'n va despendre una nova comarca anomenada Pla d'Urgell i el 1990 alguns municipis s'annexionaren a la Segarra. Els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d'Urgell, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana d'Urgell se segregaren de la comarca de l'Urgell per a formar part de la nova comarca del Pla d'Urgell. Són cinc municipis del sector més occidental de l'antiga comarca d'Urgell amb una economia molt activa, basada en el regadiu, la ramaderia i diverses indústries agropecuàries. La llei de modificació de la divisió comarcal de Catalunya de gener de 1990 també afectà l'Urgell. El municipi de Montornès de Segarra se segregà de l'Urgell i s'agregà a la Segarra.

Literatura Catalana (Vicent Josep Escartí i Soriano)

Nacio en Algemesi (Valencia), el 16 de febrero de 1964. Es un escritor en lengua valenciana y profesor universitario español. Doctorado en Filología catalana por la Universidad de Valencia y licenciado en Historia medieval, es profesor del departamento de filología catalana en la misma universidad. Es colaborador habitual del diario Levante y de la revista Saó. Como escritor, en 1992 ganó el Premio de Novela Ciudad de Alcira con Dies d'ira y en 1996 Andrómeda de narrativa por Espècies perdudes.

Literatura Catalana (Rafael Escobar)

Nacio en Burjasot (Valencia), en 1942. Es escritor y ha trabajado hasta el 2007 como funcionario técnico de la Generalitat Valenciana. Pese a su relativamente tardía dedicación a la literatura, emprende una trayectoria relevante tanto en número de publicaciones como en premios recibidos.

Inicia la carrera literaria con las novelas cortas L'Estel capgirat (1992) y La dona menuda (1992), galardonadas respectivamente con los premios Vila de Crevillent del 1990 y L'Encobert de Xàtiva del 1991. Dos años después recibe el premio Octubre-Andròmina por L'últim muetzí (1994), una novela histórica donde narra la persecución de la población morisca en Valencia. El interés por este género lo impulsa a escribir Les veus de la vall (2000), situada en los años siguientes a la expulsión de los moriscos, y El crit de maig (2009), que describe el alzamiento de los campesinos valencianos del año 1693. También ha publicado narrativa, con títulos como Perversa oronella tardana (1994), Vent de bruixes (1994), Històries urbanes (2003), El camí de les bardisses (2003) y Històries espectrals (2010), entre otros. En 2015 publica la biografía del futbolista Vicent Martínez Català, …i la glòria entreobrí les seues portes.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Josefina Escandell)

Nacio en Ibiza (Illes Ballears), el 23 de marzo de 1920 - Fallece en Ibiza (Illes Balears), el 8 de enero de 2014. D'origen rural, els pares obren, als anys trenta, l'Hotel España al mateix carrer de la Creu. Pepita Escandell cursa els estudis primaris al Col·legi de la Consolació d'Eivissa, on mostra les seves habilitats musicals i s'inicia en els estudis de piano i cant. Amb només sis anys també comença a fer teatre amb les monges agustines. Segueix els estudis de música a Eivissa, amb el mestre Victorí Planells i es prepara per entrar al cos de Correus fins que, l'any 1943, marxa a Barcelona per estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu. Allotjada a una residència del carrer Montcada, estudia piano i cant durant nou anys. Comparteix algunes assignatures amb la soprano Montserrat Caballé i el 1953 obté el títol de professora de piano. Aquests són anys de formació i diversió a la capital catalana que, amb tot, ha d'abandonar quan la seva mare reclama el seu retorn a Eivissa. Durant la dècada del 1950 participa com a soprano en concerts i obres de sarsuela. A Eivissa continua la seva carrera musical als teatres Pereira i Serra i és mestra de cant de les sopranos Teresa Verdera i Lina Cardona. Durant les dècades de 1950 i 1960 és membre de la Coral Santa Cecília, dirigida per Bartomeu Guasch "Fornàs".

Pepita Escandell estudia magisteri a l'Escola de Magisteri de Palma i l'any 1956 obté el títol de mestra a l'escola Normal de Magisteri d'Alacant. Exerceix l'ensenyament al Berguedà i a Eivissa fins a la jubilació, l'any 1985. En paral·lel a la carrera de mestra desenvolupa una important activitat teatral. Així, des de l'any 1958 és actriu del grup escènic de la Societat Ebusus, fundat i dirigit per Alexandre Villangómez. Amb el grup representen obres, per tota l'illa i durant molts anys, d'autors castellans del moment com Alejandro Casona, Miguel Mihura o Buero Vallejo.

A principi de la dècada de 1980 comença a escriure comèdies costumistes amb la llengua pròpia d'Eivissa. Són obres inspirades en l'estil de vida i el parlar eivissencs. Així, és autora dels títols Ses frasquites, Pagesos i senyors, Contrabando i novena i Es bons costums, publicats l'any 1998 per l'Editorial Mediterrània-Eivissa i per la Conselleria de Cultura del Consell d'Eivissa i Formentera. Altres obres de l'autora apareixen, entre el 1985 i el 1987, a la revista Es Vedrà i es Vedranell (1983-1987). Durant les dècades dels anys vuitanta i noranta, les obres de l'autora són representades arreu de les Pitiüses pel Grup de Teatre Amateur (GAT), pel Grup de Teatre des Casino des Moll, pel Grup de Teatre de l'IES Quartó de Portmany i pel Grup de Teatre l'Urgell. El 2007 es publica Teatre de sempre, on s'apleguen algunes obres inèdites, i Narracions breus, amb introducció i edició de Jean Serra.

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Eduardo Escalante Mateu)

Nacio en Valencia, el 20 de octubre de 1834 - Fallece en Valencia, en 1895. Autor teatral, principalmente de sainetes. Huérfano de madre y abandonado por su padre, vive con una familia del Cabanyal de Valencia de extracción social humilde. De joven conoce algunos miembros destacados de la cultura valenciana como Teodor Llorente. Pronto combina su trabajo de pintor de abanicos con el de escritor. Sus primeras obras de teatro son dos piezas sobre la vida de San Vicent Ferrer. Aunque escribe un drama romántico, Raquel, se decanta por un género de carácter más popular, el sainete. A partir de 1862 con Què no serà y La sastressa inicia una etapa de éxitos teatrales que con Un grapaet i prou (1868) lo convierten en un autor consagrado. 

Sus sainetes, humorísticos, tienen como protagonistas la clase media-baja valenciana que en su pretensión de ascensión social cambia el valenciano por el castellano lleno de valencianismos. Algunos de sus personajes arquetípicos son presentados como seres ridículos y farsantes. Así aparecen los forasteros de la obra Tres forasters de Madrid (1876). Estrena y publica hasta cuarenta y siete obras que tienen un estilo perfilado a lo largo de los años y que da piezas destacadas como: La xala (1871), L'escaleta del dimoni (1874), Les xiques de l'entresuelo (1877) o Les coentes (1880). Reconocido como uno de los autores más destacados del teatro valenciano de este género dramático, su influencia perdura hasta buena parte del siglo XX. 

https://www.escriptors.cat/

Literatura Catalana (Maria Francesca Enrich i Murt)

Nacio en Igualada (Barcelona), en 1957. En su infancia tuvo la suerte de ir a una escuela activa (Escola Mowgli) donde, entre muchas otras cosas, le enseñaron a vivir la creatividad y la fantasía. Pasa una juventud rodeada de lecturas, viajes y aulas. Estudia Magisterio y Filología Catalana en la Universidad Autònoma de Barcelona. Después de unas tempranas experiencias impartiendo clases de catalán en escuelas de primaria y a adultos, ejerce durante 18 años en el Instituto Pere Vives como profesora de Lengua y Literatura catalanas. En este periodo, además de dar clases, madura su pasión por la escritura. Tiene tres hijas, que son la causa de haber dirigido esa pasión hacia la literatura infantil y juvenil. Actualmente se dedica a escribir y a la programación de actividades culturales.

https://www.escriptors.cat/