martes, 17 de septiembre de 2019

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria del Palau)

És un jaciment medieval que pertany al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està constituït per un petit temple romànic en ruïnes i el vestigi d'un petit poblat, que tindria els seus orígens en l'època romana (s. II a.C.). És troba inclosa dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, tot i que pertany, al municipi de Torroella de Montgrí, està situada més pròxima als nuclis de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) i L'Escala (Alt Empordà)
Es tracta una església d'una nau, de planta rectangular, sense capçalera destacada. Tot i que l'edifici està en estat ruïnós, en un poblat abandonat, es mantenen les seves estructures arquitectòniques elementals, llevant del frontis i de l'atri que el precedia, del qual queden testimonis, sobretot al nord on hi ha un fragment d'una volta de quart de cercle. L'interior és cobert amb volta apuntada i seguida, sense cap arcada. Al mur de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada i al de migdia restes d'una porta lateral. Una campanya de neteja de l'edifici ha posat al descobert la façana de la galilea, amb l'espai d'entrada; el basament dels frontis amb l'espai inferior d'una possible porta elevada, el basament del tenant d'altar i fragments de paviment d'argamassa. Es creu que l'edifici es construí amb carreus força mal tallats, essent ben escairats a les cantonades. Es considera que l'edificació data del s.XIII i representa el gòtic primitiu o tardo-romànic, ja que la seva arquitectura manté els elements essencials del romànic avançat de la comarca, com ara la volta apuntada, les portes d'arc en degradació, les finestres de doble biaix o esqueixada, els carreus ben escairats i la inexistència d'un absis semicircular.
A l'entorn del temple hi ha restes d'edificis del poblat d'origen medieval, altes i grosses "parets seques", agrícoles i testimonis de poblament d'època romana.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Palamós)

També coneguda com a Santa Maria del Mar, és una església catòlica romana que es troba a Palamós (Baix Empordà). És la principal església parroquial de la localitat i es considera l'edifici més antic de la població. Pertany al Bisbat de Girona i és una figura inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici d'una sola nau, de 5 trams, amb capçalera poligonal (semicircular a l'exterior) i cobert amb volta de creueria. Té capelles laterals a banda i banda de la nau (tres per banda). Presenta les característiques típiques de les esglésies catalanes del gòtic tardà.

Als peus de la nau hi ha un cor alt, suportat per una volta d'arc rebaixat la clau de la qual representa l'evangelista Lluc. A la banda esquerra de la nau hi ha l'anomenada "Capella Fonda" coberta amb cúpula, construïda en època barroca (1779) i renovada a la segona meitat del segle XX
A la capella fonda s'hi exposa el notable tresor de la parròquia, constituint un petit museu d'art sacre dedicat a la memòria de mossèn Pau Camós. Hi destaquen la custòdia (segle XVI), una creu processional, també del segle XVI, i dues imatges d'argent del segle XVII, una que representa la Mare de Déu del Roser i l'altra Sant Joan baptista.

El retaule de l’altar major, encara que fou en part destruït a la Guerra Civil, conserva dos elements originals del final del segle XVI: el bancal de 1580, construït pel mestre imaginaire Joan Ballester, i set caselles pintades pel pintor renaixentista Isaac Hermes Vermei d’Utrecht (1594-95).
El frontis, orientat a migdia, té una porta adovellada d'arc rebaixat i a sobre un rosetó senzill sense decorar. Just a sobre hi ha haver (des de 1982) la imatge de Ntra. Sra. de Gràcia, barroca, en pedra, procedent del desaparegut convent dels agustins i actualment exposada al centre d'interpretació del patrimoni de l'Església del Carme. A la dreta una mena de torre que conté l'escala d'accés al cor. Seguidament s'alça el campanar de planta quadrada que es va aixecar aprofitant l'antiga Torre del Consell. Consta de dos pisos amb arcades de punt rodó, costat sud i nord, i obertures geminades en els altres costats. Sobresurt pel seu característic coronament apiramidat.

Els seus murs han estat coberts d'arrebossat i pintats de blanc tant a l'interior com a l'exterior exceptuant les cantonades a on la pedra és de millor qualitat.
Juntament amb el retaule major, el tresor exposat a la capella fonda i la silueta del campanar, un altre element d'interès en aquesta església és la bonica portada d'estil gòtic tardà que es troba a un costat, a la part baixa del campanar. Data de les primeres dècades del segle XVI i s'atribueix al mestre de cases occità Tomàs Barça, que entre 1521 i 1525 intervenia en la construcció de l'església de Palamós. La porta és d'arc rebaixat, està flanquejada per dues pilastres d'ornament floral i coronada amb pinacles i florons contenint les figures de Sant Josep i Sant Nicolau (de factura posterior) i dues parelles d'àngels


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Vicenç de Rupià)

És una església parroquial al nucli de Rupià (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. La primera referència documental sobre l'església de sant Vicenç de Rupià data del 1139, com a part d'un conveni de vassallatge entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred. Durant el segle XIII, altres documents confirma l'existència de la parròquia de "sancti Vicenci de Rupiano".
L'edifici actual mostra en la seva configuració elements d'estils diversos, en correspondència amb les intervencions que ha anat experimentant al llarg del temps. La part més antiga conservada és la nau gòtica (s. XV). Entre els segles XVI i XVII s'hi afegiren les capelles laterals tardo-gòtiques i la sagristia, i al segle XVIII correspon la construcció de la nova façana i del campanar, barrocs, així com de la darrera capella, realitzada ja en estil neoclàssic.

L'església de Sant Vicenç és un edifici de grans dimensions, de planta rectangular amb absis poligonal i cor als peus. A l'interior té una sola nau, amb 3 capelles a cada costat; la nau es cobreix amb volta de creueria. La façana principal presenta una estructura simètrica. La porta d'accés, rectangular, es troba decorada amb elements d'inspiració clàssica: pilastres d'emmarcament, tríglifs i mètopes amb relleus a la llinda, i frontó trencat amb tres pinacles descoronament.
Damunt la porta hi ha una obertura circular resseguida per una motllura senzilla. La façana, on es poden veure encara restes d'esgrafiats, mostra un coronament sinuós. el campanar, que s'aixeca a la banda esquerra, té base quadrada i cos superior octogonal, on s'obren quatre finestres ogivals. L'interior es cobreix amb volta de creueria. El conjunt es corona amb barana de balustres i un cos superior.


Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Vicenç de les Olives)

És una església amb elements romànics i gòtics de Garrigoles (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici religiós, església d'una nau i capçalera carrada que no destaca, exteriorment, de la resta de l'edifici. La volta és apuntada. Només hi ha un arc, apuntat, sobre pilastres, que separa la nau del presbiteri (arc triomfal). A la façana de ponent, portada d'un sol arc de mig punt, adovellat i un òcul. Al cim es dreça una espadanya de tres pilastres i arcs d'època tardana. El parament és de carreus escairats.


Pintors Catalans (Mestre de Lluçà)

Fou un artista del romànic català, pintor de frescos i pintures sobre fusta que decoraven les esglésies amb temes religiosos, datat al segon quart del segle XIII. Se li atribueixen les pintures del frontal de l'altar de Santa Maria de Lluçà, sobre fusta conservada al Museu Episcopal de Vic, els frescos de Sant Pau de Casserres, conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i els de Sant Andreu de Cal Pallot (al municipi de Puig-reig)

Pintors Catalans (Mestre de la conquesta de Mallorca)

És el nom pel que es coneix l'autor anònim de diverses pintures realitzades a la fi del segle XIII, d'estil romànic tardà o principis del gòtic.
Aquest nom li va ser imposat pels historiadors de l'art Alomar Esteve, Rosselló Bordoy i Sánchez Cuenca, quan li van atribuir l'obra del retaule de santa Úrsula de la població d'Artà —conservat a l'església de Sant Francesc de Palma—, i derivat del tema de les pintures murals de la conquesta de Mallorca del Palau Aguilar de Barcelona, que representen diversos episodis de la conquesta de Mallorca realitzada pel rei Jaume el Conqueridor
Es creu que aquest artista podria ser també l'autor de les pintures al fresc del Palau Reial Major de Barcelona per la seva cronologia i estil semblant. Aquests murals guarden també, segons Joan Ainaud de Lasarte, gran semblança estilística amb el retaule de santa Úrsula, encara que aquest últim té un cert aire més cap a la pintura gòtica.

Pintors Catalans (Mestre de Cardona)

És el nom amb què es coneix al pintor del segle XII que va realitzar unes pintures murals a diferents esglésies. Estilísticament se l'ha relacionat amb les pintures de l'església de Sant Martí Sescorts (conservades al Museu Episcopal de Vic), les pintures murals de Sant Vicenç de Cardona (conservades al MNAC), les de Sant Salvador de Polinyà (conservades al Museu Diocesà de Barcelona) i les de Santa Maria de Barberà (conservades in situ).

Pintors Catalans (Mestre d'Avià)

És el nom amb qui es coneix l'autor del Frontal d'Avià i el Frontal de Rotgers del segle XIII. Influenciat pel neobizantisme i probablement el Mestre de Valltarga, va tendir a la simplificació linealista preludi de l'estil gòtic i la seva àrea d'activitat fou la diòcesi de Vic.

Llacs de Catalunya (Estany Gelat de Comaloforno)

L'Estany Gelat de Comaloforno és un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

"Coma-lo-forno és coma de la forna. Una forna, en el país és una coveta o forat en la roca, com la que s'obre a la cresta d'aquest pic". El llac, d'origen glacial, està situat a 2.683 metres d'altitud, a la Capçalera de Caldes, a l'est-nord-est del Pic de Comaloforno i a l'est del Besiberri Sud. Drena pel seu extrem nord-occidental per anar a engrandir el Barranc de Malavesina. L'estany es troba en el camí que des de l'extrem occidental de la Presa de Cavallers, via el Pas de l'Ós, porta al Pic de Comaloforno.


Llacs de Catalunya (Estany Cloto)

És un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El nom probé del grec, "kloptós", amagat, per la situació de l'estany.

El llac, d'origen glacial, està situat a 2.325 metres d'altitud, a la Capçalera de Caldes. Enclotat als peus de la Punta d'Harlé (O), el Pa de Sucre (NO) i el Tuc de Roques Negres (E). Drena al sud-est, al barranc que baixa cap a les Llastres de la Morta, al nord del Pletiu de Riumalo.
Hi ha diverses possibilitats. Les més habituals són:
- Per el desguas de l'Estany de Tumeneia de Dalt i vorejant pel sud el Tuc de Roques Negres.
- Ja sigui sortint des del Refugi Joan Ventosa i Calvell, via la riba meridional de l'Estany de Travessani i l'Estany de Tumeneia de Baix.
- O anant a trobar aquest camí des del Pletiu de Riumalo, pels barrancs de les Llastres i de l'Estany de Tumeneia de Dalt.
- Una altra via surt del Pletiu de Riumalo i puja directament pel barranc de l'Estany Cloto.


Llacs de Catalunya (Estany Clot)

És un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El llac, d'origen glacial, està situat a 2.280 metres d’altitud, a la Capçalera de Caldes. Situat al peu de les Agulles de Travessani i Pic de Travessani, que es localitzen al seu est, drena cap a l'Estany de Travessani.
L'estany és molt pròxim al Refugi Joan Ventosa i Calvell. Dos dels camins que surten del refugi passen pel costat:
- El que, coincidint amb l'etapa de la travessa Carros de Foc, vorejant per la riba oriental de l'Estany de Travessani i travessant el Coret de Oelhacrestada, porta al Refugi de la Restanca.
- Les diverses rutes que porten al Port de Caldes.