Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Maria de l'Om (Ventalló))

És una església de Ventalló (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. És un temple situat al nord-oest del petit nucli de Pelacalç, a llevant del municipi de Ventalló al qual pertany. Des de la carretera GIV-6301 entre els nuclis de Montiró i Pelacalç, s'agafa un trencall a mà dreta que hi condueix. Església d'una sola nau, amb capçalera de planta rectangular,que substitueix l'absis romànic original. De fet, l'estructura romànica ha experimentat considerables modificacions al llarg del temps i, actualment només es conserva el parament original als murs nord i sud, tant a l'interior com a l'exterior del temple. La nau està coberta amb una volta apuntada emblanquinada, mentre que la resta del parament manté la pedra vista, amb grans arcades de mig punt adovellades, obertes als murs laterals. Algunes presenten impostes decorades. L'altar es troba molt avançat respecte a la longitud de la nau i, darrere seu, hi ha l'emmarcament decoratiu del cambril on es troba la imatge de la Mare de Déu. Està format per tres columnes per banda amb el basament quadrat i els capitells decorats a l'estil corinti. Sostenen un entaulament motllurat coronat per un arc de mig punt al centre. Als costats de l'altar hi ha les dues escales que donen accés al cambril. Aquest espai està cobert amb una volta per aresta sostinguda per pilastres decorades amb capitells vegetals. Sota el cambril hi ha la sagristia. La façana principal conserva la portalada romànica, tot i que probablement ha estat reconstruïda. És d'obertura rectangular amb la llinda plana i presenta un arc de mig punt adovellat a la part superior, resseguit per una arquivolta decorada. Està sostingut per dues columnes amb capitells decorats amb motius vegetals, a manera de brancals de la porta. El conjunt està rematat amb una cornisa triangular motllurada. Damunt la porta hi ha un rosetó en substitució de la genuïna finestra romànica de doble biaix. La façana està coronada per un campanar de cadireta amb dos arcs de mig punt, de recent construcció.

L'aparell romànic conservat està format per petits carreus i carreuons desbastats, disposats formant filades regulars. L'obra posterior està bastida amb pedra desbastada a imitació del parament original. La zona absidal està arrebossada i pintada

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Eulàlia de Noves)

És una església de Garriguella (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És situada dins del nucli urbà de la població de Garriguella, molt propera a l'accés principal al poble, des de la carretera C-252.

L'església és formada per dues zones ben diferenciades: el temple romànic original i la part moderna de l'edifici. L'edifici original està situat a la banda oriental del temple actual. Es conserva una part de la planta basilical de tres naus originària del temple i la resta ha desaparegut. La nau central és més alta i ampla que les dues laterals i la coberta és de volta de canó ultrapassada, sostinguda per tres trams d'arcs torals de mig punt, recolzats damunt pilastres adossades. Les naus estan comunicades per tres arcs formers de mig punt, bastits amb carreus ben escairats als pilars i dovelles estretes, amb les impostes bisellades. El parament interior del temple, així com la decoració motllurada d'algunes de les impostes originals, fou arrebossat i pintat de blanc amb la posterior reforma d'època moderna. A la nau lateral nord es conserva una petita finestra d'arc de mig punt. El parament exterior està compost per pedres de diverses mides sense treballar, disposades en curtes filades regulars. La façana occidental es troba adossada a la capçalera de la nova església, que es construí a continuació de la primitiva construcció, la qual actualment té la funció de magatzem. Els dos temples estan comunicats per una gran capella, dedicada al Sagrat Cor, situada a l'extrem sud-oest de l'edifici actual. El temple modern és un edifici de grans dimensions que consta d'una nau central coberta amb volta de canó i llunetes, amb les capelles laterals comunicades i cobertes per voltes d'aresta, a manera de petits cossos oberts als laterals de la nau central. Es comuniquen amb aquesta a través d'arcs de mig punt, separats per una doble pilastra amb capitells decorats. A la part superior dels arcs hi ha una filada d'obertures cegues amb balustrada, a manera de galeria. El transsepte està coronat per una gran cúpula octogonal, sostinguda per petxines, aixecada sobre un tambor amb finestres, que serveixen per il·luminar l'espai L'absis del temple és semicircular i presenta un gran retaule d'obra, amb la coberta apetxinada. El temple també compta amb una tribuna pel cor als peus de l'edifici i, a l'extrem septentrional de la façana, un campanar de planta octogonal amb quatre obertures d'arc de mig punt. De la façana destaca la portalada, precedida per una senzilla escalinata de pedra. Està composta per un arc rebaixat bastit amb dovelles ben escairades i decorades amb una motllura. S'observen les restes d'una obertura anterior tapiada, d'arc de mig punt. A la part superior s'obre un òcul, bastit amb el mateix tipus de pedra. A l'interior, els murs estan enguixats i, damunt d'ells, destaquen elements decoratius fets amb estuc de color gris. El temple es troba profusament decorat. La cúpula presenta imatges dels quatre Evangelistes i el retaule central està dedicat a Santa Eulàlia. Les capelles laterals tenen altres imatges escultòriques. Destaquen dos púlpits decorats, als laterals de la nau central

Esglésies romaniques de Catalunya (Santa Eugènia de Saldet)

És una església de Ventalló (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada dins del petit nucli de Saldet, a l'extrem nord-est del municipi de Ventalló al qual pertany, tot i que força és proper a la població de l'Armentera. El temple està situat al bell mig del reduït nucli, a la plaça de Santa Eugènia.
És una església d'una sola nau amb absis semicircular, orientat a llevant. La nau és coberta amb volta de canó seguida, amb un tram pròxim a la capçalera corresponent a alguna reforma, doncs és lleugerament apuntat. En el punt d'unió d'aquests dos sectors hi ha un arc toral apuntat. L'absis és cobert amb una volta ametllada, amb l'arc triomfal lleugerament apuntat. El sòl interior de l'edifici és molt més baix que el nivell de circulació exterior, fet que obliga a accedir-hi baixant quatre graons que condueixen a la porta d'entrada. L'accés principal al temple està ubicat a la façana sud. Es tracta d'una portalada romànica formada per dos arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà llis. La façana original de l'edifici, orientada a ponent, fou transformada a mitjans del segle XIX. Actualment, tant aquest parament com el de la banda nord, es troben adossats a altres construccions. L'absis presenta una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada. Al costat del portal d'accés s'alça un campanar de cadireta d'un arc de mig punt bastit amb maons, i a l'altre extrem de l'edifici, entre la nau i l'absis, n'hi ha un altre, aquest últim de dos arcs
La construcció original està bastida amb carreus de pedra ben escairats. En algunes parts, corresponents a intervencions posteriors, s'ha utilitzat el pedruscall i el maó

Esglésies romaniques de Catalunya (Sant Sebastià de la Selva de Mar)

És una església de la Selva de Mar (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada als afores, a l'oest del nucli urbà de la població, en un replà una mica més enlairat sobre la vall de la riera de la Selva, en l'antic camí que porta a Sant Pere de Rodes. A la part posterior de l'església es localitza el cementiri.

Cada vint de gener, diada de Sant Sebastià, s'hi celebrava un ofici solemne, i encara de tant en tant s'hi diu una missa. S'hi anava en processó precedida del penó de la "Germandat de Sant Sebastià", entitat de Socors Mutus" dissolta fa una cinquantena d'anys. A Sant Sebastià encara avui s'hi va, fent el Via-Crucis, per Setmana Santa.
És una església d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. La nau és coberta amb volta de canó, lleugerament apuntada. L'absis està cobert amb una volta de forma ametllada. El parament és de carreus de pissarra,i alguns pocs de gres, escairats. La part de l'absis, però, està construït amb filades d'opus spicatum, fet amb rebles allargades de pissarra. L'interior de l'església actualment es troba arrebossat i pintat. Es conserva en notable bon estat la coberta de lloses de pissarra, tant damunt la nau com a la capçalera, la qual no és fàcil de veure a causa de l'obra de fortificació que, altrament, ha contribuït a preservar-la. Hi ha uns bancs d'obra correguts, als peus dels murs laterals

La façana principal està orientada a l'oest. Destaca la portalada, formada per tres arcs de mig punt en degradació. Hi hagué una altra porta a migdia, que estava amagada pels nínxols del cementiri, actualment retirats. Hi ha tres finestres romàniques, situades a la façana principal, al mur lateral sud de la nau i a l'absis, de les mateixes característiques. Són de doble biaix i arcs de mig punt. Al coronament hi ha tres grosses pilastres, que serviren de merlets i també d'espadanya. Damunt els murs perimetrals de la nau i de capçalera, s'hi bastí una sòlida obra de fortificació a les darreries del segle XIV.

L'obra de fortificació dobla l'alçada de tots els murs romànics. Destaca l'emmerletat superior, el matacà damunt la porta i, en aquest mateix mur, diverses espitlleres d'obertura rectangular. Aquesta fortificació aixecada sobre l'església es diferencia clarament per l'aparell de l'obra més antiga. Els seus murs presenten un parament de rebles de pissarra, trabats amb morter i lligats a les cantonades amb carreus ben escairats

Al nord, el mur es manté enterament i posseeix encara tot l'emmerletat i les espitlleres. Sobre el mur meridional de la nau, la fortificació s'ha perdut en el tram que es troba damunt la porta lateral del temple, també desapareguda. El mur que es dreça sobre l'absis té dues rengles d'espitlleres. La part alta és malmesa i no presenta restes de merlets

Pintors Catalans (Lluís Marsans i Julià)

Barcelona, 1930 - Barcelona, 16 de gener de 2015. Fou un pintor d'art contemporani català. El seu treball més conegut és el d'una col·lecció que recrea el món de Marcel Proust en l'obra A la recerca del temps perdut. A partir de 1980 exposa regularment a la galeria Claude Bernard de París. A conseqüència de la Guerra Civil espanyola va passar la seva infància a París, entre 1936-1940, quan tornà a Barcelona.
El 1947 viatjà a Mèxic i als Estats Units. A Nova York va conèixer a Salvador Dalí, mitjançant la seva amistat amb Ismael Smith Marí, i descobrí l'art contemporani.

Decidí dedicar-se a la pintura, i de tornada a Barcelona, un any més tard, començà a estudiar al taller de Ramon Rogent i Perés. Joan Ponç l'introdí en el treball dels artistes del grup Dau al Set. En aquest període, Marsans s'interessà també per la Bauhaus, i viatjà a Ais de Provença per trobar-hi al seu fundador, en Walter Gropius. En aquest viatge, va visitar una exposició de Cézanne que el farà canviar d'orientació el seu treball.
A començaments de 1950, abandonà el taller de Rogent i continuà en solitari les seves investigacions tècniques i estètiques. Entre 1955-1960, il·lustrà uns textos d'Edgar Allan Poe i col·laborà amb Josep Antoni Coderch. La trobada amb Marcel Duchamp a Cadaqués provocà en Marsans la identificació amb un nou llenguatge plàstic.

A començament del 1960, integrà la figuració i l'art abstracte dins de la seva pintura. La "Suite Pacioli" és el reflex d'aquestes experiències. Aquestes obres de petit format posen en evidència el seu interès per les matemàtiques. Va conèixer el pintor Ramón Gaya.
Entre 1966-1972, després d'un període d'experimentació i d'investigacions pictòriques, enfrontà un tema concret de caràcter literari, "A la recerca del temps perdut" de Marcel Proust. Paral·lelament, treballà la figura humana i començà els dibuixos de flors. El 1972, Marsans presentà per primera vegada la seva obra al públic a la Galeria Trece de Barcelona.
A partir de 1973, abandonà l'abstracció i tornà a la figuració. Començà a pintar paisatges i edità la "Suite anònima" el 1978. El 1980 treballà amb la galeria Jacod de París que edità els gravats de Proust. A partir d'aquesta data exposà regularment a la galeria Claude Bernard de París.
Marsans abordà nous temes figuratius, com ara els temes de la música, de les naturaleses mortes i dels llibres, sempre amb la intenció secreta de treballar la verdadera relació entre les coses. Passà una estada a Venècia i, des de 1995 abordà una pintura més conceptual i esbossos de la figura humana.

Pintors Catalans (Marià Antoni Espinal i Armengol)

Terrassa, 1895 - Terrassa, 1974.  Pintor i col·leccionista. Deixeble de Francesc Galí. Es presentà a Barcelona el 1917, i l’any següent anà a París. El mateix 1918 s’incorporà de nou a Barcelona, a l'Agrupació Courbet, acabada de fundar, i més tard es retirà als seus negocis. Reuní una important col·lecció de pintura gòtica hispànica (on sobresortien peces d’Huguet, Pere Serra, Bartomeu Baró), que el 1959 li fou adquirida pel Museo de Bellas Artes de Bilbao.

Pintors Catalans (Maria Rusiñol i Denís)

Barcelona, 16 de maig de 1887 - 1 de desembre de 1972. Va ser una pintora, poeta i novel·lista catalana. Única filla dels pintors Santiago Rusiñol i Lluïsa Denís i Reverter, Maria va viure la seva infantesa allunyada del seu pare, que viatjava constantment, però ben en contacte amb el món de l'art i amb els personatges de la Barcelona artística de les primeres dècades del segle xx. Tot i així, va ser el seu pare qui, en l'adolescència, la va animar a pintar, per bé que mai va tenir una formació reglada, en el sentit que no va assistir a cap acadèmia d'art.

El 1899 va conèixer a París a Laura Albéniz, filla del pianista i compositor Isaac Albéniz, quan totes dues eren encara unes nenes. Anys més tard les dues van començar la seva trajectòria artística sota el mestratge del pintor Xavier Gosé i amb Albéniz conegué, pels volts de 1905-1907, Ismael Smith. El caràcter decadent de les obres d'aquests dos artistes van influir a la jove Maria Rusiñol.

L'any 1911 va participar amb altres artistes en la tómbola benèfica en benefici de la vídua de Raimon Casellas que es va fer al Faianç Català, on es van poder veure el que es van anomenar ninetes.
Des de l'inici de la seva producció artística, es va inclinar per l'aquarel·la i el dibuix. En la seva obra va ser una constant la representació de figures femenines amb vestits antiquats per expressar la seva crítica a les banalitats i aparences de l'estatus social. Es veu la influència d'un cert decadentisme caricaturesc, fruit de la coincidència amb Ismael Smith al taller d'Antoni Serra, amb qui va col·laborar en la decoració de ceràmiques. Al taller d'en Serra també va coincidir amb d'altres artistes com Pau Gargallo, Josep Pey, Juli Vallmitjana o Xavier Nogués

És autora del recull poètic Llibre de versos (1928) i de L'arna (Poema rural) (1953), novel·la de tema burgès i amb un cert component didàctic i moralitzant. També publicà la biografia Santiago Rusiñol vist per la seva filla (1950), a través de la qual defensà la figura del seu pare

Pintors Catalans (Maria Rosa Rodrigo)

Reus, 1937. És una pintora catalana. Els seus pares es traslladen a Barcelona i es en aquesta ciutat comença els seus estudis artístics l'any 1955 a l’escola d’Arts i Oficis; quatre anys més tard es matricula a l’escola Superior de Belles Arts de Barcelona on finalitza els estudis el 1964. També aprèn litografia a l’Escola d’Arts del Llibre de la Ciutat Comtal. Quant fa la carrera de belles arts coneix al que serà el seu marit, Horts Müller, un economista alemany. Cap al 1965 se'n va Alemanya amb el seu marit, encoratjada per un dels seus professors que li parla de les bones oportunitats que pot tenir en aquest país en el camp de la il·lustració. Comença treballant d’il·lustradora per a contes de nens però ho acaba abandonant, ja que no li agrada. Posteriorment treballa com a decoradora en una important botiga de mobles a Essen, on roman nou anys. L’empresa li concedeix un dia lliure per anar a la Facultat d’Art de la Universitat Duisburg-Essen, on fa estudis de gravat durant quatre anys. Finalment deixa de banda la decoració per dedicar-se en exclusiva a la pintura i al gravat. El 1970 mostra la seva obra en exposicions col·lectives i fa la primera mostra individual el 1977 a la Kuntskabinett Henkel, Essen HP Galeria, a Langenberg.

Per tenir contacte amb Espanya l'artista viatjava cada any a passar les vacances estivals i aprofita l’estava per visitar galeries d’art i per veure les obres dels seus companys. La segona exposició individual la realitza a la Galeria de Vilanova, a Vilanova i la Geltrú, i a partir d’aquest moment alterna les mostren entre Alemanya i Espanya. El 1981 es presenta a la Galeries Syra de Barcelona, és la seva primera mostra a la ciutat Comtal i la crítica és molt positiva. Invitada per l'artista Josep Filella, l'any 1982, exposa al Centre de lectura. Continua amb les seves mostres a Düsseldorf i a Gütersloh. El 1985 torna a la Galeria Syra i, el 1988, a la Galeria Jaimes de Barcelona. L’any 1999 té dues exposicions importants: d'una banda, al Consolat General d’Espanya a Hannover, amb la participació del casal català d’aquesta ciutat, segurament la més important de la seva trajectòria; i d’altra banda, a la Sala Blanquerna de Madrid, organitzada per la Generalitat de Catalunya. Ambdues són mostres retrospectives en les quals es pot veure una bona selecció d’obres, i esdevenen homenatge i reconeixement al seu treball. Fa també una exposició a la Sala Llac de Tarragona amb obres inspirades en el paisatge del delta de l’Ebre que combina amb quadres d’altres sèries.

Torna a Espanya i obre una galeria que anomena Un Espai (2006-2009) a Cunit (Tarragona) per poder exhibir-hi obres d’art. Allí exposen Carmen Cobertera, Charles Collet, Claude Collet, Josepa Filella, Andrés Francesch, Anabel Jujol, Pilar López, José del Rio i Juan Soler-Jové. Després de quatre anys de treball per mostrar obres d’art actuals i de qualitat, es veu obligada a tancar per problemes econòmics, malgrat l'acceptació que tenen les mostres realitzades.