Muntanyes de Catalunya (Mola d'Estat)

Es un tossal de 1.127 m d'altitud a les muntanyes de Prades, a cavall dels municipis de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) i Prades (Baix Camp). Com a fet característic d'aquest tossal, hi ha tres creus metàl·liques clavades a la roca, a frec del cingle, anomenades popularment "les Tres Creus", en una zona que ofereix impressionants vistes de la vall del riu Brugent i de les muntanyes de Prades. Està a uns 2,7 km, per pistes forestals, del refugi dels Cogullons. S'hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Resseguint la carena en direcció a llevant, a uns 400 metres, s'arriba a l'indret anomenat Taula dels Quatre Batlles, on convergeixen, a més dels anteriors, els termes municipals de Montblanc (Conca de Barberà) i Mont-ral (Baix Camp). Diu la tradició que, quan calia fer una tallada de pins, els quatre batlles es reunien en aquest indret per a pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits. El camí-pista gira cap al nord i els cingles de la mola perden altivesa. A uns 350 m apareix un vèrtex geodèsic (número 263129001) amb una altitud de 1.116 m, i 200 m més enllà s'arriba al punt anomenat mola dels Quatre Termes, amb una altitud de 1.118 metres.

Muntanyes de Catalunya (Montgròs)

És una muntanya montserratina el cim de la qual ateny una altitud de 1.133 metres sobre el nivell del mar. Es tracta d'una gran mola amb forma de dom que, tot i no ser una de les muntanyes més altes de la Serra de Montserrat (Barcelona) és, per la seva posició central respecte al massís, un dels miradors certament privilegiats amb què compta: cap a l'oest es contempla una magnífica panoràmica sobre el conjunt de la Regió d'Agulles i dels Frares Encantats, cap al sud, sobre el municipi del Bruc al qual pertany aquesta muntanya, i cap a l'est sobre la Canal del Migdía, Sant Jeroni i les regions més allunyades de Tebes i de la Tebaida. L'aspecte del Montgròs des del vessant sud, la del Bruc, amb els Plecs del Llibre en primer pla, és veritablement espectacular.
Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Sant Benet)

És una muntanya de 1.150 metres que es troba al municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Roca Corbatera)

És una muntanya de 1.163 metres que es troba al municipi de la Morera de Montsant, a la comarca del Priorat. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 258131001 de l'ICC).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Rius de Catalunya (Tarn)

És un riu del sud-oest de França, de 375 km de longitud. Afluent del Garona, creua els departaments de Tarn i de Tarn i Garona.
Aquest riu flueix en direcció sud-oest, ja des dels seus orígens a 1.550 m en el Mont Losera, a les muntanyes Cevenes, a través de tortuositats i sots fins a Tolosa, on hi ha la seva confluència amb el Garona.

De cabal abundant té fortes crescudes, com la del 3 de març de 1930 que arrasà la seva conca mitjana i baixa amb 9,1 m d'altura a Albi, un cabal a Montalban de 6.100 m³/s i 11,5 m d'altura i a Moissac, després de rebre l'Avairon, va arribar a 8.000m³/s. Hi ha hagut altres riuades més recents el 8 de desembre de 1996 (9,43 m a Montalban i 6,09 m a Albi), el 7 de novembre de 1982 (9 m en Montalban i 7,45 m a Albi) i el 6 de novembre de 1994 (8,62 m a Montalban i 7,40 m a Albi).
El Tarn passa prop de les poblacions de Millau, Albi, Montalban i Moissac. Entre els afluents del Tarn, es pot citar el Tarnon, el Dourbie, l'Agout i l'Avairon.
El Viaducte de Millau, el pont més alt del món, permet que l'autopista A75 creuï la vall del Tarn prop de Millau. es va inaugurar el desembre de 2004.

Rius de Catalunya (Arieja)

És un riu del vessant atlàntic dels Pirineus. Neix a l'estany de Fontnegra, a la Cerdanya, i fa de límit entre aquesta comarca i Andorra. La seua capçalera és a la coma d'Or, on és l'estany de la coma d'Or, on rep el nom de riu de la Palomera. Situat dins la regió occitana del país de Foix, a l'alta vall del riu està la població de L'Ospitalet.
S'uneix per la dreta a la Garona, prop de Tolosa. El seu règim és nivopluvial, i serveix com a font d'electricitat a les centrals de l'Hospitalet de l'Arieja i Aston.

Rius de Catalunya (Salat)

És un riu de l'Occitània, afluent de la Garona, que neix al Pirineu i travessa el Coserans. El Salat té nou fonts diferents prop del port de Salau, a Coflens, i s'escola en direcció nord pel Coserans, passant per Sent Gironç i Sent Líser. D'allà es desvia cap al nord-oest per anar a trobar la Garona, per la riba dreta, a Ròcahòrt de Garona. El seu curs total és d'uns 75 km. Tot el territori que travessa pertany a l'Estat Francès, en concret als departaments de l'Arieja i l'Alta Garona. A l'Arieja, passa per: Coflens, Sèish, La Cort, Sent Gironç, Sent Líser, Prat e Bonrepaus i Era Bastida deth Salat. A l'Alta Garona, travessa: Salias de Salat, Maseras de Salat, Cassanha i Ròcahòrt de Garona.

Rius de Catalunya (Garona)

És un riu que discorre per la Vall d'Aran i França. Amb una longitud de 647 km, la seva conca, de 55.000 km², permet un cabal mitjà a Bordeus de 700 m³/s.
Les primeres aigües, les recull de tot el massís de Saboredo i de la Maladeta, infiltrades en el forat d'Aigualluts. El riu es dirigeix cap a ponent i al nord tot travessant la Vall d'Aran. Després adopta un arc en direcció nord-oest, que el duu a desembocar a l'oceà Atlàntic a través de l'estuari de la Gironda. En el seu recorregut, travessa les ciutats de Tolosa i arriba al mar a Bordeus.

Rius de Catalunya (Barranc dels Terres)

És un barranc de la comarca del Montsià que neix a la Serra de Godall i que desemboca al riu de la Sénia.