Nacio en Burriana (Castellón), el 5 de abril de1965. Licenciado en Filología Catalana, se dedica a la enseñanza y colabora en diversos medios de comunicación escritos (El País, El Punt, El Espejo, Caracteres). Su producción literaria incluye diferentes géneros, entre los que sobresale el ensayo. Entre otros galardones, ha recibido dos veces el premio Recopilación de retrato literario Rafael Cornellà con Luz, más luz: Andreu Alfaro (1998) y Manuel Vicent o la frase feliz (2013). Es autor también de Un cristal habitado (2000, premio de la Crítica del Instituto Interuniversitario de Filología Valenciana), Un oficio del siglo (2001, premio de la Crítica de los Escritores Valencianos de ensayo) y Las horas fecundas: notas para a un libro de estilo (2001, premio Ciudad de Alzira de ensayo), y de las novelas Donde duermen las estrellas (2004, premio Ciudad de Valencia - Jaume Roig de novela) y La ballena blanca (2007 , Joanot Martorell de narrativa de Gandia). En poesía ha publicado Poema de amor en dos tiempos (1999, premio Ciudad de Villarreal de poesía) y Física de los límites (2001). Cabe mencionar, además, el dietario Señales de humo (2006) y La conversación mural: ensayo para una lectura del graffiti, (1994, premio Fundesco).
martes, 15 de enero de 2019
Muntanyes de Catalunya (Torreneules)
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
La ruta d'ascensió al Torreneules és d'una dificultat alta, amb un desnivell de 700 metres i s'allarga de mitjana durant 2 hores i 20 minuts fins a fer cim. L'ascensió s'inicia en el refugi de Coma de Vaca, a 1.995 m i s'avança en direcció nord, travessant el riu de Coma de Vaca i deixant a la dreta el refugi homònim. S'ha de continuar pujant per la vall fins a trobar una esplanada lateral a la banda esquerra del riu. En aquell moment cal prendre el camí que s'enfila per un terreny no gaire rost vora el riu. Després d'una distància llarga, se salta per una zona de rierols i aiguamolls fins a topar amb la confluència del rierol que descendeix del puig de Fontnegra i el que baixa del coll de Carançà. En aquell punt, ja hauria d'haver transcorregut una hora des de l'inici de l'ascensió.
Es deixa el camí i s'avança primerament en direcció oest-sud-oest i, seguidament, en direcció oest per un cresta herbada. Més endavant, s'ha de virar per un nou llom empedrat en direcció sud-sud-oest distingible pels arbusts de neret. Aquesta cresta duu per un camí ben marcat que s'enfila per un gran pendent fins al coll del Torreneules (2.561 m), després de resseguir algunes llaçades curtes.
Després de dues hores de recorregut, s'inicia el tercer i últim tram de l'ascensió, que duu al cim. S'avança en direcció sud-est per la carena decantant-se majoritàriament a l'esquerra fins a fer el cim del Torreneules
Muntanyes de Catalunya (Tuc des Costes)
O Pic de les Costes és una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El pic, de 2.723,3 metres, s'alça en el punt d'intersecció de les carenes que delimiten les Costes (O), Montanyó de Llacs (NE) i el Barranc dels Carants (S). Té el Cap de les Cometes al nord-nord-oest i la Collada dels Carants al sud-sud-est.
Dues són les rutes més habituals:
- Pujant pel Barranc de les Costes fins a la collada que comunica el cim amb el Pic de les Costes.
- Pujant per Montanyó de Llacs fins a la Collada des Carants.
El pic, de 2.723,3 metres, s'alça en el punt d'intersecció de les carenes que delimiten les Costes (O), Montanyó de Llacs (NE) i el Barranc dels Carants (S). Té el Cap de les Cometes al nord-nord-oest i la Collada dels Carants al sud-sud-est.
Dues són les rutes més habituals:
- Pujant pel Barranc de les Costes fins a la collada que comunica el cim amb el Pic de les Costes.
- Pujant per Montanyó de Llacs fins a la Collada des Carants.
Rius de Catalunya (Reard)
O Rard, és un riu de la Catalunya Nord, d'orientació sud-oest - nord-est. És un curs d'aigua de la comarca del Rosselló, de règim torrencial, que neix als Aspres, en el terme de Montoriol, a partir del Còrrec del Mas de Delom.
En el seu curs alt pren el nom de riera de Montoriol i de la Galcerana o Ribera de Reixac (a Forques). Després de deixar Vilamulaca, passa vora el mas Sabola i l'antic castell del Reart, i prop de Pollestres rep, per l'esquerra, el seu principal afluent, la Cantarana; on travessa el Riberal del Tet. Desemboca al sud de la Salanca i de la Tet, a prop de Sant Nazari de Rosselló, però en el terme de Canet de Rosselló. Vessa les seves aigües a l'estany de Sant Nazari, des d'on se'n va cap a la Mediterrània
En el seu curs alt pren el nom de riera de Montoriol i de la Galcerana o Ribera de Reixac (a Forques). Després de deixar Vilamulaca, passa vora el mas Sabola i l'antic castell del Reart, i prop de Pollestres rep, per l'esquerra, el seu principal afluent, la Cantarana; on travessa el Riberal del Tet. Desemboca al sud de la Salanca i de la Tet, a prop de Sant Nazari de Rosselló, però en el terme de Canet de Rosselló. Vessa les seves aigües a l'estany de Sant Nazari, des d'on se'n va cap a la Mediterrània
Rius de Catalunya (Tet)

El riu es forma a 2.059 m alt per la unió de dos torrents de muntanya, el Rec de la Grava, que prové del nord-oest, i el Rec de la Llosa, que ho fa del nord-est. El seu naixement és en terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, al nord-oest del Carlit.
El curs de la Tet es veu modificat per l'existència d'embassaments artificials com ho són l'estany de la Bullosa, construït per generar energia hidroelèctrica, i el pantà de Vinçà.
Rius de Catalunya (L'Aglí)

Neix al Col de Limas, a la serralada nord-pirinenca de les Corberes. Passa per Sant Pau de Fenolhet, Estagell, Cases de Pena, Espirà de l'Aglí, Ribesaltes, Pià, Sant Hipòlit de la Salanca i desemboca al Mediterrani, entre el Barcarès i Torrelles de la Salanca, després d'un recorregut de 74 km. A la Fenolleda crea múltiples congosts, com les turístiques Gorges de Galamús, a Sant Pau de Fenolhet.
Rius de Catalunya (L'Aude)

El seu recorregut a la Catalunya del Nord és breu, i conforma la vall del Capcir, on travessa els termes comunals dels Angles, Matamala, Formiguera, Ral i Puigbalador. Després recorre alguns quilòmetres per l'Arieja, i llavors, amb l'excepció de tres curts trams que fan de límit entre l'Aude i l'Erau, el seu recorregut queda inclòs dins del departament homònim. Les principals poblacions per les quals passa són Quilhan, Limós i Carcassona. Narbona està connectada amb aquest riu pel canal de la Robine.
Fins a Limós, el seu curs discorre entre muntanyes, i així presenta diversos congosts -les gorges de Saint-Georges, el congost de Pierre-Lys i l'estret d'Alet. A la seua planície, Carcassona enllà, corre quasi paral·lel al Canal del Migdia. El seu règim és pluvionival.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)