Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Montmaneu)

És una església de Montmaneu (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una construcció gòtica, del segle XIV. És de planta de creu llatina, encara que ha estat molt reformada. L'aspecte exterior de l'església, a la part posterior és, per una banda, poligonal i per l'altra, quadrat, mostrant una clara asimetria (possiblement deguda a les posteriors reformes). Els arcs i les voltes són apuntats. Hi ha dues capelletes laterals per banda de la nau central. Conserva poques finestres, algunes tapiades. Es conserva un rosetó, davant la façana de l'ingrés, però sense el vitrall. Els únics elements gòtics, clarament visibles que es conserven són els desguassos amb formes d'animals fantàstics. El campanar és una torre de base quadrada

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de la Llacuna)

És una obra de la Llacuna (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església d'una sola nau amb sis capelles laterals, absis poligonal de 5 cares (interior) amb voltes per aresta. Portal d'entrada a sol ponent amb llinda d'una sola peça, que havia fins fa poc, aguantat un frontó triangular i que descansa sobre les corresponents rebranques d'una sola peça. La façana conserva un ull de bou. Els murs són de pedres poc treballades amb porter, però les pedres cantoneres sí que són tallades en forma rectangular. La coberta és a dues vessants i construïda amb teula àrab. Es va començar a construir en el segle XVII, però la part interior i elements de la façana són del segle XVIII i d'un estil neoclàssic. En el segle XIX va sofrir alguns desperfectes. L'altar major és d'obra i data del 1858

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria d'Igualada)

O l'Església Gran és una basílica del municipi d'Igualada (Anoia). És el conjunt historicoartístic més important de la capital anoienca. Els primers pobladors d'Igualada es van establir, al voltant de l'any mil, a l'àrea on hi ha l'actual basílica, on es trobava la cruïlla de camins que unien Barcelona amb Aragó i la Catalunya Nova amb la Catalunya Vella. Tot i que els orígens de l'església es remunten a principis del segle XI, la major part de l'edifici actual és del segle XVII. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
L'església, d'uns 1.200 m2., consta d'una sola nau, de sis trams i absis, amb cor alt als peus i capelles laterals. Les capelles s'obren a la nau en arcs de mig punt amb diverses motllures d'influència clàssica. Els espais del mur entre les capelles estan decorats amb pilastres que s'aixequen fins a l'arrencada de la volta. En la part exterior les capelles estan separades i continuades per murs o contraforts amb gàrgoles. L'absis és de planta rectangular i s'uneix a la nau per un arc triomfal de mig punt. Les cornises i motllures són renaixentistes, però les voltes són de tradició gòtica, més familiars als nostres constructors. Els elements que configuren l'església són el resultat de diferents etapes constructives i, per tant, responen a diverses influències estètiques.

Muntanyes de Catalunya (Puig de Son Ric)

És una muntanya de 322 metres que es troba al municipi de Begur, a la comarca del Baix Empordà.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 314099001).

Muntanyes de Catalunya (Montgròs)

És una muntanya de 359 metres als municipis de Sant Pere de Ribes i Canyelles, a la comarca del Garraf. És un dels darrers contraforts orientals del massís del Garraf, i cota màxima de Sant Pere de Ribes. Pel vessant de Sant Pere de Ribes el bosc és present fins a dalt de tot del cim, tot i que l'incendi que patí la muntanya el 13 de maig de 1997 l'afectà de manera important. A la seva falda hi ha la petita urbanització dels Vinyals. Pel vessant de Canyelles la urbanització Califòrnia arriba fins a gairebé dalt de tot del cim. El cim és coronat per un conjunt d'antenes de ràdio i televisió que donen senyal a bona part del Penedès.
Entre els ribetans és tradicional hissar-hi la bandera catalana l'11 de setembre i dur-hi un pessebre pels volts de Nadal.

Muntanyes de Catalunya (Tossa Grossa de Montferri)

És una muntanya de 387 metres que es troba al municipi de Montferri, a la comarca de l'Alt Camp.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 270132001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Llacs de Catalunya (Estany de Mar)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.429 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada per unes carenes situades entre el Tuc de Saburó, al nord-est, el Pic de la Mainera, a l'est, la Pala Pedregosa de Llessui al sud-est i les Pales de Colomina al nord-oest.

Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de l'Estany de Saburó i directament de les muntanyes que l'envolten.
Aquest estany té dues preses: una de doble al sud, des d'on les seves aigües van cap a l'Estany Frescau, i una altra, força més gran, amb una presa més petita al costat meridional, d'on les aigües van cap a l'Estany de Colomina.

Llacs de Catalunya (Estany Grenui)

O Estany de Grenui és un llac d'origen glacial que es troba a 2.450 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. És part de l'àrea perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
La seva conca està formada a ponent pels contraforts del nord-oest del Pic Saladoi els occidentals de la Serra Tancada. Rep les aigües de la muntanya i d'un estanyet petit situat al seu nord-oest i les aboca en dos estanys: l'Estany Morera, al sud-est, i l'Estany de Reguera, al nord-oest.

Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. És dels estanys que disposen d'una petita presa per tal d'ampliar la capacitat de la seva conca natural.

Llacs de Catalunya (Estany Gento)

És un estany d'origen glacial que es troba a 2.141 m d'altitud, a la capçalera del riu Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), en el terme municipal de la Torre de Cabdella. És un dels estanys del circ lacustre dels Jous. El situat a menys altura de tots ells. Ocupa el centre d'una perfecta cubeta glacial, excavada sobre roca granítica, que presenta la clàssica forma d'amfiteatre. Els vessants que el tanquen pel nord i nord-oest són les del sòcol que sustenta les cubetes lacustres superiors i tenen les roques polides pel pas de pretèrites glaceres. La Pala Pedregosa de Llessui la presideix i tanca per l'est, mentre que un contrafort que es desprèn de la Pala (el Serrat del Bony de Cornera) l'encercla pel sud-est i mostra un tipus d'erosió més enèrgica que la del vessant oposat, amb abundància de tarteres.

L'amfiteatre s'obre del tot cap al sud-oest i només un petit ressalt rocallós de no més de 30 metres d'alçada el tanca en part formant el llindar de la cubeta glacial. Aquest ressalt queda interromput cap a llevant per la sortida d'aigües de l'estany on l'any 1914 es va construir una presa de 199 metres de longitud i 20 d'alçada màxima destinada a augmentar la seva primigènia capacitat. Sota d'ella s'inicia el Torrent d'Estany Gento que immediatament es despenja per la muralla del circ de Sallente i desguassa a l'embassament de Sallente, 370 metres més avall.

L'estany mesura 812 metres de llargada per 440 d'amplada. Té forma trapezoïdal. La seva superfície és de 25,8 Ha, amb una cabuda de 3,24 Hm³. És un perfecte exemple de cubeta glacial penjada sobre la vall subsidiària.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Càndia)

És un temple al terme municipal d'Orpí (Anoia) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'edifici, del 1368, forma part del nucli de les cases de Santa Càndia. Ha estat recentment restaurada per la Diputació de Barcelona i s'hi venera una imatge de la santa, policromada. Edifici d'una nau, planta rectangular acabada en un absis pentagonal. Campanar d'espadanya. Carreus quadrats irregulars. Interessant clau de volta exterior. La portalada, del mateix estil, és l'únic element que conté treballat. La matge de Santa Càndida és una talla policromada en vermell, blau, etc. Llueix una corona i un collaret, amb la mà dreta agafa un llibre i amb l'esquerra una fulla de palma. Sembla ser representada més com una reina que no pas una santa. Consta l'existència d'una imatge més antiga, de pedra, que és custodiada a una casa del poble

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Romà [Santa Maria de Miralles])

És un temple al veïnat de Sant Romà (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'antiga capella de Sant Romà, ara església parroquial, centra una caseria de poblament disseminat, el 1915 fou controvertida parròquia del lloc, restaurada (veure dates a la fotografia de la volta) i ampliada, afegint-hi la rectoria (1916). La façana és reformada molt a l'estil oriental. Durant la Guerra Civil Espanyola és conservada en escola i després retorna al culte, amb una nova restauració. La datada més antiga que tenim per aquesta església és del 1413. El retaule gòtic del Roser i l'altar major renaixentista de l'església vella, del castell de Miralles, diuen que va ser cremat durant la Guerra Civil. Antigament era d'una nau, volta apuntada, d'arcs encreuats, sostre a dues aigües i campanar d'espadanya. El campanar va ser retallat i l'església es va allargar i va incorporar capelletes laterals semicirculars i la planta es va transformar en planta de creu llatina allargant els laterals abans d'arribar a la capçalera.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de l'Erm)

És una església de Sant Martí de Tous (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local. En resten un absis i dues absidioles. L'absidiola del costat sud és gairebé sencera, amb bandes, arcuacions llombardes i una finestra; la nord és truncada; l'absis també té bandes i arcuacions. S'aprofità com a capella, coberta amb nerviacions gòtiques fetes els segles XIV o XV.
Segons Junyent (CR 1), l'església era d'una nau i creuer (més els susdits absis) i aquesta és l'única part conservada. Afegeix que té una volta central refeta en ogiva, potser substituint una cúpula o la volta de canó anterior.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere de Jorba)

És una església de Jorba (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església d'una sola nau, de planta rectangular, absis poligonal i capelles laterals, amb un eix orientat de nord a sud. Porta ornamentada oberta a migdia amb una imitació d'un arc flamíger a la part superior. La façana presenta un ull de bou amb una claustra d'arenisca tallada en forma de creu en el seu interior. Presenta un campanar de torre en planta quadrada. Als dos extrems de la façana hi ha dues gàrgoles de pedra, que representen uns animals en forma grotesca; també unes finestres d'arc carpanell rebaixat. La coberta és a base teula àrab. Carreus perfectament tallats en forma de paral·lelepípedes rectangulars. Correspon a un gòtic molt tardà, o de tradició gòtica. La façana principal té quatre obertures simètriques prop de la coberta i un petit rosetó.

Muntanyes de Catalunya (Mola de Godall)

És una muntanya de 398 metres que es troba a la Serra de Godall, dins del municipi de Godall, a la comarca del Montsià.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 249161001).

Muntanyes de Catalunya (Montclar)

És una muntanya de 401 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Puig de Sant Baldiri)

És una muntanya de 401,5 metres que es troba en ple Massís de l'Ardenya al municipi de Santa Cristina d'Aro, a la comarca del Baix Empordà. A prop del cim hi trobem el Santuari de Sant Baldiri, S del terme, dins la parròquia de Solius.

Muntanyes de Catalunya (Montllor Petit)

És una muntanya de 403,4 metres que es troba al municipi de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva.

Llacs de Catalunya (Estany Frescau)

O Estany de la Frescal, és un llac d'origen glacial que es troba a 2.420 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada per unes carenes situades entre el Tuc de Saburó, al nord-est, el Pic de la Mainera, a l'est, la Pala Pedregosa de Llessui al sud-est i les Pales de Colomina al nord-oest.

Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de la muntanya i des dos estanyets petits situats al seu nord, que les reben de l'Estany de Mar, i les seves aigües van a l'Estany Gento.

Llacs de Catalunya (Estany de Francí)

És un llac glacial a 2.330 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües directament de la muntanya, i les aboca a l'Estany de Francí, a llevant. La seva conca està formada al nord per la Serra de les Mussoles, al nord, i pel Serrat de la Mina, al sud-est.

Llacs de Catalunya (Estany Fosser)

És un estany d'origen glacial que es troba a 2.227 m d'altitud, a la capçalera del riu Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), en el terme municipal de la Torre de Cabdella. L'estany ocupa una aïllada cubeta glacial excavada al peu de la vessant oriental del Tossal Tancat, sobe roca granítica. Té una llargada de 657 metres, una amplada de 300 i una superfície d'11,7 Ha. El pic Fosser, que dóna nom a l'estany, el presideix des del nord-oest, mentre que un contrafort que es desprèn del mateix pic (el Cingle de Fosser), el tanca pel nord i per ponent. Al sud, sobre la sortida d'aigües, s'alça una presa de 115 metres de llargada i uns 9 metres d'alçada màxima destinada a ampliar la capacitat primitiva de l'estany. El torrent que s'origina a l'estany recorre una petita vall suspesa i es precipita, sobtadament, pel nord-oest de la muralla del circ de Sallente, cap a l'embassament de Sallente, 460 metres més avall.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Martí d'Albarells)

És una església al veïnat d'Albarells (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església de Sant Martí d'Albarells, existent ja al segle XI, fou renovada el 1615. Ara no té culte (sols un cop a l'any?), i la parròquia ha passat a Santa Maria del Camí (Veciana). Té una nau i dues capelles laterals; el campanar s'aixeca al costat esquerre i està format per tres cossos poligonals octogonals que acaben amb barana. La llinda de la porta conserva la inscripció: "Domus Dei et Porta Caeli", 1590. El cos superior de la torre del campanar està format per quatre finestres que recorren els seus quatre costats. A la part esquerra se li adossa un antic cementiri i a la dreta el rectorat, actualment en ruïnes

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Joan de les Torres)

És una església de Pujalt (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici rectangular d'una sola nau, construït tot ell en pedra de bon carreu. Té un airós campanar d'espadanya, amb la sagristia afegida sota seu, la qual cosa obliga a obrir un portal a l'altre extrem. L'edifici actual és fruit de la reedificació que es va fer l'any 1428, aprofitant algun mur de l'església antiga, de la qual es conserva ponent i arrencament de l'arc existent ja el 1329. Adossada al mur de migdia hi ha l'antiga casa dels ermitans, que ara està mig en ruïnes.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Joan de la Torre)

És una església amb elements barrocs i gòtics de la Torre de Claramunt (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici religiós. Església. Es de planta basilical, de reduïdes dimensions amb capelles laterals i una de més grossa a l'esquerra de l'altar major dedicada al Sant Crist.
Té un cor de reduïdes dimensions. El baptisteri està situat a l'esquerra de la porta d'entrada. Està dedicada a Sant Joan Baptista.

Muntanyes de Catalunya (Puig de les Cols)

O Puig de Cols és una muntanya de 416,8 metres situada entre els municipis de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols, a la comarca del Baix Empordà. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 308107001).

Muntanyes de Catalunya (Puig Cornador)

És una muntanya de 451 metres que es troba al municipi de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 301087001).

Muntanyes de Catalunya (El Cogulló)

És una muntanya de 474 metres que es troba al municipi de Sallent, a la comarca del Bages. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 282106001).

Llacs de Catalunya (Estany Eixerola)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.349 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. Actualment, i per mor de la presa de l'estany contigu de Cubieso, està fusionat amb aquest altre estany.
La seva conca està formada per tota una sèrie de muntanyes i serralades que són contraforts de la serralada que separa el Pallars Jussà de l'Alta Ribagorça, entre les quals cal destacar la Pala de Dellui a l'oest i les Pales de Cubieso al nord. Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües dels contraforts de la Pala de Dellui i de l'Estany de Castieso. De l'estany d'Eixerola, l'aigua va cap al de Cubieso, ja que estan comunicats, però també cap al de Nariolo.

Llacs de Catalunya (Estany de Dalt)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.628 m. d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
La seva conca està formada al nord per la carena de Mussoles i del Cap de Reguera. Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües de la muntanya, i les aboca a l'Estany de Ribanegra.

Llacs de Catalunya (Estany de Cubieso)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.351 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. 
La seva conca està formada per tota una sèrie de muntanyes i serralades que són contraforts de la serralada que separa el Pallars Jussà de l'Alta Ribagorça, entre les quals cal destacar la Pala de Dellui a l'oest, les Pales de Cubieso al nord i el Pic de Tort, que ja no és termenal, al sud-est.
Pertany al grup de 26 llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües dels contraforts de la Pala de Dellui i de l'Estany de Castieso. De l'estany de Cubieso, l'aigua va cap a l'Estany Tort.
És un dels estanys que disposa de presa, que n'ha fet augmentar l'extensió, fins al punt d'absorbir l'Estany d'Eixerola, que era al seu costat de ponent.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Jaume de Calaf)

És una església de Calaf (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església d'una sola nau, amb capelles laterals de planta quadrangular i cripta sota el presbiteri. Té 40 metres de llargada per 12,5 metres d'amplada i gairebé 20 metres d'alçada. Al costat dret de la nau hi ha sis altars, mentre que al costat esquerre només n'hi ha cinc, perquè una de les arcades laterals serveix de pas a una espaiosa capella, dedicada al Santíssim Sagrament.

D'estil gòtic tardà, té una marcada influència clàssica als pilars. El campanar és el més alt de la comarca, arriba als 57 metres (52 metres segons la Gran Geografia Comarcal)

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Genís de Porquerisses)

És una església d'Argençola (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un petit edifici rectangular d'una nau, amb una coberta estrellada, amb sostre a doble vessant i de teules. Té dos capelletes laterals (a banda i banda de paret i un petit rosetó a l'entrada. Posseeix claus (als encreuaments de les voltes) amb imatges de sants; aquests també estan representats a diferents imatges que es conserven dins l'església: Sant Roc, Sant Marc, tríptic amb imatges de Sant Cristòfol, Sant Nicasi, Sant Sebastià, la Verge Maria, etc

Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu de Collbàs)

O Santuari de Collbàs és una ermita dalt d'un turó de la Serra de Collbàs. Inicialment depenia de Santa Maria del castell de Claramunt, i des de 1779 va quedar vinculada a la parròquia de Sant Marti de Carme, terme municipal al qual pertany.
S'hi accedeix per una pista en bon estat que surt des de la carretera que va de Carme a Orpí, Santa Càndia i Miralles. En un trencall a un centenar de metres de Carme hi ha un desviament a la dreta on comença, entre camps de cereals, oliveres, vinyes i bosc,  l'Avinguda de Collbàs, el camí de dos quilòmetres que porta fins al santuari. S'hi pot arribar també des del Castell de Claramunt, seguint el PR 119, un sender singular que dona la volta a la Conca d'Òdena. I també des de Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Igualada, pels senders tradicionals que l'antiga vinculació comarcal a Collbàs ha anat traçant.

Muntanyes de Catalunya (Puig de l'Àliga)

És una muntanya de 464 metres que es troba entre els municipis d'Olèrdola a l'Alt Penedès i de Canyelles al Garraf. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 278131001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Montllor)

És una muntanya de 470 metres que es troba al municipi de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva.

Muntanyes de Catalunya (Punta de Montmaneu)

També coneguda com a Montmeneu, és una muntanya de 495 metres que es troba al municipi de Seròs, a la comarca del Segrià. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 247126001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Punta de Montmeneu.  

És una muntanya aïllada de la part occidental de la Depressió Central i com que al voltant el terreny és relativament pla, aquest mont és visible des-de grans distàncies. Ans que no és la muntanya més alta de la zona (el Puntal dels Escambrons és 5 m més alt), la Punta de Montmaneu és un cim emblemàtic que ofereix una vista magnífica del paisatge circumdant en dies clars. Dins l'ambient excursionista Lleidatà , és conegut com " l'Everest del Segrià".

Llacs de Catalunya (Estany Conca)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.472 m. d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada al sud-est per les Raspes del Castell, i a ponent, pels contraforts del Pic de l'Estanyet i de lo Pessó Petit.

Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, a prop del termenal amb l'Alta Ribagorça. Rep les aigües de l'Estany Morera, situat al nord-est, i del Salado, al nord-oest. És un estany que queda tancat del tot per les muntanyes que l'envolten, però té sortida cap al sud-est, per on davalla cap al barranc de Francí.

Llacs de Catalunya (Estany de Colomina)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.412 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada per unes carenes situades entre el Tuc de Saburó, al nord-est, el Pic de la Mainera, a l'est, la Pala Pedregosa de Llessui al sud-est i les Pales de Colomina al nord-oest, que l'arredossen per aquest costat.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de l'Estany de Mar pel nord-est, d'un estanyet situat a llevant seu, i de l'Estany Xic de Colomina pel nord-oest. Les seves aigües van a l'Estany Gento.

Llacs de Catalunya (Estany de Cogomella)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.477 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada a llevant per la Serra Tancada, sota de la qual es troba.

Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, al voltant del Pic Salado. Rep les aigües directament de les muntanyes de la seva conca, i les adreça cap a l'Estany Morera.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Església de Santa Maria de Rubió)

Està situada al poble de Rubió a l'alta Anoia, al peu del castell de Rubió. L'església ha exercit les funcions parroquials des dels seus orígens en el segle XI fins a l'actualitat.
L'edifici actual va ser construït entre 1275 i 1300, substituint una església anterior que s'esmenta en documents medievals des del 1082. La construcció fou a petició dels senyors de Castelloló, potser enterrats a la zona del presbiteri.

L'església estava integrada amb les estructures del castell i formava part de les seves construccions defensives. La coberta superior culmina en un ampli terrat envoltat d'un mur fortificat, des del que s'accedeix a una torre-campanar situada a l'angle sud-oest.
L'Església de Santa Maria de Rubió és un temple d'estil gòtic. La planta rectangular té una única nau coberta amb doble volta de creueria, i presenta als vèrtexs dues claus de volta esculpides amb l'Anyell Pasqual i un petit Pantocràtor. Els arcs arrenquen de mènsules esculpides: Sant Joaquim i Santa Anna al presbiteri, escuts heràldics dels Castellolí a l'arc total central i l'àliga de Sant Joan amb un escut, a la zona del cor. La nau central té a banda i banda sengles capelles laterals de volta ogival i coberta de creueria.
Situades a l'angle nord-est hi ha la sagristia i una capella, també d'estil gòtic. La resta de capelles van ser obertes entre els contraforts en els segles XVI i XVII, coincidint amb la construcció del tercer pis, el campanar i el cor. Al llarg dels segles XVI i XVIII, i al segle XX, l'església sofrí diverses restauracions. L'última va ser duta a terme entre 1985 i 1989 sota la direcció de J. Asarta.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Castell de Queralt)

És un edifici de Bellprat (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional. A prop hi ha l'Església de Sant Jaume de Queralt', que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està encinglerat en una crestallera rocosa a l'extrem occidental de la serra de Queralt, a la banda sud-occidental de la comarca de l'Anoia, prop de la línia divisòria amb la conca de Barberà, l'Alt Camp i l'Alt Penedès. Al segle X i per la seva ubicació estratègica, el castell representa l'extrem de la Marca.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Capella de la Santíssima Trinitat)

És una capella gòtica de planta rectangular que enmig de diverses construccions a la Pobla de Claramunt. Està situada al peu del camí ral, és d'època gòtica i per tant relacionada amb el nucli medieval de la Pobla de Claramunt i el Castell. Fundada per R. Muset, mesurava 13x6,75m. El 1463 es convertí en la segona parròquia de la Pobla. En 1612 s'engrandí a ponent i es va bastir un absis. L'any 1723 s'aixecà el campanar. Actualment és difícil veure l'estructura d'aquesta capelleta donat que l'alçada del sostre s'ha baixat i les arcades han quedat en part tapades. (és aconsellable veure la fitxa que va fer el Col·legi d'Arquitectes). Es conserva la base de la torre del campanar vell, tal com es veu a una de les fotos.

Muntanyes de Catalunya (Montagut)

És una muntanya de 498,3 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.

Muntanyes de Catalunya (Puntal dels Escambrons)

És una muntanya de 500 metres situada entre els municipis d'Almatret al Segrià i Riba-roja d'Ebre a la Ribera d'Ebre. És el cim més alt de la comarca del Segrià (Lleida).

Muntanyes de Catalunya (Tibidabo)

És una muntanya de la serra de Collserola, amb el cim més alt de 516,2 m d'altitud, situada a l'oest del municipi de Barcelona, al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (districte de Sarrià - Sant Gervasi). En el mateix cim hi ha un parc d'atraccions i el Temple Expiatori del Sagrat Cor.
Antigament el nom era Puigserola o Puig de l'Àliga, nom que venia del llatí Podium Aquilae que sembla que ja l'hi havien posat els romans, i que es referia a la gran vista que oferia el cim de la muntanya i que deixava albirar fins i tot la serra de Tramuntana de Mallorca els dies de cel clar. L'origen del topònim Tibidabo és incert, però sembla que és de la mateixa època que altres topònims religiosos de Barcelona, com ara Vall d'Hebron i Mont Carmel. «Tibi dabo», en llatí, vol dir «et donaré», i és una expressió dels Evangelis, en la Bíblia. Quan Satanàs porta Jesús a un mont molt alt, i per a temptar-lo, li mostra tots els reialmes del món, dient-li: «Tot això et donaré si, prostrant-te, m'adores» o, en llatí, haec omnia viderunt tibi dabo si cadens adoraveris me (Mateu, 4:9). Una explicació popular vol que, al segle XVII un rei va visitar el cim de Collserola i fou esbalaït davant la panoràmica que es dominava d'aquell punt estant: la ciutat de Barcelona, els pobles de la rodalia, el port i la mar... Aquella visió li va recordar el susdit passatge evangèlic, cosa que va compartir amb els que l'acompanyaven.

Llacs de Catalunya (Estany de Castieso)

És un llac d'origen glacial que es troba a 2.369 m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.

La seva conca està formada per les Pales de Cubieso des del sud-oest al nord-est i per altres serres i muntanyes més baixes a la resta de costats.
Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de la muntanya, de l'Estany Morto i d'un altre estanyet proper. De l'estany de Castieso, l'aigua va cap a l'Estany de Cubieso, mitjançant un petit conjunt d'estanys intermedis més petits.

Llacs de Catalunya (Estanyets de Llevata)

Són dos estanyets del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situats a l'extrem nord de l'antic municipide Benés, de l'Alta Ribagorça. Estan situats al nord del terme, molt a prop del límit amb el terme de Vall de Boí, de l'Alta Ribagorça, a llevant del Cap de les Raspes Roies i al sud-oest del Tuc de Moró. Les seves aigües davallen cap al sud a través del barranc Gros, cap al riu de Manyanet

Llacs de Catalunya (Estanys de Basturs)

Són dos estanys situats a la falda nord del Mont de Conques i propers als pobles de Basturs i Sant Romà d'Abella, pertanyents al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà,

Estan situats a poc més d'un quilòmetre al sud-est de la població de Basturs, i són accessibles per pistes locals asfaltades, tant des de Basturs com des de la carretera de Sant Romà d'Abella. Des d'aquest poble és una pista sense asfaltar la que enllaça els dos indrets. També s'hi accedeix per una pista rural no asfaltada, però en bon estat, des de Conques.
Durant el 1938 els Estanys de Basturs foren escenari d'un dels episodis de més violència a Catalunya de la Guerra Civil, anomenat Front del Pallars. Molt a prop dels estanys encara hi ha restes de trinxeres i nius de metralladores, sobretot al vessant septentrional del Mont de Conques.

El "Día de los Santos Inocentes" [III]

Durante la Edad Media se introdujeron en esta celebración los ritos paganos que formaban parte de la "Fiesta de los locos", y que se celebraba entre Navidad y Año Nuevo. De esta forma, se inició una nueva tradición que combinaba lo pagano y lo religioso y que la principal finalidad de la misma era gastar todo tipo de bromas: desde pegar un monigote de papel en la espalda hasta bromas más sofisticadas y elaboradas. En la actualidad, es muy común gastar bromas en España, Latinoamérica y diversos países del Mediterráneo el 28 de diciembre, y se mantiene la costumbre de pegar el monigote de papel en la espalda. Sin embargo, en los países anglosajones celebran una festividad similar el 1 de abril, conocida como "Fool's Day" (el Día de los Locos) y que es una adaptación de la "Fiesta de los Locos"
Una de las cosas típicas en este día es la de colgar un muñeco de papel en la espalda de alguien, a este muñeco se les llama “Llufa” o “Llufes”. ¿Pero que son las “Llufes”?
Las "llufes" son unos espíritus etéreos, seres de aire o viento, parecidos a las hadas o a los duendes. Se cree que durante el final del año, las "llufes" rondan por todo por todas partes, silenciosas y traviesas, riéndose de la gente demasiado inocente, escarneciéndola, preocupándola... Por esto al muñeco de papel que se cuelga el día de los inocentes se le denomina llufa. Por es, este Día de los Santos Inocentes se prueba el sentido del humor de nuestros allegados, y el nuestro es también puesto a prueba a fuerza de falsas noticias, chascos, regalos de broma y o “préstamos” que luego no son devueltos.

pd: El 1 de abril se celebra el "Día de los Santos Inocentes", y se celebra principalmente en Reino Unido y Estados Unidos. Alemania, Austria, Italia o Bélgica también son otros países que lo celebran y en algunas zonas de México también se ha popularizado como parte de la cultura mexicana.

El "Día de los Santos Inocentes" [II]

Los belenes, hoy día, intentan representar lo que fue el nacimiento de Jesús, pero lo que realmente pasó es muy distinto a lo que con tanta frecuencia se representa. Además de hablarnos del censo que hizo que José y María fueran a Belén, el evangelista Lucas nos cuenta que había pastores que estaban pasando aquella importante noche a cielo raso, con sus rebaños. Esto nos lleva a la lógica conclusión de que Jesús no pudo haber nacido en diciembre ya que es improbable que César obligara a los judíos, a punto de la sublevación, a realizar un viaje hasta sus lugares de origen durante la estación fría y lluviosa. Es igual de improbable que los pastores estuvieran viviendo a la intemperie con sus rebaños en un tiempo tan inclemente (Lucas 2.8-14).

Varias veces he entrecomillado el nombre de Herodes y la razón es la biografía de este rey de Judea:
Herodes, más conocido como Herodes el Grande o Herodes I, nació en Ascalon en el año 73 a.C y murió en Jerusalem en el 4 a.C, fue rey de Judea, Galilea, Samaria e Idumea desde el 40 a.C hasta su muerte, en calidad de vasallo de Roma. Su figura es conocida por instigar, según el la "BiBlia", la Matanza de los Inocentes, aunque según su biografia lo hizo desde la tumba
Aunque posiblemente la Biblia se refiera a uno de sus tres hijos: 
- Herodes Arquelao (goberno los Judea, Samaria e Idumea) 
- Herodes Antipas (goberno Galilea y Perea) y que pasa a la historia por ser el que mando cortar la cabeza a San Juan Bautista
- Herodes Filipo (goberno Batanea, Gaulanitide, Traconitide y Auranitide)

El "Día de los Santos Inocentes" [I]

El Día de los Santos Inocentes es la conmemoración de un episodio histórico o hagiográfico (es la bografía de un santo) del cristianismo: la matanza de todos los niños menores de dos años nacidos en Belén (Judea) ordenada por el rey "Herodes" con el fin de deshacerse del recién nacido Jesus de Nazaret. Hoy en dia se gastan bromas poniendo un monigote blanco en la espalda

La Iglesia Católica recuerda este acontecimiento el 28 de diciembre, claro que si estamos de acuerdo con los Evangelios, la matanza debió haber sucedido después de la visita de los Reyes Magos al Rey "Herodes" (uno o dos días despúes del 6 de enero), aunque también la fecha de la adoración de los Reyes Magos a Jesús no tiene una fecha dada exactamente en las escrituras, que sin embargo citan dicha visita.
Es muy corriente la explicación de la Navidad y demás fechas alrededor de ella como fechas arbitrarias, pues estas no figuran en los evangelios. Sin embargo, según el evangelio (Lucas 1.13-60); Zacarias supo que Santa Isabel estaba encinta de Juan el Bautista el día de la fiesta del final de la cosecha, esta festividad tiene lugar una sola vez al año en la religión judía, aún en nuestros días; la última semana del mes de septiembre. El evangelio también indica que Juan el Bautista era mayor que Jesucristo por seis meses. Por lo tanto, si el embarazo del Bautista comienza en la última semana de septiembre, es evidente que nació en la última de junio y que siendo seis meses mayor que Cristo, éste nació en la última semana de diciembre.
Si seguimos fielmente los evangelios, tenemos lo siguiente: El evangelio de Lucas nos muestra que Jesús nació en Belén debido a que César mandó que se realizase un censo de la población, lo que obligó a José y María a viajar a ese lugar. Miqueas el profeta, con varios siglos de antelación predijo que Jesús vendría de ese pueblo cercano a Jerusalén (Miqueas 5.2).

Pedirán que el Barça no juegue la Liga

Un año tardaron el fiscal José Perals y el juez Pablo Ruz en llevarse por delante a Rosell, el Barça y finalmente a Josep Maria Bartomeu. Una instrucción normal habría tardado el doble y no se habría cerrado, como ha hecho Ruz, sin la declaración del representante del club, su director general Ignacio Mestre, preceptiva cuando una sociedad es acusada de delito fiscal. Que casualidad que cuando el Madrid va de capa caida, la justicia actue como los militares y el gobierno franquista, intentando que por "Real Decreto" las ligas se siempre del Madrid. No es de extrañar viviendo en una época gobernada por un partido corrupto, al que los fiscales no tienen lo suficientes cojones de amenazar de la misma manera a esos politicos que estan robando a los ciudadanos españoles y que la mayoria tiene en sus padres o en sus abuelos asesinos franquistas que asesinaban a los que pensaban de diferente forma
Alguien cree que vivimos en una democracia plena, como es que no se investiga a todos clubs, que encima recibieron dinero de las arcas y sobrepagando el precio a que estaban los terrenos vendidos a la Comunidad y el Ayuntamiento... No somos todos iguales?

Es ahora cuando debemos pedir la independencia por las buenas o por la via rápida, no se puede aceptar vivir en una dictadura que solo quiere favorecer al Madrid. Y no olvidemos que incluso en la RFEF, juega un equipo que no pertenece al estado español y si a un estado independiente: FC Andorra, cuyo presidente se llama Gerard Piqué Bernabeu, jugador del FC Barcelona

Visca Catalunya lliure!!!

Necessitem canviar d'època (II)

Pot sorprendre que aquests canvis que hem viscut i que han coincidit amb diverses crisis, ens ha portat (en el meu cas i els de la meva edat) d'una generació de pares sense estudis o amb estudis bàsics, a la següent generació dels seus fills amb estudis universitaris que, però, viuen pitjor que els seus pares, de manera que no deixem de preguntar-nos: "¿per això ens hem esforçat tant?". Per estar a l'atur o treballar (el que el tingui) d'operari. Perquè van lluitar treballant de sol a sol i després veure que el futur dels seus fills i néts, és molt pitjor que el seu. Que treballant podien tenir el seu habitatge i criar els seus fills. Hpy dia, la majoria de les famílies són d'1 fill i només les immigrants tenen més fills. Possiblement perquè en ser els "febles", les lleis de l'estat els afavoreixen i obtenen les poques subvencions que es planteja donar l'estat
Enmig d'aquesta crisi, sorprèn veure com a, les polítiques i les administracions públiques semblen seguir vivint al seu aire, afrontant aquesta gran transformació social com si el que esdevingués fos alguna cosa temporal i que tornarem a les èpoques de "Vaques Grosses" sense tenir de fer un esforç. Sembla que no s'adonen que vivim en una societat i en una ec onomia més oberta. Una economia i una societat més interdependent a nivell global. On la caiguda d'un banc o caixa d'un estat poderós econòmicament arrossega als altres estat a caure en aquesta crisi. Senzillament perquè avui gràcies a Internet i als mitjans audiovisuals, el que passa a l'altra banda del món, arriba a nosaltres en qüestió de segons.

Sorprèn que mentre les empreses la tecnologia ha fet decréixer a la quantitat de treballadors i treballadores que necessita, aquesta mateixa técnología aconsegueix que el funcionari augmenti, gràcies a les famílies, a l'amiguisme ... dels que estan al poder.

Els canvis no han d'espantar perquè són l'única alternativa per sortir del col·lapse i confort del conegut encara que no necessàriament útil. Avui en dia l'ésser humà és el centre de l'univers i és l'hora del canviar el "jo", pel nosaltres. Per que la lluita d'un de sol és una cosa inútil, la lluita de tots pot realitzar aquest canvi en la societat. Per això partits com "Podem" o "Guanyem" a Espanya fan trontollar les estructures tradicionals i és per això que els partits al poder intenten destruir-los. Només si ens unim tots, com a la primavera àrab (Tunísia), podrem aconseguir una Constitució més avançada, com la van aconseguir ells, derrotant als gihadista a favor d'un govern democràtic.

Però això s'aconsegueix només amb un canvi, no amb el continuisme polític

Necessitem canviar d'època (I)

Necessitem un canvi d'època en la política tant nacional, autonòmica com local. És hora que altres partits que no siguin els que han estat al poder, ocupin aquests llocs i que donin una oportunitat per veure si ells poden ser aquesta solució per a tots els mals de la política, que a Espanya fa fàstic, la corrupció és enorme i no és només el PPSOE, són la majoria dels partits.
Perquè no eradicar els Consells Comarcals, les Diputacions, unificar ajuntaments de menys de 15.000 hab, com ha estat tota la vida ... No podem tenir tants funcionaris en càrrecs polítics, amb gairebé la meitat d'un Estat com Alemanya, aqui doblaríem amb escreix als seus polítics. Com es menja això?
La política del PPSOE dels últims anys han aconseguiu que hagin 5.000.000 d'aturats, 2.800.0000 nens en la misèria i passant gana. Tancament de molts menjadors escolars. Un deute exterior astronòmica (segons Rajoy era el 61% quan va agafar el càrrec era insostenible ... avui freguem el 100% i diu que Espanya va bé, com sempre cadascú el dels colors del seu partit). El buidatge sistemàtic de les arques públiques a favor de banquers amiguets companys en aquesta corrupció. L'educació massificada i de baixa qualitat. La Universitat a preus de com si tots poguéssim saquejar les arques de l'estat, només per als fills dels més poderosos. La Sanitat infame, les llistes d'espera s'han multiplicat, s'han tancat plantes, quirofanos i molts malalts moren als passadissos. Cada dia amb menys recursos, els salaris baixant a nivells de misèria, més propioes de temps d'esclavitud que del s.XXI, tot això al servilisme als tòtems del neoliberalisme.

Per començar hauríem de posar-nos a treballar i a canviar el disseny dels partits polítics i que és hora de tornar a la societat els anys en què han estat en el poder afavorint als amiguet i extraient les rendes de tots els ciutadans. Amb les llistes obertes, que nosaltres siguem els que puguem elegir el President del Govern o fins i tot al de l'Estat, perquè mentre ho puguin fer els partits seguirem vivint en aquesta pseudodemocràcia on domina els partits grans, gràcies a la Llei D'Hont que en el seu dia el que buscava era mantenir els mateixos en els mateixos càrrecs

Per desgràcia la rigidesa de la Constitució Espanyola de 1978, és el pitjor que van fer els polítics d'aquells dies. Calia canviar de pàgina i passar d'una "dictadura" a una "democràcia", però van ser els mateixos que estaven en poder, els que van construir aquesta "democràcia" i d'aquesta manera "passar pàgina" salvant el cul a molts assassins de la època, assassins que signaven sentències de mort, simplement per que lluitaves per una llibertat, no la que van crear ells i que aquesta per servir-los.

Els panellets, un dolç tradicional de Catalunya

El 31 d'octubre, que hem de celebrar la Castanyada o Halloween?. La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, tot i que en molts llocs s'ha perdut a diferència de Catalunya, que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samhain (cap d'any celta); la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari anomenat paperina. 

Esglésies gòtiques de Catalunya (Capella de la Concepció de Pujalt)

És una església de Pujalt (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local. La capella de la Concepció és situada a l'entrada del poble, a ran de muralla. És una construcció del segle XIV-XV, documentada des del 1399. És feta de pedra i té una sola nau amb volta apuntada, feta tota ella amb pedra de bon carreu, i un original campanar d'espadanya de forma triangular amb tres arcs i costats arrodonits. És presidida per una imatge gòtica, de marbre policromat, de la Mare de Déu amb el Nen que porta un llibre a les mans. Es construí perquè l'església parroquial era extramurs. El 1546 a la vila hi havia un hospital situat a prop d'aquesta capella. Un dels seus costats fou aprofitat per construir-hi un carrer porticat que forma part del call.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Castellbò)

És una antiga col·legiata, actualment església parroquial de Castellbò, del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una església de grans proporcions, d'una sola nau i tres absis a la capçalera. En aquest edifici es distingeixen clarament les diferents etapes constructives. Els tres absis són d'estil romànic, mentre que la nau ha estat modificada per capelles i restauracions de les voltes primitives. A la façana es troben els vestigis gòtics més rellevants. La portada és d'arcs apuntats en degradació, amb dues columnes per banda amb capitells de fulles llises que sostenen les arquivoltes. Destaca el treball de forja de la porta, de tradició romànica.
A la nau s'obren set capelles laterals, tres a llevant i quatre a ponent, a través d'arcs apuntats. Les dues capelles adjacents al presbiteri són de planta semicircular, visibles des de l'exterior, i aporten a la planta de la capçalera un aspecte trilobulat. El conjunt presenta un cos afegit a l'extrem meridional de la nau, projectat a una alçada considerable, que acull les campanes de la col·legiata en tres ulls que s'obren al nivell superior, i coronat per un campanar d'espadanya de tres ulls
L'església col·legiata de Castellbò ha estat restaurada en diverses ocasions. A mitjan segle XX es va fer una intervenció que va donar a l'interior un cert aire neomodernista. En la dècada dels seixanta el bisbat d'Urgell va haver de fer una actuació d'urgència per assegurar l'estabilitat de l'edifici. El 1996 es va haver de reforçar un mur lateral

Muntanyes de Catalunya (Puig de les Cadiretes)

O Puig de ses Cadiretes és una muntanya de 518,7 metres que es troba entre els municipis de Llagostera, a la comarca del Gironès i de Tossa de Mar, a la comarca del Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 307108001).
Al cim del Puig de Cadiretes, a l'interior del massís muntanyós del mateix nom, en un entorn cobert per un dens bosc d'alzines i pins i una abundant vegetació arbustiva, hi ha un jaciment medieval. Es localitza entre el cim rocallós del Puig de Cadiretes, just a l'entorn d'on es troba un punt geodèsic de l'ICS, i el lloc on actualment s'emplaça una torre de guaita forestal, al sud-oest i a poca distància d'aquell. En aquest sector, relativament planer i on afloren grans blocs de granit, es pot observar la presència de diversos murs de pedra seca que conformen diferents àmbits de planta quadrangular i orientats molt variablement. Alguns d'aquests murs, que estan construïts amb blocs sense desbastar, es recolzen directament sobre els blocs de granit que afloren del subsòl, aprofitant i incorporant aquests a les estructures per a delimitar els àmbits d'habitació. No s'hi reconeixen però espais de circulació (de tipus carrer) ni altres elements constructius o edificacions com podrien ser esglésies, muralles o dipòsits. A l'entorn d'aquestes estructures tan sols s'hi troben alguns fragments de teula de tipus aràbic. El jaciment es tracta probablement d'un poblat de petita grandària que aprofita per a la seva defensa l'escarpament natural del puig. La seva cronologia seria probablement medieval

Muntanyes de Catalunya (Turó de Céllecs)

O Séllecs és un cim de 536 m d'altitud situat entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental. Juntament amb el turó del Castell o de Mataró (506 m), situat més al nord, i el Turó Rodó (535 m), situat més al sud, forma la muntanya de Céllecs, que està constituïda per granit i sauló i forma part de la serralada de Marina, integrada, al seu torn, en la Serralada Litoral Catalana. Al turó de Céllecs (anomenat també Turó Gros) hi ha restes d'un poblat ibèric: el Poblat Ibèric del Turó de Céllecs.

Muntanyes de Catalunya (Puig de la Mola)

És una muntanya de 534 metres que es troba al massís del Garraf, entre els municipis d'Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281129001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Llacs de Catalunya (Estanyets del Castell)

Són un conjunt de llacs d'origen glacial a 2.330 m d'altitud, al nord de lo Castell de Rus, en el terme municipal de la Torre de Cabdella, del Pallars Jussà, dins del seu terme primigeni. L'Estany Conca és el més gros

Llacs de Catalunya (La Carbonera)

O Estanys de Carbonera o Carboneres és un conjunt de llacs glacials entre els 2.424 i els 2.536 m. d'altitud, a la capçalera de la Vall Fosca, al Pallars Jussà, al sud-est de l'Estany Morto, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. L'anomenat Carbonera és l'inferior, a prop de l'Estany Morto. Des d'ell, els Estanys de Carbonera o Carboneres es van enfilant cap al sud-est, i són subsidiaris del primer. Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües de la muntanya, dels Estanys de la Montanyeta, al nord-est, de l'Estany de Carbonera, a l'est, i dels Estanys de Carboneres al sud-est. S'aboca a l'Estany de Castieso.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Miquel de Peramola Nou)

És la nova església parroquial de Peramola (Alt Urgell) que al segle XVIII va substituir la vella església romànica de Sant Miquel de Peramola Vell. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
L'església té tres naus, capçalera rectangular cap al nord, dues capelles als peus i un petit transsepte coronat per una cúpula semiesfèrica.

El temple presenta tres etapes constructives ben diferenciades. La part més antiga és del segle XIV correspon a les dues capelles de sota del cor, als peus de l'església i el darrer tram de les naus laterals. Inicialment l'orientació de l'església era diferent a l'actual. S'hi accedia pel mur meridional i segurament la capçalera era al mur de llevant. Aquest accés, portal d'arc de mig punt adovellat, es manté encara al carrer de l'Església. A les dovelles d'un dels arcs de les capelles hi ha els dos escuts dels Peramola. També hi és present l'escut dels Desbrull, successors dels Peramola.

A finals del segle XVI s'eixamplà l'edifici i es creà una capçalera orientada al nord i les tres naus cobertes amb volta de nervis sobre arcs apuntats.
La tercera fase constructiva fou a finals del segle XVII. Es construeix a la capçalera del temple, formada per un transsepte i un presbiteri de planta rectangular. La coberta és semicircular amb llunetes i cúpula semiesfèrica amb una lluerna, sostinguda per arcs de punt. L'alçada de la cúpula escurça la concepció longitudinal del temple i dóna una major rellevància al presbiteri, d'arc amb l'estètica barroca. A l'extrem de ponent del transsepte presenta una porta rectangular amb la data 1697.

El conjunt és cobert exteriorment per una teulada a doble vessant. A la façana de llevant hi ha un campanar de torre de secció quadrangular, amb quatre finestres allargades, un rellotge i és coronat per una coberta plana.

Un element rellevant de l'església de Sant Miquel és la llosa sepulcral d'estil gòtic, esculpida cap a 1430, d'un dels darrers barons de la nissaga dels Peramola.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Domènec de la Seu d'Urgell)

Actualment és una sala d'exposicions de la ciutat pirinenca de La Seu d'Urgell (Alt Urgell). La sala, propietat de l'Ajuntament de la ciutat, es troba a l'antiga església de Sant Domènec davant la Catedral de la Seu d'Urgell. Edifici amb una nau i capelles laterals. La portada és molt senzilla i es dibuixa amb línies molt pures. Tenia una torre a ponent, avui desapareguda, flaquejant el portal. El claustre gòtic es conserva, formant part d'un parador nacional de turisme.

Pere de Cadireta fundà el Convent de Sant Domènech que més tard esdevindrà l'actual Església de Sant Domènec. El 1273 va fundar el convent dominic de la Seu d'Urgell, del qual va ser prior, i des d'on va dirigir la lluita contra l'heretgia a la regió. Va morir màrtir, en circumstàncies poc clares, lapidat per un grup d'heretges en 1277 o 1279, juntament amb el seu company Ponç de Planella.

La capella situada a l'antic Portal de Cerdanya primer advocava a Sant Miquel fins que aquesta fou donada als dominicans. El primer emplaçament del convent de frares predicadors de Sant Domènec fou extramurs (1273), passat el Portal d'Andorra, lloc on encara fa pocs anys que, en construir-hi cases, s'hi trobaren tombes. El 1364, però, per motius de defensa, traslladaren el convent a l'interior del recinte, a l'antiga església de Sant Miquel, que, aleshores, fou dedicada a Sant Domènec i al cap de poc, substituïda per l'actual edifici gòtic. Els quadres que decoraven l'església van ser enviats per Llorenç Tomàs i Costa, que hi té la seva sepultura.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Mare de Déu dels Dolors de la Seu d'Urgell)

És una capella del Palau Episcopal d'Urgell definida com a obra gòtica de la Seu d'Urgell a l'Alt Urgell i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. La capella de la Mare de Déu dels Dolors, possiblement del segle XVI, és actualment un magatzem on es guarden els grups processionals de Setmana Santa. La construcció està adossada al Palau Episcopal. Està coberta amb volta de creuria. L'exterior és totalment arrebossat.

Aquesta antiga església sense culte des de fa anys està en obres per acollir els fons dels arxius del Bisbat d'Urgell que actualment es troben a l'interior del Palau. Aquest edifici annex al Palau serà blindat i se n'habilitarà una sala per a conferències i exposicions.

Muntanyes de Catalunya (Puig d'Arques)

És una muntanya de 532 metres al massís de les Gavarres, entre les poblacions de Cruïlles, Romanyà de la Selva i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 309102001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (Collbaix)

És una cim de 543 metres, situat entre els municipis de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada. És el més alt del terme de Manresa, a ponent del Pla de Bages, que hi té un excel·lent punt d'observació. Està catalogat com a gran parc pel Pla d'Ordenació de Manresa.

La muntanya està situada entre les rieres de Rajadell i Fonollosa. El vessant sud pertany a Manresa, l'est a Sant Joan de Vilatorrada, on hi ha l'àrea d'eixamplament del poble. Rajadell compta amb la zona de Punta Sabata i Fonollosa amb la major part del cim, l'oest i el vessant obac.
Collbaix es va originar per l'erosió dels terrenys que hi ha al voltant. Un estrat de conglomerats resistent protegeix de l'erosió el cim pla, formant un altiplà. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 280109001)
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC.

Muntanyes de Catalunya (La Morella)

És el cim més alt del Massís del Garraf , amb 593,6 metres, localitzat al terme municipal de Begues, a la comarca del Baix Llobregat. El terreny està constituït per calcàries amb intercalacions dolomítiques dels períodes Valanginià i Barremià del Cretaci inferior. Els seus encontorns contenen diversos avencs. També hi ha la cua de l'antic Abocador del Garraf avui dia en procés de restauració. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 283130001).

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Per aquest cim de la muntanya passa un sender de gran recorregut (GR 92 Sender del Mediterrani), a la seva etapa 21 de Bruguers a Garraf.[6] On coincideix amb el sender local de petit recorregut (SL-C 99) de 6,1 km, que va des del Centre d’Activitats Ambientals de Cal Ganxo (Castelldefels) a la Morella. Si seguim el GR 92 direcció cap a la població de Garraf, a 3,5 km s'arriba al Centre d'Informació La Pleta, del Parc del Garraf.

Llacs de Catalunya (Estanyets Amagats)

Són dos llacs no gaire grossos d'origen glacial que es troben a 2.603 i 2.665 m. d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-oest del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva conca està formada a ponent per la Cresta de Reguera, i a llevant, per la muntanya de Cogomella. Pertany al grup de llacs d'origen glacial de la capçalera nord-oriental del riu de Riqüerna, a través del barranc de Francí, al voltant del Pic Salado. Rep les seves aigües de la muntanya; i de l'estany superior passa a l'inferior. Des d'aquest va, a través d'un barranc, cap a l'Estany de Reguera.

Llacs de Catalunya (Estany de Viella)

O Estanh de Vielha, és una petita bassa d'origen natural de 0,3 hectàrees enclavada en una petita cubeta d'origen natural i alimentada per una font, situada a solell en una zona de prats naturals dins del domini dels boscos de pi roig a 1.650 m.

El seu principal interès ve donat per la presència de comunitats aquàtiques higròfiles molt rares a Catalunya com són Alopecurus aequalis, Poasupina, Rorippa islandica i Luronium natans. Particularment aquesta darrera espècie és estrictament protegida i catalogada a nivell nacional en perill dins de l'Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. És una planta a nivell peninsular amb només cinc nuclis aïllats descrits, de distribució molt fragmentada i acusades fluctuacions, que viu dins d'hàbitats molt sensibles. El grau de protecció de la bassa és suficient, ja que es troba dins del PEIN, a més és refugi de pesca i situat dins d'una forest d'Utilitat Pública. Per altra banda, no s'observen impactes o amenaces destacables, essent la principal el seu ús com abeurador pel bestiar, pel risc que comporta d'eutrofització de les aigües o d'alteració per trepig de la vegetació aquàtica. Com s'ha mencionat anteriorment, l'espai pertany a l'espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 ES5130006, Estanh de Vielha.

Llacs de Catalunya (Estanh Redon)

O Lac Redon. És un estany d'origen glacial situat a 2.234 m d'altitud, a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, tot i que per causes històriques forma part de la Val d'Aran. Té una superfície molt gran, 24 ha i amb 73 m és l'estany més profund dels Pirineus Catalans que no ha sofert alteracions per l'explotació hidroelèctrica. La conca és relativament reduïda (154 ha) vista la superfície de l'estany i està orientada a migdia, amb el tuc de Serraera a l'est (2645 m) i el Tuc deth Pòrt de Vielha (2606 m) a l'oest, com a punts més alts de la conca.

La vegetació de la conca està composta per gespets (prats de Festuca eskia) i per prats de Carex curvula. És un estany ultra-oligotròfic i es troba per sobre el nivell del bosc. La vegetació aquàtica es redueix a la presència de la caràcia Nitella sp. i diverses molses.
La fauna de l'estany conté dues espècies de peixos introduïdes, la truita comuna (Salmo trutta) i el barb roig (Phoxinus phoxinus), aquest darrer introduït molt recentment.

Aquest estany té en el seu favor que ha estat l'estany més estudiat de tots els Pirineus, gràcies a la proximitat al Centre de Recerca d'Alta Muntanya de la Universitat de Barcelona. Molts dels treballs han estat d'interès general per a la limnologia, com la presència d’activitat microbiològica en la coberta de neu i gel o les estratègies de vida dels crustacis del plàncton. Actualment s'hi realitzen estudis integrats en projectes europeus que utilitzen els estanys com a sensors de canvis ambientals i climàtics, i forma part d'una xarxa de localitats d'estudi que va de Rússia a Portugal i de Noruega a Sierra Nevada.
L'estat ecològic és Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Està actualment inclòs dintre de la zona d'Aigüestortes de Xarxa Natura 2000.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria Magdalena del Pla del Penedès)

És una església parroquial a la Plaça Major del Pla del Penedès (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local. És un edifici d'una sola nau, amb creuer i cimbori, que descansa sobre trompes. La coberta és de volta de canó. L'absis, envoltat exteriorment per altres construccions, té tres finestres i conserva restes de pintures al fresc amb motius geomètrics. Aquestes pintures policromes estan adossades a les parets de les esqueixades de les finestres de l'absis i petites zones de les parets vora amb temàtica diversa. Dels dues absidioles originals només se'n conserva una, decorat amb bandes llombardes i arcuacions cegues a l'exterior. El campanar és de planta quadrada, amb obertures d'arc de mig punt i un rellotge a la part superior.

L'església es troba documentada des del 1080. El 1097 pertanyia a la canònica de Santa Maria de Solsona. Fou parròquia independent des del 1778. L'edifici ha sofert diverses modificacions al llarg del temps. Una de les absidioles va ser destruïda entre el 1500 i el 1600 per fer l'escala del campanar. Posteriorment van fer-se obres d'ampliació, als voltants del 1800. L'última restauració, que ha recuperat la part romànica, data del 1972.

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Sadurní de la Marca)

És una església al terme municipal de Castellví de la Marca (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La construcció de l'església de Sant Sadurní de la Marca respon a tres etapes principals: durant els segles XI-XII fou bastida la primitiva església romànica d'una nau. Als segles XIII i XIV foren afegides dues naus més. Hi ha referències de la seva existència el 1066 fou consagrada el 1101. Van realitzar-se reformes els anys 1679 i 1879. 

L'església de Sant Sadurní està situada al peu de la muntanya del Castell, adossada a la rectoria i al cementiri. És una església de tres naus, tot i que originalment en tenia només una, amb volta de canó i arcs torals, i un absis semicircular amb arcs cecs, bandes llombardes i tres finestres d'arc de mig punt. La porta, lateral, és adovellada. La coberta és a dues vessants. El campanar, de planta quadrada, té coberta de pavelló i finestres d'arc de mig punt. En l'actualitat el conjunt es troba abandonat.

La pica baptismal és quadrangular amb els angles arrodonits i els laterals ondulats. Les parets són verticals fins als 30 cm de la boca on s'inicia la part concavada de base del vas. Es creu que devia anar muntada sobre una peanya d'uns 40-50 cm aproximadament. És d'una forma molt poc comuna i que únicament té paral·lels en terres del Penedès en la de Sant Jaume de Domenys. Actualment és fragmentada conservant-se tres trossos que componen la totalitat de la base i part dels laterals essent possible la seva reconstrucció, la qual cosa és molt recomanable per l'interès tipològic d'aquesta. Aquesta pica és procedent de la primitiva església parroquial de Castellví de la Marca situada al costat del cementiri, on es conserven importants vestigis del primitiu temple romànic dedicat igualment a Sant Sadurní i que fou abandonat l'any 1927. La boca presenta una motllura formada per dos bordons contigus en la seva superfície plana i un altre de 5 cm que l'entorna en la part lateral. A 30 cm de la boca hi ha una sanefa de 5 cm d'amplada formada per un seguit de petites piràmides de 2,5 x 2,5 cm de base

Esglésies gòtiques de Catalunya (Sant Pere del Castell de Gelida)

És una església de Gelida (Alt Penedès) dins del recinte del castell de Gelida. Es tenen notícies documentades de l'església de Sant Pere del Castell des de l'any 998. Al segle XII s'amplia i reforma l'edifici seguint l'estil romànic i és en el segle XVII quan es produeix el major nombre de transformacions de l'església, ja que es reformà la capçalera, s'afegí la capella lateral del costat nord, es va refer la teulada i es construí la sagristia de l'església. La construcció del campanar s'acaba el 1796, utilitzant pedra del castell. L'església de Sant Pere del Castell va ser parròquia fins al 1871 i al seu entorn hi havia el cementiri de la població.

En una paret lateral de la capçalera, hi ha el sarcòfag de Berenguer Bertrand i el seu fill Nicolau (senyors de la Baronia de Gelida), d'estil gòtic. Està compost per una caixa paral·lelepipèdica, suportada a mitja paret per mènsules esculpides amb forma de lleó. Les cares laterals i frontal contenen un seguit de quadrilòbuls amb un escut a dins. A la cara frontal, entre els dos escuts, hi ha gravada la següent inscripció: "Asi jauen los molt onrats an B.G.N. é an Choalu Bertrand fill seu, les animas dels quals sian an Gloria" El sepulcre fou profanat el 1936 i desaparegut, més tard es localitzà al Museu Marès i fou retornat. La coberta piramidal no correspon al sarcòfag, sinó que fou trobada en unes excavacions

La capella de Sant Roc, situada al lateral sud, és coberta amb un sostre decorat amb una quadrícula de motllures de guix, formant calaixets, a l'interior de les quals hi ha quadrats i cercles, amb flors a dins (rosasses). Les motllures acaben en petites mènsules.
Hi ha també restes de pintures murals. Les restes de pintura són posteriors a la construcció del cor el 1680. Són pintures murals polícromes que representen la imatge de santa Llúcia amb orla i segurament amb túnica, disposada sota una arcada