Està situat al sud de la Val d'Aran i el formen un conjunt de cims força abruptes disposats en forma de cercle, entre els quals cal destacar la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera. Els canals amb fort pendent i les seves parets verticals li confereixen un aire espectacular. Es pot gaudir d'una esplèndida panoràmica des de qualsevol dels seus cims i, als seus peus, s'hi troba el conjunt de llacs coneguts com els Estanys de Colomèrs.La zona ha rebut el nom de l'enginyer Carles Josep Colomers (Tarba, Bigorra 1799 — ?), fill de pares vigatans, un dels primers exploradors i divulgadors d'aquesta regió pirinenca des del 1838.
Hi ha fins a 32 estanys majors de mitja hectàrea, dels quals cal destacar per ordre ascendent en altitud i superfície l'estanh Clòto de Naut (2142 m i 1.1 ha), l'estanh Plan (2188 m i 4.6 ha, erròniament indicat com a Cabidornats en algunes fonts cartogràfiques antigues), l'estanh de Pòdo (2450 m i 5.4 ha) i el de Ratèra de Colomèrs (2490 m i 7.4 ha). Els estanys Ratèra i Pòdo són els més profunds (25 i 35 m respectivament), mentre que el més somer és l'estanh Plan, amb 11 m de fondària. El circ de Colomèrs es troba a la vessant nord dels Pirineus, amb el Gran Tuc de Colomèrs coronant la conca (2933 m)
Els grups d'estanys són enllaçats entre ells amb un canal subterrani i, també pel mateix sistema, amb el grup d'estanys del riu de Ruda i el grup del riu de Rencules, per a l'aprofitament elèctric a la central d'Arties
No hay comentarios:
Publicar un comentario