viernes, 6 de septiembre de 2019

La "Siplependencia"

Sorprèn una realitat en cadascuna de les eleccions, no es confronten idees, ni programes polítics. Ni es confronten, ni es debaten, ni es llegeixen. Els partits que presenten un major contingut polític, són els minoritaris, i els costa un horror aconseguir vots. Els majoritaris es dediquen a distreure'ns amb el seu espectacle de llums, colors i predicant el "I tu més", guanyant després per golejada, gràcies a aquests mitjans publicitaris que els fa tenir més minuts de programació per fer valer les seves idees .. El temps de els grans polítics i estadistes és passat. Ara és temps de telepredicadors al més pur estil nord-americà ... Molts recordessin als "xarlatans" que anaven pels pobles venent mejunges, paelles que no es embrutaven ... estafadors de tom i llom

Malauradament als ciutadans, tant és les eleccions que siguin, no ens agrada pensar i menys encara decidir. Molts prefereixen quedar-se a casa i després dir que la culpa és d'aquells que si van exercir el seu dret a votar. Doncs s'equivoquen ells són més culpables que els que voten, la seva decisió fa que calgui més vots per als partits minoritaris poden entrar al Parlament, al Congrés, però s'esta còmode en el seu sillon veient com sortim de Malaga per entrar a Malagón i això és la realitat, no tenim cultura de democràcia, ni sabem perquè serveix el nostre vot.

Avui és fàcil per als votants, una de les coses que ens marca més és el "slogan" publicitari que ens ven el charlatan de torn. Tot està en l'eslògan. Per això, amb la sana intenció d'ajudar els candidats de cara a properes eleccions, hauríem proposar un sol eslògan que puguin usar a manera de comodí en tots els partits i estalviar en gràfiques esperpèntiques, missatges ambigus que porten a confusió i despesa inútil del erari públic. Perquè al final tots guanyen, i els que no guanyen son els votants, perdem novament en ser enganyats per aquests xarlatans. "No és no", però és si ... I demà qui sap. I que més dóna que es digui Casado, Sánchez, Rufian, Torra o el Papa Francisco ells seguiran cobrant enormes sous i perjudicant els obrers amb treballs d'esclaus o saquejant els nostres drets. Però només nosaltres, som els culpables d'una "simplependencia" i votem a qui creiem menys "tonto", que equivocats estem. El més ximple fa rellotges

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Sant Genís de Torroella de Montgrí)

És l'església parroquial de Torroella de Montgrí. És un dels edificis més voluminosos de la vil·la i destaca en la llunyania quan hom s'apropa a la vila essent visible des de bona part de la plana del Ter i un dels trets més característics del panorama de la vila.
És un temple d'una sola nau (de 14,46 m) de cinc trams amb arcs torals apuntats recolzats sobre pilars que es corresponen amb els contraforts exteriors. A cada banda hi ha cinc grans finestrals d'arc apuntat. Entre els arcs hi ha voltes de creueria, amb claus de volta que presenten relleus de gran interès. L'absis és de base poligonal, de set costats, amb capelles i finestrals apuntats. A banda i banda de la nau hi ha capelles, algunes d'elles modificades per intervencions posteriors a la construcció del temple. A la banda nord es troba la Capella Fonda, a la qual s'accedeix des de l'interior. La sagristia és situada a la dreta del presbiteri, i el cor a l'extrem de ponent, de cara a l'altar major. L'església té dues portes d'accés: una situada a ponent, la de Sant Genís, i la porta de migdia, que ocupa el lloc destinat anteriorment a capella lateral. La façana és barroca, amb una gran portalada que presenta elements d'inspiració clàssica. El temple té dos campanars: el petit, més antic, és de base quadrada i cos superior hexagonal amb coberta piramidal, i el nou, inacabat, està situat a la banda nord de la façana, i és octogonal, amb una balustrada a cada una de les cares. És remarcable la decoració escultòrica de les impostes i de les gàrgoles.

La pica baptismal està situada a prop del presbiteri. Està feta amb pedra calcària del Montgrí, fa 1,26 m de diàmetre exterior, 0,90 m de diàmetre a la base i 1,03 m d'alçada total. La base és arrodonida mentre que la part superior és de forma polièdrica formant 24 cares planes. A mitjana altura té un fris amb motiu de serra. L'interior és buidat en uns dos terços del seu volum i mostra un forat a la base per poder escórrer l'aigua

A la capella lateral immediata a la Capella Fonda hi ha una llosa sepulcral feta amb pedra de Girona. A la part superior hi ha representat l'escut de la família Carles, que consta de dues parts. A la dreta hi ha una torre sobre una muralla i a l'esquerra tres insectes. A la part inferior de la llosa hi ha la inscripció: "Sepultura de la família de Carles". El conjunt es troba emmarcat amb una sanefa de tipus floral.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Esteve de Mont-ras)

És una església situada dins el terme municipal de Mont-ras, al Baix Empordà. Existent des del 1196, era coneguda aleshores com a "torroella de Mont-ras". El temple actual comença a bastir-se el 1593. Mont-ras formà part del municipi de Palafrugell fins a la seva segregació a mitjans del segle XIX.
Edifici d'una nau amb capelles laterals, absis poligonal i coberta a dues vessants. La façana lateral orientada al sud presenta una interessant porta d'inspiració clàssica oberta al mur corresponent a les capelles laterals. És rectangular i té damunt la llinda una petxina en relleu i tres pinacles amb esferes com a elements decoratius. En aquesta mateixa façana s'obren, a la part central del mur de la nau, dues finestres d'arc apuntat i un torre cilíndrica adossada que conté l'escala d'accés al cor i al terrabastall. Finalment hi ha, a la part superior, quatre petites obertures d'arc de mig punt, entre les quals apareixen petites espitlleres. La façana de ponent presenta una porta d'arc de mig punt adovellat i una senzilla rosassa, i a la part superior petites obertures i sageteres. El parament lateral nord no té cap obertura, llevat de les de la part del terrabastall, i el mateix s'esdevé a l'absis. A l'interior, la nau té arcs torals apuntats i volta de creueria amb claus i impostes decorades. El cor està situat als peus del temple, amb un interessant arc carpanell de suport


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Cristòfol de Fonolleres)

És un edifici religiós del municipi de Parlavà (Baix Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una nau amb absis interiorment poligonal de cinc cares i semicircular a l'exterior. Posseeix capelles laterals afegides tardanament. L'absis és sobrealçat amb una construcció de caràcter defensiu. La portalada, al frontis, té arquivoltes apuntades, llinda i timpà llis; els relleus de les impostes són molt erosionats. Campanar d'espadanya, de quatre arcades. La volta de la nau és apuntada, amb tres arcs torals que, com el triomfal, presenten mènsules amb representació escultòrica de caps humans i esses fantàstics. Al presbiteri hi ha volta de creueria. La construcció és de grans rebles i morter, amb carreus angulars. A l'exterior, com a fonament de l'absis, s'hi conserva un fragment de la capçalera preromànica del temple anterior.
De l'església en resta una part del seu absis de planta rectangular o trapezial tardogòtica. Es conserven els murs de l'absis preromànic. En el mur de llevant trobem una petita creu grega.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Martí de Palafrugell)

És l'església parroquial de Palafrugell (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està dedicada a sant Martí de Tours.

És d'un edifici de grans dimensions que presenta elements de diverses èpoques. Consta a d'una sola nau amb capelles laterals i cor als peus, absis poligonal i coberta de teula a dues vessants. La façana principal, orientada a ponent, té la portalada rectangular amb elements de tipus clàssic: dues pilastres a banda i banda amb entaulament superior i un baix relleu dedicat a sant Martí situat al centre d'un rectangle delimitat al seu tron per pilastres i motllures clàssiques. Hi ha també semiesferes decoratives. A la part central de la façana hi ha una senzilla rosassa, i a la part alta una galeria d'arcs de mig punt. La nau, dividida en quatre trams per tres arcs torals apuntats, es cobreix amb volta d'aresta, i les capelles laterals i el presbiteri amb volta de creueria.

El campanar s'eleva a l'angle sud-oest del temple. És de gran altura, encara que resta inacabat, i té base quadrada i cos superior vuitavat. Als quatre paraments situats damunt dels angles de la base quadrada hi ha quatre torres cilíndriques. A la part baixa de ponent del campanar hi ha una porta amb la data del 1762 i l'escut de Palafrugell en relleu. Un altre campanar, anomenat «campanar vell», s'eleva a la banda nord de l'església. És un element de petites dimensions format per quatre pilastres amb teulada


Muntanyes de Catalunya (Puig Pedrós a Pals)

És una muntanya de 102 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Quermany Petit)

És una muntanya de 114 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Puig d'en Gervasi)

És una muntanya de 115 metres que es troba al municipi de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà.

Muntanyes de Catalunya (Puig dels Corbs a Pals)

És una muntanya de 116 metres que es troba al municipi de Pals, a la comarca del Baix Empordà.

Llacs de Catalunya (Estany de Montcortès)

És una formació d'origen càrstic prop de Montcortès de Pallars, a ponent d'aquest poble, a 1.030 m d'altitud. al terme municipal del Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme de Montcortès de Pallars.

Juntament amb els estanys de Basturs és l'únic d'origen no glacial dels Pirineus. El seu perímetre, gairebé circular, és de 1.320 metres, i la fondària màxima, de 30 m. L'estany està inclòs dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai està inclòs dins el PEIN (espai MTC "Estany de Montcortès") i pertany també a la Xarxa Natura 2000 (espai ES5130019 "Estany de Montcortès"). L'espai protegit té una extensió de 46 hectàrees (0,46;km²).


Llacs de Catalunya (Estany de Gerber)

És un estany d'origen glacial a la capçalera de la vall d'Àneu. És un dels pocs estanys grans (14.4 ha de superfície) no alterats per l'obra hidràulica i un dels més profunds (63 m). La conca orientada cap al nord-est té el cim dels Pics de Bassiero (2887 m) com a punt més alt. Té 284 ha de superfície i diversos estanys i estanyets de diferents mides. Es troba a una altitud de 2165 m
La vegetació de la conca està formada per gespets (prats de Festuca eskia), tot i que també hi són abundants els prats de Carex curvula i les pinedes de pi negre (Pinus uncinata) amb neret (Rhododendron ferrugineum). És un estany molt oligotròfic, i tot i la seva poca altitud no hi ha cap espècie de planta aquàtica.

La fauna de l'estany conté dues espècies de peixos introduïdes, la truita comuna (Salmo trutta) i el barb roig (Phoxinus phoxinus), i als estanyets de la conca hi ha granota roja (Rana temporaria). Pel que fa als crustacis, és dels pocs estanys amb dues espècies de copèpodes calanoids (Diaptomus cyaneus i Eudiaptomus vulgaris) fet només present a alguns estanys grans i algun altre cas excepcional.

L’estat ecològic és Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Està actualment inclòs dintre del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El seu estat de conservació és bo. Degut a ser un estany gran que es troba clarament per sota el límit del bosc i, que ha sobreviscut a l'aprofitament massiu de l'obra hidràulica, resulta molt singular i caldria fer tot el possible perquè segueixi així en el futur.


Llacs de Catalunya (Estany de Garrabea)

És un estany gran, de prop d'11 ha de superfície i 33 m de fondària, situat a la capçalera de la vall d'Àrreu, a 2164 m d’altitud. La conca està orientada d’oest a est, amb el Tuc deth Rosari (2594 m) al nord i el Cap del Muntanyó d'Àrreu a l'oest coronant la conca.

La vegetació dominant de la conca són els gespets (prats de Festuca eskia), els neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum) i pinedes de pi negre (Pinus uncinata) amb neret. També hi ha prats d'ussona (F. gautieri) tot i que hi són poc abundants. La vegetació aquàtica macrofítica és força rica, encara que no tant com en els estanys propers del Rosari i Muntanyó d'Arreu. En aquest estany s'hi pot trobar l'espargani (Sparganium angustifolium), el ranuncle aquàtic (Ranunculus aquatilis), la subulària (Subularia aquatica) i les dues espècies d'isoets, Isoetes lacustris i Isoetes echinospora.

La fauna vertebrada està dominada per la truita comuna (Salmo trutta) que hi va ser introduïda, i a les basses del voltant de l'estany, hi ha també la granota roja (Rana temporaria).

Està plenament situat en el bosc, fent molt valuós, ja que són molt pocs els estanys situats així. Té un valor similar als estanys de Trescuro del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, qualificats com a reserva integral. En aquests moments forma part del Parc Natural de l'Alt Pirineu, que en garanteix la seva protecció. L'estat ecològic és Bo, segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Fins al dia d'avui, no ha patit cap explotació hidroelèctrica. La seva mida grossa i a la proximitat a les pistes d'esquí fa que sigui un estany de risc per extreure'n aigua. Com que hi ha molt pocs estanys grans, que no han sofert aquest tipus d'alteracions, és molt important evitar-ne l'aprofitament i que segueixi en el seu estat natural. Aquests estanys tenen denominacions equivocades en alguns mapes, cal anar amb compte de no confondre’ls


Llacs de Catalunya (Estanys i molleres d'Àrreu: Rosari i de Muntanyó o Pudo)

Els estanys del Rosari d’Arreu (1993 m) i del Muntanyó d'Àrreu (2204 m) es troben a la capçalera de la vall d'Àrreu. Són dos estanys morfològicament molt semblants, amb una superfície de 5 ha. Es troben en conques hidrològiques diferents. El del Rosari és més profund (19.5 m), té una conca bastant grossa (450 ha), ja que és el darrer estany d'un rosari de diferents estanys i basses, entre els quals hi ha l'estany de Garrabea. En canvi l'estany del Muntanyó és més somer (13 m de fondària) i té una conca petita, (de 110 ha) i és l'únic estany de la conca. A sota l'estany del Muntanyó hi ha un antic estany reblert de sediment, que ara forma una sèrie de molleres extraordinàries d'una extensió poc habitual als Pirineus.

La vegetació de la conca està formada per prats acidòfils formats per gespets (prats de Festuca eskia), i prats calcícoles de Festuca airoides o de F. yvesii, prats de F. nigrescens, Trifolium thalii i Ranunculus jouanii i prats d'ussona (F. gautieri). També s'hi troben matollars d'Empetrum hermaphroditum i neretars (Rhododendron ferrugineus), alguns amb pinedes de pi negre (Pinus pinea). Les molleres de càrex (Carex fusca) i molses del gènere Sphagnum hi són també ben representades

Aquests estanys, malgrat estar geogràficament a prop de l'estany de Garrabea, tenen unes característiques completament diferents, ja que es troben en una conca calcària, aspecte que dintre del nostre territori és força excepcional per als estanys. A més, tenen una rica flora macrofítica de la qual ressalta la presència de fins a quatre espècies diferents del gènere Potamogeton a l'estany del Muntanyó, Potamogeton perfoliatus, P. alpinus, P. berchtoldii i P. praelongus i una (P. berchtoldii) al del Rosari, que també té espargani (Sparganium angustifolium), ranuncle aquàtic (Ranunculus aquatilis), subulària (Subularia aquatica), els isoets Isoetes lacustris i I. echinospora, i al litoral Callitriche palustris.

Als dos estanys s'hi ha introduït la truita comuna (Salmo trutta) i més recentment ha aparegut el barb roig (Phoxinus phoxinus), espècie de ciprínid que s'utilitza il·legalment com a esquer.

L'estat ecològic dels dos estanys és Bo segons la classificació establerta per la Directiva Marc de l'Aigua. Pel que fa al seu règim de protecció l'estany del Rosari es troba dins de l'actual Parc Natural de l'Alt Pirineu, però en canvi l'estany del Muntanyó d'Àrreu incomprensiblement no es troba sota cap figura de protecció. Aquest fet sembla que va lligat als plans d'expansió d'una estació d'esquí, i per tant aquest estany, tot i ser un dels estanys més singulars de tots els Pirineus està seriosament amenaçat. Per la seva riquesa biològica i la seva singularitat es recomana que es busqui una mesura urgent de protecció per aquest estany.