lunes, 11 de marzo de 2019

Muntanyes de Catalunya (Pic del Cabirol)

És una muntanya de 2.456,5 metres situada a la comarca de la Cerdanya, al municipi de Martinet de Cerdanya.

Muntanyes de Catalunya (Costabona)

O Pic de Costabona, és un massís de 2.465 m alt de la zona axial pirinenca del límit dels termes municipal de Setcases, a la comarca del Ripollès (Girona), i comunal de Prats de Molló i la Presta, de la del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Està situat a la línia de crestes que ve del pic de Roca Colom a través del Coll del Pal (2.374 m) i separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès). El cim, de tipus granític, és el darrer dels grans cims d'aquesta carena envers llevant. Ja no hi ha més enllà alçades que sobrepassin mai els 1.700 m. Al vessant meridional es formen el Torrent de Vall-llobre (a la Font de Fra Joan) i el Ritort (a les Deus d'en Sitjar), afluents del Ter per l'esquerra; el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l'est, domina l'Alt Vallespir (els Banys de la Presta i la vila de Prats de Molló). A uns 2.300 m d'altitud, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), hi ha les Mines de Costabona, de scheelita (tungstat de calci), per a l'explotació de les quals ha estat construïda una pista forestal, actualment en força mal estat. A la capçalera del Torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases (Ripollès), hi ha el refugi Costabona.

Al cim del Costabona hi ha una fita geodèsica (la de referència 293076001) i diverses creus, així com una caixa metàl·lica. La vista circular és amplíssima; hi destaca a l'est el golf de Roses i la Plana del Rosselló, separades per la serra de l'Albera. Cap al nord l'imponent massís del Canigó, les Esquerdes de Rojà i la coma del Tec, amb el Roca Colom i el roc de la Mort de l'Escolà. A l'oest hi ha els pics del circ d'Ulldeter, on destaca el Gra de Fajol i el Bastiments al seu costat.

El Costabona és un dels indrets més triats per les rutes de senderisme dels massís del Canigó. Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC


Muntanyes de Catalunya (Puig Terrers)

És una muntanya de 2.466 metres situada a la Serra del Cadí, d'on és el seu cim més oriental. Es troba al municipi de Gisclareny, a la comarca del Berguedà. Forma part del parc natural Cadí-Moixeró.

Muntanyes de Catalunya (Tuc de Roques Negres)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El pic, de 2.498,1 metres, està situat al sud-est de la Bretxa de Pauss, en la carena que de nord-oest a sud-est separa l'occidental Estany Cloto de l'oriental Estany de Tumeneia de Dalt.
El punt més propici per ascendir al cim és des de la collada que, al seu nord-oest, domina els estanys Cloto i Tumenia de Dalt. Aquest coll és molt a prop del camí que des del Refugi Joan Ventosa i Calvell, via la riba meridional de l'Estany de Travessani, els Estanys de Tumeneia i l'Estany Cloto, porta a la Bretxa Peyta o a la de Pauss.
Una altra opció és anar a trobar aquest camí, des del Pletiu de Riumalo; ja sigui pel barranc de l'Estany Cloto, o pels barrancs de les Llastres i de l'Estany de Tumeneia de Dalt.


Muntanyes de Catalunya (Calderer)

És una muntanya de 2.497 metres que es troba al municipi de Saldes, a la comarca del Berguedà.

Rius de Catalunya (Tenes)

O Riera de Tenes o riu Tenes és un riu que es forma en el terme municipal de Castellcir, al Moianès, i passa pels termes de Sant Quirze Safaja, també al Moianès, Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Parets i Mollet del Vallès, tots pertanyents al Vallès Oriental. Desemboca en el Besòs en el termenal entre els dos darrers pobles esmentats.

És paral·lel a la riera de Caldes (a la seva dreta) i el Congost (a la seva esquerra). És un dels rius que ressegueix el Vallès de nord a sud i conflueix amb el Mogent, el Congost, i la riera de Caldes per formar el Besòs. Desemboca en el Besòs poc més avall d'on aquest riu es forma per la unió del Mogent i el Congost.
El Tenes és un riu poc cabalós. A l'estiu duu poca aigua, mentre que a la primavera sovint té crescudes de cabal. Pel que fa al relleu del seu curs, el Tenes passa per dues zones molt diferenciades, situades amunt i avall de les cingleres de la zona de Sant Miquel del Fai. La part nord, aproximadament un terç del curs del riu, transcorre sobre els relleu muntanyosos i els altiplans de Castellcir i Sant Quirze Safaja: el Moianès. La part central, i ja fins al final del riu, transcorre sobre uns terrenys argilosos suaus i baixos. Es tracta de la plana del Vallès Oriental. El paisatge al llarg del curs del riu és molt variat. Els de l'origen són muntanyencs i rurals, i els de la desembocadura són enmig de zones industrialitzades i urbanitzades.


Rius de Catalunya (Riera de Vallserena)

Pertany a la conca del Besòs i deu el seu nom per travessar el veïnat de Boscassos i Vallserena de Sant Pere de Vilamajor. Neix a Terra Blanca a 410 metres sobre el nivell del mar i baixa per la Vallserena, entre la serra Pairana i la serra de la Dona Morta. Desemboca a la riera de Vilamajor a l'alçada de Sant Antoni de Vilamajor. Durant el seu curs rep els següents afluents:

Torrent de l'Arnau
Torrent de can Pairana
Torrent de la Dona Morta
En total, la riera de Vallserena té una llargada de 6 quilòmetres i una conca de 6  km². Habitualment, els mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre s'asseca. Per la seva ubicació, es tracta d'un curs d'aigua de règim mediterrani.


Rius de Catalunya (Riera de Vilamajor)

Pertany a la conca del Besòs i deu el seu nom per travessar el gran terme de Vilamajor (Baix Montseny). En total, la riera de Vilamajor té una llargada de 12 quilòmetres i una conca de 39  km². Habitualment, els mesos de juny, juliol, agost i setembre s'asseca a la part més baixa. Per la seva ubicació, es tracta d'un curs d'aigua de règim mediterrani.
La riera baixa entre la serres de Palestrins i del Borrell pel sot del Cortès, travessant els municipis i nuclis urbans de Sant Pere de Vilamajor i Sant Antoni de Vilamajor. Desemboca al riu Mogent a l'alçada de Llinars del Vallès


Rius de Catalunya (Riera de Vallforners)

Sovint coneguda com a riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca en el riu Mogent. A la part alta de Cànoves, s'aixeca el Pantà de Vallforners, construït entre el 1985 i 1989, i que garanteix els regadius dels camps de la vall. Rep el nom de la masia de Vallfornès, prop d'on se situa el seu naixement, en el municipi de Tagamanent i dins el Parc Natural del Montseny.

Rius de Catalunya (Mogent)

És un curs d'aigua de 24,5 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental al vessant septentrional del Corredor de l'aiguabarreig del Torrent de L'Illa i de Ca l'Arenes, i que s'uneix amb el Congost entre els termes municipals de Montmeló i Montornès del Vallès per formar el Besòs.
El Mogent travessa els municipis de Llinars del Vallès, Cardedeu, la Roca del Vallès, Vilanova del Vallès i Montornès del Vallès.