Muntanyes de Catalunya (Puigsacalm)

És una muntanya de 1.515 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la Garrotxa. És el punt més alt de la Serralada Transversal, una muntanya emblemàtica, amb unes excel·lents vistes als cims i les serres del Principat.
Hi ha diverses maneres de fer el cim, però les vies més utilitzades són les següents:
- Des de la collada de Bracons a 1.132 metres, passant per la font Tornadissa.
- Des de Joanetes, a 600 metres, passant pel Puig dels Llops. Tanmateix, hi ha tres variants: per la Mare de Déu de les Olletes, o per algun dels dos camins "dels ganxos".
- Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 29409001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Cogul)

És una muntanya de 1526 metres situada al municipi de Navès, a la comarca del Solsonès. És el punt més alt de la serra de Busa, que va ser un punt important de l'estratègia militar durant les guerres carlines.
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Turó de Sant Marçal)

És una muntanya de 1.528 metres que es troba entre els municipis de Viladrau, a la comarca d'Osona i de Montseny, a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).

Rius de Catalunya (Algars)

Neix al massís dels ports, al vessant septentrional del Montcaro. Des de poc després del seu naixement constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit (del Matarranya) amb els d'Arnes, Horta de Sant Joan i Caseres (de Terra Alta). Després de passar vora els llogarets d’Algars (que li donen el nom) i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp.

Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152 pocs anys després de la conquesta de Tortosa, al riu Matarranya (demarcació confirmada pel papa Adrià IV el 1155 i per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1178), el límit entre el territori de Miravet, dels templers (establert el 1153), i el d'Alcanyís, de l'Orde de Calatrava (establert el 1157 i ampliat amb la conquesta de tota la ribera del Matarranya en 1168-1169), s'estabilitzà al riu Algars després d'un període de vacil·lació: Horta de Sant Joan i el seu territori (1165), Paüls dels Ports (1168) i Batea i Algars (1181), llocs, tots ells, a l'est del riu d'Algars, foren donats a poblar per Alfons I, al marge del comanador de Miravet, a fur de Saragossa, però ben aviat la situació fou restablerta a favor dels templers (Batea i Algars el mateix 1181, Horta el 1182; amb la proclamació dels costums de Miravet, el 1318, el riu d'Algars esdevingué igualment el límit entre el territori de dret barceloní i el de dret aragonès.

La discrepància entre els límits polítics i els eclesiàstics, que fou origen de conflictes, fou resolta el 1210 amb una concòrdia entre els bisbes de Tortosa i Saragossa, per la qual, del territori entre el riu d'Algars i el riu Matarranya, Cretes,Lledó d'Algars, Arenys de Lledó i Calaceit correspongueren a Tortosa (de qui han depès fins al 1955), i en canvi, Nonasp, Favara de Matarranya, Vall-de-roures i Beseit a Saragossa, igual com la resta de les poblacions de les riberes del Matarranya i del Guadalop, poblades de catalans.

Rius de Catalunya (Ulldemó)

És un riu dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del riu Matarranya. El curs d'aigua neix al vessant occidental del Mont Caro, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre). La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol.
Després de passar a llevant del poble de Beseit (comarca del Matarranya) s'uneix al seu col·lector, dins el terme del municipi.

Rius de Catalunya (Barranc de Calapatar)

Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes (Matarranya); prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos ), amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres.
Fou la primera de les mostres d’aquest art científicament publicada per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc. Ara són conservades, en part, al Museu d’Arqueologia de Barcelona. Hi ha poques figures, totes d’animals (tres cérvols i alguna altra de poc clara). El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatar , esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit.

Rius de Catalunya (Matarranya)

És un riu de la Franja de Ponent afluent per la dreta de l'Ebre. Neix als Ports de Beseit (comarca de Matarranya) a la Font del Teix, al nord-est del Tossal d'En Canader. Passa per Beseit, Vall-de-roures, on deixa enrere els ports i eixampla el seu llit. A continuació passa per la Torre del Comtei per Massalió després continua el curs pel Baix Matarranya, passant per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp. Finalment s'endinsa en els últims contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana fent encaixats meandres i desguassa a l'Ebre a l'est de Faió en el terme de la Pobla de Massaluca sota la Punta del Duc després de 100 quilòmetres de recorregut.